El nou ecosistema de la lectura i l’escriptura

Jorge Franganillo
Professor de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona


Lectoescritura digital (2019). Madrid: Ministerio de Educación y Formación Profesional. 151 p. Disponible a: <https://sede.educacion.gob.es/publiventa/lectoescritura-digital/investigacion-educativa/22961>. [Consulta: 04/09/2019]


Lectoescritura digital és un llibre oportú i benvingut, que ofereix una panoràmica dels canvis que causa l’embat digital, alhora que ajuda a comprendre la nova ecologia mediàtica. Ens presenta tot un seguit de reflexions que són necessàries perquè és evident que els avenços tecnològics de les darreres dècades i les necessitats comunicatives nascudes en els nous entorns mediàtics han transformat la pràctica de la lectura i l’escriptura. Després de la música, el cinema i la televisió, el llibre és el darrer producte cultural que la revolució tecnològica ha canviat de forma radical. 

Biblioteques públiques «engagées» amb comunitats intel·ligents

Tránsito Ferreras Fernández
Coordinadora de Servicios de Apoyo a la Investigación
Servicio de Bibliotecas. Universidad de Salamanca


Mersand, Shannon; Gasco-Hernandez, Mila; Zhao, Xiaoyi; Gil-Garcia, J. Ramon; Burke, G. Brian; Sutherland, Megan; Figueroa, Miguel (2018). The role of public libraries in engaging citizens in smart, inclusive and connected communities: a current practices report. Albany, NY: CTG UAlbany. 39 p. Disponible en: <https://www.ctg.albany.edu/publications/libraries/>. [Consulta: 30/06/2019].


Comunitat intel·ligent és un terme que s’ha començat a utilitzar recentment per caracteritzar els esforços per transformar les comunitats i fer-les més sostenibles, eficients, transparents i on la participació ciutadana és la norma. Les tecnologies de la informació han estat les facilitadores d’aquests canvis potencials. A les comunitats intel·ligents, el paper de les biblioteques públiques és clau, com també el seu compromís («engagement») amb la comunitat. A través de l’estudi de cas dels Estats Units, aquest informe analitza les pràctiques actuals a les biblioteques públiques i identifica l’experiència, el coneixement i els antecedents que les ajuden a contribuir, amb la participació ciutadana, en iniciatives comunitàries intel·ligents.

LIBERant el canvi: informes i activitats de LIBER respecte a ciència oberta, dades FAIR i humanitats digitals

Lluís Anglada 
Director de l’Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)


Case studies on open science skilling and training initiatives in Europe (2019). LIBER Digital Skills Working Group. Disponible a: <https://zenodo.org/record/3251731#.XXU4Sy4zaCg>. LIBER blog:  <https://libereurope.eu/blog/2019/06/24/case-studies-on-european-open-science-skilling-and-training-initiatives/>. [Consulta: 27/07/2019].

Europe's digital humanities landscape: a report from LIBER's Digital Humanities & Digital Cultural Heritage Working Group (2019). LIBER Europe’s Research Library Network. 44 p. Disponible a: <https://zenodo.org/record/3247286#.XRc2Qej7SUm>. Nota a <https://zenodo.org/record/3247286#.XRj0iej7SUk>. [Consulta: 27/07/2019].

Ivanović, D., Schmidt, B., Grim, R., Dunning, A. (2019). FAIRness of repositories & their data: a report from LIBER’s Research Data Management Working Group. LIBER Europe’s Research Library Network. 26 p. Disponible a: <https://zenodo.org/record/3251593#.XRj08-j7SUl>. Nota <https://libereurope.eu/blog/2019/06/24/fairness-repositories-report/>. [Consulta: 27/07/2019].

LIBER 2019: slides, posters, audio & video recordings (2019). Disponible a: <https://zenodo.org/communities/liber2019/search?page=1&size=20&q=>. [Consulta: 27/07/2019].


En aquest Blok hem ressenyat diversos informes de l’associació de les biblioteques de recerca europees LIBER, i ara farà un any parlàvem de la seva estratègia, activitats i el seu posicionament a favor de la ciència oberta. No caldran, doncs, gaires preàmbuls per mostrar el paper de lideratge que LIBER està tenint en la necessària reconversió de les biblioteques de recerca en aquests moments actuals de canvis profunds i accelerats.

En aquest post ressenyarem (breument) tres informes recents de LIBER i el contingut del seu darrer congrés. Els informes s’adrecen a temes clau, en aquest moment, per a qualsevol biblioteca universitària i de recerca que vulgui tenir un paper mínimament rellevant per a la institució a la qual serveix: la ciència oberta, les humanitats digitals i la gestió de les dades de recerca. 

Les biblioteques públiques al cor dels centres comunitaris

Mariona Chavarria
Biblioteca del Fondo
Santa Coloma de Gramenet


Thomson, Louisa; Murray-Sanderson, Arran (2017). Libraries as community hubs: case studies and learning: a report for Arts Council England. London: Renaisi. 82 p. Disponibles a: <https://www.artscouncil.org.uk/sites/default/files/download-file/Libraries-CommunityHubs-Renaisi.pdf>. [Consulta: 05/07/2019]. 


L’estudi sobre les biblioteques com a centres de la comunitat va ser encarregat a l’empresa social Renaisi1, per l’Arts Council of England2, amb la voluntat de trobar elements objectius sobre la contribució que les biblioteques poden fer en les línies prioritàries de les polítiques locals i nacionals. L’estudi es basa a analitzar el paper de les biblioteques que es troben en hubs, en endavant, centres comunitaris, és a dir en edificis compartits amb altres serveis en espais comunitaris. Se centra a veure com col·laboracions que es donen en un espai físic compartit on hi ha biblioteques pot facilitar l’accés als diversos serveis ubicats prop d’on viu la gent, i pot ajudar a fomentar les diverses activitats comunitàries i, finalment, permet mantenir els serveis bibliotecaris locals.

Full de ruta de les Biblioteques Municipals de Sabadell 2020-2025

Felicidad Campal García
Biblioteca Pública de Salamanca


Biblioteques Municipals de Sabadell [2019]. Pla director de les Biblioteques Municipals de Sabadell 2020-2025. [Sabadell]: Ajuntament de Sabadell; [Barcelona]: la Diputació. 46 p. Disponible a: <http://www.sabadell.cat/images/BIMS/PDF/pla_biblioteques_2020-2025.pdf>. [Consulta: 23/06/2019].


Quan als meus cursos explico el tema de la planificació, sobretot de la planificació estratègica, sempre m’hi refereixo com un full de ruta, una brúixola o una declaració de principis sense la qual el funcionament del dia a dia no és possible o seria tan sols activisme o fer per fer. 

Per a Sam Ashe-Edmunds: «Una declaració de principis és una expressió de les creences essencials d’una companyia o individu. Les companyies escriuen la declaració per identificar-se i connectar-se amb el consumidor. A més, la declaració permet als empleats estar a l’aguait de les prioritats i objectius de la companyia. Per exemple, una companyia pot apuntar com un dels seus principis guia que «el servei al client és la prioritat número u». La declaració de principis juntament amb la de missió i visió, formaran la cultura i el clima corporatiu. Els principis guia són declaracions positives sobre la missió central de l’agència. Comparteixen les aspiracions de la companyia amb els seus clients».

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS