Candela Ollé
Professora dels Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
Seminari Dades de Recerca en Humanitats Digitals (2024). Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya. 3 vídeos. Disponible a: <https://www.youtube.com/playlist?list=PLxHTIX0tYDtMlN2mUghhiUQFtkz0QgFOK>. [Consulta: 20/07/24].
El passat 20 de juny, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) va acollir el seminari de Dades Obertes de Recerca en Humanitats. La presentació i benvinguda va anar a càrrec de la directora dels Estudis d’Arts i Humanitats, Anna Busquets, i de la investigadora principal del projecte «Ciencia abierta en España: la transición hacia un nuevo modelo de investigación» (PID2021-125828OB-I00), organitzadora de l’esdeveniment, i professora dels Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació, Candela Ollé.
Anna Villarroya, directora del Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura (CRICC FIMA-UB), va presentar la ponent inaugural, Holly Wright (University of York) que amb el títol de la xerrada «Archive once, reuse everywhere: the Archaeology Data Service and international ecosystems for archaeological data» va explicar-nos el Servei de Dades d’Arqueologia, ens va parlar del projecte SEADDA i del projecte Ariadne, així com dels reptes de les dades en Arqueologia, de la digitalització i de molts altres aspectes.
La primera taula rodona «Les dades obertes en Humanitats Digitals són diferents?» va estar moderada per Lluís Anglada, membre del projecte, i hi van intervenir Xavier Rubio Campillo, director del grup DIDPATRI (Didàctica i Patrimoni), Institut de Recerca en Arqueologia de la Universitat de Barcelona; Diana Roig, professora titular de l’ICREA i titular de l’ERC StG a l’IN3-UOC; Mireia Alcalà, coordinadora del Repositori de Dades de Recerca CORA del CSUC i Mikel Iruskieta de CLARIN - UPV/EHU. Cadascun dels ponents va donar resposta a les preguntes plantejades per Anglada, com per exemple: Quins trets diferencials tenen les dades en Humanitats (Digitals)? Tenen problemes específics, necessitats i reptes? Què necessiten com a investigadors per fer el treball més senzill? Les conclusions principals a les quals es va arribar són que les dades en Humanitats es caracteritzen pel fet que no estan estructurades i es troben encara en procés d'estandardització. Per altra banda, també solen tenir pèrdues durant el procés de digitalització. També es van comentar temes com la interdisciplinarietat, i la preservació i els problemes sorgits de l’obsolescència de la tecnologia, etc. Per acabar, els investigadors van coincidir a reclamar més finançament, formació i, en general, un canvi necessari de cultura acadèmica.
La segona taula, moderada per l’autora d’aquest text, va reunir diversos investigadors per presentar els seus estudis sobre dades obertes de recerca. D’entrada, va comptar amb les aportacions de Sabina Batlle, doctoranda del projecte, que ens va explicar algunes de les principals conclusions de la seva tesi de dades de recerca en Arqueologia, i va ressaltar les característiques singulars de les dades arqueològiques –que són incompletes, imprecises, complexes, subjectives, heterogènies i irrepetibles– i les dificultats que tot això comporta a l’hora d’obrir-les. També hi va participar Yolanda Martín González, investigadora principal del projecte «Alfabetització en dades en el context universitari» de la Universidad de Salamanca que va deixar palesa la importància de l’alfabetització de dades per tal de poder gestionar-les, compartir-les i reutilitzar-les. Per la seva banda, Daniela de Filippo del CSIC i Instituto INAECU (UAM-UC3M) va mostrar-nos algunes dades focalitzades en Humanitats de les obtingudes en els dos projectes actuals. Pel que fa el projecte vinculat amb el segell de la FECYT va parlar-nos de percepció, pràctiques dels investigadors i polítiques sobre la ciència oberta i dades. Finalment, Rafa Aleixandre, del CSIC-UPV, també va posar el focus en els darrers projectes liderats i les dades concretes de l’àmbit de les Humanitats: identificació dels conjunts de dades, avaluació FAIR, coneixement del comportament dels investigadors i formació.
Es va donar per finalitzada la jornada amb un agraïment a tots els assistents i ponents per fer-la tan enriquidora i com un espai de reflexió, debat i trobada molt necessari.
Podeu consultar els tres vídeos de la sessió aquí.
Nota. Text publicat simultàniament a l’Open Science.
© Fotografies de Candela Ollé
Sens dubte en els darrers anys hem escoltat i llegit molt sobre ciència oberta: el canvi de paradigma que suposa, els seus avantatges i limitacions…, però el cert és que, malgrat ser un tema molt discutit, el concepte mateix i el seu abast no sempre són tan coneguts dins de l’àmbit acadèmic. Assimilar «ciència oberta» amb «accés obert» és una de les confusions més freqüents i ens pot dur a invisibilitzar molts dels altres components que integren aquest moviment i que acostumen a tenir un grau de desenvolupament i implementació molt desigual.
Com aconseguir que les principals biblioteques universitàries dels Estats Units i el Canadà, i alguns altres grans centres amb recursos d’informació pública d’aquests països, augmentin la visibilitat de les seves col·leccions, de les seves activitats i dels seus investigadors? I, com compartir esforços per aprofitar la seva experiència descrivint aquests continguts? Respondre, entre d’altres, a aquestes dues preguntes va ser el que va dur l’Association of Research Libraries (ARL) a unir les seves forces amb una de les iniciatives de difusió de coneixement col·laboratiu més conegudes del món: la Wikimedia Foundation, organització responsable de la Wikipedia.
