llibreries

Llibreries i sostenibilitat, un binomi possible

Anna Villarroya
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Valembois, Fanny; Piovesan, David. Study on the sustainability of the bookselling sector: state of play, challenges and sector improvements. [Brussels]: RISE Bookselling: European and International Booksellers Federation (EIBF), 2024. VIII, 36 p. Disponible també en francès. Disponible a: <https://risebookselling.eu/sustainable-bookselling>. [Consulta: 20/06/23]. 


En un context a escala mundial on cada cop més es parla de la sostenibilitat de la cultura, aquest informe se centra en el sector llibreter. Encarregat per l’European and International Booksellers Federation (EIBF) i RISE Bookselling –un programa en xarxa organitzat per la EIBF–, l’informe examina les àrees clau en les quals les llibreries poden contribuir a fer del seu un establiment més sostenible i ecològic. L’objectiu principal de l’estudi és oferir consells pràctics al sector llibreter per ajudar-lo a conduir el seu negoci d’una manera més respectuosa amb el medi ambient, alhora que destaca les millors pràctiques preexistents i exemples de benchmarking de llibreries d’arreu del món.

Existeix un paisatge comú del llibre llatinoamericà?

Paula Vázquez
Cofundadora de la llibreria Lata Peinada


Rivera Mir, Sebastián (2021). Edición latinoamericana. Ciudad Autónoma de Buenos Aires: CLACSO; México DF: Casa Abierta al Tiempo. 99 p. (Palabras clave: lecturas para este siglo). Disponible a: <https://www.clacso.org.ar/libreria-latinoamericana/libro_detalle.php?orden=&id_libro=2332>. [Consulta: 11/06/2021]. ISBN 978-987-722-830-4. 


El camp editorial llatinoamericà té una història rica i diversa que Edición latinoamericana, de Sebastián Rivera Mir, pren com a punt de partida per, des d’allà, traçar una imatge d’amplitud panoràmica. El text obre la col·lecció «Palabras clave: lecturas para este siglo», un treball conjunt de CLACSO i la Universidad Autónoma Metropolitana (UAM) - Unidad de Cuajimalpa, a l’Argentina, nascut per abordar temes clau de les ciències socials des de Llatinoamèrica d’una manera accessible al públic no especialitzat.

L’autor és investigador adscrit al seminari acadèmic d’Història Contemporània. La seva línia de recerca prioritària està centrada en la història de l’educació i la cultura. Aquest treball està estructurat en deu capítols temàtics, en els quals les línies d’estudi es continuen i se superposen, conformant un material més proper a un collage que a un conjunt de peces individuals.

Nota sobre l’«Observatorio de la librería», 2019

Marià Marín i Torné
Secretari tècnic del Gremi de Llibreters de Catalunya
Exdirector de l’Àrea del Llibre de l’Institut Català de les Empreses Culturals


Observatorio de la librería (2019). Dir. y realiz., Rafael Bravo Gil, Victoria Bordonaba Juste, José Miguel Pina Pérez, Iguácel Melero Polo. [Madrid]: Cegal; Zaragoza: Universidad de Zaragoza. 100 p. Disponible a: <https://www.cegal.es/wp-content/uploads/2019/11/Observatorio-de-la-Librer%C3%ADa-2019.pdf>. [Consulta: 23/02/2020]. 


Aquesta nota1 enllaça amb aquelles que, anys enrere, s’han fet sobre el Mapa de librerías que promou la Cegal (Confederación Española de Gremios y Asociaciones de Libreros).2 De fet, l’estudi inclou d’altres informes que es feien per separat. Ens referim a l’«Análisis de las principales magnitudes contables de las librerías españolas», al «Barómetro de ventas» i al «Sistema de indicadores económicos y de gestión de las librerías» (SIEGLE). Són coses diferents, però val a dir que tenir-les aplegades ajuda a construir una mirada més completa sobre el sector.

Torna l’alarma

N‘hi havia el rum-rum i les dades confirmen que cal estar en situació d’aguait, si no d’alerta. Després d’uns anys d’augments sostinguts tant en la facturació com en l’obertura de nous locals (i el consegüent relatiu d’aturada de tancaments), ha vingut un exercici de frenada, que en alguns llocs de l’Estat es va avançar ja al 2017. Dues primeres constatacions:

Convertir les llibreries en la baula més forta de l’ecosistema del llibre

Isabel-Cristina Arenas
6a promoció de l'Escola de Llibreria
Universitat de Barcelona


Rodríguez, Joaquín (2019). En defensa de las librerías: recomendaciones en materia de políticas públicas, gremiales e individuales para el fortalecimiento de las librerías en Iberoamérica. Bogotá: Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina y el Caribe (Cerlalc). 68 p. (Documentos Cerlalc. Libros). Disponible a: <https://cerlalc.org/wp-content/uploads/2019/04/En-defensa-de-las-libreri%CC%81as.pdf>. [Consulta: 10/07/2019].


Entre les mil ocupacions que existeixen a l’obrir una llibreria, sortejar el dia a dia i arribar a fer-la econòmicament sostenible és possible que els informes especialitzats no siguin una prioritat quant a lectures en el molt poc temps lliure dels propietaris. No obstant, haurien de ser part de les seves ocupacions. Entendre què succeeix més enllà de les portes del propi negocio, quines són les lleis vigents en els països que conformen la regió, en aquest cas Iberoamèrica, i de quina forma és possible unir-se per ser més forts, podria ser la solució per al tema que a qualsevol llibreter, per més proactiu que sigui, no deixa de preocupar-lo, i és que el seu negoci no sigui rendible a llarg termini, que l’optimisme no aconsegueixi vèncer la realitat. 

Biblioteques i llibreries: els espais de la paraula viscuda

Carme Galve Montore
Directora de la Biblioteca Jaume Fuster
Biblioteques de Barcelona


Chartier, Roger (2018). Bibliotecas y librerías: entre herencias y futuro. Bogotá: Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina y el Caribe (Cerlalc). 48 p. (Breves). ISBN 978-958-671-217-0. Disponible a: <https://cerlalc.org/publicaciones/bibliotecas-y-librerias-entre-herencias-y-futuro/>. [Consulta: 09/02/2019]. 


Bibliotecas y librerías: entre herencias y futuro és un breu assaig sobre els desafiaments que els llibreters i els bibliotecaris afronten en la transformació digital de la societat. Tot i el profund canvi, aquests professionals han estat agents clau en la construcció del mercat i el consum editorial i, per tant, les conseqüències de la irrupció dels suports digitals no suposen la primera gran mutació que experimenten. 

Per donar suport a aquesta afirmació, l’autor comença el discurs referint-se a l’etimologia moderna dels termes «llibreter» i «bibliotecari» i relata com han anat variant els seus perfils i les seves funcions professionals des de l’Època Moderna (segle XVI) fins a l’actualitat. En definitiva, una diacronia marcada per dues paradoxes: mentre que els llibreters han de superar el binomi capitalisme-proteccionisme, els bibliotecaris aborden l’equilibri entre la preservació, la selecció i la difusió. 

Pàgines

Subscriure a RSS - llibreries