Carles Viladiu
Gabinet de Projectes Estratègics Institucionals (GAPEI)
Universitat de Barcelona

Severinso, Peter (2017). Approaches to assessing impacts in the Humanities and Social Sciences. Ottawa: Federation for the Humanities and Social Sciences = Fédération des Sciences Humaines. 28 p. Disponible a: https://www.ideas-idees.ca/sites/default/files/impact_report_en_final.pdf. [Consulta: 21/03/2018].

Des del seu origen, els criteris d’avaluació de la recerca dels àmbits de les Humanitats i les Ciències Socials han estat sotmesos a crítiques constructives. El fet que aquests àmbits no semblen disposar d’indicadors d’impacte tan acceptats internacionalment com altres àmbits científics, i també el difícil encaix entre un enfocament internacional i una projecció en l’entorn més proper han promogut iniciatives de reflexió, de cerca de consens i de propostes per a l’objectivació. En el nostre entorn, cal fer esment del document d’AQU Catalunya de l’any 2010. L’informe que ara ressenyem pot considerar-se una nova aportació al coneixement des d’una perspectiva externa.

Ernest Abadal
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

Emery, Christina; Lucraft, Mithu; Morka, Agata; Pyne, Ros (2017). The OA effect: how does open access affect the usage of scholarly books? Disponible a: <https://www.springernature.com/gp/open-research/journals-books/books/the.... [Consulta: 13/01/2018].

Els estudis sobre l’accés obert porten uns quants anys prestant una atenció quasi exclusiva a la situació de les revistes. Darrerament, però, el focus s’ha dirigit també als llibres i celebrem la publicació de diversos estudis al respecte, alguns dels quals han estat comentats amb anterioritat en aquest mateix Blok (Montgomery, 2014; HEFCE, 2015; Collins, Milloy, 2016).

L’informe que ressenyem se centra específicament en les monografies d’accés obert i ha estat publicat per Springer Nature, una companyia que va crear-se el 2015 a partir de la fusió de Springer Science amb Macmillan Science and Education (que incloïa l’editor de Nature). Aquest conglomerat acadèmic disposa d’uns antecedents en la publicació de monografies que es remunta a fa més de 175 anys i també les té en accés obert des de 2011 (han publicat uns 400 títols entre SpringerOpen i Palgrave Macmillan).

Remedios Melero
Instituto de Agroquímica y Tecnología de Alimentos (IATA)
Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)

Luther, Judy (2018). “The Evolving institutional repository landscape.”
Choice white paper, no. 1. Disponible a: <http://choice360.org/librarianship/whitepaper>. Consulta: [15/02/2018].

Next generation repositories: behaviours and technical recommendations of the COAR. Next Generation Repositories Working Group (2017). Disponible a: <https://www.coar-repositories.org/files/NGR-Final-Formatted-Report-cc.pdf>. Consulta: [15/02/2018].

Els dos informes que es referencien tot seguit fan una anàlisi de cap a on evolucionen els repositoris i quines serien les seves característiques en un futur proper. Els textos provenen d’orígens diferents però convergeixen en molts dels seus continguts, sobretot en els relacionats amb la interoperabilitat, amb la necessitat d’utilitzar estàndards existents i en la creació d’una xarxa mundial de repositoris a l’estil del núvol de linked open data.

The evolving institutional repository landscape inaugura un seguit d’articles de recerca que va publicar Choice (servei de publicacions de l’Association of College and Research Libraries) l’objectiu del qual és el de facilitar una reflexió i informació sobre alguns temes rellevants per a la comunitat de biblioteques acadèmiques.
En aquesta primera entrega, l’autora fa una anàlisi dels repositoris institucionals i del paisatge on s’integren basat, d’una banda, en la bibliografia existent, en entrevistes amb bibliotecaris i amb líders de la indústria de la informació, i, de l’altra, en les dades obtingudes d’una enquesta oberta que va rebre al voltant de 150 respostes, principalment d’institucions acadèmiques americanes.