Estats Units d’Amèrica

Una ullada a l’entorn per saber cap on tirar

Lluís Anglada
Director de l’Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)


2021 Environmental Scan (2021). ACRL Research Planning and Review Committee. (Chicago, IL): Association of College & Research Libraries. [52 p.]. Disponible a: <https://www.ala.org/acrl/sites/ala.org.acrl/files/content/publications/whitepapers/EnvironmentalScan2021.pdf>. [Consulta: 20/06/2022].

«Top trends in academic libraries: a review of the trends and issues» (2022). College & research libraries news, vol. 83, no. 6 (June), p. 243-256. Disponible a: <https://doi.org/10.5860/crln.83.6.243>. [Consulta: 20/06/2022]. 
Hi ha traducció castellana al blog Universo abierto, «ACRL Principales tendencias en las bibliotecas universitarias 2022». Disponible a: <https://universoabierto.org/2022/06/06/acrl-principales-tendencias-en-las-bibliotecas-universitarias-2022/>. [Consulta: 20/06/2022]. 


Confesso sense massa vergonya l’enveja que he tingut dels bibliotecaris nord-americans que, davant qualsevol compromís per parlar d’algun tema professional, sempre poden tirar de veta d’algun dels molts informes que haurà fet algun comitè. Els coneixements professionals a Europa estan lògicament més fragmentats i ni abastem tant ni amb tanta profunditat.

Aquest és el cas de l’informe i l’article que ressenyem, una «anàlisi de l’entorn» en forma d’informe adaptat a article de «tendències dominants», que cada dos anys fa un comitè de l’ACRL. El Research Planning and Review Committee és «responsable de crear i actualitzar una anàlisi ambiental biennal per a l'associació que abasti les tendències en les biblioteques acadèmiques, l’educació superior i l'entorn més ampli, per exemple, econòmic, demogràfic o polític», per a la seva presentació a la conferència de l’ACRL. El Comitè identifica les «10 tendències principals» i les publica en forma d’article cada dos anys, és a dir, els anys en què no hi ha conferències de l’ACRL. En aquest Blok, Llarina González Solar va ressenyar l’anàlisi de l’entorn de l’any 2015 i jo mateix el de l’any 2019.

Les anàlisis de l’entorn i els articles de les tendències destacades s’alternen, un any sí un any no, i són, en els dos casos, anàlisis de la bibliografia recent a partir dels quals es destaquen les preocupacions professionals del moment. Per fer-nos una idea del que estem ressenyant, diguem que l’anàlisi de l’entorn són 36 pàgines de text (que inclouen 152 notes amb referències bibliogràfiques) i 12 pàgines de bibliografia, mentre que l’article de tendències té un total de 13 pàgines de les quals 5 són de text i la resta (97 referències) de notes. L’organització dels temes no és idèntica tot i que té –evidentment– molt en comú i les referències no es repeteixen excepte en els casos de les publicacions que es consideren més rellevants.

Les anàlisis d’entorn tenen un enfocament molt ampli ja que intenten mirar el que envolta les biblioteques universitàries o acadèmiques, més que no pas el seu interior. D’aquesta visió general intenten anticipar efectes sobre les biblioteques i per a cada gran apartat de l’informe es relacionen les implicacions concretes per a les biblioteques amb el que hi passa fora d’elles mateixes.

Els grans apartats, amb els seus subapartats, són:

  • Reptes derivats de la COVID-19: impactes en l’educació superior, impactes en els estudiants. 
     
  • Diversitat, equitat i inclusió: el moviment de Black lives matter, equitat en l’avaluació, biblioteconomia crítica, els estudiants com a partners.
     
  • Expansió d’alfabetitzacions: digital, en ciències, en privacitat en dades i ètica.
     
  • Col·leccions i serveis d’accés: respostes als reptes d’accés deguts a la COVID-19, recursos educacionals en obert, préstec digital controlat, negociacions de llicències, cancel·lacions de subscripcions consorciades i acords transformatius.
     
  • Serveis de recerca i suport: suport a la recerca a l’educació superior, ciència oberta i serveis de dades de recerca, creixement dels preprints.
     
  • Tecnologies emergents: evolució dels sistemes de gestió de biblioteques, tecnologies immersives.

L’article de tendències emfasitza el que ja apuntava el de l’entorn, que els darrers dos anys, han estat «una època d'enormes trastorns i canvis, que inclouen una pandèmia global, reflexions difícils sobre la justícia racial i la guerra entre estats» i intenta oferir un retrat dels canvis que implicaran en el com les biblioteques «presten serveis, donen suport a l'èxit dels estudiants, gestionen el personal i els espais físics, adopten noves tecnologies i gestionen dades». 

Els deu temes del top trends són: tendències relacionades amb la COVID-19, reptes en personal, ús de l’espai, col·leccions col·laboratives i increment de compartició d’emmagatzematge d’impresos, tot en obert, intel·ligència artificial, dades i biblioteconomia crítica. Se’n troba una traducció castellana al Blog de la Biblioteca de Traducción y Documentación de la Universidad de Salamanca, Universo abierto que fa l’incansable Julio Alonso Arévalo.

En aquesta ressenya no intentaré resumir el que ja és un gran resum de tendències. El que sí que faig és recomanar als professionals més inquiets que vagin als dos-tres apartats més relacionats amb la seva feina dels textos ressenyats i que en llegeixin no només el que s’hi diu sinó que vagin a mirar els articles o informes sobre els que se sustenten. N’obtindran confirmacions o refutacions de les seves opinions o –en el millor dels casos– en descobriran punts de vista nous. Val la pena.

Dos comentaris finals. El primer és la sorprenent àmplia visió dels textos ressenyats, que és possible per diferents motius, un dels quals, i gens menor, l’amplitud de l’ACRL, una secció de l’ALA amb més de 9.000 membres individuals i biblioteques. A mi, però, em continua sorprenent (molt positivament) l’amplitud i profunditat de mires de la professió als Estats Units d’Amèrica. I ho dic per la seva capacitat integradora (una mateixa associació que s’ocupa de les biblioteques escolars i de les especialitzades), l’abast dels temes que consideren professionals (la intel·ligència artificial i l’efecte de la COVID-19 sobre la vida dels estudiants) i la solidesa dels valors que defensen (molt concretament la llibertat d’expressió i l’equitat social).  

Com a comentari final, acabo tal com començava la meva ressenya de l’escaneig de l’entorn del 2019. Si el món no canviés, la millor estratègia segurament seria quedar-se quiet, però, com que el món no para de canviar i el canvi no deixa d’accelerar-se, el més recomanable és bellugar-se. I per saber cap on moure’s, millor haver fet abans un escaneig ambiental. Mirar cap on bufa el vent o detectar tendències, tant per saber cap on dirigir el timó com per dosificar esforços.

© Imatge inicial de Josch Nolte a Pixabay

La imparable progressió de la lectura digital

José Antonio Cordón García
Universidad de Salamanca
http://diarium.usal.es/jcordon/


How do we read?: let's count the ways: comparing digital, audio, and print-only readers (2020). Washington, D.C.: National Endowment for the Arts. 62 p. Disponible a: <https://www.arts.gov/sites/default/files/How%20Do%20We%20Read%20report%202020.pdf>. [Consulta: 11/11/2020].


Els informes sobre les pràctiques de lectura s’estan prodigant durant els darrers anys, fonamentalment, a causa de les transformacions introduïdes per la irrupció de nous dispositius i models d’accés als continguts. La contraposició amb el referent imprès, això és, amb una tradició de segles, ha exercit el seu magnetisme en especialistes de totes les àrees que han abocat les seves opinions sobre la naturalesa i conseqüències del canvi, unes vegades fonamentades, d’altres meres especulacions (Cordón García, 2018). Aquestes anàlisis s’han incrementat quan han sorgit nous formats i formes d’accés digitals, com és el cas dels audiollibres, o bé quan alguna circumstància ha alterat el normal funcionament de la cadena del llibre, tal com ha succeït amb la pandèmia de la COVID-19, que va obligat al tancament de llibreries i biblioteques a tot el món, multiplicant exponencialment el recurs a la lectura digital (Wischenbart, 2020; FGEE, 2020; Cordón, Muñoz, 2020).  

Serveis relacionats amb les dades de recerca per part de les biblioteques universitàries: molt a oferir, molt per formar

Alexandre López-Borrull
Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació
Director del grau d'Informació i Documentació
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Tenopir, Carol; Kaufman, Jordan; Sandusky, Robert; Pollock, Danielle (2019). Research data services in academic libraries: where are we today? [Middletown, CT]: Choice. (A Choice white paper). Disponible a: <https://www.choice360.org/content/2-librarianship/5-whitepaper/tenopir-white-paper-2019/tenopir_121019_rds.pdf>. [Consulta: 01/04/2020].


Choice és una unitat editorial de l’Association of College & Research Libraries (ACRL), una divisió de l'American Library Association (ALA). Choice i ACRL ofereixen eines de desenvolupament professional de biblioteconomia, dins de les quals s’inclouen seminaris, podcasts, llibres blancs, assaigs bibliogràfics i publicacions digitals, pensats per formar i reforçar les habilitats dels bibliotecaris. En aquest cas, es tracta d’un informe liderat per la reconeguda professora Carol Tenopir juntament amb tres professors més de diverses universitats dels Estats Units.

Subscriure a RSS - Estats Units d’Amèrica