«Viure entre llibres», pòdcast de Martí Figueras

La creació de pòdcasts, és a dir, continguts gravats en àudio de manera aparentment espontània i natural, com una conversa, difosos mitjançant canals en línia, ha esdevingut una nova forma de comunicació. La seva agilitat i la simplicitat tècnica a l’hora d’elaborar-los n’han fet un producte atractiu, tant per als seus creadors, com per als oients. Una altra cosa és la seva perdurabilitat en el temps, però això ja és una altra qüestió. No deixa de ser, de fet, un reportatge realitzat en un moment determinat.

El món del llibre també hi ha entrat de ple. A vegades, per fer promoció de títols o autors concrets. En aquesta ocasió, la sèrie que ressenyem es dedica a les llibreries. Efectivament, en Martí Figueras visita una dotzena d’establiments i manté un diàleg fluid amb els seus responsables: Ricard Caba (Nou Rals de Viladecans), Maite Cusó (La Pebre Negre de Barcelona), Irene Bonet (Drac d’Olot), Fe Fernández (L’Espolsada de les Franqueses del Vallès), Toni Ferrón (Foster & Wallace de Vic), Marta Farré (La Singratalla de Tremp), Andrea Giovannoli (L’Argonauta de Balaguer), Anna Riberaygua (La Puça d’Arsèguel), Jaume Huch (Casa Huch de Berga), Ester Galindo (La 2 de Viladrich, de Tortosa) i Lídia Lobato, Meritxell Rals i Jordi Vilà (una representació dels llibreters presents a la booktown «Poble de Llibres», a Calonge).

Com podeu veure, una mostra variada i ben repartida pel país, amb uns perfils diversos, però que mantenen unes afinitats compartides: ser emblemàtiques en el seu espai, voluntat d’actuar com a focus d’irradiació cultural, amb un pes molt important de les persones que les dirigeixen pel que fa a la seva gestió. El plantejament dels diversos pòdcasts és similar: descriure la llibreria i la seva història, com també reflexionar sobre el sector, especialment des de la seva perspectiva local. Tot a través d’un diàleg, que no entrevista. Això fa que, sovint, les respostes als temes que apunta el periodista esdevinguin uns monòlegs una mica llargs, pel meu gust. Salvant aspectes particulars i personals, el que expliquen i comenten els llibreters es pot compartir i fer extensiu a la major part de la xarxa llibretera de Catalunya. Es corroboren, una vegada més, les dificultats quotidianes per tirar endavant el negoci, la supeditació al mercat editorial, que va sempre a la seva, escoltant poc l’opinió llibretera. I el fet, ben transversal, que darrere d’una llibreria habitualment hi ha un/a emprenedor/a; en la majoria dels casos, si no és de creació recent, fruit de la tradició familiar.

En qualsevol cas, es tracta d’una magnífica radiografia d’una mostra representativa de la xarxa de llibreries independents, cadascuna de les quals amb la seva singularitat i idiosincràsia. Totes venen el mateix producte, però no pas de la mateixa manera ni exposen ni ofereixen els mateixos fons bibliogràfics.

És bo que la ciutadania tingui una percepció general i alhora concreta de les llibreries de casa nostra. Fins ara aquest format atomitzat ha funcionat –amb dificultats, això sí– raonablement bé. Però, com serà el futur? Els nous models de venda en línia i a través de grans cadenes, permetran la seva subsistència? No ho sabem. El temps ens ho dirà, però convé que el client lector continuï donant-li suport, si no vol perdre la llibreria de proximitat, en favor d’establiments clònics i impersonals.

Aquesta ressenya es publica juntament amb el Blog de l’Escola de Llibreria.

©Imatge inicial de Mohamed_hassan a Pixabay