Luis Miguel Cencerrado Malmierca
Professor del Departament de Biblioteconomia i Documentació
Facultat de Traducció i Documentació de la Universidad de Salamanca
Albarello, Francisco; Wishchenbart, Rüdiger; Weel, Adriaan van der [et al.]. El libro contra todo lo demás [en línea]. Bogotá: Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina y el Caribe, Cerlalc. 2024. 90 p. <https://cerlalc.org/publicaciones/el-libro-contra-todo-lo-demas/>. [Consulta: 16 abril 2025]. ISBN 978-958-671-274-3.
Trobar-se amb el títol de l’obra que tenim entre mans pot resultar, si més no, provocador i inquietant. També, sens dubte, aquest paratext pot exercir un efecte de reclam, de captació de l’atenció i motivar així el lector a endinsar-se en el seu contingut. Potser amb l’afany de resoldre el dubte de si es tracta d’una invitació a prendre part activa en una croada a favor del llibre davant les seves amenaces o si bé, per contra, és una denúncia victimista d’un contuberni generalitzat contra el llibre i la lectura.
Per sort, el contingut de l’obra no és ni una cosa ni l’altra. El mosaic que dibuixen els quatre assaigs que componen l’obra ofereix anàlisis i reflexions equilibrades entorn del llibre i la lectura, expressades des de diferents angles i perspectives. Les peces analitzen, en el seu conjunt, el present i el futur de la lectura, així com l’impacte dels processos de transformació digital en la indústria editorial, en la distribució del llibre, en la seva promoció i en la manera mateixa com els lectors i lectores afronten la lectura en el moment present.
El panorama de l’edició acadèmica iberoamericana està format per un conjunt de petites i mitjanes editorials universitàries, d’institucions públiques i privades, que solen publicar llibres impresos en tirades curtes, especialitzats sobretot en ciències socials i humanitats. Aquestes obres acostumen a ser concebudes i produïdes per investigadors de la regió i han estat escrites en castellà o portuguès, llengües considerades secundàries en el món de la comunicació científica. 
Aquest document presenta els principals resultats de la segona enquesta internacional de l’OCDE sobre autors científics (International Survey of Scientific Authors - ISSA2) que es va distribuir el 2018 i els resultats de la qual s’han publicat el març de 2020. L’estudi pretén contribuir al projecte «OECD Going Digital», un esforç per construir una política coherent i integradora d’aproximació al procés de transformació digital de l’economia i la societat.
La transformació digital és el concepte estrella a qualsevol sector quan es parla d’innovació més enllà de novetats tecnològiques o startups amb propostes de valor que volen trencar el mercat. Més enllà del hype i dels grans gurus que ens parlen de com la transformació digital millorarà les nostres vides (o és un cavall de Troia que substituirà diversos perfils de treball), transformar l’activitat d’una organització amb la digitalització implica aspectes de gran envergadura. Per exemple, l’eficiència dels processos. Tot allò que no aporti valor o sigui repetitiu ha de ser digitalitzat. També trobem maximitzar l’experiència dels usuaris (o clients). Tots aquells punts de contacte o comunicació amb ells cal que es regeixin per una omnicanalitat com més automatitzada millor. Què dir de l’explotació de dades en grans quantitats per prendre decisions i de la reducció de costos a partir de l’optimització d’infraestructures o aplicacions. Vaja… No ens sona a biblioteques o centres de documentació? Certament, no hi ha dubte que el nostre sector sempre ha avançat amb pas ferm en aquest procés de transformació digital. Més enllà de l’aplicació de les .tech, el full de ruta que han seguit les biblioteques globalment ha suposat una millora en molts aspectes. En aquest sentit, ens queda res per fer? Sí, força, el procés de transformació encara parteix d’un model que comença a perdre alè. Hi ha tecnologia disruptiva que encara cal que canviï molt més i molt més ràpid en el nostre sector. 
