Responsable del Servicio de Bibliotecas
Dirección General de Patrimonio Cultural. País Vasco
Mary Ann Wolf, Rachel Jones, and Daniel Gilbert (2014). Leading In and Beyond the Library. Alliance for Excellent Education. Disponible a: http://all4ed.org/wp-content/uploads/2014/01/BeyondTheLibrary.pdf [Consulta: 10/08/2014]
Entre el 2006 i el 2011, el nombre de llocs de professionals en biblioteques escolars als EUA va descendir gairebé un 8%, a causa, probablement, de la reducció pressupostària, però sense oblidar altres factors tan importants com la no comprensió de les seves funcions i tasques per part dels líders escolars i/o de districte i la contractació de personal que no tenen la certificació de bibliotecari/a escolar.
L'objectiu d'aquest informe és revisar el paper de la biblioteca i del personal bibliotecari escolar en aquest període de transició a l'ensenyament i l'aprenentatge digital, i analitza tant les funcions com les interaccions que s'han de potenciar per garantir la seva rellevància en el nou escenari de l'educació del segle XXI, definida per un recorregut curricular cada vegada més dinàmic i digital.
Recentment, Ithaka, la consultora estratègica que dóna suport a les comunitats acadèmiques, ha publicat l'article de l'Anne R. Kenney i de Carl A. Kroch, bibliotecàries de la Universitat de Cornell, que estudien el canvi que actualment haurien de fer els bibliotecaris acadèmics d'enllaç, sovint anomenats en el nostre context, bibliotecaris temàtics. Actualment, la comunitat acadèmica qüestiona el valor i sobretot el cost de la biblioteca i les tasques de la biblioteca clàssica han quedat totalment obsoletes; és en aquest context que les autores proposen diferents vies per fer evolucionar el model a partir de la figura del bibliotecari d'enllaç.
Aquest nou document de la col·lecció d'informes de la CLIR presenta diverses experiències que tenen com a fil conductor la participació dels usuaris en el disseny o la millora dels serveis bibliotecaris.
És ben clar que l'accés obert ha avançat molt més en la teoria que no pas en la pràctica i això és degut, en bona mesura, a l'absència d'un model de finançament adequat. Els APC (article processing charge) —les quantitats que paga l'autor per a compensar els costos d'edició— només han tingut èxit en revistes de ciències experimentals, tecnologia i biomedicina. És un sistema poc adequat per a determinades disciplines, com les ciències humanes i socials (CHS), en les quals els autors tenen moltes dificultats per a finançar la seva recerca.
Durant la primavera de 2014 ens arriben a les mans tres informes similars, que intenten aportar llum a una realitat molt canviant i diversificada. Intentarem resumir les aportacions que considerem més destacades de cada un:
