Les Tendències de les Biblioteques acadèmiques i de recerca del proper lustre. Horizon Report: 2014 Library Edition 2014

Pep Torn
Director de Biblioteca i Recursos d'Aprenentatge
Universitat Oberta de Catalunya
 

Johnson, L., Adams Becker, S., Estrada, V., and Freeman, A. (2014). NMC Horizon Report: 2014 Library Edition. Austin, Texas: The New Media Consortium http://cdn.nmc.org/media/2014-nmc-horizon-report-library-EN.pdf [Consulta: 15/10/2014]

El passat mes d'agost el New Media Consortium (NMC) va publicar la primera edició del Horizon Report: 2014 Library Edition. El NMC és un a comunitat internacional d'experts composada per professionals dedicats al món de l'educació des de diverses vessants i que tenen en comú l'ús intensiu de la tecnologia en els seus marcs professionals. La voluntat d'aquest organisme és potenciar la innovació i la transformació de l'educació, tant a entorns eminentment docents com escoles, instituts o universitats, com en d'altres àmbits relacionats com agències governamentals, think tanks, biblioteques o museus.

Mecanismes d'intervenció per la gestió de dades

Remedios Melero
Científica titular del CSIC

 

Mossink, W.; Bijsterbosch, M. (2013). European Landscape Study of Research Data Management. For SIM4RDM- Support Infrastructure Models for Research Data Management. Utrecht: SURF. 52 p. [Consulta: 10/10/2014]. Disponible a: <http://www.sim4rdm.eu/sites/default/files/uploads/documents/SIM4RDM%20landscape%20report%20final%2025.01.12.pdf>.
 

Aquest estudi forma part dels documents generats pel Projecte SIM4RDM (Support Infrastructure Models for Research Data Management) finançat per la Comissió Europea dins del Setè Programa Marc, i publicat per dos membres de SURF, institució sòcia del citat projecte. L'informe es va publicar el 2013, encara que els resultats i conclusions d'acord amb l'evolució que ha experimentat la gestió de les dades de recerca, continuen sent vàlids d'acord al paisatge europeu actual en aquest àmbit.

L'objectiu del treball va ser la revisió dels mecanismes d'intervenció que poden servir de suport als investigadors per a la gestió de les seves dades, tant en infraestructures com en les bones pràctiques per a la gestió de les dades generades en investigació.

La metodologia seguida va ser primer una revisió bibliogràfica per identificar i analitzar els possibles mecanismes d'intervenció ja existents i documentats, com l'informe Riding the Wave encarregat per la CE i publicat el 2010, les directrius de l'OCDE respecte a la gestió, accés i reutilització de les dades, les polítiques sobre dades d'algunes institucions americanes com el NIH o la NASA, i l'exemple del Regne Unit de polítiques sobre gestió de dades incloses en les polítiques de finançament dels Research Councils (RCUKs). El segon lloc es va realitzar una enquesta online dirigida a quatre sectors: organismes nacionals implicats en la gestió de dades, agències finançadores, institucions dedicades a la investigació i editors. Les preguntes volíen detectar quin tipus de mecanismes d'intervenció disposaven, si existien, respecte a la gestió de dades de recerca. Òbviament l'enquesta es va enfocar tenint en compte el paper de cadascuna d'aquestes parts, per això les qüestions no van ser mateixes per a tots.

La gran capacitat adaptativa de les biblioteques: 3 informes 3, d’OCLC

Lluís Anglada
Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya
 

Connaway, Lynn Silipigni, and Ixchel M. Faniel. Reordering Ranganathan: Shifting User Behaviors, Shifting Priorities. Dublin, OH: OCLC Research, 2014 http://www.oclc.org/content/dam/research/publications/library/2014/oclcresearch-reordering-ranganathan-2014.pdf
 
At a Tipping Point: Education, Learning and Libraries: a report to the OCLC membership. Dublin, OH: OCLC, 2014 http://www.oclc.org/content/dam/oclc/reports/tipping-point/215133-tipping-point.pdf
 
Optimizing Your Library's Return on Technology Investment; an OCLC report. OCLC EMEA, 2014 https://oclc.org/publications/newsletters/enews/2014/41/en-03.en.html

OCLC és una cooperativa de biblioteques que fa moltes coses. Potser una de les seves activitats menys tinguda en compte sigui la de fer informes que ajuden les biblioteques a entendre el seu entorn i a tenir una praxi més eficient. La quantitat d'informes d'OCLC ressenyats en aquest Blok és indicativa del valor que tenen (o, al menys, de la que els atorguem des del Blok). Cal diferenciar entre els informes que OCLC fa per a tots els seus membres i els fets per la divisió de recerca d'OCLC, intel·ligentment dirigida questa darrera per Lorcan Dempsey. Mentre que els primers tenen una intenció més general, els segons, lògicament, s'adrecen a terrenys més nous o experimentals.

Si bé cal agrair a OCLC aquestes informes, sí que els podem retreure que sovint encara estan massa orientats a la realitat nord-americana o a la angloparlant. Això no era gens criticable quan OCLC era una cooperativa nord-americana que admetia membres estrangers, però sí que comença a ser-ho ara que ja fa 4-5 anys que s'ha convertit en una cooperativa global.

L'avaluació de les editorials d'humanitats i ciències socials

Amadeu Pons
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

Giménez-Toledo, Elea; Tejada-Artigas, Carlos; Mañana Rodríguez, Jorge. SPI: scholarly publishers indicators: books in humanities and social sciences. Beta. [Madrid]: CSIC, CCHS (Centro de Ciencias Humanas y Sociales), [2012]. <http://epuc.cchs.csic.es/SPI>. [Consulta: 12 set. 2014].

Per norma general, per a l'avaluació de la producció científica d'un autor, d'una institució o d'un país es té més en compte el mitjà de difusió on es publiquen els resultats de la recerca que no pas els treballs en si. No es jutja cada article en particular, sinó que es valora la qualitat de les revistes on es publiquen. Es parteix de la base que una revista de qualitat no publicaria un treball que no reunís els requisits necessaris ni els mèrits suficients.

L'avaluació de les revistes científiques té en compte tres aspectes diferents: el compliment d'unes normes d'ISO referides a la presentació formal dels continguts, el seguiment de bones pràctiques en la gestió i els processos editorials i, sobretot, el grau d'impacte de les revistes. Aquest darrer punt de vista és segurament el que pesa més. El que es mesura són les vegades que els articles d'una determinada revista són citats en articles d'altres revistes. D'això se'n diu impacte. Com més impacte tingui una revista (més popularitat) més ben considerada és. Es parteix de la base que ningú no citaria un treball que no hagués servit d'alguna cosa.

Liderant dins i més enllà de la biblioteca

Francisca Pulgar Vernalte
Responsable del Servicio de Bibliotecas
Dirección General de Patrimonio Cultural. País Vasco
 

Mary Ann Wolf, Rachel Jones, and Daniel Gilbert (2014). Leading In and Beyond the Library. Alliance for Excellent Education. Disponible a: http://all4ed.org/wp-content/uploads/2014/01/BeyondTheLibrary.pdf [Consulta: 10/08/2014]


Entre el 2006 i el 2011, el nombre de llocs de professionals en biblioteques escolars als EUA va descendir gairebé un 8%, a causa, probablement, de la reducció pressupostària, però sense oblidar altres factors tan importants com la no comprensió de les seves funcions i tasques per part dels líders escolars i/o de districte i la contractació de personal que no tenen la certificació de bibliotecari/a escolar.

L'objectiu d'aquest informe és revisar el paper de la biblioteca i del personal bibliotecari escolar en aquest període de transició a l'ensenyament i l'aprenentatge digital, i analitza tant les funcions com les interaccions que s'han de potenciar per garantir la seva rellevància en el nou escenari de l'educació del segle XXI, definida per un recorregut curricular cada vegada més dinàmic i digital.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS