tendències

La tesi doctoral d’Iñaki Vázquez-Álvarez, desenvolupada a la Universitat de Barcelona Business School, representa una contribució fonamental a l’anàlisi de l’ecosistema editorial espanyol contemporani. Aquest treball acadèmic destaca pel seu innovador enfocament mesoeconòmic, que ve a omplir un buit en la literatura especialitzada en oferir una perspectiva intermèdia entre el micro i el macroeconòmic, la qual cosa permet examinar amb precisió les dinàmiques estratègiques entre els diversos actors del sector. 

La investigació s’estructura al voltant de quatre eixos fonamentals que exploren des de la manca d’estudis mesoeconòmics previs fins al desenvolupament d’un model analític específic per al context espanyol. El seu valor metodològic rau en la combinació equilibrada de tècniques qualitatives i quantitatives, destacant l’anàlisi financer de 2.683 empreses editorials (2019-2021), 43 entrevistes en profunditat amb agents clau i un examen històric exhaustiu basat en les diferents edicions de la Panorámica de la edición española, des de 1996. Aquest enfocament multidimensional permet captar tant les relacions entre actors com la seva interacció amb les estructures institucionals i tendències globals. 

Els resultats revelen un panorama editorial marcat per profundes asimetries estructurals. La concentració geogràfica emergeix com a tret distintiu, amb Madrid i Barcelona aglutinant el 90,37 % de les editorials privades. Paral·lelament, es constata una polarització empresarial on el 65,5 % dels editors publica menys de 10 títols anuals, enfront de grans conglomerats que dominen la producció massiva, situació que amenaça la diversitat editorial. 

Un dels aspectes més suggerents de l’anàlisi és posar en relleu la profunda transformació del model de negoci editorial tradicional cap a un paradigma centrat en la gestió estratègica dels drets de propietat intel·lectual. Aquesta transformació, impulsada per la revolució digital, presenta una dualitat significativa: mentre amplia oportunitats en mercats globals, genera una creixent dependència de plataformes digitals els algoritmes de les quals reconfiguren els patrons de consum cultural. 

La principal contribució rau en el desenvolupament d’un model mesoeconòmic que integra els cinc processos clau de l’ecosistema editorial: creació, producció, comercialització, compra i consum. Aquest marc analític es complementa amb la primera sistematització exhaustiva de literatura acadèmica sobre el tema, i estableix un nou referent per a futures investigacions. 

Com tot treball pioner, l’estudi presenta àrees que conviden a una major profundització. L’impacte de dinàmiques globals com les fusions transnacionals, les plataformes d’autopublicació i els audiollibres mereixerien un desenvolupament més ampli. Així mateix, l’anàlisi de la diversitat cultural en relació amb les dinàmiques empresarials ofereix interessants perspectives per a futures investigacions. 

La investigació transcendeix el seu valor acadèmic en proporcionar eines conceptuals per a professionals i responsables polítics. En elucidar les tensions entre concentració empresarial i diversitat cultural, entre tradició editorial i innovació digital, aquest treball es posiciona com a referència indispensable per comprendre els reptes del llibre com a bé cultural en l’era digital. Malgrat certes limitacions, el seu rigor metodològic i originalitat teòrica marquen un punt d’inflexió en l’estudi de les dinàmiques estructurals del sector editorial espanyol. 

Aquesta tesi no només amplia el coneixement acadèmic existent sobre el mercat editorial espanyol, sinó que també ofereix eines pràctiques perquè les editorials i els responsables polítics adaptin les seves estratègies a un entorn competitiu i en transformació. L’anàlisi sobre la concentració empresarial, la digitalització i el paper estratègic de les editorials com a gestores de contingut ofereix informació valuosa tant per a investigadors com per a responsables de polítiques culturals i actors del sector. En definitiva, ens trobem davant d’una investigació que, per la seva solidesa metodològica, originalitat teòrica i rellevància pràctica, està cridada a convertir-se en referència obligada per a tots aquells interessats a comprendre les complexes dinàmiques que configuren el món del llibre al segle XXI.