El valor de la biblioteca per a la recerca

Ángel Borrego
Departament de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

The value of libraries for research and researchers: a RIN and RLUK report. (2011). RLUK Research Libraries UK; Research Information Network. London: Research Information Network. 68 p. <http://www.rin.ac.uk/our-work/using-and-accessing-information-resources/value-libraries-research-and-researchers>. [Consulta: 11/04/2011].
 
The value of libraries for research and researchers: annexes A, B and C. (2011). RLUK Research Libraries UK; Research Information Network. London: Research Information Network. [27] p. <http://www.rin.ac.uk/system/files/attachments/Value_of_Libraries_-_Annexes.pdf>. [Consulta: 11/04/2011].

La revolució digital ha canviat la relació entre les biblioteques i els investigadors. Molts d'ells, especialment en ciències experimentals, ja no visiten físicament la biblioteca i es dóna la paradoxa que com més gran és l'esforç per facilitar l'accés a la informació digital, més invisibles es tornen els serveis bibliotecaris a ulls dels usuaris.

L'informe encarregat per Research Information Network (RIN) i Research Libraries UK (RLUK) que ressenyem analitza el valor de la biblioteca per als investigadors universitaris al Regne Unit. Metodològicament, l'estudi té una doble base: una part quantitativa que intenta correlacionar les característiques de 67 biblioteques universitàries britàniques amb els resultats de recerca de les universitats de les quals depenen -una estratègia que es va revelar poc efectiva donada l'escassetat de dades disponibles- i una anàlisi qualitativa d'una sèrie d'entrevistes a investigadors i bibliotecaris de 9 d'aquestes universitats. Com a resultat del treball, els autors sintetitzen en un decàleg la contribució de la biblioteca a l'activitat investigadora de la universitat:

SOAP Symposium: Estudi sobre publicació en accés obert (Berlín 2011)

Pablo de Castro
Biblioteca de la Escuela Politécnica "Rey Pastor"
Universitat Carlos III de Madrid
 

SOAP Study of Open Access Publishing (2011). Report from the SOAP Symposium [2011: Berlín]. SOAP Study of Open Access Publishing. <http://project-soap.eu/report-from-the-soap-symposium/>. [Consulta: 18/04/2011].

El passat 13 de gener es va celebrar a la Harnack-Haus de Berlín el Simposi SOAP (Study on Open Access Publishing), en el transcurs del qual es van fer públics els resultats finals d'una gran enquesta sobre accés obert realitzada a investigadors d'arreu del món pel ja finalitzat Projecte SOAP, finançat per la Comissió Europea en el context del 7è Programa Marc de Recerca.

Aquest projecte, que va transcórrer des de març de 2009 fins a febrer de 2011, es va proposar estudiar el panorama mundial de la publicació en accés obert, les actituds i creences dels investigadors respecte a la publicació en accés obert i els estímuls i les barreres per a l'enviament d'articles per a la publicació en revistes open access. Els resultats de l'enquesta en línia realitzada a més de 40.000 investigadors  pertanyents a totes les disciplines i nacionalitats mostren un aclaparador suport al concepte d'accés obert, assenyalant el finançament i la qualitat (percebuda) de les revistes com les barreres fonamentals a l'hora de decidir-se a publicar en revistes d'accés obert.

Orfes que tothom voldria adoptar

Lluís Agustí
Departament de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

i2010: Digital libraries, High level expert group, Copyright subgroup. (2008). Final report on digital preservation, Orphan works, and out-of-print works. European Comission. Information Society,  30 p. <http://ec.europa.eu/information_society/activities/digital_libraries/doc/hleg/reports/copyright/copyright_subgroup_final_report_26508-clean171.pdf> [Consulta: 06/04/2011].

L'experiència acumulada en l'organització de grans projectes de digitalització en el món occidental permet a hores d'ara de diagnosticar els punts en els quals la preservació i la difusió de la cultura entra en conflicte amb els drets de la propietat intel·lectual.

Aquesta topada d'interessos legítims s'evidencia de manera clara en la digitalització d'obres subjectes a drets i de la web, amb la finalitat de preservació, i el tractament legal i econòmic de les obres òrfenes i descatalogades. Es consideren obres òrfenes aquelles en les quals els titulars dels drets són de localització difícil o impossible. Ningú no pot reutilitzar les obres sense el consentiment dels titulars, i la institució que realitza el projecte de digitalització cal que s'esmerci diligentment en la seva localització.

Són les biblioteques més útils en temps de crisi?

Lluís Anglada

Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya


Gauder, Brad (editor). (2010) Perceptions of Libraries: context and community. A report to the OCLC membership. Dublin, Ohio: OCLC. ISBN 978-1-55653-395-2. Accés a: http://www.oclc.org/reports/2010perceptions/2010perceptions_all_singlepage.pdf

BibliotecaDes de 1978 OCLC tenia una secció dedicada a la recerca en biblioteconomia que investigava els avenços tecnològics que podien millorar els serveis bibliotecaris o que podien disminuir el cost de les seves operacions. Recordo un estudi d'OCLC que investigava la possibilitat d'usar OCR per a introduir mecànicament informació bibliogràfica procedent de les portades dels llibres i estalviar així costos en al catalogació. Aquesta activitat de recerca s'ha vist augmentada amb la constitució, ara farà uns 5 anys, d'OCLC Research, un centre creat a partir de la incorporació de RLG a OCLC.

A banda d'estudis més especialitzats (que sovint han trobat espai al Blok de BiD), val la pena destacar els esforços d'OCLC Research en proporcionar als bibliotecaris diferents informes adreçats a que tinguem una visió més clara del nostre entorn i dels canvis que hi estan passant. Aquests estudis tenen tots una presentació molt gràfica que els fa fàcilment llegibles.

Es pot innovar en TIC des d'un garatge?

Ernest Abadal
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


United States. President's Council of Advisors on Science and Technology (2010). Designing a digital future: federally funded research and development in networking and information technology: report to the President and Congress. December 2010. (http://www.whitehouse.gov/sites/default/files/microsites/ostp/pcast-nitr...)

Si algú ens demana exemples d'innovadors en TIC és probable que ens vinguin a la memòria el noms de Paul Allen i Bill Gates (Microsoft), Steve Jobs i Stephen Wozniak (Apple) o Larry Page i Sergey Brin (Google). És també probable que els tinguem associats amb la imatge romàntica d'uns nois brillants que van construir els fonaments de tres grans empreses en el garatge de casa seva.

Si analitzem amb una mica de detall aquestes evocacions, podem constatar dues coses. En primer lloc, tots ells són nord-americans. En segon lloc, tots ells van partir d'unes bases de recerca prèvies, com ens ho mostra l'anàlisi del cas de Google que es fa en l'informe analitzat (p. 133). Dues de les peces fonamentals per a l'èxit d'aquest cercador van ser el sistema d'ordenació dels resultats i, per altra banda, l'escalabilitat de la seva infraestructura informàtica. El PageRank va ser un producte de recerca de l'època en què Page i Brin treballaven a la Digital Library Initiative (un dels grans programes d'investigació en TIC dels EUA) i l'escalabilitat, es basa en l'algorisme de Paxos, desenvolupat durant la década de 1990. La clau, com es veu, és disposar d'unes bases en recerca sobre les quals bastir productes i serveis d'èxit.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS