Biblioteca municipal de Cubelles Mn. Joan Avinyó: un equipament nou, més lluny però molt proper

Aquesta vegada hem viatjat fins a Cubelles amb Rodalies de Renfe Catalunya, que no deixa de tenir el seu risc. Estem de sort i podem sortir amb el tren que havíem previst i tornem amb normalitat. Cal dir, però, que si haguéssim tingut algun entrebanc la visita a la biblioteca hauria compensat, perquè ens han fet una magnífica visita guiada que ens ha permès veure de primera mà l’edifici però, sobretot, conèixer un equip compromès i orgullós de la seva biblioteca. 

La biblioteca es va inaugurar el desembre de 2022 i, per tant, ja té una trajectòria en aquest nou edifici, que suposa el trasllat d’una biblioteca que prestava servei des del 1983 (més que ​​una biblioteca, era una sala de lectura que, amb els anys, s’havia quedat petita). La inauguració i el primer aniversari van suposar una festa per a la població de Cubelles, i hem volgut saber de primera mà com han estat aquests dos primers anys. 

Núria del Campo, que havia estat directora de la biblioteca de Vilafranca i que es va fer càrrec de la direcció de la biblioteca de Cubelles des de la seva inauguració ens explica, que "la ciutadania ha respost molt bé, ja que era un equipament molt esperat al municipi. Feia més d’una dècada que ja es parlava de la nova biblioteca i, fins i tot, s’havien vist plànols del futur projecte. Per això, un cop s’ha fet realitat, tothom l’ha acollida amb els braços oberts". I això es nota quan hi anem, perquè, tot i que no és l’hora punta, sí que hi ha usuaris que estudien, llegeixen o passen per la biblioteca per avisar que no podran assistir a alguna activitat. 

El projecte de la nova biblioteca ha estat de cuina lenta. Núria del Campo ens comenta "El primer projecte d’aquesta biblioteca es va presentar el 2011 i es va modificar el 2017, a causa de la retallada pressupostària que es va patir. La seva construcció es va iniciar el 2019 i es va acabar el 2021, tenint en compte l’aturada d’un temps a causa de la pandèmia. Un cop acabat l’edifici encara es va trigar un any a inaugurar-la, perquè les licitacions del mobiliari i els treballs finals de fusteria, senyalització, informàtica, etc., es van demorar més del previst inicialment". 

Ella va seguir el projecte entre 2011 i 2020, com a cap de zona de l’Alt Penedès i Garraf, càrrec des del qual va poder fer alguna aportació al projecte. ​​"Però és al juliol del 2022 quan accedeixo a la direcció d’aquesta biblioteca i, en aquest moment, em trobo amb l’edifici acabat i amb gran part del mobiliari col·locat. Faltava el mobiliari fet a mida (taulells, cabines individuals, cabines col·lectives i mobles expositors), el fons bibliogràfic, l’equipament informàtic i la retolació/senyalització. Al llarg de quatre mesos vaig poder treballar molt a prop dels arquitectes i altres professionals, i va ser molt interessant i necessari per a poder dissenyar millor alguns aspectes". Així i tot, confessa que hi ha coses que no es van poder preveure a temps i que, un cop la biblioteca s’ha posat en marxa, s’han detectat, com ara "un terra tècnic més silenciós, portes menys pesants, mobiliari a mida més resistent i cabines individuals per a teletreball". Nosaltres deixem constància que en determinades zones el terra fa un soroll que destorba i trenca la calma que es respira en algunes àrees de la biblioteca, però —tal com ens van comentar el dia de la visita— ja està en camí de solucionar-​​se. 

La biblioteca és un edifici de 1.770 metres quadrats que ofereixen als usuaris espais d’estudi, de lectura i trobada. Del Campo ens confirma que "el canvi més valorat ha estat l’espai, ja que l’antiga biblioteca era molt petita i fosca, en els baixos d’un edifici antic amb humitats, i ara és un espai lluminós i molt ampli. El que no ha agradat tant és la seva ubicació, ja que ha deixat d’estar al centre del casc antic del municipi i algunes persones es queixen que cau lluny, però al final la diferència són 10 minuts a peu (i si s’arriba en cotxe és molt fàcil d’aparcar)". I això fa que la biblioteca tingui usuaris vinguts d’altres llocs, de Vilanova per exemple, perquè la tenen a prop i s’hi pot aparcar.  

Al vestíbul —que comunica amb dos carrers i fa un efecte passadís— hi trobem la màquina autopréstec, les reserves, els cartells de totes les activitats i els llibres dels clubs de lectura. Tot plegat evidencia que "és una biblioteca amb un públic molt variat, des d’infants a joves i adolescents, passant per adults i gent gran", tot i que Núria del Campo afegeix que "potser caldria fer alguna acció amb persones migrades, però també en tenim i la valoren molt".

Al moment de la nostra visita, trobem al vestíbul una magnífica exposició Dones del món, d’Àngels Ferrer i Rovira, que mostra una col·lecció de fotografies de dones que es relacionen amb una novel·la. Aquesta i altres activitats demostren la bona sintonia de la biblioteca amb els usuaris i les entitats de Cubelles. La directora ens ho confirma "des del primer moment hem rebut moltes propostes de persones de Cubelles i comarca: des de voluntaris per a conduir clubs de lectura fins a artistes per a exposar la seva obra o professionals diversos que ofereixen els seus serveis (tallers, conferències, etc.). Les propostes les poden fer per escrit a la bústia de suggeriments o bé personalment a qualsevol persona de l’equip". El vestíbul és un espai molt viu on hi ha, per exemple, els exemplars dels clubs de lectura. Quan preguntem sobre el funcionament, descobrim un enfocament d’autogestió perquè —ens expliquen en David Màrquez, bibliotecari, i la Marga Rosell, tècnica auxiliar de la sala infantil— els clubs de lectura no funcionen amb inscripcions, sinó que és en el moment del préstec quan s’inscriuen automàticament. Això ha fet que la gestió sigui molt més senzilla, que els usuaris se sentin més compromesos i que el personal pugui dedicar aquesta estona d’apuntar i desapuntar a tasques de més valor. 

Però la biblioteca també s’ha fet ressò d’altres qüestions que preocupen els usuaris i que són representatives de la nostra societat i que fa que "s’hagin teixit nombroses aliances amb el territori. Amb el CAP de Cubelles, per exemple, s’ha col·laborat amb la cessió de l’espai de la biblioteca per a dur a terme un cicle de xerrades sobre nutrició saludable, amb l’associació literària Libertània cada mes presentem autors/es del territori, ens coordinem amb les regidories de medi ambient, joventut, ensenyament, turisme, igualtat, promoció econòmica i salut per a ampliar l’oferta formativa i cultural al municipi. També utilitzen l’espai de la biblioteca per a fer trobades mensuals el voluntariat per la llengua i l’associació artística CREA Cubelles. I s’ha acollit el programa LECXIT aportant l’espai i el fons bibliogràfic".

I en aquesta mateixa línia neixen els centres d’interès de la biblioteca, que "estan ubicats en un lloc estratègic de la biblioteca i ben senyalitzats i que han tingut molt bona acceptació i són força utilitzats"​​. Núria del Campo ens diu que fou una decisió que van prendre abans d’inaugurar la biblioteca, "decidim quin volem que sigui el nostre relat que ens diferenciï d’altres biblioteques. El fet de tenir l’Espai Natural del riu Foix ens encaixa molt bé amb tot el que està relacionat amb la cura del planeta (Petjada ecològica), i aprofitem per a crear un altre espai dedicat a la cura de les persones que l’habitem (Salut i benestar)". ​​​​I encaixa tan bé que la sala infantil està decorada amb animals de la fauna autòctona de la desembocadura del riu que no només li dona un toc diferenciador, sinó que és l’excusa per generar espais dedicats, per exemple, a l’abellerol.  

Finalment, tanquem l’entrevista amb una mirada de futur i demanem a la Núria com veu el procés d’adaptació de les biblioteques a les noves necessitats, i ella ens diu​​ "com a servei públic que som, ens hem d’adaptar al que les persones necessiten i esperen de nosaltres, i hem de poder donar-los una resposta, sempre que entri dins dels nostres valors i missió. Actualment, a les biblioteques se’ls continua demanant un espai de tranquil·litat i silenci, que molts cops entra en conflicte amb el paper social i cohesionador que també tenen. Trobar l’equilibri és l’objectiu, però per a aconseguir-ho necessitem biblioteques amb uns espais molt ben pensants i dissenyats, de manera que es pugui donar cabuda i benestar a tothom". Ens destaca algunes noves necessitats amb què s’han trobat, com la “d’espais individuals per a poder fer videotrucades o teletreballar", i reconeix que "no sempre es poden satisfer i que cal tenir en compte". 

Per acabar, llença unes recomanacions per a les persones que han d’entomar la direcció d’una nova biblioteca: "que intentin participar en el procés de la construcció i habilitació de l’equipament. No sempre és possible, però si es pot fer, ajuda molt a dissenyar els serveis de forma més idònia. I un cop inaugurada la biblioteca, recomano ser molt properes al territori, escoltar a les persones, a les institucions i entitats municipals, conèixer per a qui treballem, i construir aliances amb l’objectiu d’esdevenir un servei públic de qualitat". 

​​​Marxem de la biblioteca i enfilem el camí cap a l’estació del tren, hem aprofitat el temps i la visita, i només ens hem quedat amb les ganes de fer un cafè, perquè ni a la biblioteca ni pels voltants hem trobat cap lloc on fer-lo.  

Nota: Agraïm especialment la col·laboració imprescindible per a l’elaboració d’aquesta ressenya de Núria del Campo, directora de la Biblioteca, de David Màrquez, bibliotecari, i  Marga Rosell, tècnica auxiliar. 

© Imatges de Expertline.