FAST, corredor de fons en la cursa semàntica

Enviat per Constança Espelt el Dc, 27/11/2013 - 16:08
Constança Espelt
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 
Mixter, Jeffrey; Childress, Eric R. (2013). FAST (Faceted Application of Subject Terminology) Users: Summary and Case Studies. EEUU: OCLC Research Report. 52 p. [Consulta 24/11/2013]. Disponible a: <http://www.oclc.org/content/dam/research/publications/library/2013/2013-04.pdf>.

 Les sigles FAST (Faceted Application of Subject Terminology) corresponen a un llenguatge d'indexació desenvolupat conjuntament per la Library of Congress i OCLC fa poc més de 10 anys1, a partir dels encapçalaments de matèries dels Library of Congress Subject Headings. La iniciativa va sorgir del projecte CORC quan es va veure la necessitat de disposar d'un sistema d'indexació per als recursos web, compatible amb MARC, Dublin Core i altres esquemes de metadades, i més senzill d'aprendre i d'aplicar que els encapçalaments de matèries. 

Els que ens dediquem a la docència sabem com n'és de complicat per als estudiants interpretar els encapçalaments de matèria, entendre el funcionament de les llistes i aprendre a indexar amb aquest sistema, amb el qual els bibliotecaris semblen tan familiaritzats. Els resultats dels estudis d'usuaris dels catàlegs en línia dels anys 90 demostraren que els nostres estudiants no en són l'excepció. Christine Borgman2  cita una desena d'estudis que havien assenyalat les dificultats dels encapçalaments de matèria per a la cerca i l'exploració, i Karen Markey Drabenstott3  mostrà que, a més dels usuaris, tampoc els bibliotecaris de referència els entenien gaire, i reclamà a la comunitat bibliotecària que era hora de prendre decisions per resoldre aquest problema.  
 
Semblava, doncs, assegurada una benvinguda força generalitzada a un sistema alternatiu a la LCSH que es proposava objectius en tres línies: la simplificació de l'estructura i la sintaxi, la reducció de costos de la indexació precoordinada i del seu manteniment, i facilitar la interoperabilitat semàntica i la navegació per facetes. I alguns en havíem fet il·lusions de veure'l operatiu ben aviat, però de moment la seva aplicació al catàleg WorldCat és només interna i, com veurem, són poques les institucions que n'estan fent ús en la indexació dels seus fons. 
 

Amb el temps es liberalitzarà el mercat de cites bibliogràfiques

Enviat per Tomàs Baiget el Dc, 20/11/2013 - 18:00
 
Hammond, Max; Oppenheim, Charles; Curtis, Geoff (2013). Access to citation data: Cost-benefit and risk review and forward look. Regne Unit: JISC. 74 p. [Consulta 19/11/2013]. Disponible a: <http://repository.jisc.ac.uk/5371/1/Access-to-Citation-data-report-final.pdf>.

"Citation needed"

En aquest informe encarregat pel JISC (antigues sigles de Joint Information Systems Committee, la institució que gestiona les tecnologies universitàries al Regne Unit) s'analitzen possibles futurs escenaris de disponibilitat de les dades de les cites bibliogràfiques entre treballs científics, tenint en compte l'existència de la Web of Science i Scopus..., i es planteja el paper que podrien jugar CrossRef i Orcid, entre d'altres, tenint en compte el creixent entorn de publicació en accés obert (OA), i considerant la possibilitat que les dades de citació fossin obertes per a tots.

Context
Una cita és una afirmació de que, per exemple, dos articles A i B publicats en revistes tenen una relació entre ells. Per exemple, la relació pot ser"A es basa en B" o "A refuta B". Les cites permeten analitzar la dinàmica de la recerca acadèmica i si s'exploten conjunts de cites a gran escala es poden evidenciar relacions entre investigadors, el grau de col·laboració, el seu impacte, o la influència d'una investigació sobre la resta de la seva àrea temàtica.

Des que Eugene Garfield creés els Science Citation Index en els 1960s, amb les seves importants aplicacions de la indexació per cites, el factor d'impacte i els fronts d'investigació, l'interès per estudiar les cites ha anat en augment. Amb elles s'analitza l'evolució de la ciència, la seva planificació, la direcció i la seva estratègia.

Polítiques d'accés obert als països del sud d'Europa

Enviat per Lluís Anglada el Dc, 13/11/2013 - 11:47
Lluís Anglada
Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC)
 
International Open Access Conference: Towards Common European Policies for Innovative Reuse of Public Sector and Scientific Information. Open Access in Greece: 16/10/2013. MedOANet European Conference: 17-18/10/2013. Atenes: National Documentation Centre of Greece (EKT), 2013. Disponible a: <http://openaccess.gr/conferences/conference2013/>. [Consulta 11/11/2013]

Open Access Week 2013

Al llarg d'aquest últim any i mig s'ha estat desenvolupant el programa europeu MedOANet (Mediterranean Open Access Network), projecte amb la intenció de fer visibles les polítiques, estratègies i estructures de foment de l'Accés Obert a la informació científica existents en sis països del Sud d'Europa: Grècia, Turquia, Itàlia, França, Espanya i Portugal . Els antecedents del programa estan al seminari Policies for the development of OA in Southern Europe organitzat pels consorcis del Southern European Libraries Link (SELL) i la FECYT al maig de 2010 a Granada en què es va aprovar l'anomenada Declaració de l'Alhambra amb recomanacions per al desenvolupament de polítiques d'estímul a l' OA al sud d'Europa.
 
 
MedOANet es va tancar els passats dies de 16-18 d'octubre a Atenes amb la celebració de la International Open Access Conference organitzada per la EKT National Documentation Centre de Grècia. Les sessions del dia 16 es van centrar en iniciatives de foment de l' OA i de polítiques d'informació científica a Grècia. Els dos dies restants van tenir un enfocament internacional però centrat en els països del Sud d'Europa.
 

Capbussar-se en la comunitat arxivística

Enviat per Candela Ollé el Dc, 06/11/2013 - 12:06
Candela Ollé
Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya
 
Washburn, Bruce; Eckert, Ellen; Proffitt, Merrilee (2013). Social Media and Archives: A Survey of Archive Users. Dublin, Ohio: OCLC Research: Agost 2013. 32 p. [Consulta el 5/11/2013]. Disponible a <http://www.oclc.org/content/dam/research/publications/library/2013/2013-06.pdf> ISBN: 1-55653-462-0 (978-1-55653-462-1).

Buceo. Pato pescando en un estanque del Alcázar. Sevilla

 
Conèixer els hàbits i les preferències de la comunitat arxivística és l'objectiu principal de l'informe que us ressenyem. Fins ara al Blok de BiD havíem parlat del comportament dels usuaris, però mai centrant-nos en el sector dels arxius i les col·leccions especials. L'interès per information behaviour té una trajectòria consolidada, permet focalitzar en perfils concrets d'usuaris i repetir l'anàlisi al llarg del temps per veure l'evolució i tendències.
 

Durant el període d'un mes es van recollir dades del professorat, estudiants graduats i genealogistes, tant d'Estats Units com del Regne Unit, mitjançant una enquesta que combinava metodologies quantitatives i qualitatives. Aquesta estava estructurada en les següents  àrees d'interès:

Altmetrics: noves maneres de mesurar l'impacte de la recerca

Enviat per Àngel Borrego el Dc, 30/10/2013 - 13:49
Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 
National Information Standards Srganisation (NISO) (2013). Information Standards Quarterly. EEUU, MA: NISO. Vol. 25. Núm. 2.  46 p. [Consultat el: 27/10/2013]. Disponible a: <http://www.niso.org/apps/group_public/download.php/11304/isqv25no2.pdf>. ISSN 1041-0031

altmetrics

L'agència nord-americana de normalització (NISO) publica un magazine trimestral sota el títol Information Standards Quarterly per difondre la seva activitat en l'àmbit de les biblioteques, l'edició i les tecnologies de la informació. El nombre corresponent a l'estiu de 2013 (volum 25, número 2) està dedicat a les possibilitats de recompte a les xarxes socials -els m'agrada de Facebook, els favorits compartits, les piulades, etc.- Per avaluar la informació científica, el que s'ha donat a conèixer com altmetrics.
 
La secció monogràfica del número inclou, a més d'una editorial, cinc articles. El primer d'ells és Consuming Article - Level Metrics : Observations and Lessons, de Scott Chamberlain, i identifica com el principal avantatge de les dades de la web social per a l'avaluació de la ciència el fet que ofereixin informació d'articles individuals, davant la tradicional utilització d'un indicador, el factor d'impacte, que mesura de manera agregada les cites rebudes per tots els articles d'una revista. El treball també ofereix els resultats d'un estudi empíric sobre la consistència de les xifres ofertes per quatre serveis de subministrament de dades altmètriques (PLoS, ImpactStory, Altmetric i Plum Analytics) per a una mostra de 565 articles. Els resultats mostren la inconsistència de la informació oferta pels diversos proveïdors per a un mateix conjunt d'articles degut, probablement, a la diversitat d'estratègies emprades per a la seva recopilació. Alhora, l'autor ens alerta de l'absència d'un context que ens ajudi a interpretar correctament les xifres obtingudes: què vol dir que un article hagi estat tuitejat 149 vegades? A quantes cites equivalen aquests 149 tuits?
 

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS