biblioteques públiques

Millorar les competències digitals, repte individual i col·lectiu

José Antonio Gómez Hernández
Facultad de Comunicación y Documentación
Universidad de Murcia


All-Party Parliamentary Group on Digital Skills (2020). The impact of COVID-19 and lessons learned for improving digital skills in the future. 15 p. Disponible a: <https://connectpa.co.uk/wp-content/uploads/2020/07/Digital-Skills-APPG-report-2020.pdf>. [Consulta: 26/07/2021].


La pandèmia ens ha fet ser més digitals, tant en temps de connexió diària com en la diversitat de facetes vitals que basem en la tecnologia: teletreball, consum, educació, relacions personals, oci i accés a continguts. Si la digitalització és estratègica per a la societat europea, què estan proposant les polítiques públiques per completar la transformació de la societat de forma inclusiva, i quin paper juga en això la qüestió de les competències digitals? Què es pot esperar d’aquestes polítiques? Tenen alguna cosa a dir les biblioteques en aquests processos?

Ciència oberta i ciutadana a les biblioteques: un impuls necessari per enfortir el coneixement de les comunitats locals

Daniel Gil 
Biblioteca Pública Episcopal del Seminari Conciliar de Barcelona


Perelló, Josep; Bonhoure, Isabelle; Cigarini, Anna; Vicens, Julià (2019). Ciència ciutadana a les biblioteques: observa, analitza, crea i participa. Barcelona: Zenodo. 54 pàg. Disponible a: <http://doi.org/10.5281/zenodo.3490610>. [Consulta: 10/12/2019].


La ciència oberta representa un nou i ampli camp d’actuació per a les biblioteques. Aquestes, com a institucions que fomenten el coneixement, la recerca i el desenvolupament personal, són l’entorn lògic i perfecte per desenvolupar accions en el marc de la ciència oberta i ciutadana. Però, ben bé, què és això de la ciència oberta? A la web del CSUC hi trobem una definició prou acurada: La ciència oberta és un nou enfocament del procés de recerca basat en el treball cooperatiu i les noves formes de difondre el coneixement utilitzant les tecnologies digitals i les noves eines de col·laboració. Els resultats de la recerca (publicacions i dades) han de ser accessibles a la societat de manera lliure i gratuïta, per tal d'aconseguir estendre els principis d'obertura a tot el cicle de vida de recerca i fomentar que es contribueixi a la difusió i reutilització d'aquests. Cal recordar la importància que dona el CSUC a la ciència oberta, ja que la considera una de les seves cinc àrees tècniques principals. Hom pot pensar en un primer moment, però, que la ciència oberta es restringeix només a un àmbit acadèmic i universitari; però res més lluny de la realitat. Les biblioteques públiques també tenen un paper molt important a jugar en la propagació i en la difusió de la ciència oberta, bo i aproximant-la a la ciutadania en general i fent que aquesta es converteixi també en ciència ciutadana. La idea de fons és que tot ciutadà pot generar dades científiques, i les biblioteques públiques són les principals institucions que poden subministrar les eines necessàries per canalitzar, validar i donar forma a aquestes dades.

Les biblioteques públiques i crisi econòmica

Antoni Feliu Oller
Cap de la Unitat d'Estadístiques i Qualitat
Gerència de Serveis de Biblioteques
Àrea de Cultura. Diputació de Barcelona


Arroyo Vázquez, Natalia; Hernández Sánchez, Hilario; Gómez Hernández, José Antonio (2019). Las bibliotecas públicas en España: diagnóstico tras la crisis económica. Madrid: Fesabid. 70 p. Disponible a: <http://www.fesabid.org/sites/default/files/images/fesabid/Informe-fesabid-v12-digital.pdf>. [Consulta: 25/11/2019].


A final d’estiu de 2019, Fesabid va publicar l’informe Las bibliotecas públicas en España: diagnóstico tras la crisis económica, un avançament del qual es va presentar a les XVI Jornades Espanyoles d’Informació i Documentació celebrades el mes de maig a Barcelona per part dels mateixos autors. L’informe fa una anàlisi de dades de les biblioteques públiques espanyoles del període comprès entre els anys 2010 i 2016, per establir i deixar constància de quina ha estat la realitat i de com han evolucionat aquests serveis públics durant el període analitzat, que es correspon a anys de polítiques de contenció i de restriccions pressupostàries per part de les diferents administracions públiques derivades de la crisi econòmica. Per acabar, l’informe formula algunes recomanacions a mode de conclusions. Per tot plegat, cal posar en valor l’oportunitat i l’interès de l’informe.

Invertir en la biblioteca, invertir en la igualtat d’oportunitats dels infants

Assumpta Bailac
Fundació Biblioteca Social


Crecer leyendo (2018). [Barcelona]: Produccions Mínimes. Disponible a: <https://fundacionbibliotecasocial.org/crecer-leyendo-per-una-biblioteca-inclusiva-des-de-la-infancia/>. [Consulta: 09/09/2019].


Crecer leyendo: por una biblioteca inclusiva desde la infancia és un documental que mostra com la biblioteca pública pot contribuir a millorar la situació dels infants.

Diferents informes senyalen la situació actual de la pobresa a Espanya i identifiquen el país com el tercer amb un nivell de pobresa més alt a Europa. I en aquest context, la pobresa infantil hi té una incidència central; un de cada tres infants és en risc d’exclusió, una exclusió que afecta els diferents àmbits de la seva vida i que té una gran incidència en el seu futur. Com bé expressa en el documental que ressenyem Felipe Campos, director de l’Associació Educativa Itaca, «els adults quan tenen una necessitat demanen, els infants no». 

Biblioteques públiques «engagées» amb comunitats intel·ligents

Tránsito Ferreras Fernández
Coordinadora de Servicios de Apoyo a la Investigación
Servicio de Bibliotecas. Universidad de Salamanca


Mersand, Shannon; Gasco-Hernandez, Mila; Zhao, Xiaoyi; Gil-Garcia, J. Ramon; Burke, G. Brian; Sutherland, Megan; Figueroa, Miguel (2018). The role of public libraries in engaging citizens in smart, inclusive and connected communities: a current practices report. Albany, NY: CTG UAlbany. 39 p. Disponible en: <https://www.ctg.albany.edu/publications/libraries/>. [Consulta: 30/06/2019].


Comunitat intel·ligent és un terme que s’ha començat a utilitzar recentment per caracteritzar els esforços per transformar les comunitats i fer-les més sostenibles, eficients, transparents i on la participació ciutadana és la norma. Les tecnologies de la informació han estat les facilitadores d’aquests canvis potencials. A les comunitats intel·ligents, el paper de les biblioteques públiques és clau, com també el seu compromís («engagement») amb la comunitat. A través de l’estudi de cas dels Estats Units, aquest informe analitza les pràctiques actuals a les biblioteques públiques i identifica l’experiència, el coneixement i els antecedents que les ajuden a contribuir, amb la participació ciutadana, en iniciatives comunitàries intel·ligents.

Pàgines

Subscriure a RSS - biblioteques públiques