biblioteques universitàries

El rol de la biblioteca en l’estratègia de la universitat

Ángel Borrego
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Cooper, Danielle; Hill, Catharine B.; Schonfeld, Roger C. (2022). Aligning the research library to organizational strategy. 25 p. [Washington, DC]: Association of Research Libraries (ARL); [Ottawa]: Canadian Association of Research Libraires (CARL); [New York, NY]: Ithaka S+R. Disponible a: <https://doi.org/10.18665/sr.316656>. [Consulta: 14/06/2022].


Recentment, les associacions de biblioteques de recerca dels Estats Units (Association of Research Libraries) i el Canadà (Canadian Association of Research Libraries) van encarregar a la consultora Ithaka S+R la realització d’un estudi per identificar les prioritats dels equips rectorals de les universitats d’aquests països, conèixer les seves expectatives sobre el paper de la biblioteca en la consecució d’aquests objectius i, en definitiva, determinar de quina manera poden contribuir les biblioteques universitàries a assolir les metes de la institució. Amb aquesta finalitat, els autors de l’informe van entrevistar durant el 2021 una seixantena de membres d’equips rectorals i responsables de biblioteques, generalment de forma individual i, en alguns casos, en forma de grup de discussió. La informació obtinguda en aquestes trobades es va completar amb l’anàlisi de diversos documents estratègics.

La primera caixa d’eines sobre ciència ciutadana per a biblioteques

Núria Ferran-Ferrer
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Hansen, Jitka Stilund (ed.) (2021). Citizen science skilling for library staff, researchers, and the public. [The Hague]: LIBER Citizen Science Working Group. 29 p. (Citizen science for research libraries: a guide; section 1). Disponible a: <https://doi.org/10.25815/hf0m-2a57>. [Consulta: 02/05/2022]. 


La ciència ciutadana és un model de recerca participada que involucra el públic com a voluntari en els projectes de recerca científica. D’aquesta manera, la ciència, en concret la ciència oberta, esdevé col·laborativa, transparent i amb més impacte per influir de forma positiva en la societat. La UNESCO, en la seva Recomanació sobre ciència oberta, la relaciona de forma directa amb la democratització del coneixement. 

La participació de la societat en els projectes científics pot donar-se en diferents nivells. De fet, els projectes de recerca en ciència ciutadana poden classificar-se en funció del tipus de participació que fan les persones voluntàries: hi ha els projectes contributius, en què les persones participants recullen dades i, puntualment, ajuden a l’anàlisi i difusió; els projectes col·laboratius, en què la participació també es dona en la fase d’anàlisi de mostres i també pot ajudar en el disseny de l’estudi; i quan la participació entre investigació i públic és més estreta parlem de projectes cocreats, és a dir, que el voluntariat col·labora en totes les etapes del procés de recerca. Els projectes cocreats parteixen d’una perspectiva d’innovació oberta de generació col·lectiva del coneixement. 

França: 13 recomanacions per promoure la ciència oberta a les universitats

Cristina Azorín
Unitat Tècnica i de Projectes
Servei de Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)


Letrouit, Carole; Cachard, Pierre-Yves; Dupuis, Monique; Froment, Bernard (2021). La place des bibliothèques universitaires dans le développement de la science ouverte. [Paris]: Inspection générale de l'Éducation, du Sport et de la Recherche (IGÉSR). 66 p. Disponible a: <https://www.ouvrirlascience.fr/la-place-des-bibliotheques-universitaires-dans-le-developpement-de-la-science-ouverte/>. [Consulta: 04/04/2022].1


El primer Pla Nacional de Ciència Oberta de França 2018-2021 va plantejar dubtes sobre el paper de les biblioteques i els centres de documentació i el full de ruta a seguir per adaptar-lo a la realitat de la recerca. El febrer de 2021, quatre responsables generals en educació, esport i recerca van fer un informe adreçat a la Frédérique Vidal, ministra francesa d’Ensenyament superior, de la Recerca i de la Innovació.2 

La implantació de l’open access a les universitats europees. Cosa de les biblioteques?

Antonio Eleazar Serrano-López
Universidad Carlos III Madrid


Morais, Rita; Berghmans, Stephane; Gaillard, Vinciane (2022). A closer look at Open Access to research publications in European universities: follow-up to the 2020-21 EUA Open Science survey. Brussels: Geneva: European University Association. 20 p. Disponible a: <https://www.eua.eu/resources/publications/1002:a-closer-look-at-open-access-to-research-publications-in-european-universities.html>. [Consulta: 20/04/2022]. 


L'informe A closer look at Open Access to research publications in European universities presenta els resultats de l'enquesta de l'European University Association (EUA) sobre accés obert per a 2020/2021. Aquesta enquesta pretén respondre tres preguntes fonamentals: Com monitoritzen les universitats les activitats d'accés obert? Com pretenen implementar el Pla S? I, quines mesures han adoptat per fomentar la implementació de l'accés obert? La EUA porta des de 2014 tractant de respondre aquestes i altres preguntes relacionades amb l'accés obert a les universitats, que en aquest període han mostrat un interès creixent, per bé que el nombre d'universitats amb polítiques concretes d'accés obert no ha augmentat significativament (actualment un 54 %), tot i que moltes d'elles (un 37 %) assenyalen que les estan desenvolupant.

Biblioteques universitàries i de recerca en temps de pandèmia

Fátima García López
Departamento de Biblioteconomía y Documentación
Facultad de Humanidades, Comunicación y Documentación
Universidad Carlos III


Calvert, Scout (2021). Crest or trough?: how research libraries used emerging technologies to survive the pandemic, so far. Edited by Mary Lee Kennedy and Clifford Lynch. Washington, DC: Association of Research Libraries. 28 p. Disponible a: <https://www.arl.org/wp-content/uploads/2021/09/2021.10.01-crest-or-trough.pdf>. [Consulta: 11/03/2022]. 

Lara Díaz, Isabel; Merino, Àngels; Echeverría, Carmen; Chumillas, Elías; García Reche, Gregorio; Pallarés, Jordi; Manzano, Maribel; Ferreras, Tránsito; Salord, Rosa (2021). Resultados de la encuesta sobre las bibliotecas REBIUN durante el curso 2020/2021. Red de Bibliotecas Universitarias Españolas (REBIUN). 19 p. Disponible a: <http://bibliotecas.csic.es/sites/default/files/Informe%20final.pdf>. [Consulta: 11/03/2022].


A l’època més dura de la pandèmia, tots vam agrair poder accedir a alguns dels serveis als quals estàvem acostumats abans que la COVID-19 arribés a la nostra vida, alguna cosa que ens proporcionés certa aparença de normalitat, necessària davant d’un escenari d’incertesa. Al igual com altres institucions, les biblioteques universitàries i de recerca van poder sobreviure a l’impacte de la pandèmia i mantenir la prestació d’alguns serveis gràcies a les tecnologies. Tenint en compte l’opinió dels seus professionals, aquestes biblioteques han estat a l’altura del desafiament que va suposar la pandèmia gràcies, en gran part, al fet que ja partien d’experiències prèvies en el desenvolupament de col·leccions i serveis digitals orientats a estendre la presència de la biblioteca més enllà dels seus murs. D’aquesta manera, les biblioteques de recerca van mantenir fàcilment l’accés a la majoria dels serveis i recursos de manera virtual, donat que portaven treballant en el desenvolupament d’aquests serveis durant dècades. 

Pàgines

Subscriure a RSS - biblioteques universitàries