Jordi Serrano
Universitat Politècnica de Catalunya
Servei de Biblioteques i Documentació
Smith-Yoshimura, Karen and Cyndi Shein. 2011. Social Metadata for Libraries, Archives and Museums Part 1: Site Reviews. Dublin, Ohio: OCLC Research. http://www.oclc.org/content/dam/research/publications/library/2012/2012-... [consulta 28 de agosto 2012]
Smith-Yoshimura, Karen, Carol Jean Godby, Helice Koffler, Ken Varnum and Elizabeth Yakel. 2011. Social Metadata for Libraries, Archives and Museums. Part 2: Survey Analysis. Dublin, Ohio: OCLC Research. rehttp://www.oclc.org/resources/research/publications/library/2011/2011-03... [consulta 28 de Agosto 2012]
Smith-Yoshimura, Karen and Rose Holley. 2012. Social Metadata for Libraries, Archives, and Museums. Part 3: Recommendations and Readings. Dublin, Ohio: OCLC Research. http://www.oclc.org/resources/research/publications/library/2012/2012-01... [consulta 28 de agosto 2012]
Molts han passat gran part de la seva vida professional descrivint, catalogant, etiquetant, organitzant i altres sufixos amb "-ant" perquè l'usuari resolgui les seves necessitats d'informació. I que a molts de nosaltres, fins ara no se'ns havia passat pel cap que els usuaris o la població en general pot donar-nos un ajut en aquests "-ant", i fins i tot alguns potser es tirin dels pèls acusant de "intrusisme professional "si acceptem a aquests possibles col·labora {n] dors.
I ens ha passat que en algun moment que algú ens ha assessorat sobre una foto de la qual desconeixem el lloc o l'època o algun personatge, i fins i tot ens ha aportat alguna breu història sobre el seu context, o ens han explicat que per començar a familiaritzar-nos amb un tema, millor començar per aquesta obra en lloc de la que tenim entre mans, o potser a l'hora d'afrontar un examen, algun company no va donar pistes d'on estava la clau per superar l'assignatura o bé, que aquell document històric en realitat es basa en bla, bla, bla ..... i que tal altre va fer un treball sobre ell i que està publicat a la web de no sé on ..... M'imagino que en algunes ocasions haureu viscut escenaris similars i que en general han estat útils i / o han aportat més coneixement. També és molt probable que aquesta utilitat i coneixement que excepte alguna excepció rarament ho haguem compartit. Doncs pensem en això però en una dimensió global.
Aquest informe presenta les conclusions d'una investigació qualitativa la finalitat de la qual va ser formular pautes de sostenibilitat dels projectes editorials empresos o amb participació de biblioteques universitàries. Es va finançar amb una beca de l'
Quina és la relació entre recerca acadèmica i professió a les ciències de la informació (LIS)? Quin és l'impacte dels projectes de recerca a la vida professional del bibliotecari? Amb l'objectiu d'explorar aquests temes al 2011 el Research Information Network i la Library and Information Science Research Coalition han finançat el projecte de recerca "Research in Librarianship – Impact Evaluation Study" (RiLIES), l'informe final del qual a cura de Peter Cruickshank, Hazel Hall i Ella-Taylor Smith s'analitza aquí. El projecte ha emprat diferents metodologies d'estudi entre elles combinades:
La pregunta que encapçala aquest escrit és més fàcil de fer que de respondre, i encara que hi està relacionada, no és ben bé el mateix que preguntar per a la utilitat d'aquest museu. La pregunta, tal i com està formulada, porta implícita la idea de fer balanç entre els recursos emprats i els resultats obtinguts. A més no seria el mateix el que responguessin el director del museu, un artista, un urbanista, un hoteler, un turista, un veí del barri del Raval de Barcelona, o un polític. En tot cas, la resposta -tret potser de la del director del museu- estaria fonamentada en algunes dades, però sobretot en percepcions, sensacions, experiències, idees preconcebudes que ben probablement no acabarien de ser una resposta precisa a la pregunta.
L'any 2004 el Govern va encarregar el primer estudi parlamentari federal sobre biblioteques escolars. Quatre anys després, el 2008, l'Edith Cowan University, l'Escola Australiana de l'Associació de Biblioteques (ASLA) i l'Associació Australiana de Biblioteques i Informació (ALIA) van dur a terme un estudi que posava de manifest que el 29% del total de centres educatius i el 54% de centres educatius públics tenen un pressupost anual de menys de 5.000 dòlars per a la biblioteca escolar, una quantitat inferior a les dades del 1975, segons el Children's Book Council of Australia (llibre del Consell dels Nens d'Austràlia -CBCA). Aquesta xifra va disparar l'alarma. (Una situació, malgrat tot, molt llunyana en comparació amb les biblioteques escolars espanyoles, en què només en un 15% dels casos declaren1 tenir un pressupost per sobre dels 700 euros anuals.)
