arxius

Llengua Català

Capbussar-se en la comunitat arxivística

Candela Ollé

Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació

Universitat Oberta de Catalunya

Washburn, Bruce; Eckert, Ellen; Proffitt, Merrilee (2013). Social Media and Archives: A Survey of Archive Users. Dublin, Ohio: OCLC Research: Agost 2013. 32 p. [Consulta el 5/11/2013]. Disponible a <http://www.oclc.org/content/dam/research/publications/library/2013/2013-06.pdf> ISBN: 1-55653-462-0 (978-1-55653-462-1).

Conèixer els hàbits i les preferències de la comunitat arxivística és l'objectiu principal de l'informe que us ressenyem. Fins ara al Blok de BiD havíem parlat del comportament dels usuaris, però mai centrant-nos en el sector dels arxius i les col·leccions especials. L'interès per information behaviour té una trajectòria consolidada, permet focalitzar en perfils concrets d'usuaris i repetir l'anàlisi al llarg del temps per veure l'evolució i tendències.

Durant el període d'un mes es van recollir dades del professorat, estudiants graduats i genealogistes, tant d'Estats Units com del Regne Unit, mitjançant una enquesta que combinava metodologies quantitatives i qualitatives. Aquesta estava estructurada en les següents àrees d'interès:

Els usos, les necessitats i les eines dels historiadors del segle XXI (documents primaris vs. documents digitals)

Josep M. Turiel
CRAI Biblioteca de Lletres
Universitat de Barcelona

National Endowment for the Humanities; Ithaka S+R (2012). Supporting the Changing Research Practices oh Historians. Roger C. Schonfeld; Jennifer Rutner. Washington DC; Nova York: National Endowment for the Humanities Ithaka S+R: desembre2012. 52 p. [Consulta el 15/10/2013]. <http://www.sr.ithaka.org/research-publications/supporting-changing-research-practices-historians>.

An Old Book Escriu Nancy R. John a La ètica del clic: los usuarios y la información digital en la era de Internet que cal no perdre de vista l'objectiu, encara avui, de la nostra feina, la qualitat objectiva de les fonts d'informació i el reconeixement de les necessitats dels investigadors, els usos de la informació en qualsevol suport o les seves mancances. John aclareix: […] Si és així, la propera vegada que utilitzem internet ens demanarem si ho fem perquè és allà o si hi ha una font millor per a aconseguir la informació. Potser no ens ho qüestionem però si ho fem, encara que només sigui per un segon, la revolució contra l'ús d'internet d'una manera mecànica i la creació d'una comunitat d'usuaris formats haurà començat […].

En el petit paràgraf anterior rau l'eix i l'ànima del treball que us parlaré: Supporting the Changing Research Practices of Historians, obra de dos autors de prestigi (Roger C. Schonfeld i Jennifer Rutner ) i, es clar, de les organitzacions que li han donat suport: National Endowment for the Humanities i Ithaka S+R. L'informe presenta, qüestiona , aborda i analitza el resultats d'un treball de camp dut a terme entre els anys 2011-2012 , oferint –molt important- conclusions, bones pràctiques i arguments per a la reflexió en un àmbit sempre dificultós, les humanitats i concretament, la història i la seva relació amb les fonts històriques (arxius). Com a molts estudis d'aquesta mena es basa en un nombre important d'enquestes realitzades a especialment a professionals de la informació i a investigadors de l'entorn acadèmic, tot i que finalment també es van incloure editors i/o proveïdors de serveis.

Les col·leccions especials: l’experiència del Regne Unit i Irlanda

M. Lourdes Prades Artigas

Cap del CRAI Biblioteca Pavelló de la República

Universitat de Barcelona

^{Dooley, Jackie M. [et al.] (2013). Survey of Special Collections and Archives in the United Kingdom and Ireland. Dublin, OH: OCLC Research, 2013. <http://www.oclc.org/research/publications/library/2013/2013-01r.html?utm_source=WhatCountsEmail&utm_medium=OCLC%20Abstracts%20Test%20Group%203&utm_campaign=OCLC%20Abstracts>. [Consulta: 2 juliol 2013].}

L'any 2009, Jackie M. Dooleey¹, per encàrrec de l'OCLC, emprèn l'obra² pionera d'avaluar l'estat de les col·leccions especials als Estats Units i al Canadà. L'any 2012, adaptant al context europeu aquest informe i juntament amb la col·laboració de la RLUK³ (Research Libraries United Kingdom), elabora Survey of special collections and archives in the United Kigndom and Ireland.

Dins del Pla Estratègic 2011-2014, The power of knowledge : RLUK Srategic Plan 2011-2014⁴, la RLUK es marca l'objectiu d'identificar les oportunitats per potenciar al màxim les col·leccions especials per a la recerca, la docència i la comunitat i elabora l'informe Promoting unique and distinctive collections⁵. S'adquireix el compromís de "demostrar el valor de les col·leccions a la Universitat en els moments difícils, la necessitat de millorar el compromís amb la recerca i l'aprenentatge dins del programa acadèmic i complir amb la responsabilitat social de la biblioteca, tant dins de la comunitat universitària com a la societat en general".

Els professionals de la informació al 2050

Tony Hernández-Pérez
Departamento de Biblioteconomía y Documentación
Universidad Carlos III de Madrid

Marchionini, G., & Moran, B. B. (Eds.). (2012). Information Professionals 2050: Educational Possibilities and Pathways. June 4-5, 2012 (p. 157). Chapel Hill: School of Information and Library Science. Disponible a: <http://sils.unc.edu/sites/default/files/publications/Information-Professionals-2050.pdf>. [Consulta: 30 gener 2013].

Per què definim la nostra professió pel lloc on treballem en comptes de per les habilitats que tenim? Què farà el professional de la informació quan els recursos siguin de lliure accés i no estiguin en les prestatgeries del seu centre? Quin paper jugarà la biblioteca en aquest entorn? Google i mitjans socials com Facebook han trencat les regles del joc. Com seran les sales de lectura per aquests nens? Seran sales de lectura? Com seran els perfils d'aquests usuaris? Quines necessitats d'informació tindran? Quins continguts han de començar a ensenyar les Escoles d'Informació i Biblioteconomia (i-school) per estar preparats en el futur?

No, no es tracta d'un exercici de ciència ficció. La idea no era tant endevinar què es pot esperar en la professió el 2050, una tasca que tots van reconèixer impossible donada la magnitud i la rapidesa amb què es produeixen els canvis en la societat, com reflexionar sobre què i com reestructurar la formació dels professionals de la informació en funció de les tendències actuals, que marquen el camí que ens està conduint cap a aquesta data.

La School of Information and Library Science de la Universitat de North Carolina at Chapel Hill (SILS-UNC) va organitzar el juny de 2012 amb motiu del seu 80 aniversari unes jornades de reflexió sobre els professionals de la informació el 2050 en què van intervenir uns vint professionals i acadèmics d'ampli prestigi entre els quals hi havia L. Dempsey, vicepresident d'OCLC, M. Breeding, director de Innovative Technologies and Research, Vanderbilt University Libraries, D. Smith, cofundador d'Ebsco o E. Liddy, de la Universitat de Syracuse. Amb els textos dels ponents i un resum dels panells de discussió van editar aquest llibre que es pot trobar en accés obert.

Surt a compte tenir el MACBA?

Antoni Feliu
Cap de la Unitat d'Estadístiques i Qualitat
Gerència de Serveis de Biblioteques

ALMA UK (Archives, Libraries & Museums Alliance UK) (2010). Economic Impact Toolkits for Archives, Libraries and Museums: Final Report. Newcastle upon Tyne: ERS, UK. 100 p. <http://wales.gov.uk/docs/drah/research/110331almaukeconomicimpactresearchen.pdf>. [Consulta: 20/09/2012].

La pregunta que encapçala aquest escrit és més fàcil de fer que de respondre, i encara que hi està relacionada, no és ben bé el mateix que preguntar per a la utilitat d'aquest museu. La pregunta, tal i com està formulada, porta implícita la idea de fer balanç entre els recursos emprats i els resultats obtinguts. A més no seria el mateix el que responguessin el director del museu, un artista, un urbanista, un hoteler, un turista, un veí del barri del Raval de Barcelona, o un polític. En tot cas, la resposta -tret potser de la del director del museu- estaria fonamentada en algunes dades, però sobretot en percepcions, sensacions, experiències, idees preconcebudes que ben probablement no acabarien de ser una resposta precisa a la pregunta.

I tanmateix des d'alguns sectors del que s'anomena sector cultural, s'han fet i es fan assajos per donar una resposta precisa, adequada, fonamentada i elaborada en base a una metodologia científica a preguntes com aquesta, mirant de mesurar l'impacte que tenen determinades institucions culturals i traduint-ne les conclusions a termes econòmics.