Aquesta nota és un comentari sobre el document recentment publicat al web de la Budapest Open Access Initiative, deu anys després de les primeres declaracions d'intencions, i coincidint amb la seva versió en català, a càrrec de l'Oficina de Difusió del coneixement del CRAI de la Universitat de Barcelona. En l'elaboració de l'esmentat document han participat personalitats del món acadèmic tradicionalment vinculats al moviment Open Access i promotors del mateix, entre els quals destaquen noms com Jean-Claude Guédon, Peter Suber o Alma Swan. En la llista de redactors, s'observen també institucions fortament involucrades en el procés d'obertura de la ciència i del coneixement en general. Alguns exemples són Creative Commons, Open Society Foundation, Joint Information Systems Committee, The Wellcome Trust, Public Library of Science (PLOS), SURF, eLife, Research Libraries UK (RLUK), així com universitats d'excel·lència, com ara Harvard o University College London.

JISC (2011). Digital Monograph Technical Landscape: Exemplars and Recommendations. http://jiscpub.blogs.edina.ac.uk/final-report/ [Consulta: 28/11/2012]

L'any 2011 el Joint Information Systems Committee¹ (JISC) del Regne Unit va iniciar, dins del marc del Repository Infraestructure Programme, l'elaboració d'un estudi que havia de servir per explorar el potencial que el format ePub², d'edició i publicació de llibres digitals, podia oferir quan a l'edició acadèmica, si finalment aquest és adoptat de forma generalitzada a les universitats. L'informe que avui ens ocupa és el treball final resultant d'aquest estudi.

L'estudi presenta, doncs, un estat de la qüestió quan a l'edició de llibres digitals des de diferents punts de vista, contemplant tant el que ha estat el mercat d'aquests continguts, com el seu us acadèmic. Com a colofó ofereix també una sèrie de recomanacions per millorar-ne la implementació en l'educació superior. En molts casos no es defuig oferir una perspectiva històrica que facilita la comprensió de la situació actual.

WOUTERS,P.; COSTAS, R. Users, narcissism and control: tracking the impact of scholarly publications in the 21st entury. Utrech: SURFfoundation, 2012

QUIN ÉS L'IMPACTE DE LA MEVA RECERCA? Aquesta pregunta ha intrigat sempre a estudiosos i científics de totes les disciplines. Durant la major part de la història de la ciència, va ser una pregunta difícil de contestar. Senzillament, era massa complicat saber qui estava llegint el treball d'un, al marge del cercle, relativament petit, de col·legues propers. Això ha canviat completament en els últims anys amb l'impacte de les noves tecnologies de la informació i l'aparició d'Internet. Avui en dia, la comunicació dels treballs científics utilitza, no només vehicles tradicionals com els llibres i les publicacions periòdiques, sinó també altres formes de comunicació textual menys formals, característiques de l'entorn digital, que es veuen impulsades cada vegada més per la web social. Investigacions que solien trigar mesos o fins i tot anys en arribar als lectors, poden ser conegudes gairebé instantàniament via blogs i Twitter.

Però l'actual sistema d'avaluació de la recerca, basat essencialment en l'anàlisi de cites, no reflecteix aquestes noves formes de treball i comunicació. Aquest tipus d'activitat queda fora de l'abast d'indicadors i instruments tradicionals com el factor impacte, els índexs de cites i els rànquings que, centrats en l'anàlisi dels productes científics difosos a través de canals formals, romanen al marge d'aquestes altres xarxes de intercanvi, menys visibles però, sovint, més importants a l'hora de valorar l'impacte d'un determinat treball, teixides a través de connexions personals i comunicacions informals desenvolupades en la xarxa.