Diversitat cultural: oportunitats i amenaces en l’entorn digital

Anna Villarroya
Professora de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Kulesz, Octavio (2017). La cultura en el entorno digital: evaluar el impacto en América Latina y en España. París: UNESCO, 2017. 63 p. Disponible a:  <https://es.unesco.org/creativity/sites/creativity/files/dce-policyresear.... [Consulta: 01/04/2018].


Aquest estudi realitzat per Octavio Kulesz, fundador i director de l’editorial Teseo i investigador en temes relacionats amb la cultura digital en economies emergents, té com a principal objectiu examinar l’impacte del nou entorn digital en la diversitat de les expressions culturals a Espanya i a quatre països de parla hispana de l’Amèrica Llatina: Argentina, Colòmbia, Equador i Mèxic. Aquesta diversitat cultural, recollida a la Convenció sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals l’any 2005, s’ha vist, sense cap dubte, impactada per diferents factors: les noves tecnologies, que han facilitat l’aparició de nous models de negoci i de nous actors, l’expansió global dels mercats, la interactivitat entre els diferents agents de la cadena de valor, l’aparició de noves fonts de finançament (micromecenatge), la pèrdua de valor dels canals de distribució tradicionals i l’aparició de nous models de negoci en xarxa social, entre d’altres.

Mètriques sota context: el camí per l’avaluació dels impactes de la recerca en Ciències Socials i Humanitats

Carles Viladiu
Gabinet de Projectes Estratègics Institucionals (GAPEI)
Universitat de Barcelona


Severinso, Peter (2017). Approaches to assessing impacts in the Humanities and Social Sciences. Ottawa: Federation for the Humanities and Social Sciences = Fédération des Sciences Humaines. 28 p. Disponible a: https://www.ideas-idees.ca/sites/default/files/impact_report_en_final.pdf. [Consulta: 21/03/2018].


Des del seu origen, els criteris d’avaluació de la recerca dels àmbits de les Humanitats i les Ciències Socials han estat sotmesos a crítiques constructives. El fet que aquests àmbits no semblen disposar d’indicadors d’impacte tan acceptats internacionalment com altres àmbits científics, i també el difícil encaix entre un enfocament internacional i una projecció en l’entorn més proper han promogut iniciatives de reflexió, de cerca de consens i de propostes per a l’objectivació. En el nostre entorn, cal fer esment del document d’AQU Catalunya de l’any 2010. L’informe que ara ressenyem pot considerar-se una nova aportació al coneixement des d’una perspectiva externa.

Joves investigadors: precursors del canvi?

Marina Losada
Biblioteca
Universitat Pompeu Fabra (UPF)


Early career researchers: the harbingers of change : final report from CIBER : year one (2016). Publishing Research Consortium. 70 p. Disponible a: http://ciber-research.eu/download/20161120-ECR_Year_1_final_report_07111.... [Consulta: 14/02/2018].


Aquest és un informe elaborat pel CIBER (grup de cerca interdisciplinari i independent, amb base al Regne Unit) i finançat pel Publishing Research Consortium. Comentarem aquí l’informe corresponent al primer dels tres anys de l’estudi, publicat el 2016. També es troben disponibles els resultats preliminars del segon any (2017).

A diferència d’altres estudis, aquest se centra, únicament, en els investigadors joves, definits com aquells menors de 35 anys sense posició fixa en els seus centres, i vol conèixer les seves actituds envers la publicació científica, i fins a quin punt els seus comportaments són nous.

Els editors importants analitzen la publicació de monografies en accés obert

Ernest Abadal
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Emery, Christina; Lucraft, Mithu; Morka, Agata; Pyne, Ros (2017). The OA effect: how does open access affect the usage of scholarly books? Disponible a: <https://www.springernature.com/gp/open-research/journals-books/books/the.... [Consulta: 13/01/2018].


Els estudis sobre l’accés obert porten uns quants anys prestant una atenció quasi exclusiva a la situació de les revistes. Darrerament, però, el focus s’ha dirigit també als llibres i celebrem la publicació de diversos estudis al respecte, alguns dels quals han estat comentats amb anterioritat en aquest mateix Blok (Montgomery, 2014; HEFCE, 2015; Collins, Milloy, 2016).

L’informe que ressenyem se centra específicament en les monografies d’accés obert i ha estat publicat per Springer Nature, una companyia que va crear-se el 2015 a partir de la fusió de Springer Science amb Macmillan Science and Education (que incloïa l’editor de Nature). Aquest conglomerat acadèmic disposa d’uns antecedents en la publicació de monografies que es remunta a fa més de 175 anys i també les té en accés obert des de 2011 (han publicat uns 400 títols entre SpringerOpen i Palgrave Macmillan).

Quin futur per a les biblioteques universitàries?

Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Pinfield, Stephen; Cox, Andrew M; Rutter, Sophie. (2017). Mapping the future of academic libraries: a report for SCONUL. [London: SCONUL]. Disponible a: https://sconul.ac.uk/publication/mapping-the-future-of-academic-libraries. [Consulta: 09/01/2018].


Els darrers anys abunden els informes que analitzen l’entorn canviant en què es mouen les biblioteques universitàries per tal d’albirar estratègies que les ajudin a continuar jugant un paper útil en l’àmbit de l’educació superior. L’informe que avui ressenyem respon a un encàrrec en aquesta línia de l’associació de biblioteques universitàries britànica SCONUL (Society of College, National and University Libraries). El treball recull les conclusions d’una revisió bibliogràfica sobre la qüestió, les entrevistes a una trentena de personalitats vinculades al món de l’educació superior i les respostes a una enquesta entre personal de biblioteques universitàries britàniques.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS