José Antonio Cordón García
Universidad de Salamanca
http://diarium.usal.es/jcordon/
How do we read?: let's count the ways: comparing digital, audio, and print-only readers (2020). Washington, D.C.: National Endowment for the Arts. 62 p. Disponible a: <https://www.arts.gov/sites/default/files/How%20Do%20We%20Read%20report%202020.pdf>. [Consulta: 11/11/2020].
Els informes sobre les pràctiques de lectura s’estan prodigant durant els darrers anys, fonamentalment, a causa de les transformacions introduïdes per la irrupció de nous dispositius i models d’accés als continguts. La contraposició amb el referent imprès, això és, amb una tradició de segles, ha exercit el seu magnetisme en especialistes de totes les àrees que han abocat les seves opinions sobre la naturalesa i conseqüències del canvi, unes vegades fonamentades, d’altres meres especulacions (Cordón García, 2018). Aquestes anàlisis s’han incrementat quan han sorgit nous formats i formes d’accés digitals, com és el cas dels audiollibres, o bé quan alguna circumstància ha alterat el normal funcionament de la cadena del llibre, tal com ha succeït amb la pandèmia de la COVID-19, que va obligat al tancament de llibreries i biblioteques a tot el món, multiplicant exponencialment el recurs a la lectura digital (Wischenbart, 2020; FGEE, 2020; Cordón, Muñoz, 2020).
El mes de març passat, Martin Hooper, investigador dels American Institutes for Research (AIR) i expert en metodologies d’avaluació internacional a gran escala, va publicar un breu informe amb l’anàlisi d’alguns dels resultats dels darrers quatre estudis PIRLS (Progress in International Reading Literacy Study) realitzats entre 2001 i 2016. Tot i que Espanya no forma part de l’estudi perquè hi va començar a participar a l’edició del 2006, cal pensar que les conclusions poden ser útils i que ens haurien de permetre intervenir en la línia del que proposa aquest expert.
Lectoescritura digital és un llibre oportú i benvingut, que ofereix una panoràmica dels canvis que causa l’embat digital, alhora que ajuda a comprendre la nova ecologia mediàtica. Ens presenta tot un seguit de reflexions que són necessàries perquè és evident que els avenços tecnològics de les darreres dècades i les necessitats comunicatives nascudes en els nous entorns mediàtics han transformat la pràctica de la lectura i l’escriptura. Després de la música, el cinema i la televisió, el llibre és el darrer producte cultural que la revolució tecnològica ha canviat de forma radical. 
Existeix al Regne Unit una preocupació social relacionada amb els valors democràtics que els nous temps estan posant en perill per raó dels canvis tecnològics, polítics, econòmics i demogràfics, entre d’altres. Per tornar a posar en valor els serveis públics i el sistema del benestar que ha caracteritzat la societat britànica, cal que el Govern actuï. En aquest context es proposa la lectura com a poder transformador de la societat.
