Versió per a imprimir
Tommaso Giordano
Istituto Universitario Europeo, Fiesole (Firenze)
OCLC Europe, Middle East and Africa (EMEA) Regional Council (2012). OCLC EMEA Regional Council 2012 annual meeting: 28-29 February 2012. Birmingham: OCLC United Kingdom & Ireland. <http://www.oclc.org/uk/en/multimedia/2012/emearc2012.htm>. [Consulta: 18/06/2012].
A Birmingham, seu de l'Agència regional d'OCLC, va tenir lloc la 3a trobada anual EMEARC (Europe Middle East and Africa Regional Council). A l'esdeveniment hi van prendre part 270 participants vinguts de 24 països, a part d'una qualificada representació de la direcció i de la cúpula d'OCLC Global i europea. El programa de la trobada, amb el resum d'algunes intervencions, és accessible a:
<http://www.oclc.org/uk/en/councils/emea/meetings/2012annual/agenda/default.htm>.
En aquestes notes em limitaré a assenyalar i comentar breument alguns desenvolupaments i indicacions estratègiques sorgides arran de la reunió que em semblen de particular relleu.
Dimensió global
OCLC en els últims 15 anys ha accentuat notablement la seva dimensió global; destacable l'expansió creixent a Àsia i Europa, a més d'un creixement a les àrees que tradicionalment representen el seu públic potencial més important (EUA). Una dada significativa és l'enorme augment de registres a WorldCat, la varietat de cultures que aquest catàleg representa, acreditada per la participació d'importants institucions (com la Biblioteca Nacional de la Xina) localitzades a 170 països. De fet el 58 % dels registres bibliogràfics es refereixen a documents en llengua diversa de l'anglès. És també destacable l'augment significatiu dels ingressos provenients de les diverses àrees de Nord Amèrica, que el 2011 representaven el 24 % del pressupost d'OCLC (quota destinada a créixer en els pròxims anys). Una de les conseqüències de la dimensió global d'OCLC és l'evolució dels seus òrgans de govern, l'estructura dels quals -articulada de base en 3 àrees regionals (EMEA, Àsia i Amèrica), el Global Council, i el Board of Trusties- tendeix clarament a reequilibrar la representació a favor de les àrees regionals per acollir millor les exigències de les diverses realitats culturals i geogràfiques.
Descentralització organitzativa i expansió a Europa
És destacable el considerable enfortiment de les agències regionals i del suport local a totes les tres àrees regionals. Particularment, pel que fa a Europa, més enllà de la seu regional al Regne Unit (Birmingham) s'enforteix el suport OCLC a tots els països on aquesta organització és present. L'absorció del PICA (el consorci holandès que donava servei a moltes biblioteques dels països del centre d'Europa) i els acords establerts amb altres programes cooperatius a l'última dècada, ha facilitat un augment significatiu de la presència d'OCLC a Europa. Per donar una idea dels desenvolupaments en curs: l'agència situada a Alemanya té actualment una plantilla de 124 persones, número destinat a créixer en els pròxims mesos. De fet a Alemanya OCLC té prevista la creació d'una unitat de recerca que treballarà amb els centres de recerca i desenvolupament situats als EUA. Un element, aquest, de considerable rellevància estratègica, si es considera el paper important que aquests programes juguen a l'evolució i innovació dels serveis OCLC. Tot això apunta que el pes de les necessitats locals està destinat (com molts ja esperaven fa temps) a influir més a les decisions estratègiques i operatives d'OCLC.
En aquest punt s'està concentrant l'esforç de renovació a l'interior de l'estructura d'OCLC. Als dos actuals Computer Center situats als EUA, s'afegiran aviat altres tres centres ubicats a Canadà, Europa i Austràlia. Aquests desenvolupaments -deguts a raons de funcionalitat, seguretat i velocitat de connexió- són una altra confirmació de la tendència a la descentralització anteriorment assenyalada. L'element fonamental d'aquesta estratègia és la política de col·laboració que OCLC ha teixit constantment en el seu llarg camí i a la qual han donat un nou impuls, ampliant-la i estenent-la més enllà de l'àmbit pròpiament bibliotecari: dels productors de continguts als grans intermediaris (per exemple EBSCO) i operadors ICT, dels arxius i museus, a les iniciatives de conservació digital (ex. Hatitrust, Europeana, Lockss). Entre les adhesions més recents, destaca l'acord entre OCLC i CIPE, el consorci universitari italià el qual subscriuen 11 universitats importants.
Operant a escala web
El web i l'expansió dels serveis en xarxa en els últims 10 anys han canviat enormement la manera de comunicar, l'economia, la política i fins i tot les expectatives dels usuaris. Avui és possible operar, crear, compartir i formar comunitat ja sigui a nivell global com local. Operant a escala web significa, en el llenguatge OCLC, desenvolupar serveis en xarxa, satisfer les expectatives i captar nous usuaris, potenciar les infraestructures disminuint els costos. En altres paraules, la capacitat de millorar sistemes afegint noves funcionalitats amb el mínim esforç. "Big innovation requires big collaboration" (la gran innovació requereix gran col·laboració), és una de les consignes que ressonaven a les diferents intervencions de l'equip d'OCLC. O també, "the future is personalized" (el futur està en la personalització) (citant Seth Godin), com dient que l'enfocament basat en el mercat de massa no serà més el centre d'interès; "we must consider a lens that see the individuals" (hem de considerar una lent que vegi els individus), "collection of individuals and community of interests" (col·lecció d'individus i comunitats d'interessos). I encara "more focus on the Digital library and on innovation and less attention and resources focused on the phisical library" (més atenció a la biblioteca digital i en la innovació i menys atenció i recursos centrats en la biblioteca física). El concepte és clar, però per altra part OCLC és ben conscient que la gestió de la biblioteca híbrida és "el problema" que ocupa avui i que ocuparà també en el futur els bibliotecaris.
Si aquest és el marc, quines seran les noves estratègies a adoptar per afrontar eficaçment els reptes del futur? La resposta sorgida de la trobada pot ser resumida en una frase a propòsit: la gran innovació requereix gran col·laboració. Les idees innovadores neixen en ambients que promouen la creativitat i el fet de compartir. La col·laboració (altre terme clau de la visió d'OCLC) va més enllà de la cooperació tradicional, per moure cap a les companyies, les comunitats d'usuaris, els individus. Aquesta, de forma molt resumida, és la "filosofia" OCLC que ha aflorat dels dos dies de debat a Birmingham. Tot això tenint en compte -com s'ha destacat en un dels opuscles distribuits per OCLC- que "the expectation that collaboration can occur without a supporting infrastructure is one of the must frequent reasons that collective efforts fail" (l'expectativa que la col·laboració pot provocar sense cap infraestructura de suport és una de les raons més freqüents per la qual els esforços col·lectius fallen).
Pensa global i actua local
Aquest eslògan resumeix la política d'OCLC pel que fa a les necessitats locals (i/o nacionals) mitjançant WorldCat local. El desenvolupament dels serveis locals basats en WorldCat iniciat fa anys juga un paper important a l'afirmació territorial d'OCLC. El programa permet a les biblioteques realitzar catàlegs únics sectorials, nacionals o territorials. La principal atenció d'OCLC a les necessitats "locals" de les diverses àrees del planeta on opera han impulsat iniciatives de cooperació amb programes nacionals i consorcis, en alguns casos acollint-los a l'interior d'OCLC o bé sostenint-ne el desenvolupament des de zero. Aquesta tendència iniciada fa temps als EUA, s'ha estès a nivell mundial (més recentment a Sud Àfrica, Dinamarca i a Espanya amb BUCLE, el consorci universitari de Castilla y León). De fet, en el nou ambient tecnològic caracteritzat per la contínua embranzida a l'innovació, els sistemes de dimensió més limitats no aconsegueixen mantenir el nivell amb el ritme de canvi. El programa consisteix en un ampli ventall d'utilitats i continguts que permetin a les biblioteques associades, singularment o reunides en consorcis, de retallar els seus àmbits d'interès de l'oferta d'OCLC. D'aquesta manera dins l'univers OCLC es preveuen nombrosos sistemes locals (o nacionals), alineats amb l'immens contenidor que és WorldCat. Al mateix temps -ens assegura l'equip OCLC- la flexibilitat d'aquest model organitzatiu permet a les biblioteques individuals millorar la seva visibilitat i tutelar la seva identitat, per exemple, mantenint la seva marca a les interfícies o oferint diversos nivells d'accés als usuaris finals.
La plataforma WorldShare
L'eina principal amb la qual OCLC es presenta avui a l'escena i amb el que prova de jugar les seves cartes per afrontar els reptes de futur es diu WorldShare. El programa és veu en el nom: de fet WorldShare es presenta com un instrument complet per la gestió de les biblioteques "blended" (híbrides), on les seves eines de gestió, accés i descoberta integren totes les funcionalitats per administrar tant les col·leccions tradicionals com les digitals, dels serveis a l'usuari final (inclòs el "mobile access") als repositoris, de la conservació a llarg termini a les activitats de col·laboració amb els diversos socis (biblioteques, productors de continguts, intermediaris). "Shared data, shared infrastructure" (Dades compartides, infraestructura compartida), la plataforma incorpora els components de la computació en núvol i eines del web 2.0: expliquen Robin Murray (Global Product Manager) i Eric van Lubeek (Managing Director OCLC EMEA) que hi ha tot allò que cal a les biblioteques per alleugerir la logística i l'infraestructura, per reconfigurar les col·leccions i per fer els serveis a l'usuari sempre més mòbils i interactius. Es tractarà d'un producte polivalent, quan estarà acabat, digne d'aprofundiments, més enllà dels límits d'aquestes breus notes. Tanmateix no podem fer passar inadvertit un dels elements característics d'aquesta plataforma que confirma la visió a llarg termini dels estrategues d'OCLC. És a dir l'orientació vers les formes de comunicació típiques del web 2.0. De fet més enllà de les "core functionalities" i les seves conseqüències que poden trobar aplicació a totes les tipologies de biblioteques, WorldShare permet el desenvolupament d'aplicacions complementàries i/o específiques a les particulars realitats tipològiques i geogràfiques de part de la comunitat d'usuaris OCLC. Tot està basat en el principi del compartir tant a nivell de desenvolupament com d'aplicació. De fet s'ha preparat un kit complet per guiar els grups d'usuaris en el desenvolupament de més característiques en l'àmbit WorldShare; que podran ser compartides entre les comunitats d'usuaris d'OCLC.
Conclusions
La trobada ha ofert diversos senyals de reflexió de caràcter més general. Tot i que, com seria d'esperar en aquests casos, el plat fort està format per les estratègies i els serveis posats en joc per OCLC, han sorgit de les presentacions i del debat aspectes interessants de les tendències en curs, que no s'aconsegueixen captar fàcilment amb l'abundant (i sovint redundant) literatura professional. Tal com se sap les anàlisis d'OCLC comencen amb recerques més aviat acurades, que sovint -però no suficient, segons les crítiques provenients fins i tot d'ambients professionals- alimenten la visió estratègica d'OCLC. Òbviament les anàlisis, tot i correctes i, en molts aspectes, compartibles s'han de considerar sempre amb ull crític, sobretot quan es presenten vers objectius empresarials.
Si podem estar d'acord amb una bona part de l'anàlisi, no és tan fàcil trobar-se d'acord amb l'estratègia, però certament la traçada d'OCLC respon a moltes necessitats (i ànsies) que agiten el món bibliotecari en aquesta fase de transició. Per altra banda es desperta algun motiu d'inquietud, quan un gegant (almenys en camp bibliotecari) com OCLC proposa solucions completes i globals. Però el món en el que vivim és aquest, i constantment topem amb gegants més grans i molt més agressius que l'organització de la que parlem.
OCLC és un soci històric de les biblioteques i té un coneixement consolidat de l'ambient; i després no oblidem que estem parlant d'una organització participativa, nascuda de les biblioteques i molt lligada a aquestes. Això es comprova també del fet que la major part dels òrgans de govern està composta de bibliotecaris professionals.
Algun comentari de la "vexata questio" de la propietat, dels registres bibliogràfics que ha irritat no només el món bibliotecari. OCLC encara està discutint el problema, i és -almenys d'allò après durant la trobada a Birmingham- conscient de les crítiques de l'ambient bibliotecari sobre les posicions expressades del Board referents a això. Posicions que el presdient Jay Jordan s'ha vist obligat a defensar: WorldCat és fruit del treball de milers de membres OCLC, per la seva part OCLC assumeix càrregues financeres notables per la gestió del catàleg. No protegir els registres WorldCat podria desencoratjar les biblioteques sòcies a contribuir amb els seus registres originals, mentre donaria avantatge a qui no participa i a qui voldria usar amb finalitats comercials el catàleg produït sense ànim de lucre per la comunitat bibliotecària OCLC.
Evidentment aquesta posició té un fonament (i el mateix es pot dir també de les crítiques formulades per les biblioteques) però tinc la sensació que serà revisada en un futur pròxim; també perquè d'aquí uns mesos Jay Jordan deixarà el seu càrrec i l'expedient passarà al seu successor, que pel que diuen no ha estat designat encara.
