Marina Salse Rovira
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona

Smith-Yoshimura, Karen (2020). Transitioning to the next generation of metadata. Dublin, Ohio: OCLC. VI, 47. (OCLC research reports). Disponible a: <https://www.oclc.org/research/publications/2020/oclcresearch-transitioning-next-generation-metadata.html>. [Consulta: 29/10/2021]. 

Versió castellana feta per la Biblioteca Nacional d’Espanya:
Smith-Yoshimura, Karen (2020). La transición a la siguiente generación de metadatos. Traducción: Iván Pérez Marinas. [Dublin, Ohio]: OCLC. 89 p. (Informe de OCLC research). Disponible a: <http://www.bne.es/export/sites/BNWEB1/webdocs/Inicio/Perfiles/Bibliotecarios/La-transicion-siguiente-generacion-metadatos.pdf>. [Consulta: 29/10/2021].

Les biblioteques porten molt de temps preguntant-se per com adaptar-se a una societat que és cada vegada més digital i més global, on hi ha una gran diversitat de formats i de productors de metadades, i on cada vegada més es disposa de més informació (de confiança o no) disponible a Internet. OCLC, com a institució capdavantera en el món bibliotecari, no deixa de fer-se aquesta pregunta. I un dels problemes fonamentals, que és el que s’aborda en aquest informe, és el del canvi en la gestió de metadades i, en general, el canvi en els sistemes convencionals de catalogació que els bibliotecaris del segle XX i de principi del segle XXI teníem clarament interioritzats. 

Felicidad Campal García
Biblioteca Pública de Salamanca

The impact of public libraries in Denmark: a haven in our community (2021). Conducted by Sesmonaut and Roskilde Central Library. [Copenhagen]: Sesmonaut; [Roskilde]: Central Bibliotekerne. 62 p. Disponible a: <roskildebib_folkebibliotekets_betydning_for_borgerne_i_danmark_eng_final_0.pdf>. [Consulta: 15/11/2021]. 

«Per a mi, sembla que la biblioteca és un lloc amb cor, que vol el millor per a mi, i on no soc un producte o client»
Home, 39 anys 
 

Aquest estudi fou iniciat per la Biblioteca Central de Roskilde i realitzat per Seismonaut la tardor de 2020. A més d’aquest informe, s’ha elaborat una guia d’usuari (Impact Compass) per analitzar al detall els resultats, els mètodes usats en la recerca, una anàlisi exhaustiva juntament amb una invitació a d’altres biblioteques per tal que l’utilitzin i consells sobre com es poden posar en pràctica debats de polítiques locals sobre les biblioteques públiques com a marc per desenvolupar i avaluar activitats a les biblioteques mateixes.

Paloma Marín-Arraiza
Engagement Lead
Consortia Team
ORCID: https://orcid.org/0000-0001-7460-7794

Gabriela Mejias
Engagement Manager
Consortia Team
ORCID: https://orcid.org/0000-0002-1598-7181

Brown, Josh; Jones, Phill; Meadows, Alice; Murphy, Fiona; Clayton, Paul (2021). UK PID Consortium: cost-benefit analysis. [Bristol]: Jisc. 57 p. Disponible a: <https://doi.org/10.5281/zenodo.4772627>. [Consulta: 30/10/2021].

Com s’origina l’informe? 

L’informe va ser publicat per Jisc en el marc del projecte UK PID i desenvolupat per la cooperativa MoreBrains i l’anàlisi financera de Paul Clayton. El projecte UK PID neix en resposta a l’assessorament independent del professor Adam Tickell al Govern del Regne Unit Open access to research publications (2018). Entre les recomanacions s’inclou el rol de Jisc de «liderar la selecció i promoció d’un seguit d’identificadors únics, incloent-hi ORCID, en col·laboració amb els líders del sector amb les organitzacions associades pertinents» (p.3). L’anterior informe va ser seguit per Developing a persistent identifier roadmap for open access to UK research (2020) que proposa com a recomanació principal la creació d’un consorci nacional d’identificadors persistents (PID), amb l’objectiu de desenvolupar una infraestructura oberta de recerca. Així, s’incrementaria l’adopció d’identificadors oberts estratègics. S’estableixen com a prioritaris els DOI de Crossref i DataCite¹, ORCID ID, RAiD i ROR ID.