projectes

Una crònica de la jornada Dades Obertes de Recerca en Humanitats

Candela Ollé
Professora dels Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Seminari Dades de Recerca en Humanitats Digitals (2024). Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya. 3 vídeos. Disponible a: <https://www.youtube.com/playlist?list=PLxHTIX0tYDtMlN2mUghhiUQFtkz0QgFOK>. [Consulta: 20/07/24].


El passat 20 de juny, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) va acollir el seminari de Dades Obertes de Recerca en Humanitats. La presentació i benvinguda va anar a càrrec de la directora dels Estudis d’Arts i Humanitats, Anna Busquets, i de la investigadora principal del projecte «Ciencia abierta en España: la transición hacia un nuevo modelo de investigación» (PID2021-125828OB-I00), organitzadora de l’esdeveniment, i professora dels Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació, Candela Ollé.

Anna Villarroya, directora del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (CRICC FIMA-UB), va presentar la ponent inaugural, Holly Wright (University of York) que amb el títol de la xerrada «Archive once, reuse everywhere: the Archaeology Data Service and international ecosystems for archaeological data» va explicar-nos el Servei de Dades d’Arqueologia, ens va parlar del projecte SEADDA i del projecte Ariadne, així com dels reptes de les dades en Arqueologia, de la digitalització i de molts altres aspectes.

La primera taula rodona «Les dades obertes en Humanitats Digitals són diferents?» va estar moderada per Lluís Anglada, membre del projecte, i hi van intervenir Xavier Rubio Campillo, director del grup DIDPATRI (Didàctica i Patrimoni), Institut de Recerca en Arqueologia de la Universitat de Barcelona; Diana Roig, professora titular de l’ICREA i titular de l’ERC StG a l’IN3-UOC; Mireia Alcalà, coordinadora del Repositori de Dades de Recerca CORA del CSUC i Mikel Iruskieta de CLARIN - UPV/EHU. Cadascun dels ponents va donar resposta a les preguntes plantejades per Anglada, com per exemple: Quins trets diferencials tenen les dades en Humanitats (Digitals)? Tenen problemes específics, necessitats i reptes? Què necessiten com a investigadors per fer el treball més senzill? Les conclusions principals a les quals es va arribar són que les dades en Humanitats es caracteritzen pel fet que no estan estructurades i es troben encara en procés d'estandardització. Per altra banda, també solen tenir pèrdues durant el procés de digitalització. També es van comentar temes com la interdisciplinarietat, i la preservació i els problemes sorgits de l’obsolescència de la tecnologia, etc. Per acabar, els investigadors van coincidir a reclamar més finançament, formació i, en general, un canvi necessari de cultura acadèmica.
 
La segona taula, moderada per l’autora d’aquest text, va reunir diversos investigadors per presentar els seus estudis sobre dades obertes de recerca. D’entrada, va comptar amb les aportacions de Sabina Batlle, doctoranda del projecte, que ens va explicar algunes de les principals conclusions de la seva tesi de dades de recerca en Arqueologia, i va ressaltar les característiques singulars de les dades arqueològiques –que són incompletes, imprecises, complexes, subjectives, heterogènies i irrepetibles– i les dificultats que tot això comporta a l’hora d’obrir-les. També hi va participar Yolanda Martín González, investigadora principal del projecte «Alfabetització en dades en el context universitari» de la Universidad de Salamanca que va deixar palesa la importància de l’alfabetització de dades per tal de poder gestionar-les, compartir-les i reutilitzar-les. Per la seva banda, Daniela de Filippo del CSIC i Instituto INAECU (UAM-UC3M) va mostrar-nos algunes dades focalitzades en Humanitats de les obtingudes en els dos projectes actuals. Pel que fa el projecte vinculat amb el segell de la FECYT va parlar-nos de percepció, pràctiques dels investigadors i polítiques sobre la ciència oberta i dades. Finalment, Rafa Aleixandre, del CSIC-UPV, també va posar el focus en els darrers projectes liderats i les dades concretes de l’àmbit de les Humanitats: identificació dels conjunts de dades, avaluació FAIR, coneixement del comportament dels investigadors i formació.

Es va donar per finalitzada la jornada amb un agraïment a tots els assistents i ponents per fer-la tan enriquidora i com un espai de reflexió, debat i trobada molt necessari.

Podeu consultar els tres vídeos de la sessió aquí.

Nota. Text publicat simultàniament a l’Open Science.  

 

© Fotografies de Candela Ollé

Crònica de la Jornada Internacional GLAM+Wikiverse+GENDER: explorant les possibilitats dels projectes Wikimedia en el món de biblioteques, arxius i museus amb perspectiva de gènere

Aida Maideu Vergés
Nubilum 


Jornada Internacional #GLAM+WIKI+GÈNERE (2023): explorant les possibilitats Wikimedia en el món de biblioteques, arxius i museus amb perspectiva de gènere. Barcelona: FIMA. Disponible a: <https://www.youtube.com/watch?v=bPusslPMfv4>. [Consulta: 05/06/2023].


El passat 23 de maig va tenir lloc a la sala d’actes de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals (FIMA) de la Universitat de Barcelona la Jornada Internacional GLAM+Wikiverse+Gender. Aquesta jornada, organitzada en el si del projecte Women&Wikipedia, del qual Núria Ferran-Ferrer és investigadora principal, se centrava en la presentació de projectes impulsats per diferents institucions del sector GLAM –Galleries, Libraries, Archives and Museums– vinculades a l’univers Wikimedia i amb el focus en la perspectiva de gènere. 

La primera caixa d’eines sobre ciència ciutadana per a biblioteques

Núria Ferran-Ferrer
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Hansen, Jitka Stilund (ed.) (2021). Citizen science skilling for library staff, researchers, and the public. [The Hague]: LIBER Citizen Science Working Group. 29 p. (Citizen science for research libraries: a guide; section 1). Disponible a: <https://doi.org/10.25815/hf0m-2a57>. [Consulta: 02/05/2022]. 


La ciència ciutadana és un model de recerca participada que involucra el públic com a voluntari en els projectes de recerca científica. D’aquesta manera, la ciència, en concret la ciència oberta, esdevé col·laborativa, transparent i amb més impacte per influir de forma positiva en la societat. La UNESCO, en la seva Recomanació sobre ciència oberta, la relaciona de forma directa amb la democratització del coneixement. 

La participació de la societat en els projectes científics pot donar-se en diferents nivells. De fet, els projectes de recerca en ciència ciutadana poden classificar-se en funció del tipus de participació que fan les persones voluntàries: hi ha els projectes contributius, en què les persones participants recullen dades i, puntualment, ajuden a l’anàlisi i difusió; els projectes col·laboratius, en què la participació també es dona en la fase d’anàlisi de mostres i també pot ajudar en el disseny de l’estudi; i quan la participació entre investigació i públic és més estreta parlem de projectes cocreats, és a dir, que el voluntariat col·labora en totes les etapes del procés de recerca. Els projectes cocreats parteixen d’una perspectiva d’innovació oberta de generació col·lectiva del coneixement. 

La contribució de la biblioteca universitària a la recerca humanística

Ángel Borrego
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


The role of academic and research libraries as active participants and leaders in the production of scholarly research: a report on an RLUK scoping study (2021). Evidence Base. [Birmingham]: Birmingham City University; [Stoke-on-Trent]: RLUK; [Swindon]: Arts and Humanities Research Council. 70 p. Disponible a: <https://www.rluk.ac.uk/wp-content/uploads/2021/07/RLUK-Scoping-Study-Report.pdf>. [Consulta: 28/10/2021].


En les darreres dècades, la recerca científica s’ha tornat cada cop més interdisciplinària i col·laborativa. Al mateix temps, ha crescut l’interès per determinar el seu impacte institucional i social. Ambdós factors contribueixen a què les biblioteques universitàries participin de forma activa en la realització de projectes de recerca. En aquest context, el present informe, encarregat per Research Libraries UK —l’associació de biblioteques universitàries i de recerca del Regne Unit— i Arts and Humanities Research Council —un organisme públic britànic dedicat al finançament de projectes de recerca en humanitats—, té com a objectiu estudiar el paper de biblioteques, arxius i museus com a col·laboradors, i fins i tot líders, en el desenvolupament de tasques de recerca.

Contextualització del que és obert: situant la Ciència Oberta

Laura V. R. Rezende
Faculdade de Informação e Comunicação
Universidade Federal de Goiás
Harvard Institute for Quantitative Social Science (IQSS) Visiting Scholar
IASL (International Association of School Librarianship) Regional Director – Region 4: Latin America / Caribbean


Chan, Leslie; Okune, Angela; Hillyer, Rebecca; Albornoz, Denisse; Posada, Alejandro (eds.) (2019). Contextualizing openness: situating open science. [Ottawa]: University of Ottawa Press; Ottawa [et al.]: International Development Research Centre. 342 p. (Perspectives on open access). ISBN 9780776626666 (PDF). Diponible a: <https://www.idrc.ca/en/book/contextualizing-openness-situating-open-science>. [Consulta: 29.06.2020]. 

Publicat en castellà i portugués.


Aquest és el primer volum de la sèrie «Perspectives sobre accés obert» desenvolupada per l’editorial de la Universitat d’Ottawa, l’enfocament del qual és presentar projectes en curs que condueixen a reflexions essencials sobre la Ciència Oberta, especialment abordant conceptes, problemes de governança, negociacions sobre el que és obert entre els actors involucrat en projectes de recerca col·laborativa i l’impacte social d’aquest tipus d’activitat científica.

La publicació presenta el tema basat en la premissa que la filosofia i la pràctica de l’accés obert ha representat una contribució rellevant per als països en general respecte de les dimensions econòmica, cultural, social i política. El treball reuneix el resultat de l’aprenentatge col·lectiu i les observacions extretes de dotze projectes de recerca que van formar la Xarxa de Ciència Oberta i Col·laborativa en Desenvolupament (OCSDnet) al Sud Global durant els anys 2015 a 2017. Els projectes es van desenvolupar bàsicament al Líban, Kenya, Haití, Brasil, Argentina, Kirguizstan i països del sud-est asiàtic. Es van utilitzar diversos mètodes científics i cada equip va buscar aprofitar al màxim els reptes i les oportunitats basant-se en el supòsit que per tal que la Ciència contribueixi al desenvolupament inclusiu i sostenible en els respectius contextos locals, ha de ser més oberta i col·laborativa.

Subscriure a RSS - projectes