¿La biblioteca moderna? SCONUL presenta estudis de casos d'espais bibliotecaris millorats amb tecnologia

José Pablo Gallo León
Director de la Biblioteca de la Universitat d’Alacant

SCONUL Technology and Markets Group (2025). The modern library: technology-enhanced library spaces. London: SCONUL.  <https://www.sconul.ac.uk/knowledge-hub/library-technologies/the-modern-library-technology-enhanced-library-spaces/>. [Consulta: 04/08/2025]. 

SCONUL, a través del seu Grup de Tecnologia i Mercats (Technology and Markets Group), presenta un informe amb estudis de casos d'espais bibliotecaris altament tecnològics al Regne Unit i Irlanda.

Recordem que SCONUL, la Societat de Biblioteques Universitàries, Nacionals i Universitàries (Society of College, National and University Libraries), és una associació professional de biblioteques acadèmiques i d'investigació del Regne Unit i Irlanda. Es podria assimilar a la nostra REBIUN, però hi ha grans diferències organitzatives i més aviat va ser una font d'inspiració per al seu naixement. Es tracta d'una organització molt veterana, ja que compta amb 75 anys, i al llarg d'aquest temps ha anat integrant diverses tipologies d'universitats (politeècniques, col·legis universitaris), fins a arribar a 196 membres.

SCONUL manté una línia de treball constant sobre els espais bibliotecaris, com per exemple amb els Library Design Awards, nascuts el 1973 i que tenen lloc cada tres anys. No es tracta d'un premi arquitectònic stricto sensu, sinó que «el seu objectiu és fomentar les bones pràctiques en la planificació i el disseny de biblioteques i reconèixer els exemples més destacats de disseny avantguardista. Els premis s'atorguen en funció del disseny funcional dels edificis i el seu caràcter transformador, més que pels seus mèrits purament arquitectònics». (SCONUL, s.a.)

Amb aquests antecedents sorgeix aquest estudi, que s'inscriu en una corrent de preocupació per l'evolució dels espais, compartida per les biblioteques acadèmiques d'arreu del món. Per exemple:

• L'últim informe de tendències en biblioteques universàries de l'ACRL (2024), assenyalava els espais de manera directa en cinc tendències (Disrupting and Reconceiving Collection Practices; Post-pandemic Workplace and Hybrid Work Environments; Makerspaces and Tech Spaces; Supporting Student Well-being Post-pandemic); 

• New Model Library,  de OCLC (Connaway, et al., 2021)¹ va constatar la importància permanent i fins i tot renaixent dels espais com a conseqüència de la pandèmia. La mateixa organització, a través d'un altre informe basat en enquesta (*Redefinir l'experiència bibliotecària*, Connaway, et al., 2023), assenyalava que les biblioteques oferiran cada vegada més els seus espais com un servei.

• A més, REBIUN dedica una de les seves àrees de l'actual Línia 1 del seu V Pla Estratègic als espais,² seguint el camí assenyalat per les darreres Jornades CRAI de 2023.

Aquesta proposta de SCONUL mostra bones pràctiques de desenvolupament d'espais bibliotecaris acadèmics del seu àmbit. Es pot dir que segueix la línia de les publicacions del LIBER Architecture Working Group, però centrant-se en espais millorats a través de la tecnologia i amb un caràcter menys descriptiu, dirigit a assenyalar els beneficis i dificultats d'aquestes transformacions. En altres paraules, no es tracta de plànols detallats ni de llistes exhaustives d'equipaments, sinó de presentar què s'ha implementat, per què, les seves limitacions i els seus resultats.

L'estudi té l'objectiu de respondre a la qüestió: Com és una biblioteca acadèmica moderna? Per fer-ho, es recullen una sèrie d'espais innovadors quant al seu disseny i execució. Són llocs que proporcionen accés als últims equips tecnològics, tant de maquinari com de programari, en laboratoris multimèdia i espais de creació (makerspaces i similars).

Igualment, es pretén proporcionar exemples inspiradors per aconseguir el suport en el desenvolupament d'aquests nous espais que, òbviament, suposen un alt cost per a les finances de les universitats.

Els diferents casos s’orienten a necessitats específiques de cada centre, però es poden generalitzar algunes línies de treball comunes:

• Tecnologia utilitzada amb una finalitat. La tecnologia es considera una eina, no una finalitat en si mateixa. S’implementa per donar suport a la missió i els objectius de la universitat. Citant el propi lloc web de l’informe: «el desenvolupament d’aquests espais està alineat amb la missió pedagògica de les institucions amfitriones, proporcionant nous enfocaments per a la creació de coneixement, alimentant la creativitat, donant suport a les humanitats digitals i fomentant el desenvolupament d’habilitats d’alfabetització digital per donar suport als estudis, la recerca i la futura ocupabilitat».

• Tecnologia variada. Tot i que sobretot es presenten espais de creació, també veiem altres usos de la tecnologia.

• Col·laboració amb altres unitats. Molts dels projectes han estat desenvolupats conjuntament amb diversos departaments, com ara serveis TIC, humanitats, etc., reforçant la ja antiga idea de la convergència de serveis i de la biblioteca com a punt central d’aquesta.

• Gestió del canvi. Relacionat amb l’anterior, destaquen els reptes operatius que han suposat aquests projectes: gestió i préstec de l’equipament, manteniment, formació del personal i recerca de vies de finançament.

• Sostenibilitat. Tot i que la sostenibilitat ambiental amb prou feines es tracta, la sostenibilitat econòmica apareix repetidament.

• Adaptabilitat dels espais. Tant en l’operativa del dia a dia com de cara a evolucions futures.

• Inclusió. S’ha treballat per assegurar la inclusivitat dels nous espais, tant des d’un punt de vista físic com funcional o acadèmic.

• Creació de comunitats. Es reforça l’aspecte de la biblioteca com a punt de trobada i generadora d’un espai per a tothom, ajudant en la creació de comunitats.

• Avaluació i impacte. Es mesura l’impacte, amb retroalimentació directa, documentació de casos o altres mitjans. Per exemple, a Cork es va rebre un premi de la institució.

• Personal. La capacitació, dotació i variable entusiasme del personal suposa una constant, tot i que normalment s’ha resolt amb aparent èxit.

Els casos analitzats són força nombrosos i no escau ressenyar-los en profunditat, però es podria destacar:

• Digital Maker Space de la University of Exeter. Projecte originalment extern a la biblioteca, es va veure clarament la lògica d’integrar-lo-hi. Es destaca el seu paper en la creació de vincles comunitaris, però també les dificultats en la dotació de personal i en la seva formació. Els nous serveis s’integren en els processos anteriors.

• Digital Scholarship Studio del University College Cork (UCC). Destaca la seva aposta per reequilibrar l’espai per millorar l’ús de les col·leccions digitals i impreses. Proporciona infraestructura i personal especialitzat per al desenvolupament d’habilitats digitals, producció de continguts i projectes d’humanitats digitals. En aquest sentit, també és interessant la seva vinculació amb l’aprenentatge de competències digitals des de la biblioteca.

• Maynooth University. Van aprofitar l’èxit del seu makerspace de 2015 per crear-ne un de més complet, com un nou laboratori multimèdia. És realment recent, inaugurat a la primavera de 2025. Cal destacar que es va planificar basant-se en l’experiència prèvia i col·laborant amb altres unitats.

• School of Advanced Study, University of London. Aquest makerspace se centra en les Humanitats Digitals i està instal·lat fora de la biblioteca, cosa que no sembla el més desitjable. La seva ubicació en un edifici històric i protegit n’ha dificultat el disseny.

• University of Winchester. La renovació, prevista per a l’estiu de 2025, de la Martial Rose Library busca passar de ser un contenidor de col·leccions a un espai tecnològic d’aprenentatge de competències que ajudin l’alumnat en el seu futur. La biblioteca incorpora entorns que simulen espais professionals, tecnologies immersives i àrees de benestar estudiantil.

• The Edge de la University of Limerick. Destaca a primera vista pel seu sistema robotitzat de gestió de dipòsits. També per la voluntat de mantenir els espais actualitzats, estant atents als exemples internacionals.

• Lancaster University. Es parla de cinc espais altament tecnològics diferents dins de la biblioteca, proporcionant serveis a tota la comunitat i entenent allò digital i allò físic com una sola realitat.

• uCreate Studio de la University of Edinburgh. Des del seu origen el 2016, l’espai posa èmfasi en la millora de l’ocupabilitat de l’alumnat, però vol donar servei a tota la universitat. La idea és millorar l’oferta de serveis com una extensió dels tradicionals.

• Immersive Learning Centre en Birkbeck, University of London. Previst per a la tardor de 2025, se situa dins i al costat de la biblioteca amb personal propi i extern. Vol complementar l’aprenentatge realitzat a les aules incorporant l’aprenentatge immersiu mitjançant realitat virtual. És l’únic projecte amb uns escassos croquis.

En definitiva, els exemples recollits en aquest estudi poden servir d’inspiració per desenvolupar projectes propis. Assenyalen un camí de desenvolupament de les biblioteques acadèmiques que reforcen la seva tasca davant la comunitat universitària, ajuden a integrar-les en els objectius de les seves institucions i permeten desenvolupar vincles amb altres unitats de la mateixa.

Tanmateix, no ens podem enganyar: són projectes complexos, costosos i amb una obsolescència força ràpida, cosa que afecta el seu finançament. També preocupa l’impacte sobre les plantilles. Aquestes mateixes raons, que en altres temps no van impedir avenços profunds, afegeixen una dificultat en l’actualitat.

D’altra banda, pot sorgir el dubte de si realment aquesta és la Modern library. En l’estudi no només apareixen makerspaces i laboratoris d’humanitats digitals, però sí que centren la majoria dels projectes. A hores d’ara, està universalment acceptat que les biblioteques universitàries disposin d’espais de creació, quelcom que apareix pràcticament des de l’origen de les biblioteques públiques anglosaxones. Sempre han intentat incorporar l’última tecnologia per donar suport als seus objectius, però no sembla lògic que la biblioteca moderna es circumscrigui únicament a aquests espais i serveis que, d’altra banda, pot ser discutible que siguin propis de la biblioteca en alguns casos. En aquest sentit, resulten significatius els exemples d’Exeter o de la University of London.

Les biblioteques acadèmiques ajuden a la creació de coneixement i a l’aprenentatge mitjançant els seus recursos i, en aquest aspecte, són l’entorn adequat per a aquests serveis, però no han de suplantar merament l’espai propi dels laboratoris, sinó oferir un valor afegit. Han de tenir aquesta bibliotecitat, ser reconeixibles com a biblioteques. Limerick i Cork es preocupen clarament per aconseguir-ho, mentre que en altres casos, com Edimburg o Maynooth, sembla que ja ho veuen com una cosa consubstancial al seu centre, en tenir un maker d’èxit des de fa anys.

La tecnologia és indispensable per a la biblioteca, que ha anat evolucionant en paral·lel a aquesta. Tant amb les tecnologies de la informació, des dels manuscrits fins a la digitalització, com amb d’altres que també han permès que existeixin les biblioteques tal com les coneixem (electricitat, tècniques constructives, etc.). No sabem si el títol de modern library és un homenatge a aquesta denominació ja usada en el passat per a les biblioteques públiques que van suposar una ruptura. No ho sembla, però és clar que les tecnologies s’aniran incorporant i modificant espais i serveis, creant una nova biblioteca moderna a cada època.

© Imatge inicial generada amb intel·ligència artificial (DALL·E, OpenAI).