Director de projectes bibliotecaris
Association of Research Libraries (2012). Code of best practices in fair use for academic and research libraries. American University, School of Communication and Washington College of Law. http://www.arl.org/pp/ppcopyright/codefairuse/code/index.shtml [Consulta: 01/08/2012]
Els dubtes que els bibliotecaris tenim respecte als serveis que es poden o no realitzar en el nou entorn digital basant-nos en les exempcions legals als drets de propietat intel·lectual són un tema d'especial transcendència, ateses les oportunitats per a la difusió i preservació que la digitalització i les noves tecnologies ofereixen a les biblioteques.
Als Estats Units, la legislació permet utilitzar sense permís materials subjectes a copyright quan els beneficis socials ho justifiquen, a Europa això no és possible ja que comptem amb una legislació menys garantista dels drets del ciutadà. Un dels exemples més significatius és el cas de les obres òrfenes, obres on ningú reclama els drets d'autor però que no poden digitalitzar ni traslladar-se al domini i ús públic. Això, unit als terminis majors per al pas de la propietat intel·lectual al domini públic d'Europa davant dels Estats Units, està creant entre els ciutadans d'un i altre costat de l'Atlàntic una gran bretxa respecte a les possibilitats que tenen per accedir al patrimoni històric i científic.
Facilitar, a través de repositoris en accés obert o a d'altres, publicacions científiques, materials docents universitaris o qualsevol mena de document acadèmic generat per l'activitat investigadora és una pràctica molt habitual dins dels centres de recerca i de les universitats. El professional de la informació sap que, si bé és important, arxivar, guardar i identificar documents de manera correcta per la seva futura recuperació, també ho és conèixer l'acollida de la comunitat científica i els camins que han seguit els usuaris per arribar a la informació. Hi ha experiències i models per avaluar l'activitat i quantificar el retorn de l'esforç que fan centre de recerca i universitats per publicar articles, e-prints o altres. Entre tots aquests, podem destacar Toolkit for the Impact of Digitised Scholarly Resources (en endavant TIDSR), que ens servirà com alguna cosa més que un recull de tècniques per mesurar l'impacte i retorn de la inversió de la publicació acadèmica.
Aquest informe, liderat per Susanna M. Cowan, ha estat elaborat pel grup "Undergraduate Education Team" de les biblioteques de la Universitat de Connecticut (USA) i publicat pel CLIR (Council on Library on Information Resources).
"The future libraries Programme" és una nova iniciativa, promoguda per al MLA –el departament de museus, biblioteques i arxius del govern- i l' administració local anglesa, a través del Local Government Group, amb l' objectiu de proposar criteris i solucions imaginatives per abordar la necessitat de reduir les aportacions públiques locals a les biblioteques. No només s' ha buscat l'estalvi, el concepte clau de tot el procés ha estat "racionalitzar".
Recull els resultats d'un projecte de 6 universitats britàniques que mesura el valor de l'ús de les publicacions acadèmiques. Es demostra que una biblioteca ben dotada té efectes sobre la fortalesa i l'èxit de la institució.
