Jordi Prats Prat
Responsable d’Iniciativa Digital Politècnica (IDP)
Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
@JordiPrats
Brown, Laura; Dayan, Maya; McLaughlin, Brenna [et al.]. Print revenue and open access monographs: a university press study. New York: Ithaka S+R. 2023. (Research report). Disponible a: <https://sr.ithaka.org/publications/print-revenue-and-open-access-monographs/>. [Consulta: 05/07/2024].
És prou sabut que un dels principals reptes als quals s’enfronta l’accés obert a les publicacions acadèmiques és el finançament dels costos d’edició d’aquestes publicacions. Mentre que en algunes formes de publicació (per exemple les revistes científiques), ja fa anys que s'experimenta amb diferents formes de finançament, com podrien ser els APC (article processing charges), que ara es qüestionen, en el cas dels llibres en accés obert aquest terreny no està tan treballat.
Els costos d’edició d’un llibre poden superar amb escreix els d’edició d’un article de revista i no sembla raonable aplicar-hi el mateix patró. I a diferència del que passa amb les revistes (que en l’àmbit internacional hi ha una forta concentració de publicacions en poques mans), en l’edició de llibres acadèmics trobem un important univers d’editorials (grans, mitjanes i petites) que publiquen llibres i monografies que poden trobar el seu origen en l’activitat acadèmica. En aquest univers s’hi troben, sens dubte, les editorials universitàries. La dimensió, missió i objectius d’aquestes editorials no necessàriament ha de ser homogeni i cal ser prudent a l’hora d’establir polítiques en aquest sentit, no fos cas que en la cerca i impuls d’un marc plural i divers de publicació s’acabin establint criteris que només els més grans puguin suportar.
De ben segur que a ningú li sorprèn que afirmi que vivim una època d’acadèmia accelerada, on la pressió per publicar costi el que costi augmenta per moments i en la qual l’existència de temps per pensar i reflexionar és gairebé un mite. Aquesta situació té el seu origen, en gran part, en els barems sota els quals s’avalua la producció científica, que prioritzen quantitat per sobre de la qualitat i la rapidesa per sobre de l’assossec. L’informe The changing role of funders in responsible research assessment: progress, obstacles and the way ahead es fa ressò d’aquesta situació i proposa un nou camí cap a un sistema d’avaluació de la recerca responsable on els finançadors de la ciència tenen un paper clau. 
És ben clar que l'accés obert ha avançat molt més en la teoria que no pas en la pràctica i això és degut, en bona mesura, a l'absència d'un model de finançament adequat. Els APC (article processing charge) —les quantitats que paga l'autor per a compensar els costos d'edició— només han tingut èxit en revistes de ciències experimentals, tecnologia i biomedicina. És un sistema poc adequat per a determinades disciplines, com les ciències humanes i socials (CHS), en les quals els autors tenen moltes dificultats per a finançar la seva recerca.
Recentment, el mes de març d'aquest any, s'ha publicat el document 
