Elements químics 

Els símbols dels elements químics deriven, generalment, del nom oficial en llatí, i consten d’una o de dues lletres. A diferència de les formes desenvolupades corresponents, que es consignen amb minúscula, s’han d’escriure amb majúscula inicial i en rodona.

Exemple correcte K [potassi, del llatí kalium]
P [fòsfor, del llatí phosphorus]

Exemple correcte Ag [plata, del llatí argentum]
Sb [antimoni, del llatí stibium]

Exemple correcte W [tungstè, de l’alemany Wolfram]
Kr [criptó, del grec kryptos]
Sr [estronci, de Strontian, poble escocès]


Només per als elements de nombre atòmic més gran de 103, els símbols sistemàtics consten de tres lletres.

Exemple correcte Unh [ununhexi]
Uuo [ununocti]


El nombre d’àtoms s’indica com a subíndex, a la dreta del símbol de l’element químic —s’omet quan és 1. Entre el símbol i la xifra no es deixa cap espai.

Exemple correcte N2 [nitrogen]
O2 [oxigen]

Exemple correcte P4 [fòsfor]
S4 [sofre]


El nombre atòmic dels elements es consigna com a subíndex, a l’esquerra del símbol. El nombre màssic, en canvi, s’escriu com a superíndex. En cap cas, entre la xifra i el símbol no es deixen espais.

Exemple correcte 6C [6 protons en el nucli d’un àtom de carboni]
92U [92 protons en el nucli d’un àtom d’urani]

Exemple correcte 14C [14 nucleons en el nucli d’un àtom de carboni]
238U [238 nucleons en el nucli d’un àtom d’urani]


El nombre màssic dels elements també es pot indicar per mitjà de locucions alternatives que, si bé no són pròpies de textos especialitzats, en què convé recórrer a la notació estàndard com a superíndex a l’esquerra del símbol, són adequades per a textos de caràcter general o divulgatiu.

Textos especialitzats
Textos no especialitzats
14C
C-14
carboni 14
238U
U-238
urani 238


El nombre de càrrega iònica s’indica com a superíndex a la dreta i, si és igual a 1, es consigna el signe sol. En aquest cas, tampoc no es deixen espais entre el símbol, la xifra o el signe, positiu o negatiu, que correspongui.

Exemple correcte Na+ [ió positiu (catió) de sodi]
Br- [ió negatiu (anió) de brom o ió bromur]

Exemple correcte Cu2+ [ió doblement positiu de coure]
O2– [ió doblement negatiu d’oxigen o ió òxid]

Exemple correcte Al3+ [ió triplement positiu d’alumini]
N3– [ió triplement negatiu de nitrogen o ió nitrur]


Si coincideixen un subíndex i un superíndex a la dreta o a l’esquerra del símbol d’un element, cal compondre els índexs l’un a sota de l’altre. Si això no és possible, com en el cas del llenguatge HTML, els subíndexs s’han de consignar més a prop del símbol.

Exemple correcte 146C
23892U

Exemple correcte C22–
Hg22+
Bibliografia
Nomenclatura de química inorgànica. Recomanacions de 1990. Unió Internacional de Química Pura i Aplicada. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1997.

Taula periòdica dels elements [en línia]. Barcelona: Societat Catalana de Química, 2012. <http://blogs.iec.cat/scq/wp-content/uploads/sites/23/2013/01/Taula_periodica_-2013.pdf> [Consulta: 25 novembre 2013].

Taula periòdica dels elements [en línia]. Barcelona: TERMCAT, 2016. <http://www.termcat.cat/docs/Taula_Periodica_Elements/?ct=t(Quimica_Tramesa_Estandard)> [Consulta: 4 novembre 2016].
Darrera actualització: 10-1-2019
Impressió del capítol | Impressió de la pàgina
Citació recomanada:
«Elements químics» [en línia]. A: Criteris de la Universitat de Barcelona (CUB). Llibre d’estil. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/cub/cub/criteri.php?id=1249> [consulta: 27 novembre 2020].