Possibles solucions per a la universitat inclusiva: materials docents accessibles

Mireia Ribera
Departament de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Advisory Commission on Accessible Instructional Materials in Postsecondary Education for Students with Disabilities (2011). Report of the Advisory Commission on Accessible Instructional Materials in Postsecondary Education for Students with Disabilities. December 6, 2011. [Washington DC]: Advisory Commission on Accessible Instructional Materials in Postsecondary Education for Students with Disabilities. 174 p. <http://www2.ed.gov/about/bdscomm/list/aim/meeting/aim-report.pdf>. [Consulta: 16/03/2012].


Aquest informe, fet a Estats Units, vol identificar les barreres existents en l'accés als materials docents per part dels alumnes d'educació superior amb discapacitats de lecto-escriptura, i posar-hi solució. Per fer-lo, una comissió interdisciplinària va treballar des del setembre de 2010 fins a l'octubre de 2011, amb una gran obertura i difusió per a què tothom hi pogués dir la seva. Cal tenir en compte que el treball d'aquesta comissió no parteix de zero, sinó que Estats Units compta ja amb una forta tradició d'atenció als estudiants amb discapacitat.

Entre alguns dels aspectes més rellevants cal citar un context legislatiu que obliga a no discriminar i que ofereix exempcions al copyright en el cas de persones amb discapacitats; una infraestructura de serveis d'atenció a l'estudiant amb discapacitat a totes les universitats, que sovint assumeix funcions d'adaptació de materials docents; diversos serveis/organitzacions que ofereixen l'adaptació de materials o accés a una versió digital del material a través de l'editor; un protocol per qualificar els estudiants com a estudiants amb discapacitat; i una oferta comercial gens menyspreable en materials docents accessibles.

Perduts en la cerca de la sincronia

José A. Merlo
Facultat de Traducció i Documentació
Universitat de Salamanca
 

Connaway, Lynn Silipigni; Radford, Marie L. (2011). Seeking Synchronicity: Revelations and Recommendations for Virtual Reference. Dublin, Ohio: OCLC. 78 p. Disponible en <http://www.oclc.org/reports/synchronicity/default.htm> [Consulta: 18/02/2012]


L'activitat d'OCLC com a productora d'informes és constant i obeeix a una estudiada política de difusió de resultats de les seves investigacions, sovint recolzades o encarregades a departaments universitaris amb experiència rellevant en l'àrea temàtica de cada estudi. OCLC es distingeix internacionalment pels seus diversos productes estrella, com el metacatàleg Worldcat o Question Point, plataforma per a serveis de referència digital més emprada a tot el món. "Buscant la sincronia" és un informe d'OCLC, que prèn com a base un estudi previ cofinançat amb l'Institute of Museum and Library Services (IMLS) i que va ser realitzat en col·laboració amb Rutgers, The State University of New Jersey. Els dos autors del text que aquí es ressenya combinen la seva experiència professional i acadèmica, ja que Connaway és investigador en OCLC i Radford, professora de la Universitat Rutgers. L'estudi de partida en què es basen empra les transcripcions de consultes realitzades a Question Point, així com entrevistes a usuaris i altres metodologies de recerca qualitativa.

Accés obert: actituds, percepcions i comportaments

Ángel Borrego
Departament de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Fry, J.; Probets, S.; Creasa, C.; Greenwood, H.; Spezia, V.; White, S. PEER Behavioural Research: Authors and Users vis-a-vis Journals and Repositories. Final Report. August 2011. http://www.peerproject.eu/fileadmin/media/reports/PEER_D4_final_report_29SEPT11.pdf [Consulta: 13/02/2012].

El projecte PEER (Publishing and the Ecology of European Research) investiga els possibles efectes de l'autoarxiu a gran escala per part dels investigadors dels resultats de la seva recerca, l'anomenada "ruta verda" de l'accés obert. És a dir, quines conseqüències tindria l'adopció generalitzada de l'autoarxiu sobre l'accés a la informació per part dels usuaris, la visibilitat dels autors i, sobretot, la viabilitat de les revistes científiques?

En el marc d'aquest projecte s'estan desenvolupant diversos estudis, un dels quals, realitzat per investigadors de la Loughborough University, ha analitzat les percepcions, motivacions i comportament d'autors i lectors. Quin és el seu grau de coneixement de les iniciatives d'accés obert i quins són els factors motivadors i desmotivadors que influeixen en la seva adopció?

La gestió de la informació en els projectes de col·laboració universitaris

Rafael Repiso
Biblioteca de l'Escola Superior de Comunicació
Universitat de Granada
 

Jordan, Elizabeth; Hunter, Andrew; Seale, Becky; Thomas, Andrew; Levitt, Ruth (2011). Information handling in collaborative research: an exploration of five case studies: a Research Information Network report. Research Information Network: British Library. [60] p. <http://www.rin.ac.uk/system/files/attachments/Collaborative_research_report.pdf>. [Consulta: 13/02/2012]. 


Les propietats i les característiques dels sistemes d'informació han estat intensivament estudiades, i les seves aplicacions en diverses àrees han portat a l'especialització de molts professionals d'informació, així com l'aparició de nous nínxols de treball. Els principis que han de presidir l'activitat i l'organització d'un sistema d'informació estan ben definits en l'obra de Vickery "Information Science in Theory and Practice". L'aplicació eficient d'aquests conceptes en diferents àrees com ara les empreses, grups de recerca, l'administració pública, etc., han portat a una bibliografia abundant on s'ha posat de manifest la necessitat d'una gestió eficient de la informació per enfortir el sistema i li permet assolir amb menys esforç els objectius marcats.

El present informe titulat "La gestión de la información en investigación colaborativa. El estudio de cinco casos" és l'obra de TNS-BMRB [http://www.tns-bmrb.co.uk/] i Ruth Levitt. Es va elaborar per encàrrec de la Xarxa d'informació científica britànica (Research Information Network, RIN) i la "British Library" per recollir l'evidència empírica dels reptes en la gestió d'informació que s'enfronten els investigadors quan es treballa en projectes de recerca en col·laboració. Sorgeix amb la lògica del temps, fruit de les relacions científiques que es presenten i estan augmentant en el context de les aportacions dels organismes públics d'investigació (especialment universitats) i les empreses privades. Per això s'han estudiat cinc projectes diferents entre centres d'investigació del Regne Unit.

Biblioteques acadèmiques: el relat del canvi

Giovanni Di Domenico
Departament de Ciències de l'herència cultural
Universitat de Salerno

 

Potter, William Gray; Cook, Colleen; Kyrillidou, Martha (2011). ARL profiles: research libraries 2010. With contributions from Jennifer Rutner [et al.]. Association of Research Libraries. 47 p. <http://www.arl.org/bm~doc/arl-profiles-report-2010.pdf>. [Consulta: 2011.12.06]. ISBN 978-1-59407-863-7.

L'informe ARL profiles 2010 és resultat d'un projecte creat amb el propòsit de remeiar les limitacions de les mesures estadístiques, relatives a les biblioteques de recerca, i de posar en evidència el valor i l'eficàcia d'impacte en els usuaris, mitjançant un enfocament qualitatiu, basat en la recollida i anàlisi de descripcions narratives.

Es tracta d'un patró d'avaluació estadística que el Comitè d'Avaluació i Estadística de l'Associació de Biblioteques de Recerca (the Statistics and Assessment Committee of Association of Research Libraries), en col·laboració amb altres components de ARL, ha desenvolupat entre el 2007 i el 2008, amb la idea d'exposar de manera més flexible programes, oferta documental i de serveis, models i experiències de cooperació d'aquestes biblioteques, recollides en un període de profunda transformació de la seva presència i dels seus objectius. Un cop llest, es va utilitzar el model per a una enquesta que va registrar la participació de 86 estructures pertanyents al ARL, gairebé totes biblioteques acadèmiques (7 pertanyents a institucions canadenques, 53 a universitats públiques dels Estats Units i 22 a privades). Temes i idees continguts en els perfils institucionals enviats per les biblioteques han estat identificats, analitzats i avaluats amb l'ajuda del programari ATLAS.ti.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS