Els incendis forestals són un fenomen natural dels ecosistemes mediterranis. En les darreres dècades, però, la repetició i l’extensió dels incendis s’han convertit en un factor important a tenir en compte des del punt de vista econòmic i social, com també en relació amb la conservació de la biodiversitat. L’abandonament de les activitats agrícoles, ramaderes i d’explotació tradicional dels boscos ha propiciat especialment la dinàmica dels focs actuals. L’any 1999, arran dels incendis forestals dels anys 80 i 90, es va iniciar el Programa de Restauració i Gestió Forestal, promogut per la Diputació de Barcelona en col·laboració amb les associacions de propietaris forestals i els ajuntaments, amb l’objectiu general de millorar l’estat de la regeneració natural dels boscos afectats per incendis forestals.
Molts d’aquests boscos afectats són pinedes de pi blanc. Després d’un incendi, però, el pi blanc es regenera sovint amb densitats molt altes. Aquest fet provoca un estancament del creixement dels arbres, en redueix la producció de llavors i augmenta el risc d’incendis catastròfics a la zona. Per aquest motiu, els treballs forestals que promou la Diputació de Barcelona en aquestes plançonedes de pi blanc consisteixen en una aclarida per reduir la densitat dels pins i així millorar l’estructura del bosc, deixant les restes de tallada in situ. Gràcies al seguiment de la dinàmica forestal després dels treballs silvícoles realitzat pel CREAF i la Diputació de Barcelona, s’ha pogut demostrar que aquesta reducció en la densitat afavoreix el creixement dels pins i la seva capacitat reproductiva, mentre que el fet de deixar les restes de tallada a terra promou una major humitat al sòl i un cert control del creixement en alçada del sotabosc (veieu més informació aquí).
En comparació amb aquests aspectes positius, però, es té menys informació sobre quins poden ser els efectes d’aquests tractaments sobre la fauna, i en particular sobre algunes espècies clau en les xarxes tròfiques dels ecosistemes mediterranis com ara el conill. En un estudi realitzat en una àrea del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac afectada per l’incendi de 2003, es va concloure que el brancatge cremat deixat in situ condiciona negativament l’abundància i presència del conill (veieu més informació aquí). Per aquest motiu, aquest 2018 l’Equip de Biologia de la Conservació de la Universitat de Barcelona ha començat a col·laborar amb els seguiments ecològics realitzats pel CREAF i la Diputació de Barcelona per tal d’avaluar l’efecte de les restes de tallada deixades in situ en aclarides de plançoneda sobre l’abundància de conill i proposar alternatives de gestió de les restes de tallada que permetin minimitzar els potencials impactes negatius dels treballs d’aclarida de plançonedes de pi blanc sobre l’abundància de conill. Per fer-ho, es van establir diverses parcel·les de seguiment de l’abundància de conill en l’àmbit d’actuació de l’Associació de Propietaris Forestals RUCA (Rubí-Ullastrell-Castellbisbal-Abrera), àrea afectada per un gran incendi forestal l’any 1994, i es va proposar una alternativa de gestió de les restes de tallada consistent en deixar aquestes restes en piles. Amb aquesta simple mesura es pretén minimitzar la superfície coberta per aquestes restes i així crear un hàbitat més obert a nivell de terra que faciliti els desplaçaments del conill i el creixement de la vegetació herbàcia i arbustiva que li és favorable.
Els resultats preliminars obtinguts aquest 2018 indiquen que, de manera semblant al que succeeix amb el brancatge cremat deixat in situ, en plançonedes de pi banc amb densitat moderada, en la que s’observa la presencia de conill, les restes de tallada també condicionen negativament l’abundància i presència d’aquesta espècie. Per contra, en plançonedes amb densitat elevada de pins en les que el conill és pràcticament absent, es podria continuar deixant les restes de tallada in situ, ja que aquestes no tenen cap impacte negatiu allà on l’espècie ja no era present. A més, la parcel·la experimental on es van deixar les restes de tallada en piles, l’abundància de conill va ser molt superior a la trobada en parcel·les amb les restes de tallada deixades in situ. Aquests resultats, però, s’hauran de confirmar en futurs mostrejos de l’abundància de conill un cop finalitzats tots els treballs forestals a realitzar en les diverses parcel·les de seguiment del conill.
Per altra banda, es coneix que els treballs forestals en àrees de cria de rapinyaires, tant diürns com nocturns, durant el període reproductiu poden fer fracassar la reproducció d’espècies sensibles que viuen en aquests hàbitats o propers a aquests i/o abandonar els seus territoris. Per aquest motiu, l’Equip de Biologia de la Conservació de la Universitat de Barcelona també participa en la planificació de les actuacions forestals a realitzar en l’àmbit d’actuació de l’Associació RUCA per tal de compatibilitzar l’execució dels treballs forestals amb la conservació d’espècies amenaçades com el duc (Bubo bubo), tot delimitant unes zones de protecció al voltant de nius i àrees de descans de duc a on no realitzar treballs forestals durant qualsevol època de l’any.
Els resultats obtinguts en el marc d’aquesta recerca seran de gran importància per avançar en el coneixement dels ecosistemes forestals i en el disseny de mesures de gestió forestal més adients per a la conservació de la biodiversitat.