L'estabilitat dels fonaments de la comunicació científica

Elea Giménez Toledo
Grupo de Investigación sobre el Libro Académico (ÍLIA)
Centro de Ciencias Humanas y Sociales - CSIC
 

Alfred P. Sloan Foundation (2013). Trust and Authority In Scholarly Communications In The Light Of The Digital Transition. University of Tennessee & CIBER Research Team. Disponible: http://ciber-research.eu/download/20140115-Trust_Final_Report.pdf [Consulta: 02/07/2014]

Aquest nou informe del grup CIBER, en col·laboració amb la Universitat de Tennessee, i preparat per la Fundació Alfred P. Sloan, porta als lectors els resultats d'un rigorós i àmplia anàlisi de qüestions que són crucials en l'àmbit de la comunicació científica i també de l'avaluació: com s'està utilitzant la informació en l'entorn digital, fins a quin punt canvien els conceptes de confiança i autoritat de les fonts i com afecta això al que es llegeix i se cita, i als canals que se seleccionen per publicar. En definitiva, com l'entorn digital podria estar modificant les regles més estrictes de la comunicació científica tradicional.

L'estudi és molt complet -combina diferents metodologies per tractar l'objecte d'estudi-, sòlid i de lectura més que recomanable per tots aquells que treballen en informació i avaluació científica. En aquest sentit, està en línia amb els treballs previs dels dos equips de treball participants: l'equip de la Universitat de Tennessee, encapçalat per Carol Tenopir, autora de treballs de referència en revistes científiques i en edició electrònica; i, d'altra banda, el grup de recerca CIBER, liderat per David Nicholas, que fins 2011 va formar part de la University College of London (UCL) i que ara és una empresa que realitza investigació independent, capaç de captar fons de les institucions més prestigioses i de fer recerca de primer nivell.

L'edició digital a França: un negoci en procés de definició

Lluís Agustí
Departament de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

Bollé, Aurélia; Roux, Marie-Christine; Rouxel, Virginie (2014). Pratiques d'éditeurs: 50 nuances de numérique. Mars 2014. Paris: MOTif; Labo de l'édition. 48, [5] p. <http://www.lemotif.fr/fichier/motif_fichier/541/fichier_fichier_etude.50.nuances.de.numerique.pdf>.

El dia de la marmota: des de finals dels anys 90, cada cop que se celebra una fira del llibre els diaris anuncien que aquest any sí, que aquest és el definitiu per a la popularització del llibre digital. I si el llibre electrònic existeix des de fa més de 40 anys (el projecte Gutenberg és de 1971), fins i tot abans que les revistes electròniques, com és que encara representa en el món occidental un percentatge tan insignificant en el volum total del negoci de l'edició?

Els que en saben afirmen que per tal que una invenció tecnològica tingui èxit no basta amb el descobriment cal que es produeixi i es distribueixi industrialment i per això és necessari que respongui a una necessitat fins ara no coberta i, sobretot, cal que es proposi un model de negoci rendible, i que en el cas del llibre electrònic sembla que no acaba del tot en definir-se.

Què ens aporta Ithaka S+R US Library Survey 2013?

José Antonio Magán Wals
Director de projectes bibliotecaris
Universidad Complutense de Madrid
 

Matthew P. Long, Roger C. Schonfeld (2014). Ithaka S+R US Library Survey 2013.
Disponible: http://sr.ithaka.org/sites/default/files/reports/SR_LibraryReport_20140310_0.pdf [Consulta: 10/06/2014].

 

Ithaka S+R US Library Survey 2013 és el segon dels informes que Ithaka, una fundació no lucrativa dedicada a promoure l'ús de les tecnologies digitals entre la comunitat acadèmica, ha realitzat per analitzar les opinions dels responsables acadèmics de les biblioteques acadèmiques dels Estats Units i dels seus directors respecte a temes clau del seu servei. A partir d'una enquesta enviada a la gairebé totalitat de les biblioteques acadèmiques i resposta per un terç dels enquestats, l'anàlisi de Matthew P. Long i Roger C. Schonfeld aporta dades molt interessants respecte a les preocupacions dels directius de biblioteques i la seva evolució en els últims anys.

Per a un bon nombre de les qüestions plantejades es distingeix, donada la diversitat d'opinions, entre biblioteques de les grans institucions acadèmiques, les de prestigi mitjà i les dedicades a estudis només de grau. Així, la implicació de les biblioteques en serveis nous que van més enllà de les funcions tradicionals són considerablement majors entre els membres de grans institucions. Entre l'anterior informe de 2010 i aquest s'aprecia una disminució de la prioritat atorgada als serveis de suport als investigadors i un augment per a aquells dirigits a donar suport a les activitats docents.

Comunicació científica a Canadà

Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

Phase 5 Research (2014). Canadian Researchers' Publishing Attitudes and Behaviours: A Phase 5 Report for Canadian Science publishing
Disponible:http://www.cdnsciencepub.com/files/PDF/CSP_ResearcherAttitudes_March14_FINAL.pdf [Consulta: 10/06/2014]
 

Canadian Science Publishing (CSP) és una editorial sense ànim de lucre amb seu a Ottawa (Canadà) que publica 16 revistes científiques. Amb l'objectiu de conèixer les necessitats i opinions dels autors i lectors de bibliografia científica, especialment en un moment en què el sector està experimentant grans canvis deguts a l'accés obert, l'editorial va encarregar a una consultora la realització d'un estudi sobre els hàbits de publicació i consum d'articles en el que van participar, mitjançant un qüestionari, 540 investigadors canadencs.

La primera part del qüestionari abordava diversos aspectes relatius a la cerca i l'ús de bibliografia científica, on l'ús de fonts generalistes és aclaparador: el 81% dels enquestats utilitza freqüentment bases de dades o motors de cerca com Scopus, Web of Science o Google Scholar, mentre que només el 28% fa servir amb la mateixa freqüència fonts específiques com arXiv o Medline. L'ús d'aquestes últimes, no obstant, és més elevat a física o astronomia. Només el 4% dels investigadors consulta freqüentment un bibliotecari, sense diferències significatives per disciplines.

Models de finançament i generació d’ingressos: una guia útil

Eugènia Serra
Directora
Biblioteca de Catalunya


Maron, N. (2014). A guide to the best revenue models and funding sources for your digital resources. Jisc-The Strategic Content Alliance, Ithaka S+R. (http://sr.ithaka.org/sites/default/files/reports/Jisc_Report_032614.pdf) [Consulta: 04/06/2014].

Recentment, el mes de març d'aquest any, s'ha publicat el document A guide to the best revenue models and funding sources for your digital resources per Nancy Maron i impulsada per Jisc-The Strategic Content Alliance i Ithaka S+R.

Es tracta d'una guia realment útil adreçada a orientar als gestors de projectes digitals que cerquen models de finançament per donar continuïtat en el temps a les seves iniciatives en benefici dels usuaris, ja siguin aquestes una revista en línia, un portal amb eines docents o una col·lecció digitalitzada de materials rars i únics.

És una actualització de l'informe Sustainability and Revenue Models for Online Academic Resources publicat el 2008, en relació al qual presenta com a canvis més rellevants: a) l'ampliació de la relació de models d'ingressos per tenir en compte els nous models emergents, entre els que inclou els que són compatibles amb l'accés obert; b) la incorporació de la noció de "generació d'ingressos" en el context de les activitats de finançament que s'han observat que s'estan realitzant en el sector de l'ensenyament superior i cultural.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS