Dolors Ortega
Departament de Llengües i Literatures Modernes i d'Estudis Anglesos
Universitat de Barcelona
The African book industry: trends, challenges & opportunities for growth. Paris: Unesco, 2025. 249 p. Disponible també en línia a: https://doi.org/10.58337/EDUG1920. ISBN 978-92-3-100769-9.
Quan pensem en literatura africana, sovint ens venen al cap grans noms que han marcat el cànon mundial: Chinua Achebe, Amos Tutuola, Ngũgĩ wa Thiong’o, Nadine Gordimer, Wole Soyinka o, més recentment, Abdulrazak Gurnah, Tsitsi Dangarembga i Chimamanda Ngozi Adichie. Tanmateix, darrere d’aquestes veus que han traspassat fronteres hi ha una realitat prou complexa: una indústria del llibre desigual, fràgil en molts punts, però amb un potencial creatiu i econòmic immens. Precisament això és el que analitza amb una profunditat inèdita l’informe The African book industry: trends, challenges & opportunities for growth, publicat per la Unesco el 2025.
Aquest estudi és el primer que ofereix una cartografia completa del sector del llibre als 54 països africans, i ho fa amb una mirada que combina dades econòmiques, anàlisi cultural i propostes polítiques. No es tracta només d’un informe tècnic: és també una declaració de principis sobre el dret de l’Àfrica a escriure un relat propi, a llegir en les llengües pròpies i a construir un ecosistema cultural sostenible.
El projecte DIAMAS (Developing Institutional Open Access Publishing Models to Advance Scholarly Communication) és un consorci que promou iniciatives de publicació que no suposin una càrrega econòmica ni per als lectors ni per als autors (revistes Diamant). Normalment, són finançades per institucions acadèmiques, organitzacions sense ànim de lucre, subvencions governamentals, etc. Entre les institucions que formen part del consorci hi ha la FECYT i la Universitat de Barcelona. Des de la seva creació, el setembre de 2022, el consorci ha dut a terme diverses activitats dirigides a donar suport a la creació i el desenvolupament de publicacions acadèmiques seguint el model diamant.
La irrupció de la intel·ligència artificial (IA) a la indústria editorial no es pot entendre únicament com un avenç tecnològic; constitueix, sobretot, un fenomen cultural, econòmic i simbòlic de gran abast. El món digital a la indústria editorial (Universitat Veracruzana, 2025) és una obra col·lectiva que examina, des de múltiples perspectives, les transformacions que la IA ha introduït en el sector editorial contemporani. A diferència d’altres volums centrats gairebé exclusivament en els desenvolupaments tècnics, aquest llibre es distingeix per articular una anàlisi que integra història dels mitjans, cultura digital, educació, pràctiques professionals i reflexió ètica. Aquesta pluralitat constitueix la seva principal fortalesa, tot i que també genera tensions internes que conviden a una lectura crítica i contextualitzada.
El dia a dia: el fantasma de l'accés perpetu, la trampa de la subscripció i els reptes dels professionals
És un lloc comú afirmar que la publicació acadèmica —especialment l’edició de revistes científiques— és essencial per impulsar el desenvolupament econòmic, tecnològic i social. Les revistes compleixen funcions clau de validació, citació i arxiu del coneixement científic, alhora que acceleren els descobriments, informen polítiques basades en l’evidència i catalitzen la recerca, cosa que acaba traduint-se en beneficis reals per a la societat.
