finançament

«Humanities are different». Com encaixem les humanitats en el model de dades obertes?

Sabina Batlle Baró
Arqueòloga i estudiant de doctorat
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Ruediger, Dylan; MacDougall, Ruby (2023). Are the Humanities ready for data sharing? [New York]: Ithaka S+R. 14 p. Disponible a: <https://doi.org/10.18665/sr.318526>. [Consulta: 18/10/2023].


Als anys 60, el ministre franquista Manuel Fraga intentava treure profit de la mala fama i l’aïllament de l’Espanya del moment per atraure els turistes amb el lema «Spain is different». D’una manera semblant, l’estudi Are the Humanities ready for data sharing?, publicat per Ithaka S+R, se centra en les singularitats de les humanitats per analitzar-ne la compartició de dades (o la seva absència) i reivindicar l’aportació que podrien fer aquestes disciplines al moviment de dades obertes.

L’informe sorgeix com a conseqüència de la publicació, el 25 d’agost de 2022, del memoràndum Ensuring free, immediate, and equitable access to federally funded research impulsat per Alondra Nelson, directora de la White House Office of Science and Technology Policy (OSTP), als Estats Units d’Amèrica (EUA). Aquest document, popularment conegut amb el nom de «Nelson memo», és una normativa federal que obliga a obrir les publicacions i totes les dades generades a partir de recerques finançades amb fons públics. És la primera vegada als EUA que una normativa d’aquestes característiques fa referència al National Endowment for the Humanities (NEH), una agència finançadora federal que dona suport específicament a la recerca en humanitats. Sembla, doncs, que algú s’ha adonat que les humanitats no estaven fent la feina, o que, per variar, no havien estat convidades a la festa. 

Cap a una avaluació de la ciència més diversa, plural i reflexiva: el paper fonamental de les institucions finançadores de la recerca

Sergio Villanueva Baselga
Responsable de Relacions Internacionals
Cap d’Estudis del grau de Comunicació Audiovisual
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Curry, Stephen; de Rijcke, Sarah; Hatch, Anna; Pillay, Dorsamy; Van der Weijden, Inge; Wilsdon, James (2020). The changing role of funders in responsable research assessment: progress, obstacles and the way ahead. London: Research on Research Institute. 63 p. (RoRI working paper; 3). Disponible a: <https://rori.figshare.com/articles/report/The_changing_role_of_funders_in_responsible_research_assessment_progress_
obstacles_and_the_way_ahead/13227914/1
>. [Consulta: 27/01/2022].


De ben segur que a ningú li sorprèn que afirmi que vivim una època d’acadèmia accelerada, on la pressió per publicar costi el que costi augmenta per moments i en la qual l’existència de temps per pensar i reflexionar és gairebé un mite. Aquesta situació té el seu origen, en gran part, en els barems sota els quals s’avalua la producció científica, que prioritzen quantitat per sobre de la qualitat i la rapidesa per sobre de l’assossec. L’informe The changing role of funders in responsible research assessment: progress, obstacles and the way ahead es fa ressò d’aquesta situació i proposa un nou camí cap a un sistema d’avaluació de la recerca responsable on els finançadors de la ciència tenen un paper clau. 

Com finançar l’accés obert en ciències humanes i socials? Una benintencionada proposta

Ernest Abadal
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

Kennison, Rebecca; Norberg, Lisa. A scalable and sustainable approach to open access publishing and archiving for Humanities and Social Sciences. KN Consultants, 2014.
(http://knconsultants.org/toward-a-sustainable-approach-to-open-access-publishing-and-archiving/) [Consulta:01/09/2014].

És ben clar que l'accés obert ha avançat molt més en la teoria que no pas en la pràctica i això és degut, en bona mesura, a l'absència d'un model de finançament adequat. Els APC (article processing charge) —les quantitats que paga l'autor per a compensar els costos d'edició— només han tingut èxit en revistes de ciències experimentals, tecnologia i biomedicina. És un sistema poc adequat per a determinades disciplines, com les ciències humanes i socials (CHS), en les quals els autors tenen moltes dificultats per a finançar la seva recerca.

Models de finançament i generació d’ingressos: una guia útil

Eugènia Serra
Directora
Biblioteca de Catalunya


Maron, N. (2014). A guide to the best revenue models and funding sources for your digital resources. Jisc-The Strategic Content Alliance, Ithaka S+R. (http://sr.ithaka.org/sites/default/files/reports/Jisc_Report_032614.pdf) [Consulta: 04/06/2014].

Recentment, el mes de març d'aquest any, s'ha publicat el document A guide to the best revenue models and funding sources for your digital resources per Nancy Maron i impulsada per Jisc-The Strategic Content Alliance i Ithaka S+R.

Es tracta d'una guia realment útil adreçada a orientar als gestors de projectes digitals que cerquen models de finançament per donar continuïtat en el temps a les seves iniciatives en benefici dels usuaris, ja siguin aquestes una revista en línia, un portal amb eines docents o una col·lecció digitalitzada de materials rars i únics.

És una actualització de l'informe Sustainability and Revenue Models for Online Academic Resources publicat el 2008, en relació al qual presenta com a canvis més rellevants: a) l'ampliació de la relació de models d'ingressos per tenir en compte els nous models emergents, entre els que inclou els que són compatibles amb l'accés obert; b) la incorporació de la noció de "generació d'ingressos" en el context de les activitats de finançament que s'han observat que s'estan realitzant en el sector de l'ensenyament superior i cultural.

Subscriure a RSS - finançament