Celaya, Javier; Rodeja i Gibert, Teia (2011). Indústria editorial 2.0: tendències, oportunitats i reptes davant la digitalització del llibre. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d'Empresa i Ocupació. (Les diagnosis de l'Observatori de Prospectiva Industrial; 8). 80 p. ISBN 978-84-393-8766-4. Disponible també en línia a: <http://www20.gencat.cat/docs/empresaiocupacio/19%20-%20Industria%20i%20S.... [Consulta: 02/12/2011]. 

La indústria editorial constitueix un dels sectors productius més importants d'Espanya. No en va ocupa el quart lloc en l'àmbit mundial per importància de producció i facturació. En els tres últims anys ha anat cobrant importància creixent el sector dels continguts digitals, que segons l'últim informe de l'Observatori Nacional de les Telecomunicacions i de la Societat de la Informació, presentat en el fòrum FICOD el 23 de novembre de 2011, ha sobrepassat en importància l'analògic. Les dades mostren un sector en què les xifres augmenten exponencialment i el creixement és, per ara, permanent. Pel que fa els llibres electrònics, enfront dels 12.514 ISBNs concedits el 2009, el 2010 han ascendit a 18.500, produïts per petites i mitjanes editorials que aglutinen el 60% del mercat, i amb un significatiu 8,2% relatiu a l'autoedició, que s'incrementa en gairebé un 30% respecte a l'any 2009.

Borrego, Á. (2011). Impacte de la inversió en biblioteques sobre l'activitat de recerca a les universitats: Informe realitzat per encàrrec del CBUC. Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya. <http://www.recercat.net/handle/2072/151828>. [Consulta: 22/11/2011].

Ens trobem davant d'un informe encarregat pel CBUC a Ángel Borrego totalment adient en aquest moments de crisis econòmica i molt aconsellable per llegir sobretot per aquells professionals bibliotecaris que s'encarreguen de la direcció i gestió de les biblioteques.

L'informe són 10 petits resums de 10 informes, articles i llibres que tracten, des de diferents anàlisis, la influència de l'impacte directe de les biblioteques en el progrés de les seves institucions.

Des de sempre els bibliotecaris hem elaborat memòries principalment basades en les dades estadístiques provinents de les tasques internes o de l'ús dels serveis bibliotecaris. Aquestes dades ens han permet "mostrar" a la universitat el que fem: el nombre de préstecs de llibres que fa una biblioteca, els llibres que hem comprat i catalogat en un mes, el nombre de persones que han entrat a estudiar aquell trimestre, quants articles de revistes digitals s'han baixat els investigadors en un any, quin pressupost tenim, etc. Som realment experts i pioners en fer informes basats en xifres quantitatives de l'evolució de la biblioteca i això ho hem continuant fent, però hem de fer un pas endavant.