desinformació

How Libraries Thrive: A Guide for Librarians... and Everyone Else in Europe és una publicació de l’European Cultural Foundation (Fundació Cultural Europea), una organització sense ànim de lucre fundada el 1954 amb l'objectiu de promoure la cultura i fomentar la cooperació entre els països europeus. En concret, recull l’experiència de desenes de biblioteques públiques implicades en “The Europe Challenge”, un programa anual per a biblioteques i les seves comunitats per dissenyar, provar i oferir solucions a problemes locals que es puguin extrapolar a la resta d’Europa.

A Europa, les biblioteques públiques estan vivint canvis dràstics i desiguals. Mentre algunes s’han convertit en centres comunitaris de primer ordre, d’altres s’enfronten a l’amenaça de tancaments. L’obra ens convida a reflexionar sobre la diversitat de rols que poden assumir les biblioteques públiques i com poden evolucionar per afrontar els reptes actuals. Ofereix una visió esperançadora i inspiradora per a aquells que cerquen un model de biblioteca que jugui un paper actiu en la construcció de la societat del futur, centrant-se en la seva contribució democràtica, en la gestió del canvi climàtic i en l’acompanyament de les persones amb una perspectiva interseccional. 

En un àmbit més pràctic, a l’informe es presenten cinquanta recomanacions concretes per a bibliotecaris, responsables polítics i altres parts implicades en la gestió cultural per afrontar els reptes actuals de les biblioteques públiques al continent. Aquesta varietat d'iniciatives ens ajuda a entendre millor les biblioteques com espais dinàmics i interconnectats, adaptats a les necessitats canviants de les seves comunitats.

S’hi inclou el recull de gairebé un centenar d’iniciatives concretes de biblioteques de vint-i-sis països europeus. Entre aquestes hi trobem projectes de tres biblioteques catalanes —Terrassa, Sant Boi de Llobregat i Vilafranca del Penedès— que han participat a “The Europe Challenge”.

Un altre punt sobre el qual fa èmfasi el document són els programes de lectura d’estiu. Aquests programes, generalitzats en biblioteques anglosaxones i del nord d’Europa, són, a parer meu, una eina educativa, d’entreteniment i d’accés igualitari a la cultura de primer ordre. Fomenten l'hàbit lector, mantenen nens i joves connectats amb la lectura durant les vacances i ajuden a prevenir la pèrdua de coneixements durant l'estiu. Seria important dur-ne a terme a les nostres biblioteques, no amb iniciatives municipals, sinó amb un programa coordinat a escala de país. 

Cal posar en valor el disseny del document, vibrant i modern, que complementa perfectament la lectura del text i ajuda a fer més accessible el missatge. Aquest enfocament visual no només reforça les iniciatives presentades, sinó que també facilita la comprensió i l'atractivitat del contingut, aconseguint que els lectors puguin connectar millor amb la informació i el propòsit del llibre.

És interessant la idea que desprèn el document sobre que les biblioteques han de canviar tal com canvia el món, però és important tenir clar que la biblioteca del futur és diferent a cada país i a cada ciutat. No han de ser rèpliques les unes de les altres.

Per la meva experiència en una biblioteca pública d’una gran ciutat, he trobat tan inspiradora com realista la història que explica una treballadora de la London Public Library relacionada amb el tracte d’usuaris sense llar o en situació de soledat no volguda, que escriu paraules com aquestes: “[...] treballar en una biblioteca pública del centre de la ciutat no és idíl·lic, ni és infinitament depriment. És la vida real [...]”.

En definitiva, aquest és un text recomanat per tots aquells bibliotecaris que busquen inspiració basada en fets reals i especialment interessant per als creadors de polítiques públiques, que lluny de la gestió més local, poden veure la rellevància de les biblioteques públiques com a espais dinàmics, interconnectats i vitals per al benestar cultural i social de les comunitats a Europa.  

© Imatge inicial de bluehouseskis a Pixabay