Lluís Anglada
Director de l’Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)

L’associació: https://libereurope.eu/about-us/  
El pla estratègic de la LIBER: https://libereurope.eu/strategy/
48th LIBER Conference: https://liberconference.eu/
LIBER quarterly: https://www.liberquarterly.eu/
LIBER Open Science Roadmap: https://zenodo.org/record/1303002#.W9yANGj0mUl

Malgrat que al Blok de BiD s’hi ressenyin majoritàriament informes, de tant en tant val la pena parlar també d’associacions o de serveis. És el que farem avui amb la LIBER. Que les sigles desenvolupades siguin Ligue des Bibliothèques Européennes de Recherche indica que es va fundar en aquells temps no tan remots quan l’anglès encara no era el llatí de la comunitat científica, concretament les primeres reunions van ser el 1968 i el primer congrés el 1971. Esko Häkli, que va ser president de la LIBER, ha escrit una història de l’associació¹.

Tony Hernández-Pérez
Departamento de Biblioteconomía y Documentación
Universidad Carlos III de Madrid

Google Dataset Seach: beta. Disponible a: <https://toolbox.google.com/datasetsearch>. [Consulta: 16/10/2018].

L’any 2018 està sent molt entretingut en el món de la comunicació científica. A la primera part de l’any es van presentar tres grans bases de dades acadèmiques 1Findr (de 1Science’s), Dimensions (de Digital Science) i Lens (de Cambia, una ONG australiana, que, a més d’articles científics, recull fins i tot patents). De sobte, tres grans bases de dades que aspiren a competir amb la capsa blanca, més aviat negra, de Google Scholar i de Microsoft Academic. I tornant de l’estiu, dues altres grans sorpreses: el controvertit Plan S, una iniciativa de 12 de les més importants agències nacionals de finançament de la recerca a Europa. Un pla la intenció del qual és obligar científics i investigadors beneficiaris de fons públics de recerca per tal que el 2020 publiquin els seus treballs de forma immediata només en repositoris o revistes d’accés obert, excloent fins i tot les revistes híbrides. Una iniciativa que ha enutjat molt, entre d’altres, gran part del sector editorial, que el perceben com una gran amenaça. I gairebé el mateix dia, el 5 de setembre de 2018, Google va fer públic el llançament d’un nou producte: Google Dataset Search, l’objectiu del qual és facilitar l’accés als milions de datasets existents en milers de repositoris a la web.

Daniel Gil Solés
Biblioteca Pública Episcopal del Seminari Conciliar de Barcelona

Australian libraries: the digital economy within everyone’s reach (2017). Canberra: Australian Library and Information Association. 28 p. Disponible a: <https://www.alia.org.au/sites/default/files/Australian%20Libraries%20-%2.... [Consulta: 29/09/18].

Les biblioteques (en totes les seves diferents tipologies) s’han convertit, en l’actualitat, en actors indispensables i crítics de la nova economia digital. I és que cada biblioteca, en el seu àmbit d’actuació i en la seva comunitat corresponent, és ja una avantguarda que integra i acull en igualtat de condicions tothom en aquesta economia que, lluny de ser una novetat, ja és una realitat plenament consolidada. I aquesta integració no es dona només en un àmbit estrictament social, sinó que, i aquesta sí que és la novetat, també hi ha una integració cada cop més evident i necessària en les dinàmiques econòmiques de país i, més concretament, en el sector de l’economia de la informació, tot fent que el pes econòmic de les biblioteques, i dels processos i accions que s’hi desenvolupen, sigui cada cop més important.