Versió per a imprimir
David Rodríguez Mateos
Departamento de Comunicación
Universidad Carlos III de Madrid
Da Silva, Filipe; Núñez, Georgina. La era de las plataformas digitales y el desarrollo de los mercados de datos en un contexto de libre competencia (2021). Santiago: Comisión Económica para América Latina y el Caribe (CEPAL). 51 p. Disponible a: <https://repositorio.cepal.org/bitstream/handle/11362/47540/1/S2100764_es.pdf>. [Consulta: 24/10/2022].
La recopilació i l’ús de dades massives constitueix un dels sectors més complexos, més rentables i amb majors perspectives de desenvolupament en aquest segle. Són, per tant, nombroses les anàlisis que tracten de descriure les seves principals fites, així com els interrogants i reptes que contínuament sorgeixen a cada pas.
En aquesta línia s’inclou l’informe La era de las plataformas digitales y el desarrollo de los mercados de datos en un contexto de libre competencia, una mirada diferent més enllà d’altres perspectives dominants, ja siguin eurocèntriques, anglosaxones o asiàtiques. L’informe està editat per la CEPAL, comissió regional de les Nacions Unides per al desenvolupament econòmic d’Amèrica Llatina. Resulta, doncs, lògic que el seu enfocament sigui principalment econòmic, és a dir, que se centri en les implicacions comercials o industrials de les eines descrites, sense entrar en detalls tecnològics ni sobre com se’n gestionen els continguts.
La primera meitat de l’informe està enfocat sobre les plataformes digitals, definides com una arquitectura o ecosistema d’intercanvi de dades per crear valor entre tots els seus integrants, ja siguin creadors, comercialitzadors o usuaris d’aquestes dades. Totes les interaccions, en qualsevol sentit, generen contínuament dades que poden tenir nous valors per a qualsevol dels implicats en el seu intercanvi. L’ampli catàleg d’aquestes interaccions, no obstant, pot ser agrupat en sis categories bàsiques: mercats digitals, buscadors, repositoris, plataformes de comunicació, comunitats i sistemes de pagament.
La majoria del treball està enfocat sobre una d’aquestes categories, els mercats de dades. L’informe inclou un capítol específic que defineix els mercats de dades i les seves característiques; presenta algun exemple complet de sectors on s’han desenvolupat; i assenyala alguns requisits necessaris per al seu desenvolupament a l’Amèrica Llatina: la necessitat de desenvolupar iniciatives nacionals o internacionals que els afavoreixin, però també d’establir regulacions específiques.
Com a exemples que podrien influir el desenvolupament d'aquestes iniciatives o de possibles regulacions es mencionen a tall d'exemple casos externs, com les iniciatives de la Unió Europea, però també treballs en països de la mateixa regió. Entre aquests destaca l'exemple de Colòmbia, així com mencions a països com Xile, Mèxic i Perú.
Quant a les regulacions, l’informe se centra, sobretot, en la necessitat d’acords transnacionals en els quals participen els països de la regió per facilitar el flux de dades. És el cas de l’MDR, dins de l’Alianza del Pacífico, que engloba els quatre països citats. Però també presenta exemples entre aquests països i altres aliens a la regió, com el DEPA, en el qual participa Xile amb Nova Zelanda i Singapur; o el T-MEC, entre Mèxic, els Estats Units d’Amèrica i el Canadà.
El text inclou algunes explicacions detallades sobre sectors que s’han datificat notablement, incloent-hi aquells sorgits expressament a partir de la digitalització massiva de dades, com ara les fintech; i així mateix, en altres àrees més tradicionals que s’han avançat en aquesta explotació de les seves dades, com l’agricultura al Brasil, o la indústria automotriu en general, d’especial importància en aquell país, Argentina o Mèxic.
En conjunt, l’informe ofereix un notable esforç de síntesi sobre aquests complexos temes que, d’altra banda, es mantenen en contínua evolució. A canvi, pateix en alguns casos d’una edició que podria ser millorada, tant formalment com en la connexió entre algunes de les seccions del seu contingut; presenta alguna manca de concreció en diverses definicions proposades, i el desenvolupament d’algunes seccions és vague en comparació amb d’altres similars.
El major interès de l’informe és la seva recopilació i resum de continguts i casos sobre el tema, tant en l’àmbit local com internacional. La seva perspectiva regional pot resultar de gran interès a institucions i empreses de països com Espanya, que comparteixen una llengua comuna.
© Imatge inicial de Mohamed Hassan a Pixabay
