Laura Calosci
Màster en Biblioteca Escolar i Promoció de la Lectura
Evaluating information: the cornerstone of civic online reasoning (2016). [S.l.]: Standford History Education Group. 27 p. Disponible a: https://sheg.stanford.edu/upload/V3LessonPlans/Executive%20Summary%2011..... [Consulta: 28/09/17].
L’habilitat amb la qual els natius digitals es mouen per la xarxa i utilitzen els seus terminals electrònics –smartphones, tauletes i ordinadors– no significa necessàriament competència informacional sinó, més aviat, segons un estudi publicat el novembre de 2016 per l’Stanford History Education Grup (SHEG), de la prestigiosa universitat californiana d’Stanford, «les capacitats dels joves de valorar les informacions a Internet es poden resumir amb una sola paraula: desoladores». Segon l’esmentat estudi, els natius digitals són fàcils d’enganyar a l’hora de valorar una informació. Aquest fet, segons el SHEG, és extremadament preocupant tant des del punt de vista dels drets de ciutadania, com des del punt de vista de la qualitat democràtica que se’n pot derivar. En un moment en què la postveritat ha entrat al debat públic per la seva forta influència en l’opinió pública és fonamental, per no caure atrapats a la xarxa, promoure a les escoles una pedagogia que afavoreixi l’adquisició de sòlides competències informacionals en l’ús de les noves tecnologies.
En aquest sentit, el SHEG és un grup que, a més de la recerca acadèmica, ofereix diferents recursos per als professors de les escoles de tots els nivells educatius, i és en aquest context que s’emmarca l’estudi Evaluating information: the cornerstone of civic online reasoning. La finalitat de l’estudi és justament la de dibuixar un quadre realista sobre les actuals capacitats dels joves de valorar la credibilitat de la informació que flueix a Internet i donar eines per treballar aquestes competències a les classes.
El quadre que en sorgeix és francament preocupant.
D’informes i d'estadístiques al voltant del llibre se’n publiquen regularment diversos, i són dedicats a aspectes diferents (producció, comerç interior i exterior, hàbits de lectura...) i a tipus d’obres diferents (llibre universitari, infantil i juvenil, còmic...). Els seus productors són normalment els organismes de l’Administració o del sector que disposen de les dades. 
Amb un títol suggeridor i ambiciós, l'any passat Libraries Taskforce, l'agència governamental anglesa de la qual forma part CILIP (Chartered Institute of Library and Information Professionals), va publicar un informe amb l'objectiu d'ajudar les biblioteques públiques proposant línies de treball, recollint bones pràctiques i comprometent el Govern a donar suport a les biblioteques perquè puguin satisfer millor les necessitats de la comunitat local i, alhora, enfortir la seva imatge.
A la recerca que es fa en arts i humanitats que usa ordinadors i tecnologies digitals se l’anomena Humanitats Digitals (Digital Humanities – DH). Aquest tipus nou de recerca (nou en els mètodes, no en les finalitats) suposa un canvi en les necessitats d’investigadors tradicionalment lligats a les biblioteques i als arxius. Canvi en les necessitats dels usuaris que ha de comportar un canvi també en l’enfocament, en la configuració dels serveis i (potser el que més) en la formació i coneixements dels professionals de les biblioteques universitàries, especialitzades i de recerca.
