Tony Hernández-Pérez
Departamento de Biblioteconomía y Documentación
Universidad Carlos III de Madrid
Sustainable Development Goals and libraries: first European report (2020). [The Hague]: EBLIDA. 39 p. Disponible a: <http://www.eblida.org/Documents/EBLIDA-Report-SDGs-and-their-implementation-in-European-libraries.pdf>. [Consulta: 11/10/2021].
El 2015, l’Organització de les Nacions Unides (ONU) va aprovar 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) com a part d’una Agenda 2030 on es feia una crida universal a l’acció per posar fi a la pobresa, protegir el planeta i millorar les vides i les perspectives de les persones a tot el món. El 2019, i vist que no s’estava avançant a la velocitat que es requereix per complir els objectius, els líders mundials van sol·licitar un decenni d’acció (2020-2030) amb la promesa de mobilitzar el finançament necessari per aconseguir els ODS a la data prevista. En el món de les biblioteques, l’IFLA (International Federation of Library Associations and Institutions) està sent molt activa per intentar contribuir a assolir aquests objectius i ha creat un manual per explicar històries relacionades amb els ODS (IFLA, 2019) i un mapa mundial de biblioteques (IFLA, 2021) on es recullen històries dels ODS relacionades amb les biblioteques de gairebé 50 països.
Aquest informe planteja un repte important debatut pels professionals del patrimoni: com integrar el desenvolupament de les col·leccions i la presa de decisions en relació amb la incorporació d’adquisicions, donacions, etc. en arxius i biblioteques patrimonials. És un doble repte, complir amb la política de col·lecció i, alhora, que resulti sostenible en termes de gestió de recursos. La proposta del grup de treball que ha elaborat l’informe inclou un conjunt d’eines que permeten guiar la presa de decisions respecte d’aquestes necessitats de gestió. La reflexió del grup proposa la necessitat d’ordenar i racionalitzar la gestió de les col·leccions de forma integral de manera que no es pugui dubtar de la conveniència d’una adquisició, però garantint també que no posa en perill els recursos del centre. Existeix el risc de convertir les biblioteques i arxius en dipòsits amb centenars de caixes sense tractament i, per tant, sense poder oferir els documents als usuaris. O amb materials que poc (o res) tenen a veure amb les polítiques de col·lecció i els criteris de desenvolupament de col·lecció. El text insisteix (i n’és un punt essencial) que no convé separar operacions, de manera que la idoneïtat d’una donació ha d’anar alhora amb la possibilitat d’incorporar-la amb garanties de gestió, tractament i conservació.
L’actualització del pla francès de ciència oberta va ser presentat per Frédérique Vidal, ministra francesa d’Ensenyament superior, de la Recerca i de la Innovació, des de 2017, amb la mirada al període 2021-2024 i els objectius de generalitzar la pràctica científica en obert, la compartició i obertura de dades de recerca, la incorporació de la recerca en obert a l’avaluació, i la promoció del programari lliure sorgit de la recerca. 
