mitjans de comunicació digitals

Lydia Sánchez
Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona

Disinformation and «fake news»: final report: eighth report of session 2017-19 (2019). House of Commons. Digital, Culture, Media and Sport Committee. London: House of Commons. 109 p. Disponible a: <https://publications.parliament.uk/pa/cm201719/cmselect/cmcumeds/1791/1791.pdf>. [Consulta: 09/01/2020].

A multi-dimensional approach to disinformation: report of the indepedent High level Group on fake news and online disinformation (2018). European Commission. Luxembourg: Publications Office of the European Union. 39 p. ISBN 978-92-79-80419-9. Disponible a: <https://ec.europa.eu/digital-single-market/en/news/final-report-high-level-expert-group-fake-news-and-online-disinformation>. [Consulta: 09/01/2020].

Una de les principals preocupacions dels científics socials de la primera meitat del segle XX va ser la dels suposats efectes perjudicials dels mitjans de comunicació de masses a les societats democràtiques. Alguns veien en els mitjans una força destructora de la cultura (Leavis, 1930), d’altres incidien en les terribles conseqüències de la propaganda política a través de canals de difusió massius (Lasswell, 1927, 1934; Lippman, 1922), d’altres en l’ús dels mitjans per part de l’elit política i econòmica per mantenir el seu estatus (Adorno i Horkheimer, 1972). Fins i tot aquells científics les recerques dels quals semblaven indicar que els mitjans no tenien tanta influència com se suposava van dedicar els seus esforços a estudiar la incidència dels continguts mediàtics en la societat i la democràcia (Lazarsfeld, 1944). Certament, l’estudi dels efectes dels mitjans ha dominat la recerca en comunicació durant dècades, i ha estat objecte d’interès d’administracions i governs.

La maduresa del Web després de gairebé dues dècades d'història fa emergir conflictes nous que abans no ens haguéssim imaginat. Les informacions sobre qualsevol ciutadà anònim formen part ara del que s'ha anomenat "llarga cua" dels continguts a internet, fàcilment cercables, permanentment accessibles. N'hi ha prou que s'hagi publicat alguna cosa sobre nosaltres al Web -o que s'hagi digitalitzat i bolcat a la Xarxa un contingut originalment imprès-, que serveis com Google ens ho poden oferir en qüestió de segons.

Aquesta mena de miracle tecnològic que hem assimilat i integrat ràpidament a les nostres vides té el seu revers quan es tracta d'informacions "sensibles" per als implicats en les mateixes. Per exemple difamacions o informacions negatives errònies, però també publicacions que afecten el dret a la intimitat o que, sent certes, formen part d'un passat que es creia oblidat i emergeix inesperadament a la pàgina de resultats d'un cercador. Tots vam quedar ara exposats, ens agradi o no, perquè la llarga cua de la informació abans estava oculta i ara no.