Dolors Saumell Calaf
Directora de la Biblioteca Pública de Tarragona
Orte, Andreu (2020). Avaluació de l’impacte en el marc del tancament de serveis presencials per la COVID-19. Barcelona: Gabinet de Premsa i Comunicació de la Diputació de Barcelona. 34 p. Disponible a: <https://www.diba.cat/documents/16060163/331141101/eBiblioCat_5_Avaluaci%C3%B3-impacte-2020_vf.pdf/e9d1b3f5-3d2a-d767-f161-c16200ead287?t=1613471549784>. [Consulta: 16/03/2022].
Sens dubte, l’impacte de la pandèmia ha estat d’una gran transcendència i les biblioteques públiques en són una bona mostra, pels canvis que ha comportat en l’accés als serveis, en el desenvolupament accelerat d’entorns virtuals, en la seva acceptació i, també, en el progressiu retorn presencial.
En aquest camp, i en el marc de les biblioteques públiques, la Gerència del Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona ha elaborat un projecte d’avaluació que té per objectiu analitzar l’evolució del servei d’e-Biblio.cat i l’afectació del tancament dels serveis bibliotecaris presencials durant el confinament i mesos posteriors.
Els resultats s’han plasmat en quatre documents. En primer lloc: tipus d’usuaris i usos de préstec digital; en segon lloc, una enquesta als usuaris sobre el servei feta en el moment en què va acabar el confinament; en tercer lloc, una anàlisi sobre la col·lecció digital i els seus usos fins al mes de juny; i, finalment, una avaluació sobre l’impacte en els usos presencials i digitals, deixant passar uns mesos des del final del confinament (fins a l’octubre del 2020)1. Amb aquesta base, Toni Feliu publica el 2021 un article en què aprofundeix en l’anàlisi d’e-Biblio.2
En concret, el document que ressenyarem, i que porta per títol Avaluació de l’impacte en el marc del tancament de serveis presencials per la COVID-19, és el darrer d’aquests quatre i analitza l’impacte, entre els mesos de març i octubre de 2020, en els préstecs digitals d’eBiblioCat (eBiblio i eFilm), en els presencials, i en el nombre d’usuaris que fan ús d’aquests préstecs arreu de Catalunya, i per àmbits territorials: Barcelona ciutat, resta de Barcelona, Girona, Lleida, Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre.
A criteri dels autors, la crisi de la COVID-19 i el tancament de serveis presencials, esdevenen un xoc exogen i configuren un experiment natural. La metodologia aborda el contrast, el càlcul d’impacte, entre els valors observats i els valors esperats. Els observats han estat extrets dels registres de préstecs presencials i digitals i del nombre d’usuaris mensuals, prenent com a font de les dades el Servei de Biblioteques de la Generalitat i la Gerència de la Diputació de Barcelona. A l’altre costat del càlcul, els valors esperats; aquí s’ha considerat l’evolució dels serveis de préstec fins al tancament de les biblioteques, fent una estimació de quins usos del servei de préstec s’haurien registrat en cas d’absència de la COVID-19 d’acord amb la tendència i amb l’estacionalitat de mesos anteriors.
Dels resultats principals destaca que, entre els mesos de març i octubre, l’impacte negatiu de la COVID-19 en els préstecs totals de biblioteca se situa en el –56 % (els préstecs esperats eren 9.021.667 i els registrats 3.925.815); per altra part, el major impacte negatiu se situa durant els mesos d’abril i maig, moment de tancament dels serveis presencials. En aquest període, els préstecs digitals, tot i que creixen un 261 %, no compensen la pèrdua global d’usos de préstecs. Més endavant, de juny a octubre, els préstecs presencials es recuperen progressivament.
L’informe s’endinsa en les diferències per àmbits territorials i en mostra els comportaments. D’una banda, per exemple, la ciutat de Barcelona durant els mesos de confinament, i pel que fa als préstecs totals, presenta un impacte negatiu menor a la resta, fet que es relaciona al creixement dels serveis digitals. De l’altra, l’obertura progressiva de les biblioteques arreu del país marca la incidència dels propers mesos; les Terres de l’Ebre on van reobrir la quasi totalitat de biblioteques a final de maig, presenten també un menor impacte negatiu que la resta de territoris de Catalunya.
Un altre aspecte analitzat són els usuaris únics, equivalent al nombre de persones que han utilitzat un servei de préstec durant un mes. Aquí, el major impacte mensual negatiu és el mes d’abril, on el creixement dels usuaris digitals no compensa la pèrdua de la totalitat dels usuaris presencials, essent un 89 % menys de l’esperat sense pandèmia.
Dels impactes, a continuació es tracten els préstecs d’e-Biblio i d’e-Film amb les diferències territorials: si bé ambdós van augmentar considerablement, e-Film durant els mesos de tancament dels serveis presencials ho va fer de forma més pronunciada (217 % per 186 % en e-Biblio). Amb l’obertura progressiva de les biblioteques es mostren valors més baixos, però marcadament superiors als esperats sense pandèmia, fet que fa pensar en la consolidació dels préstecs digitals. Territorialment, en el cas d’e-Biblio es presenten impactes similars i en el d’e-Film destaca el baix impacte a les Terres de l’Ebre i a Lleida, fet que els autors relacionen amb factors de composició social i d’hàbits de consum.
Finalment, el darrer impacte tractat es refereix als préstecs presencials on la reobertura progressiva va reduint els efectes negatius i es recupera el nombre d’usuaris que fan ús del préstec, que s’aproxima al valor esperat mensual, però en vista de les darreres dades del mes d’octubre són encara inferiors als valors esperats.
Els projectes com aquests i la seva continuïtat en l’avaluació dels serveis que s’ofereixen des de les biblioteques públiques ens poden permetre una mirada més àmplia i aprofundida que necessitem cada vegada més en uns temps canviants i complexos en els quals les enquestes i la participació dels usuaris seran, també, essencials.
© Imatge inicial de Frauke Riether a Pixabay
1 Diputació de Barcelona. Gerència de Serveis de Biblioteques. Avaluació dels serveis d’eBiblioCat en el marc de la COVID-19.
2 Feliu, Toni (2021). «El servei de préstec virtual eBiblio en temps de pandèmia». Ítem: revista de Biblioteconomia i Documentació, núm. 71, p 32-42.
Quines habilitats ha de tenir un bibliotecari en l’actualitat? L’American Library Association (ALA) intenta respondre-hi amb la publicació d’un informe vinculat al programa NILPPA (National Impact of Library Public Programs Assessment). Aquest programa recopila dades de biblioteques dels Estats Units per entendre i documentar-ne les característiques, els públics, els resultats i el valor de la gestió pública. En un primer moment, 
«Per a mi, sembla que la biblioteca és un lloc amb cor, que vol el millor per a mi, i on no soc un producte o client»
Durant aquests mesos, han estat diversos els països que, des de les pròpies administracions o des de les associacions professionals, han promogut estudis per conèixer l’impacte que la COVID-19 ha tingut en la prestació i l’ús dels serveis bibliotecaris. A continuació, presentem els principals resultats de l’enquesta que l’ALIA (Australian Library and Information Association) va enviar a les 293 biblioteques públiques del país. Tot i que el nombre de respostes és poc representatiu (un 32,74 %), l’informe aporta unes dades interessants que estan en la línia d’altres estudis similars. 
