Europeana en fase Danubi

Xavier Agenjo Bullón
Cos Facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs
Director de Projectes de la Fundació Ignacio Larramendi
 

Ruth Bloomberg, Makx Dekkers, Stefan Gradmann, Mats Lindquist, Carlo Meghini, Julie Verleyen (2010). Functional specification for the Europeana Danube release. Europeana Think Culture. <http://version1.europeana.eu/c/document_library/get_file?uuid=42fdf604-8bd7-4fe4-8d3e-36cce6fcad65&groupId=10602> [Consulta: 25/01/2012]

No cal insistir que Europeana és ara un projecte perfectament integrat a l'Agenda Digital Europea (Diario Oficial de la Unión Europea del 26 d'agost de 2010). Aquesta Agenda Digital Europea ja va ser objecte d'una encertada ressenya en aquest mateix "Blok de BiD" a càrrec d'Ernest Abadal. Encara que es va concretar en el segon semestre de 2010, l'Agenda Digital havia estat elaborada durant la presidència espanyola en el primer semestre d'aquest mateix any. Una de les característiques fonamentals del projecte Europeana és que disposa d'un model de dades específic, Europeana Data Model (EDM). Gràcies a aquest model i les especificacions funcionals (30 d'agost de 2010) es va iniciar l'1 de maig de 2011 l'anomenada Fase Danubi en la qual actualment ens trobem.

Accés a la recerca de qualitat: assignatura pendent i clau de futur de les pimes i microempreses

Cristina Soy
Criteria Caixa Holding, SA
Professora Associada Departament de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

Houghton, John; Swan, Alma; Brown, Sheridan (2011). Access to Research and Technical Information in Denmark: Report to The Danish Agency for Science, Technology and Innovation (FI) and Denmark's Electronic Research Library (DEFF). Abril, 2011. København: Forsknings- og Innovationsstyrelsen. 65 p. ISBN: 978-87-923-7287-1. <http://www.fi.dk/publikationer/2011/adgang-til-forskningsresultater-og-teknisk-information-i-danmark/adgang-til-forskningsresultater-og-teknisk-information-i-danmark-access-to-research-and-technical-information-in-denmark.pdf>. [Consulta: 02-01-2012].
 

Claus per abrirLes petites i mitjanes empreses (pimes) i les microempreses constitueixen les tipologies d'empreses més nombroses en les economies del coneixement i desenvolupen un rol clau en la innovació. Per aquest motiu determinar el nivell d'accés i l'ús de la informació tècnica i derivada de la recerca per part d'aquestes empreses, identificar les dificultats i barreres, així com quantificar els costos, els beneficis i el valor assignat és bàsic per la viabilitat dels processos innovadors i per a les pròpies pimes. Aquest és l'objectiu de l'informe danés, Access to Research and Technical Information in Denmark elaborat per la Danish Agency for Science, Technology and Innovation i la Denmark's Electronic Research Library. La investigació ha estat realitzada a partir de qüestionaris en línia breus a un centenar d'empreses i una vintena d'entrevistes en profunditat a professionals investigadors o gestors d'empreses innovadores, sovint de recent constitució vinculades a incubadores i a empreses col·laboradores de l'administració.

Identitat i supervivència del professional de la informació: una mica més de llum

Sílvia Argudo
Departament Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

Gómez Hernández, José Antonio; Hernández Sánchez, Hilario; Merlo Vega, José Antonio. Prospectiva de una profesión en constante evolución [en línia]: estudio Fesabid sobre los profesionales de la información. Madrid: Fesabid, 2011. 130 p. Disponible també en paper (ISBN 978-84-930335-9-0). <http://www.slideshare.net/fesabid/estudio-fesabid-prospectiva-de-una-pro.... [Consulta: 3 gen. 2012].

Informació en suports físics i tangibles; tipus ben establerts d'objectes d'informació; accions que es poden fer sobre aquests objectes; coneixements i habilitats necessaris per fer-les; espais concrets on es poden dur a terme; usuaris destinataris de les accions i els objectes, delimitats i definits pel propi espai i els tipus d'objectes. Aquests són els elements fonamentals que formaven l'univers de la professió del bibliotecari, documentalista o arxiver, àmbits diferenciats en funció dels mateixos elements esmentats.

Informació digital; Internet; web; xarxes socials, dispositius mòbils; tipologia documental inclassificable; nous coneixements i habilitats necessaris i inabastables; accés a tot, per a tothom i des de tot arreu; camps d'acció i funcions canviants i diversificats; simplificació aparent de la cerca d'informació; indexació a text complet; usuaris desconeguts i barrejats; creadors de continguts; informàtics; treballadors socials; arquitectes d'informació; community managers; gestors d'informació... Són només una petita mostra del conjunt d'elements relacionats actualment amb la professió, elements que constitueixen la desaparició dels límits de l'univers conegut. Uns límits que constituïen en si mateixos la definició de la professió.

Convivència de formats: a cada u el que li pertoca

Jordi Prats
Universitat Politècnica de Catalunya
Iniciativa Digital Politécnica
 

Li, Chan, Felicia Poe, and Michele Potter, et. al. UC Libraries Academic e-Book Usage Survey. Oakland, CA: University of California Libraries, May 2011. At: http://www.cdlib.org/services/uxdesign/docs/2011/academic_ebook_usage_su... [Consulta: 19/12/2011].

Si bé la presència de llibres digitals a les biblioteques universitàries no és un fenomen tan recent com es pot pensar (REBIUN), si que és cert que la penetració que ha tingut en les seves col·leccions ha estat més lenta que en altres formats digitals, fet que ha provocat que hagi costat un cert temps poder disposar d'informes que n'analitzin l'accés i l'ús. En aquest context s'emmarca l'estudi que avui presentem.

El document conté els resultats d'una enquesta feta als usuaris de les biblioteques de la Universitat de California (més de 2.500 respostes), sobre l'ús d'una col·lecció d'uns 20.000 títols de llibres digitals d'Springer, pluridisciplinars però amb una presència majoritària en l'àmbit de les ciències per sobre de les humanitats.

Estratègia d’Europeana per als propers anys

Eugènia Serra
Coordinació general
Biblioteca de Catalunya
 

Europeana (2011). Strategic plan: 2011-2015. 23 p. <http://pro.europeana.eu/c/document_library/get_file?uuid=c4f19464-7504-44db-ac1e-3ddb78c922d7&groupId=10602>. [Consultado: 16/11/2011].
Europeana (2011). Business plan 2011. 17 p. <http://pro.europeana.eu/c/document_library/get_file?uuid=06a23e5f-e0d2-46c4-8d3a-c0add5c20321&groupId=10602>. [Consultado: 16/11/2011].

Europeana ha presentat aquest any 2011 el seu pla estratègic per als propers cinc anys i el pla de negoci del 2011, documents que concreten l'estratègia, els temes claus i els indicadors que permetran avaluar la seva acció. Tots dos documents estan alineats amb les recomanacions fetes pel Comitè de savis en el seu informe The New Renaissance, ressenyat en aquest mateix bloc.

Les línies estratègiques identificades al pla són quatre:

Agregar contingut per construir una font de patrimoni europeu oberta i fiable, representativa de la diversitat cultural europea; això implica estendre la xarxa d'agregadors, millorar la qualitat de les metadades i millorar la interoperabilitat amb tecnologia de web semàntica gràcies al nou model EDM.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS