BOBCATSSS 2012. Proper, possible, per a tu

Aina Giones-Valls
Documentalista
Compartia
 

BOBCATSSS. 20th International Conference on Information Science, Amsterdam, 23-25 January 2012

Quan pensem en congressos relacionats amb la gestió de la informació a la majoria de nosaltres ens vindran al cap els realitzats anualment o bianualment per les associacions professionals de bibliotecaris i documentalistes de nivell regional, estatal o mundial. Ara bé, potser no tots els professionals i estudiants tenen en ment un congrés, que es fa també anualment, i un dels trets diferencials és que és organitzat per estudiants d'universitats europees. Són ells els que s'encarreguen de muntar els equips de treball, d'elaborar el programa d'actes i el programa de les activitats socials, de buscar els esponsors i les ubicacions on es durà a terme el congrés, etc. En definitiva, els que vetllaran perquè tothom trobi on ha d'anar i que tot surti de la manera més idònia possible. BOBCATSSS és l'acrònim de les ciutats que en l'any 1993 crearen el congrés: Budapest, Oslo, Barcelona, Copenhague, Amsterdam, Tampere, Stuttgart, Szombately i Sheffild. Més tard, s'hi afegiren Boräs, Riga, Kahrkiv, Moscú, Tallin, Torun, Varsòvia, Sofia, Ljubljana, Cracòvia, Bratislava. Aquest és l'esperit del Bobcatsss un congrés proper, possible, per a tu i a l'abast de tots.

Polítiques d'accés obert i de preservació a Europa

Reme Melero
Científica Titular CSIC
Membre del grup Accés obert a la Ciència (www.accesoabierto.net)
 

European Comission. European Research Area (2011). National open access and preservation policies in Europe. Analysis of a questionnaire to the European Research Area Committee <http://ec.europa.eu/research/science-society/document_library/pdf_06/ope... [Consulta: 02/05/2012]

Aquest informe reflecteix els resultats d'una enquesta realitzada als agents implicats en l'accés, difusió i preservació a nivell nacional de cada un dels estats membres de la Unió Europea. El 2009 se'n va fer un de similar i algunes qüestions intenten reflectir els avenços fets des de llavors. La circulació de coneixement no és un assumpte trivial, inclou l'accés, difusió, preservació, l'ús i la reutilització de la informació científica. Els estudis demostren que el lliure accés condueix a una millor visibilitat i major impacte dels resultats de la investigació, tot i això, la seva implementació és un desafiament.

L'informe ofereix una visió general de com l'accés obert s'està desenvolupant en l'Espai Europeu de Recerca (ERA) i el seu suport per un creixent nombre d'universitats, centres de recerca i organismes de finançament d'Europa, i destaca el seu creixement. Subratlla, però, que les iniciatives nacionals encara estan fragmentades i són molt desiguals entre països, el que impedeix a la Unió Europea expressar tot el seu potencial en àmbits de la recerca i innovació. D'altra banda la Comissió Europea s'ha compromès a apostar per l'accés obert, d'acord amb les declaracions fetes en el marc de l'Agenda Digital i la Innovació.

La funció dels arxius web

Ciro Llueca
Coordinador del PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya)
Biblioteca de Catalunya
 

D-Lib Magazine, The magazine of digital library research (March-April 2012, vol 18). ISSN:1082-9873 <http://www.dlib.org/dlib/march12/03contents.html> [Consulta: 25/04/2012].

El D-Lib Magazine és una imprescindible publicació professional d'accés obert centrada en la recerca i el desenvolupament de biblioteques digitals. De caracter bimestral, és gestionada per la Corporation for National Research Initiatives (CNRI), una institució estatunidenca sense ànim de lucre. La subscripció és altament recomanable per les persones que treballem en serveis d'informació digitals, i cada número conté experiències gens teòriques que s'estan duent a terme a tot el món.

El número de març-abril conté una selecció de tres articles professionals sobre l'arxiu de les pàgines web d'Internet, precedits d'una breu reflexió editorial de Laurence Lannom (CNRI), en la qual es justifica la selecció dels articles, basada en un enfocament pràctic (per a què serveixen els arxius web?) més que no pas en els fonaments tècnics que els fan possible (com funcionen?).

Les xarxes socials s'han instal·lat en la vida de les persones

Nieves González
Professora de Biblioteconomia i Documentació
Universidad Pablo de Olavide de Sevilla
 

Observatorio nacional de las telecomunicaciones y de la SI (2011). Estudio sobre el conocimiento y uso de las redes sociales en España <Disponible en http://www.ontsi.red.es/ontsi/es/estudios-informes/estudio-sobre-el-conocimiento-y-uso-de-las-redes-sociales-en-espa%C3%B1> [Consulta: 18/04/2012].

El "Estudio sobre el conocimiento y uso de las redes sociales en España", és el primer informe sobre aquest tema de l'Observatori Nacional de les Telecomunicacions i de la Societat de la Informació (ONTSI). Publicat el desembre de 2011, el seu objectiu és oferir un panorama de les xarxes socials, situació i principals tendències, en l'àmbit espanyol, i es tracta d'un fenomen que "està canviant la nostra vida, la societat en general i la manera com les institucions i les empreses es relacionen amb els ciutadans", diu l'informe.

Diversos organismes públics i privats han realitzat estudis d'aquest tipus al llarg d'aquests darrers anys, alguns dels quals han estat objecte d'estudi per l'elaboració de la primera part d'aquest informe (IAB,1 Nielsen Company2, Cocktail Analysis3, o Exact Target4). No es fa referència als informes de les Fundacions Telefónica ni Orange.

Enriquir les publicacions amb dades empíriques

Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

Reilly, Susan; Schallier, Wouter; Schrimpf, Sabine; Smit, Eekfe; Wilkinson, Max. Report on integration of data and publications. 2011. <http://www.alliancepermanentaccess.org/wp-content/uploads/downloads/2011/11/ODE-ReportOnIntegrationOfDataAndPublications-1_1.pdf>


Les dades empíriques són la base de la investigació científica. Durant els últims anys s'han incrementat extraordinàriament el volum i la rapidesa amb que aquestes dades s'obtenen i es comparteixen gràcies al perfeccionament dels instruments de mesura i a la utilització d'Internet per a la comunicació entre els investigadors. Com a resultat, la cadena de la comunicació científica s'ha ampliat més enllà de la publicació d'articles en revistes científiques i altres tipologies documentals per incorporar la captura, descripció i reutilització de les dades primàries en que es basen aquestes publicacions. El repte al qual ens enfrontem rau en gestionar aquestes dades perquè no es perdi l'enllaç entre les evidències empíriques i les publicacions científiques que se'n deriven.

L'informe que ressenyem aborda les possibilitats d'integració de dades i publicacions, encara que ho fa sense oferir resultats nous, sinó sintetitzant els obtinguts en diversos projectes previs amb la finalitat d'identificar exemples d'aquestes pràctiques. Específicament, els autors analitzen els incentius i les barreres en la pràctica de compartir dades des del punt de vista d'investigadors, editors i biblioteques/centres de dades.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS