Afegeix un nou comentari

20 tendències per modelar el futur bibliotecari

Versió per a imprimirVersió per a imprimir

Glòria Pérez-Salmerón 
Bibliotecària-Documentalista
Stichting IFLA Global Libraries Chair
IFLA Honorary Fellow
Presidenta de l’IFLA (2017-2019)
 


IFLA trend report 2021 update (2022). The Hague: IFLA. 30 p. Disponible a: <https://repository.ifla.org/bitstream/123456789/1830/1/IFLA%20TREND%20REPORT%202021%20UPDATE.pdf>. [Consulta: 28/11/2022].


IFLA Trend Report 2021
20 tendències polítiques, econòmiques, socials, culturals i tecnològiques per donar forma al futur del nostre camp i les comunitats a les quals servim, tal com les identifiquen els líders emergents de biblioteques.

Aquest nou Informe de Tendències de l’IFLA 2021 és la continuació del conegut IFLA trend report 2013 i de les seves consecutives actualitzacions publicades en forma de sèrie 2016, 2017, 2018 i 2019, basades totes elles en els continguts de les trobades celebrades per les presidentes de la Federació internacional (IFLA President’s Meeting) anualment, a diferents ciutats del món: Washington, Atenes, Barcelona i Buenos Aires. 

Aquesta nova edició de l’Informe de Tendències de 2021 presenta els resultats de l’enquesta realitzada entre juny i juliol de 2021 als líders emergents de la bibliotecologia, sota la revisió realitzada per Rashidah Bolhassan, Heba Ismail, Andreas Mittrowann, Kay Raseroka, Gerald Leitner i el personal de l’IFLA amb un doble objectiu; el de publicar un nou lliurament de la sèrie de tendències al nostre sector, i el de preparar els continguts de la sessió de la presidenta electa de l’IFLA emmarcada en el Congrés Mundial de Biblioteques i Informació 2021, celebrat de forma virtual l’agost de 2021.

L’informe presenta un pròleg de la presidenta de l’IFLA (2021-2023), Barbara Lison, i una introducció del secretari general, Gerald Leitner, i comparteix les 20 tendències observades com a conclusió de les destacades pels líders emergents que es preveu que seran les persones que dirigiran el nostre sector bibliotecari d’aquí a deu anys. 

Algunes de les tendències són complementàries entre si i altres són contradictòries. Per a cadascuna d’elles, l’informe ofereix una breu introducció de situació del seu entorn i destaca qüestions i aspectes clau, com també possibles respostes per a l’àmbit bibliotecari. 

Les 20 tendències presentades són:

  1. S’acosten temps difícils.
    La lenta recuperació de la COVID-19 pressionarà totes les formes de despesa pública, la qual cosa exigirà que les biblioteques intensifiquin els seus esforços per defensar el seu posicionament.
     
  2. El virtual ha arribat per quedar-se.
    La gent segueix preferint accedir als serveis de la biblioteca de forma remota, posant en qüestió el valor dels espais i les ofertes físiques.
     
  3. El retorn dels espais físics.
    Les persones redescobreixen el valor dels espais que ofereixen oportunitats significatives per a l’intercanvi i la discussió.
     
  4. L’auge de les competències «suaus».
    En un moment de ràpida evolució de les tecnologies, esdevé cada cop més important per als bibliotecaris poder innovar i adaptar-se a situacions impredictibles.
     
  5. La diversitat es pren seriosament.
    Una creixent consciència de l’existència i els impactes de la discriminació porta a una reforma radical de les nostres col·leccions, serveis i pràctiques.
     
  6. Un càlcul ambiental.
    El canvi climàtic porta noves amenaces per a les biblioteques i les comunitats a les quals serveixen, cosa que obliga a una adaptació radical per evitar desastres.
     
  7. La mobilitat de la població.
    Amb persones cada cop més nòmades, el concepte de biblioteca «local» esdevé menys rellevant i augmenta la necessitat de proporcionar serveis conjunts transfronterers.
     
  8. L’usuari impacient.
    Els usuaris de biblioteques, en particular de les generacions més joves, esperen tecnologies i serveis més moderns, i corren el risc d’allunyar-se de les biblioteques si no els hi poden trobar.
     
  9. Un retrocés analògic.
    Una nova generació, traumatitzada per l’estrès de la constant connectivitat de les xarxes socials, redescobreix els recursos físics, inclosos els llibres, com una escapatòria.
     
  10. L’estadística importa.
    El cost de brindar serveis complets i moderns significa que només les institucions més grans poden fer-ho, deixant enrere les més petites.
     
  11. Domini de les dades.
    Els nous usos i aplicacions de les dades canvien dràsticament la nostra vida econòmica i social, per la qual cosa cada cop és més essencial que les persones es familiaritzin amb les dades.
     
  12. La cerca transformada.
    La intel·ligència artificial revoluciona la forma com trobem la informació, permetent oferir resultats cada cop més precisos als usuaris.
     
  13. Carrera cap als extrems.
    El debat polític es torna més polaritzat, cosa que dificulta la recerca de consens tant en la política com en la societat i soscava el cas de les institucions compartides.
     
  14. Aprenentatge permanent.
    Ja no existeix un treball per a tota la vida, cosa que significa que cada cop més persones necessiten tornar a capacitar-se al llarg de la vida. Les biblioteques intensifiquen les activitats d’aprenentatge per donar resposta.
     
  15. Una col·lecció única i global.
    Amb la digitalització dels recursos i les possibilitats de treballar entre institucions, ja no és tan rellevant parlar de col·leccions locals, sinó d’accés a recursos universals.
     
  16. La privatització del coneixement.
    L’ús d’eines tecnològiques, com també les lentes reformes als drets d’autor, fan possible que els actors privats restringeixin i controlin la informació, fins i tot en l’àmbit granular, obligant a permisos i pagaments.
     
  17. Les qualificacions importen.
    A mesura que augmenta la complexitat de l’entorn de la informació, també augmenta la necessitat que els bibliotecaris es beneficiïn d’un alt nivell d’educació.
     
  18. Reconeixement de l’alfabetització informacional.
    Els governs i altres reconeixen plenament la importància de l’alfabetització informacional com una resposta a llarg termini a l’augment de la informació errònia.
     
  19. El concepte d’«obert» planteja la qüestió de l’exclusivitat de les biblioteques.
    Amb una proporció cada vegada major d’informació científica disponible de forma gratuïta, les biblioteques es veuen obligades a adaptar la seva funció o perdre el seu punt de venda únic (USP) i rellevància.
     
  20. Les desigualtats s’aguditzen.
    Amb la tecnologia creant noves possibilitats per als qui en tenen accés, la bretxa entre ells i els qui no en tenen creix, cosa que fa que es corri el risc de confinar una gran part de la població a la pobresa llevat que es prenguin mesures.

L’informe recull també la metodologia que es va utilitzar per presentar les tendències a l’audiència a la Sessió de la presidenta electa en el WLIC21. Les tendències destacades pels experts convidats van ser les següents: 1, 2, 3, 5, 6, 8, 11, 14, 18 i 20. I d’aquestes deu, les cinc que l’audiència va votar i establir com les més significatives per al futur del sector bibliotecari van ser la 2, 5, 6, 14 i 20, és a dir: El virtual ha arribat per quedar-se; La diversitat es pren seriosament; Un càlcul ambiental; Aprenentatge permanent; i Les desigualtats s’aguditzen.

En la línia dels successius lliuraments de l’informe de tendències, aquesta actualització de 2021 ens aporta informació de com s’està accedint i consumint la informació a la societat, però el valor afegit d’aquest nou títol de la sèrie l’aporten les conclusions dels líders emergents del sector bibliotecari. Professionals que han observat en el seu dia a dia el que està succeint a les seves biblioteques i les tendències que estan venint a curt termini. 

Recomano, a més de la lectura detallada d’aquest informe, realitzar un exercici entre els equips de les biblioteques i els estudiants de bibliotecologia i ciències de la informació. Una pràctica analitzant les vint tendències en el seu entorn per obtenir les seves pròpies conclusions i prioritzar les que concloguin amb més incidència. Tot plegat de cara a posar rumb a buscar solucions. 

Al meu entendre, l’informe és una excel·lent guia per orientar la nostra planificació bibliotecària acarant la visualització de solucions de resposta als nostres usuaris en un futur immediat.

 

© Imatge inicial de StockSnap a Pixabay