Els projectes de recerca en l’àmbit LIS: quin és l’impacte per la professió bibliotecària?


Maria Cassella
Divisione Sistema Bibliotecario di Ateneo
Università di Torino
 

Cruickshank, Peter; Hall, Hazel; Taylor-Smith, Ella (2011). Enhancing the impact of LIS research projects. Research Information Network; Library and Information Science Research Coalition. (RiLIES). 31 p. <http://www.researchinfonet.org/wp-content/uploads/2012/01/RiLIES_report_FINAL.pdf>. [Consulta: 20/09/2012].

Quina és la relació entre recerca acadèmica i professió a les ciències de la informació (LIS)? Quin és l'impacte dels projectes de recerca a la vida professional del bibliotecari? Amb l'objectiu d'explorar aquests temes al 2011 el Research Information Network i la Library and Information Science Research Coalition han finançat el projecte de recerca "Research in Librarianship – Impact Evaluation Study" (RiLIES), l'informe final del qual a cura de Peter Cruickshank, Hazel Hall i Ella-Taylor Smith s'analitza aquí. El projecte ha emprat diferents metodologies d'estudi entre elles combinades:

- l'anàlisi de la literatura professional sobre el tema de l'impacte de les recerques LIS;

- un estudi entre bibliotecaris format per tres focus groups basats en tres tipologies de bibliotecaris: universitaris, biomèdics, de biblioteques públiques;

Surt a compte tenir el MACBA?

Antoni Feliu
Cap de la Unitat d'Estadístiques i Qualitat
Gerència de Serveis de Biblioteques


ALMA UK (Archives, Libraries & Museums Alliance UK) (2010). Economic Impact Toolkits for Archives, Libraries and Museums: Final Report. Newcastle upon Tyne: ERS, UK. 100 p. <http://wales.gov.uk/docs/drah/research/110331almaukeconomicimpactresearchen.pdf>. [Consulta: 20/09/2012].

La pregunta que encapçala aquest escrit és més fàcil de fer que de respondre, i encara que hi està relacionada, no és ben bé el mateix que preguntar per a la utilitat d'aquest museu. La pregunta, tal i com està formulada, porta implícita la idea de fer balanç entre els recursos emprats i els resultats obtinguts. A més no seria el mateix el que responguessin el director del museu, un artista, un urbanista, un hoteler, un turista, un veí del barri del Raval de Barcelona, o un polític. En tot cas, la resposta -tret potser de la del director del museu- estaria fonamentada en algunes dades, però sobretot en percepcions, sensacions, experiències, idees preconcebudes que ben probablement no acabarien de ser una resposta precisa a la pregunta.

I tanmateix des d'alguns sectors del que s'anomena sector cultural, s'han fet i es fan assajos per donar una resposta precisa, adequada, fonamentada i elaborada en base a una metodologia científica a preguntes com aquesta, mirant de mesurar l'impacte que tenen determinades institucions culturals i traduint-ne les conclusions a termes econòmics.

Austràlia estudia les seves biblioteques escolars i estableix vies estratègiques per aprofitar-ne el potencial

Marta Roig
Bibliotecària, especialitzada en promoció de la lectura i biblioteques escolars
 

House of Representatives, Education and Employment Committee (2011). School libraries and teacher librarians in 21 century Australia. Canberra: The Parliament of the Commonwealth of Australia. XX, 155, [5] p. ISBN 978-0-642-79396-6. <http://www.aph.gov.au/Parliamentary_Business/Committees/House_of_Representatives_Committees?url=ee/schoollibraries/report/fullreport.pdf>. [Consulta: 20/09/2012].

L'any 2004 el Govern va encarregar el primer estudi parlamentari federal sobre biblioteques escolars. Quatre anys després, el 2008, l'Edith Cowan University, l'Escola Australiana de l'Associació de Biblioteques (ASLA) i l'Associació Australiana de Biblioteques i Informació (ALIA) van dur a terme un estudi que posava de manifest que el 29% del total de centres educatius i el 54% de centres educatius públics tenen un pressupost anual de menys de 5.000 dòlars per a la biblioteca escolar, una quantitat inferior a les dades del 1975, segons el Children's Book Council of Australia (llibre del Consell dels Nens d'Austràlia -CBCA). Aquesta xifra va disparar l'alarma. (Una situació, malgrat tot, molt llunyana en comparació amb les biblioteques escolars espanyoles, en què només en un 15% dels casos declaren1 tenir un pressupost per sobre dels 700 euros anuals.)

Opinions del sector científic sobre la preservació de la informació

Fernanda Peset
Universitat Politècnica de València
 

European Commission (2012) "Online Survey on Scientific Information in the Digital Age'', Survey report . Luxembourg: Publications Office of the European Union. Disponible a: http://ec.europa.eu/research/science-society/document_library/pdf_06/survey-on-scientific-information-digital-age_en.pdf


La preocupació de la Unió europea per la informació científica i el lliure accés és patent des de 2006, ja que amb una mirada aèria dels debats que s'estaven suscitant ja podíem detectar diversos interessos en joc, de vegades contraposats. Cal assenyalar que en els primers moments quan l'accés obert no estava tan estès, en abordar les qüestions sobre publicació científica era més visible la tensió entre les grans editorials científiques i els partidaris del model d'accés obert.

Europa sempre ha reservat un paper rellevant per a les biblioteques científiques. Les seves tasques clàssiques -conservació i difusió- estan ampliant-se amb el suport de nous agents que s'interessen per la rendibilitat de la informació científica com a motor econòmic de la societat del coneixement. Entre ells, cal citar els nous parcs científics de les universitats i empreses spin off. I així, la tasca de les biblioteques s'assumeix com a element necessari per crear nou coneixement i fer-ho rendible transferint al teixit productiu.

L'evolució del que els investigadors i gestors necessiten està empenyent a un canvi de rols en la nostra professió (llegiu el "bibliotecari integrat" esmentat per Torres Salinas).

Plans de futur a les biblioteques públiques d’Holanda

Carme Fenoll
Cap del Servei de Biblioteques
Generalitat de Catalunya
 

Frank Huysmans; Carlien Hillebrink. The future of the Dutch public library: ten years on. The Hague: Netherlands Institute for Social Research, SCP, 2008 www.scp.nl/english/dsresource?objectid=21996&type=org [consulta 28/05/2012]


El passat mes de maig es va celebrar a Barcelona la Conferència de la secció Metropolitan Libraries 2012 de la IFLA. Entre les participacions destacades, hi havia les pràctiques de les biblioteques de Rotterdam i Amsterdam. No ens és estrany que els Països Baixos siguin un referent en el món bibliotecari. Estudis com el que ens ocupen així ho constaten. Aquest document, disponible també en format llibre, és un extens diagnosi i full de ruta per a les 1100 biblioteques públiques holandeses. La seva lectura resulta de gran utilitat per contextualitzar i observar quines línies de treball s'han desenvolupat a Holanda des de l'inici de l'actual segle XXI.

L'objectiu de l'estudi és preveure com seran les Biblioteques públiques holandeses del període 2015-2020, tenint en compte tots els agents: les biblioteques públiques, el sector bibliotecari, l'Associació professional (VOB, Netherlands Public Library Association) i les administracions implicades.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS