Kotarski R, Reilly S, Schrimpf S, Smit E, Walshe K (2012). Report on best practices for citability of data and on evolving roles in scholarly communication. Disponible a:
http://www.alliancepermanentaccess.org/wp-content/uploads/downloads/2012/08/ODE-ExecutiveSummary-ReportBestPracticesCitabilityDataEvolvingRolesScholarlyCommunication.pdf

Dallmeier-Tiessen S, Darby R, Gitmans K, Lambert S, Suhonen J, Wilson M (2012). Compilation of results on drivers and barriers and new opportunities. Disponible a:
http://www.alliancepermanentaccess.org/wp-content/uploads/downloads/2012/08/ODE-CompilationResultsDriversBarriersNewOpportunities1.pdf
 

Jahnke L, Asher A, Keralis S. (2012). The problem of data. Disponible a: http://www.clir.org/pubs/reports/pub154/pub154.pdf
 

La gestió de dades primàries de recerca és un dels temes d'actualitat en el nostre àmbit professional com es fa palès en la proliferació d'informes que sobre aquesta qüestió s'han publicat durant els darrers mesos.

El novembre de 2010 es ressenyaven en aquest mateix Blok (1) les conclusions d'un estudi encarregat per la Comissió Europea sobre els costos i beneficis de la posada en marxa d'una infraestructura de dades científiques a nivell europeu. En aquell informe els autors proposaven diverses accions per fer realitat aquesta infraestructura l'any 2030. No ha calgut esperar tant per veure els primers resultats i, el novembre de 2011, ja es va publicar un primer treball (2) que presentava la situació de la gestió de dades de recerca a Alemanya, Dinamarca, Països Baixos i Regne Unit amb vistes a encetar iniciatives conjuntes en aquest àmbit. L'informe començava analitzant els incentius que poden motivar els investigadors a compartir dades de recerca: l'obtenció d'un reconeixement similar al que reben per les seves publicacions, l'adopció d'aquesta actitud com a part de la cultura científica, o l'obediència als mandats de les agències de finançament i de les revistes científiques. Un segon aspecte analitzat eren les iniciatives de formació dels professionals –tant científics com bibliotecaris– que hauran de gestionar aquestes dades. Per últim, l'informe abordava les característiques que haurà de tenir la futura infraestructura d'emmagatzematge de les dades científiques a partir de l'anàlisi dels repositoris nacionals ja disponibles als quatre països considerats i les seves necessitats de finançament.
 

Jordi Serrano
Universitat Politècnica de Catalunya
Servei de Biblioteques i Documentació

Smith-Yoshimura, Karen and Cyndi Shein. 2011. Social Metadata for Libraries, Archives and Museums Part 1: Site Reviews. Dublin, Ohio: OCLC Research. http://www.oclc.org/content/dam/research/publications/library/2012/2012-... [consulta 28 de agosto 2012]
 

Smith-Yoshimura, Karen, Carol Jean Godby, Helice Koffler, Ken Varnum and Elizabeth Yakel. 2011. Social Metadata for Libraries, Archives and Museums. Part 2: Survey Analysis. Dublin, Ohio: OCLC Research. rehttp://www.oclc.org/resources/research/publications/library/2011/2011-03... [consulta 28 de Agosto 2012]
 

Smith-Yoshimura, Karen and Rose Holley. 2012. Social Metadata for Libraries, Archives, and Museums. Part 3: Recommendations and Readings. Dublin, Ohio: OCLC Research. http://www.oclc.org/resources/research/publications/library/2012/2012-01... [consulta 28 de agosto 2012] 

Molts han passat gran part de la seva vida professional descrivint, catalogant, etiquetant, organitzant i altres sufixos amb "-ant" perquè l'usuari resolgui les seves necessitats d'informació. I que a molts de nosaltres, fins ara no se'ns havia passat pel cap que els usuaris o la població en general pot donar-nos un ajut en aquests "-ant", i fins i tot alguns potser es tirin dels pèls acusant de "intrusisme professional "si acceptem a aquests possibles col·labora {n] dors.

I ens ha passat que en algun moment que algú ens ha assessorat sobre una foto de la qual desconeixem el lloc o l'època o algun personatge, i fins i tot ens ha aportat alguna breu història sobre el seu context, o ens han explicat que per començar a familiaritzar-nos amb un tema, millor començar per aquesta obra en lloc de la que tenim entre mans, o potser a l'hora d'afrontar un examen, algun company no va donar pistes d'on estava la clau per superar l'assignatura o bé, que aquell document històric en realitat es basa en bla, bla, bla ..... i que tal altre va fer un treball sobre ell i que està publicat a la web de no sé on ..... M'imagino que en algunes ocasions haureu viscut escenaris similars i que en general han estat útils i / o han aportat més coneixement. També és molt probable que aquesta utilitat i coneixement que excepte alguna excepció rarament ho haguem compartit. Doncs pensem en això però en una dimensió global.

Quina és la relació entre recerca acadèmica i professió a les ciències de la informació (LIS)? Quin és l'impacte dels projectes de recerca a la vida professional del bibliotecari? Amb l'objectiu d'explorar aquests temes al 2011 el Research Information Network i la Library and Information Science Research Coalition han finançat el projecte de recerca "Research in Librarianship – Impact Evaluation Study" (RiLIES), l'informe final del qual a cura de Peter Cruickshank, Hazel Hall i Ella-Taylor Smith s'analitza aquí. El projecte ha emprat diferents metodologies d'estudi entre elles combinades:

- l'anàlisi de la literatura professional sobre el tema de l'impacte de les recerques LIS;

- un estudi entre bibliotecaris format per tres focus groups basats en tres tipologies de bibliotecaris: universitaris, biomèdics, de biblioteques públiques;