rupEC3
Susan Kroll and Rick Forsman. 2010. "A Slice of Research Life: Information Support for Research in the United States." Report commissioned by OCLC Research in support of the RLG Partnership. Published online at: http://www.oclc.org/research/publications/library/2010/2010-15.pdf
Recentment en altres fòrums s'ha comentant el creixent desinterès que hi ha en l'actualitat entre els investigadors / professors i la biblioteca universitària. L'investigador actual sembla que ja no necessita a la biblioteca i la biblioteca, en la seva enèsima crisi d'identitat, sembla que ha de buscar noves competències i serveis que oferir a aquests usuaris per a la seva supervivència. Aquest allunyament, independentment de les raons que l'han produït, no és exclusiu d'Espanya ja que en altres països s'està produint una situació anàloga (sembla que és una preocupació comuna) per la qual cosa s'eleven les veus que veuen necessari el tornar a construir ponts entre bibliotecaris i investigadors. Per a això és necessari conèixer exactament a què dediquen el seu temps els nostres investigadors i precisament en aquest tema es centra un dels últims informes de la OCLC titulat "A Slice of Research Life: Information Support for Research in the United States".
El Govern d'Austràlia és, com la majoria de governs anglosaxons, un dels més avançats en la incorporació de polítiques d'accessibilitat, i un dels primers a adoptar la 
Bibliografia mensual especialitzada en tecnologies de la informació, de caràcter selectiu i d'accés gratuït, publicada únicament per Internet. L'àmbit temàtic és força ampli, donat que les tecnologies són presents en tots els àmbits de la nostra professió. S'hi tracten temes com ara les biblioteques digitals, preservació de recursos, gestió de repositoris, Google, Internet, usabilitat, catalogació, opacs, gestors de continguts, accés obert... Els treballs citats fan referència tant a biblioteques públiques com universitàries, i a altres contextos d'aplicació.
Alguns dels resultats més espectaculars de la digitalització de la informació han vingut per una banda inesperada, la dels mecanismes que han trobat editors i biblioteques de fer uns acords comercials totalment nous respecte els que han configurat la realitat bibliotecària de la darrera meitat del Segle XX. Aquesta nova realitat ha rebut diferents noms (‘Big deals', acords consorcials, compres conjuntes, etc.) però han consistit bàsicament en el mateix: en el fet que diferents biblioteques actuïn unitàriament en el procés d'adquisició de determinats materials bibliogràfics.
