José-Antonio Gómez-Hernández y Tomás Saorín Pérez
Facultad de Comunicación y Documentación
Universidad de Murcia
Mullins, James L.; Murray-Rust, Catherine; Ogburn, Joyce; Crow, Raym; Ivins, October; Mower, Allyson; Newton, Mark P.; Nesdill, Daureen; Speer, Julie; and Watkinson, Charles, "Library Publishing Services: Strategies for Success Research Report Version 1.0" (2011). Libraries Research Publications. Paper 136. http://docs.lib.purdue.edu/lib_research/136
Aquest informe presenta les conclusions d'una investigació qualitativa la finalitat de la qual va ser formular pautes de sostenibilitat dels projectes editorials empresos o amb participació de biblioteques universitàries. Es va finançar amb una beca de l'Institute of Museum and Library Services, principal unitat de suport per a les 123.000 biblioteques i 17.000 museus d'Estats Units. I està publicat per SPARC, la Scholarly Publishing and Academic Resources Coalition, que és una associació internacional de biblioteques universitàries i d'investigació creada per promoure canvis en l'edició acadèmica, que duguin a ampliar la difusió de la investigació científica i disminuir els costos que suposen per a elles. És notable l'abundància d'informes que aborden els canvis de model en l'edició acadèmica, alguns d'ells recentment ressenyats en aquest mateix Blok, L'oportunitat -o la necessitat- és ben visible, i és tot un repte trobar manera de donar-li resposta amb audàcia i professionalitat. Ara bé, Estan prou madures les iniciatives per tenir un efecte tractor a escala global? La lectura d'aquest informe aporta alguns elements per a un judici realista.
Quina és la relació entre recerca acadèmica i professió a les ciències de la informació (LIS)? Quin és l'impacte dels projectes de recerca a la vida professional del bibliotecari? Amb l'objectiu d'explorar aquests temes al 2011 el Research Information Network i la Library and Information Science Research Coalition han finançat el projecte de recerca "Research in Librarianship – Impact Evaluation Study" (RiLIES), l'informe final del qual a cura de Peter Cruickshank, Hazel Hall i Ella-Taylor Smith s'analitza aquí. El projecte ha emprat diferents metodologies d'estudi entre elles combinades:
La pregunta que encapçala aquest escrit és més fàcil de fer que de respondre, i encara que hi està relacionada, no és ben bé el mateix que preguntar per a la utilitat d'aquest museu. La pregunta, tal i com està formulada, porta implícita la idea de fer balanç entre els recursos emprats i els resultats obtinguts. A més no seria el mateix el que responguessin el director del museu, un artista, un urbanista, un hoteler, un turista, un veí del barri del Raval de Barcelona, o un polític. En tot cas, la resposta -tret potser de la del director del museu- estaria fonamentada en algunes dades, però sobretot en percepcions, sensacions, experiències, idees preconcebudes que ben probablement no acabarien de ser una resposta precisa a la pregunta.
L'any 2004 el Govern va encarregar el primer estudi parlamentari federal sobre biblioteques escolars. Quatre anys després, el 2008, l'Edith Cowan University, l'Escola Australiana de l'Associació de Biblioteques (ASLA) i l'Associació Australiana de Biblioteques i Informació (ALIA) van dur a terme un estudi que posava de manifest que el 29% del total de centres educatius i el 54% de centres educatius públics tenen un pressupost anual de menys de 5.000 dòlars per a la biblioteca escolar, una quantitat inferior a les dades del 1975, segons el Children's Book Council of Australia (llibre del Consell dels Nens d'Austràlia -CBCA). Aquesta xifra va disparar l'alarma. (Una situació, malgrat tot, molt llunyana en comparació amb les biblioteques escolars espanyoles, en què només en un 15% dels casos declaren1 tenir un pressupost per sobre dels 700 euros anuals.)
