Criteris - Universitat de Barcelona

Criteris lingüístics, bibliogràfics, d'estil i convencions

Abreviacions < Convencions < Llibre d’estil

Abreviacions


Abreviacions 

De vegades les paraules es representen per segments més curts anomenats abreviacions. Es tracta de convencions que segueixen uns criteris generals de formació.

Les més freqüents poden agrupar-se en tres tipus: abreviatures, sigles i símbols. Els acrònims són una variant de les sigles i reben, en l’escriptura, un tractament molt semblant. Els codis, d’altra banda, són un altre tipus d’abreviació i s’usen sobretot per designar amb pocs caràcters comarques, països, monedes, etc.

A tall de recomanació general, convé fer un ús restringit de les abreviacions en els textos escrits, ja que dificulten la comprensió i els fan menys precisos i clars.

En general, en llenguatge administratiu cal usar amb moderació i coherència qualsevol mena d’abreviació. Més concretament, convé evitar les abreviacions sempre que no siguin estrictament necessàries i que no representin un estalvi real d’espais, i sempre que puguin perjudicar la comprensió del text. El tipus de persona a qui l’adrecem també condiciona l’ús i la tria d’abreviacions.

És bo d’usar les abreviacions en gràfics, llistes, taules, quadres sinòptics i en altres casos en què la manca d’espai no es pugui compensar mitjançant una disminució del cos de la lletra. Es poden usar en impresos i formularis, però són poc recomanables en cartes, comunicacions, citacions, etc., i en altres documents en què predomini la redacció o que tinguin un grau de formalitat alt (saludes, invitacions, convenis, actes, etc.).

Quan s’usen abreviacions poc habituals o possiblement desconegudes per al lector d’un document, se n’han d’indicar les equivalències en una llista prèvia (o bé a peu de pàgina). Aquest requisit és imprescindible quan s’usen abreviacions de nova creació.

Qualsevol obra pot utilitzar abreviatures, sigles i símbols nous si els necessita, sempre que s’explicitin al començament. És el cas, per exemple, dels diccionaris, que fan servir unes abreviacions determinades per a les categories gramaticals i les àrees temàtiques.

En els casos de doble tractament, d’abreviatura i sigla o símbol, en general són preferibles els darrers, a causa del seu caràcter internacional.

Exemple correcte PN [pes net]

Exemple inadequat p. n. [pes net]


Exemple correcte SCCL [societat cooperativa catalana limitada]

Exemple inadequat s. c. c. l. [societat cooperativa catalana limitada]


Cal evitar de barrejar en un text formes abreujades diferents per representar un únic concepte: vid./v., 1r/1r., ca/cat. I també que aquestes abreviacions s’alternin amb la paraula sencera: v./vegeu, 1r curs / primer curs.

Ni els símbols ni les abreviatures s’han d’utilitzar en expressions numèriques escrites amb lletres, ni tampoc en sentit genèric dins d’un text.

Exemple correcte 200 m [metres]

Exemple incorrecte dos-cents m [metres]


Exemple correcte l’estat de l’euro

Exemple incorrecte l’estat de l’


Si voleu consultar alguna abreviació concreta, aneu a Totes les abreviacions.
Bibliografia
Secretaria de Política Lingüística. Abreviacions [en línia]. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència, 2005, 78 pàg. (Criteris Lingüístics; 2). <http://llengua.gencat.cat/web/.content/documents/publicacions/altres/arxius/abrevia.pdf> [Consulta: 25 novembre 2008].

Martínez de Sousa, José. Manual de estilo de la lengua española. Gijón: Trea, 2000, 637 pàg. (Biblioteconomía y Administración Cultural; 38).

Mestres, Josep Maria et al. Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos. 4a ed. Vic: Eumo Editorial; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Associació de Mestres Rosa Sensat, 2009, 321 pàg.

Pujol, Josep Maria; Solà, Joan. Ortotipografia. Manual de l’autor, l’autoeditor i el dissenyador gràfic. 3a ed. rev. Barcelona: Columna, 2000.

Abreviatures 

Una abreviatura és la representació d’un sol mot o un grup de mots per mitjà d’una o algunes de les seves lletres, la primera de les quals ha de ser la inicial. Aquest abreujament afecta només l’escriptura, ja que per llegir una abreviatura es recorre al mot o a l’expressió sencers.

Abreviatura
Desenvolupament
aprox.
aproximadament
etc.
etcètera
p. ex.
per exemple
t. m.
terme municipal


L’ús d’abreviatures només es justifica si l’estalvi d’espai és significatiu (si l’abreviatura té menys caràcters que el mot sencer) i si el text ens obliga a sintetitzar al màxim la informació (en el cas de taules, gràfics, quadres, llistes o adreces).

Exemple correcte doc. [document]
Exemple inadequat obr. [obra]
Exemple correcte apt. [apartat]
Exemple inadequat secc. [secció]


Cal evitar, per tant, l’ús d’abreviatures a l’interior de text, en què no sol haver-hi problemes d’espai, ja que el mot o els mots desenvolupats sempre són més clars que l’expressió abreujada corresponent, encara que aquesta sigui força coneguda.

Exemple correcte Al mes de juliol s’aplica l’horari reduït.

Exemple inadequat Al mes de jul. s’aplica l’horari reduït.


Exemple correcte Aquesta assignatura no es cursa fins al semestre vinent.

Exemple inadequat Aquesta assign. no es cursa fins al semestre vinent.


Una mateixa abreviatura pot representar conceptes diferents.

Abreviatura
Desenvolupament
ag.
agent o agost
col·l.
col·laboració, col·laborador/a, col·lecció, col·legi
dir.
direcció, directiu/iva, director/a, directriu


Si aquestes formes desenvolupades conviuen en un text, i s’han d’abreujar, cal trobar maneres per resoldre l’ambigüitat que pot representar l’ús d’una mateixa abreviatura per a conceptes diferents.

En aquest sentit, l’extensió d’una abreviatura pot estar en relació amb les altres que hagin d’aparèixer en el mateix text. Així, per exemple, utilitzar econ. per abreujar economia i econòmiques en un mateix escrit pot ser confusionari; es podria fer servir econ. i econòm., respectivament.

Formació d’abreviatures 

Les abreviatures es formen de diverses maneres:

a) Amb la lletra o les lletres inicials de la paraula.

Exemple correcte h. [habitants]
oct. [octubre]


b) Amb la lletra o les lletres inicials de la paraula i alguna de les centrals.

Exemple correcte dc. [dimecres]
espf. [específicament]


c) Amb la lletra o les lletres inicials de la paraula i alguna de les finals.

Exemple correcte fra. [factura]
nre. [nombre]


En les abreviatures formades amb les lletres inicials de la paraula, se segmenta abans de vocal.

Exemple correcte des. [desembre]
esp. [especialment]


En cas que aquesta vocal precedeixi consonants dobles, es manté també la segona consonant en l’abreviatura.

Exemple correcte butll. [butlletí]
col·l. [col·legi]
corr. [correus]
diss. [disseny]


Per abreujar sintagmes, és a dir, segments formats per més d’un element, cal considerar tots els criteris de formació d’abreviatures descrits més amunt. Si es marca l’abreujament amb un punt, s’han de mantenir tots els articles i les preposicions.

Exemple correcte com. de serv. [comissió de serveis]
n. de la t. [nota de la traductora]


En cas que l’abreujament es marqui amb una barra, s’ometen tots aquests elements gramaticals.

Exemple correcte f/m [a favor meu]
m/o [a la meva ordre]


En qualsevol cas, al marge d’aquests procediments generals d’abreujament, convé saber que únicament són admissibles les abreviatures que representen un estalvi, com a mínim, de tres caràcters de la paraula desenvolupada.

Exemple correcte ll. [llatí]
Exemple inadequat llat.
Exemple correcte v. [vegeu]
Exemple inadequat veg.


A més, a l’hora de crear una abreviatura, cal tenir en compte el principi d’eficiència: és a dir, mantenir la màxima informació amb el mínim de lletres. Així, entre les diverses abreviatures possibles per a una mateixa paraula, sempre hi ha una forma preferible, atès que conté la informació necessària per reconèixer el mot del qual prové.


Exemple correcte assign.  
[assignatura]  
   
Exemple inadequat a.
ass.
assignat.
Exemple correcte telec.        
[telecomunicacions]  



Exemple inadequat t.
tel.
telecom.
telecomun.
telecomunic.


Això no obstant, la manca d’espai pot condicionar la forma abreujada que calgui utilitzar. En una taula de columnes estretes, per exemple, potser s’haurà d’optar per les abreviatures més curtes (ass. o a. i tel. o t.), encara que siguin menys transparents.

D’altra banda, si hi ha dos mots que es poden abreujar de la mateixa manera, l’extensió de les abreviatures pot servir per desfer ambigüitats. Per exemple, si abreujar vegetals i vegetació, es poden utilitzar veg. per a vegetals i veget. per a vegetació, o bé v. per a vegetals i veg. per a vegetació.

Escriptura d’abreviatures 


Accents 

Les abreviatures, que es llegeixen com el desenvolupament corresponent, mantenen els accents i les dièresis de la paraula sencera.

Exemple correcte màx.  [màxim]
aïll.    [aïllant]
apaïs. [apaïsat]

Majúscules 

En general, la lletra inicial de l’abreviatura, o de cada element que la forma, s’escriu amb majúscula o minúscula segons com s’escrigui el mot sencer.

Exemple correcte al. [alemany]
set. [setembre]
d. de C. [després de Crist]
J. M. de Sagarra [Josep Maria de Sagarra]
Mgfca. Sra. [Magnífica Senyora]
Fac. de Med. [Facultat de Medicina]
Dept. de Biol. Veg. [Departament de Biologia Vegetal]


En són una excepció les formes abreujades dels tractaments de respecte (de caràcter civil, acadèmic i eclesiàstic) que precedeixen els noms propis, les quals s’escriuen sempre amb la inicial en majúscula, encara que el mot desenvolupat vagi amb minúscula.

Exemple correcte Sra. [senyora]
Dr. [doctor]
Prof. [professor/a]
Mn. [mossèn]
Sta. [santa]


D’altra banda, després d’un punt i a inici de paràgraf o d’apartat, les abreviatures —com qualsevol altra paraula— s’escriuen amb majúscula inicial.

Exemple correcte Sra. Anna Martorell
C. dels Horts, 2
08041 Barcelona

Exemple correcte Núm. de referència: 24387


És més, si tot el text s’ha escrit amb majúscules, les abreviatures que hi puguin aparèixer han de consignar-se amb totes les lletres en majúscula.

Exemple correcte AULA NÚM. 13
CAP D’ESTUDIS DE LA FAC. DE BIOL.

Cursiva 

Generalment les abreviatures s’escriuen de la mateixa manera que les expressions desenvolupades corresponents. Així, per exemple, una abreviatura pot anar en cursiva quan se’n fa un ús metalingüístic o quan apareix en el títol d’una obra:

Exemple correcte L’abreviatura núm. equival a la paraula número.
En un discurs, no és convenient dir etc. tan sovint.

Exemple correcte Ha escrit un altre Dr. Jekyll i Mr. Hyde.
Veurem La Sra. Parker i el cercle viciós.


També s’escriuen en cursiva les abreviatures que corresponen als manlleus no admesos per la normativa; la resta, en canvi, s’escriu en rodona.
             
Exemple correcte a. m. [ante meridiem]
n. b. [nota bene]

Exemple correcte c. [circa]
íd. [ídem]


En les referències bibliogràfiques, els llatinismes, siguin acceptats o no per la normativa, hereten les característiques tipogràfiques de l’element a què es refereixen i, per tant, es consignen en rodona, cursiva o versaletes, segons la posició que ocupen.

Referent a…
Tipus de lletra
Abreviatura
autor
versaletes
íd. [ídem]
títol
cursiva
op. cit. [opus citatum]
loc. cit. [loco citato]


En les obres lexicogràfiques, en què l’esforç de síntesi és important, les abreviatures solen destacar-se amb lletra cursiva, versaletes o qualsevol altre tipus de lletra diferent del general del text; així s’estalvien el punt final.

Exemple correcte pou m geomorf En un avenc, cavitat vertical. || fís En electroestàtica, cos carregat negativament, generalment d’aspecte puntual, al qual arriben les línies de camp. || mar Part de la bodega d’una embarcació que correspon verticalment a cada escotilla.

Punt o barra 

L’ús de punts o de barres inclinades per formar abreviatures depèn dels usos establerts, i de vegades serveix per evitar confusions.

Exemple correcte t. [tarifa]
t/ [taló]

Exemple correcte s. n. [sense nom]
s/n [sense número]


Com a norma general, quan s’utilitzen punts s’han de mantenir tots els elements (articles i preposicions) de l’expressió que s’abreuja. En canvi, quan s’utilitzen barres, aquests elements s’obvien.

Exemple correcte n. de l’e. [nota de l’editor]
v. i p. [vist i plau]

Exemple correcte e/p [efecte a pagar]
b/n [blanc i negre]


Aquest criteri només s’aplica dins el sintagma abreujat; no afecta els elements que segueixen una abreviatura.

Exemple correcte c. d’Enric Granados, 38-40
c. del Peix de la Palla, 7


Ara bé, si calgués reduir l’espai que ocupa una adreça, per exemple, es poden suprimir la preposició i l’article que segueixen les designacions genèriques abreujades de les vies públiques o directament obviar aquestes abreviatures, si això no és confusionari.

Exemple correcte c. Enric Granados, 38-40
Enric Granados, 38-40

Exemple correcte c. Peix de la Palla, 7
Peix de la Palla, 7


Les barres i els punts no es poden combinar com a marques per abreujar sintagmes.

Exemple correcte c/c [compte corrent]
Exemple inadequat c./c.
Exemple correcte m/fra [la meva factura]
Exemple inadequat m/fra.


Cal no confondre, però, la barra d’abreviació (s/d, sense data) amb la barra de partició (km/h, kilòmetres per hora). No s’han de suprimir els punts abreviatius d’elements abreujats separats per una barra de partició.

Exemple correcte f. [femení]
m. [masculí]
f./m. [femení o masculí]

Exemple correcte p. [pàgina]
u. [unitat]
p./u. [pàgines per unitat]

Puntuació 

Malgrat que no es recomana que s’incloguin abreviatures dins un text, en cas que n’hi hagi, s’han de mantenir els signes de puntuació que regeixen per als textos.

Exemple correcte Si trobo el núm. de tel., li faré un truc quan arribi.

Exemple correcte Hi ha un saldo de 300 euros, f/v.


Quan s’utilitza el punt per abreujar, i aquest coincideix amb el final d’una frase, només es manté el punt de fi d’oració.

Exemple correcte Hi fa constar l’editor del text, el traductor, l’autor del pròleg o de la il·lustració, etc. El nom i el cognom s’escriuen en aquest mateix ordre.

Exemple correcte El manuscrit no pot superar les 300 p. Altrament, quedarà fora de concurs.


De la mateixa manera, se suprimeix el punt que marca una abreviatura si va seguit de punts suspensius.

Exemple correcte És convenient que signeu vosaltres mateixos les resolucions. Eviteu, doncs, les formes del tipus p. a., p. o., p. p...

Exemple correcte Podeu abreujar el mot telecomunicacions de maneres diferents: t., tel., telec...


En la resta de casos, es mantenen tant la marca d’abreviació com el signe de puntuació corresponent.

Exemple correcte En els escrits en castellà, francès, anglès, alemany, etc., s’escriu només amb majúscula la inicial del primer mot.

Exemple correcte Hi havia embotits, formatges, fumats, etc.; picantons, cabrits, garrins, etc.; confitures, matons, torrons, etc.

Exemple correcte Ref.: 503/938

Exemple correcte És capaç de discriminar les unitats —els sons, els mots, etc.— que componen els enunciats.

Exemple correcte Si feu servir caràcters no previstos (lletres hebrees, gregues, etc.), marqueu-los en vermell.

Exemple correcte Us heu adonat que ha publicat barbaritats, insults, injúries, mentides, etc.!

Exemple correcte Heu rebut cap notificació sobre impagaments, morositat, restricció de crèdits, etc.?

Espais 

En les abreviatures de sintagmes, o fragments formats per més d’un element, s’han de deixar els mateixos espais en blanc entre els elements desenvolupats i els elements abreujats per mitjà d’un punt.

Exemple correcte p. ex. [per exemple]
p. o. [per ordre]


En els textos científics, hi ha la tendència a no deixar blancs quan l’abreviatura és composta. Si es tria aquesta opció, cal ser coherent i mantenir-la al llarg de tot el text i en totes les formes abreujades.

Exemple correcte a.a. [aminoàcid]
i.v. [intravenós]
v.o. [via oral]


Si s’usa la barra com a marca d’abreviació, els espais que hi havia entre els elements desenvolupats no es mantenen.

Exemple correcte r/m [referència meva]
s/d [sense data]

Partició 

Malgrat que no és aconsellable que s’incloguin abreviatures dins un text, en cas que n’hi hagi, no s’han de partir mai a final de ratlla.

Exemple correcte Es prolonga
l’autop. C-32
des de Palafolls
fins a Tordera.
Exemple inadequat Es prolonga l’au-
top.
C-32
des de Palafolls
fins a Tordera.
Exemple correcte La disposició
derog. única
n’especifica la
normativa.
Exemple inadequat La disposició de-
rog.
única
n’especifica la
normativa.


Les abreviatures compostes també s’han de mantenir juntes.

Exemple correcte Els experts en
dr. const. diuen
que no a la moció.
Exemple inadequat Els experts en dr.
const.
diuen que
no a la moció.
Exemple correcte Com que és un
v. tr. ha de dur
un complement.
Exemple inadequat Com que és un v.
tr.
ha de dur un
complement.


Tampoc no es pot separar, en un canvi de ratlla, l’abreviatura de la xifra o del mot que acompanya.

Exemple correcte Ja té 350 p.
redactades.
Exemple inadequat Ja té 350
p. redactades.
Exemple correcte La ciutat tenia
30.000 h.
fa dues dècades.
Exemple inadequat La ciutat tenia 30.000
h. fa dues dècades.


Exemple correcte La classe de la Prof. Rius
s’ha suspès.
Exemple inadequat La classe de la Prof.
Rius s’ha suspès.
Exemple correcte Viuen al
pg. de la Llibertat.
Exemple inadequat Viuen al pg.
de la Llibertat.


Pel que fa als antropònims, això s’aplica a noms compostos amb algun dels elements abreujats o a noms abreujats respecte als cognoms.

Exemple correcte Josep A.
Massip
Exemple inadequat Josep
A. Massip
Exemple correcte M. Lluïsa
Coll
Exemple inadequat M.
Lluïsa Coll

Exemple correcte J. A. Massip
Exemple inadequat J. A.
Massip
Exemple correcte M. L. Coll
Exemple inadequat M. L.
Coll


Per mantenir junts aquests elements en un document, es disposa, entre d’altres, de l’espai inseparable, un caràcter especial que serveix precisament per evitar que dues seqüències quedin separades a final de ratlla.

En general, per inserir un espai inseparable amb un processador de textos només cal prémer la barra espaiadora mentre es manté premuda la tecla de control i la de majúscules. En llenguatge HTML, s’ha d’editar el codi font i escriure &nbsp; en comptes d’un espai convencional.

Pronunciació d’abreviatures 

Per llegir una abreviatura es recorre a l’expressió desenvolupada corresponent.

Exemple correcte aproximadament [aprox.]
Exemple inadequat aprox
Exemple correcte etcètera [etc.]
Exemple inadequat e te ce
Exemple correcte per ordre [p. o.]
Exemple inadequat pe o
Exemple correcte Josep Maria Flotats [J. M. Flotats]
Exemple inadequat jota ema Flotats

Femení i plural en les abreviatures 

Les abreviatures que contenen el segment final del mot sencer expressen femení o plural si el mot del qual provenen flexiona en gènere o nombre.

Exemple correcte Dr. [doctor], Dra. [doctora], Drs. [doctors], Dres. [doctores]
nre. [nombre], nres. [nombres]


La resta són invariables.

Exemple correcte núm. 63 [número 63], núm. 63-89 [números 63-89]
p. 34 [pàgina 34], p. 34-87 [pàgines 34-87]


Ara bé, els determinants o adjectius que poden acompanyar aquestes abreviatures invariables han de consignar-se, si escau, en femení o en plural.

Exemple correcte els núm. vermells [els números vermells]
les bibl. universitàries [les biblioteques universitàries]


D’altra banda, cal tenir en compte aquells casos en què la formació del plural comporta la modificació de lletres.

Exemple correcte ctra. [carretera], ctres. [carreteres]
fra. [factura], fres. [factures]


En el plural dels sintagmes abreujats, al marge que les abreviatures tinguin plural o no, s’han de respectar les variacions d’articles i de preposicions.

Exemple correcte n. de l’a. [nota de l’autora], n. de les a. [nota de les autores]
n. del r. [nota del redactor], n. dels r. [nota dels redactors]


Convé no duplicar lletres per fer el plural.

Exemple inadequat pp. [pàgines]
nn. [notes]
ss. [segles o següents]
vv. [versos]

Apostrofació de les abreviatures 

Les abreviatures s’apostrofen seguint la norma general, de manera que l’article singular (el, la) i la preposició de es comporten de la mateixa manera que si els seguissin els mots sencers.

Exemple correcte l’apt. 4 [apartat]
el cap. 8 [capítol]

Exemple correcte l’esc. de pares [escola]
la univ. pública [universitat]

Exemple correcte un llibre d’H. Mas [Hermínia]
una obra de F. Eiximenis [Francesc]

Doble tractament: sigla o abreviatura, símbol o abreviatura 

Hi ha paraules que admeten més d’una opció d’abreujament: com a abreviatures i com a sigles o símbols.

Sigla o símbol
Abreviatura
Desenvolupament
DL
dip. leg.
dipòsit legal
SL
s. l.
societat limitada
en
angl.
anglès
de
al.
alemany


En general, sempre que sigui possible, és preferible utilitzar les sigles, a causa de l’estalvi d’espai, o els símbols, a causa del seu ús internacional, que les abreviatures. Ara bé, abans de decidir-se per una opció o una altra, cal tenir en compte el context, atès que no sempre són formes intercanviables.

En un text de caràcter general, sense projecció internacional, probablement convindran més les abreviatures de llengua (cat. o cast.) que els símbols corresponents (ca o es). En canvi, en un text sobre el trànsit aeri, caldrà utilitzar la sigla BCN, en comptes de l’abreviatura Barna. i, en una llista d’unitats monetàries antigues, serà preferible el símbol PTA que l’abreviatura pta.

Al marge del tipus de text, el context també pot determinar el tipus d’abreviació que cal utilitzar. Per exemple, les categories dels cossos de seguretat de l’Estat (capità, sergent, tinent) es poden abreujar per mitjà d’abreviatures (cpt., sgt., tt.) o de sigles (CT, SG, TT). Les abreviatures es fan servir dins text seguit, sobretot davant noms de persona, i les sigles es reserven per als casos en què es fa un ús genèric del càrrec, especialment en taules o gràfics.

Sigles 

Una sigla és una lletra o un conjunt de lletres, normalment inicials, que s’utilitzen com a forma abreujada d’un conjunt de mots.

Exemple correcte CAP [centre d’assistència primària]
Exemple correcte FMI [Fons Monetari Internacional]
Exemple correcte DAU [documents administratius universitaris]
Exemple correcte IVA [impost sobre el valor afegit]
Exemple correcte SN [sintagma nominal]
Exemple correcte PIB [producte interior brut]

Formació i escriptura de sigles 

Generalment, les sigles estan formades a partir de la lletra inicial de cada un dels mots que la constitueixen.

Les paraules gramaticals —com ara els articles, les preposicions i les conjuncions— no acostumen a formar part de la sigla.

Exemple correcte ICS [Institut Català de la Salut]


En general, s’escriuen amb majúscula, excepte les sigles lexicalitzades.

Exemple correcte PAS [personal d’administració i serveis]

Exemple correcte làser [light amplification by stimulated emission of radiation]
Exemple correcte sida [síndrome d’immunodeficiència adquirida]


S’escriuen sense cap punt després de cada lletra.

Exemple correcte ICE [Institut de Ciències de l’Educació]

Exemple incorrecte I.C.E. [Institut de Ciències de l’Educació]


S’escriu punt final si correspon al final de frase (o sintagma).

Exemple correcte Caldrà tenir en compte les actuacions que durà a terme l’ICE.

Exemple correcte L’ICE. ESTRUCTURA I FUNCIONAMENT


S’escriuen sense espais en blanc entre les lletres.

Exemple correcte FBG [Fundació Bosch i Gimpera]

Exemple incorrecte F B G [Fundació Bosch i Gimpera]


S’escriuen sense accent gràfic, excepte les sigles lexicalitzades.

Exemple correcte IPC [índex de preus de consum]

Exemple correcte làser
 

Són indivisibles —no es poden partir a final de ratlla—, llevat que es tracti de les sigles que s’escriuen sols amb majúscula inicial o que s’hagin lexicalitzat.

Exemple correcte Benelux
Exemple correcte Incasol
Exemple correcte làser
Exemple correcte sida


Algunes sigles estan formades per més lletres que les estrictament inicials que els mots que la componen, per fer-les més llegibles, per distingir-les d’altres sigles, etc.

Exemple correcte CIDOB [Centre d’Informació i Documentació de Barcelona]


Hi ha altres sigles que no estan formades per les inicials dels mots que la componen perquè responen a altres criteris personals, comercials, etc.

Exemple correcte TERMCAT [Centre de Terminologia Catalana]


Altres sigles incorporen algun element com ara una preposició, una conjunció, un article, etc. que pot anar en majúscula o minúscula. De tota manera aquesta opció no és recomanable a l’hora de formar noves sigles.

Exemple correcte UdG [Universitat de Girona]
Exemple correcte CCiT [Centres Científics i Tecnològics]
Exemple correcte CiU [Convergència i Unió]
Exemple correcte UNE [una norma española]
Exemple correcte PIME [petita i mitjana empresa]


Hi ha altres sigles que estan formades a partir de mots compostos i que inclouen les inicials dels seus formants.

Exemple correcte SCT [Serveis Cientificotècnics]
Exemple correcte TN [Telenotícies]


Algunes sigles contenen una xifra o algun símbol. De vegades van amb guionet.

Exemple correcte TV3
Exemple correcte C-34
Exemple correcte 20 N
Exemple correcte ERx [exploració radiogràfica]
Exemple correcte R18 [Renault 18]
Exemple correcte R + D [Recerca i Desenvolupament]
Exemple correcte E 380


Les sigles i els acrònims que es poden llegir s’acostumen a escriure com un nom propi, és a dir, només amb la majúscula inicial.

Exemple correcte Sedec [Servei d’Ensenyament Català]
Exemple correcte Renfe
Exemple correcte Unesco

 
En l’àmbit de la biblioteconomia i la documentació, per designar títols d’obres, es poden utilitzar sigles amb alguna minúscula enmig o al final, per la gran quantitat de publicacions que podrien tenir la mateixa sigla.

Exemple correcte DECat [Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana]


En l’àmbit jurídic i científic, també es poden utilitzar sigles amb alguna minúscula enmig o al final.

Exemple correcte LECr [Llei d’enjudiciament criminal]
Exemple correcte IFI-IgM [immunofluorescència indirecta per a la detecció d’immunoglobulina M]

Plural en les sigles 

Les sigles són invariables i només pluralitzen els elements del sintagma nominal que les determinen.

Exemple correcte els PC [personal computer]
Exemple correcte algunes ONG
Exemple correcte fem servir CD verges


El plural no s’ha de fer afegint-hi una s.

Exemple inadequat els PCs

Exemple incorrecte els PC’s


Tampoc s’ha de fer la duplicació de les sigles. Hi ha, però, algunes sigles que ja han quedat fixades per l’ús.

Exemple correcte CCOO [Comissions Obreres]
Exemple correcte PPCC [Països Catalans]
Exemple correcte JJOO [Jocs Olímpics]


Les sigles lexicalitzades tenen forma de plural.

Exemple correcte làsers

Apostrofació de les sigles 

  • Davant de sigles que es llegeixen com a mots, els articles el i la i la preposició de s’apostrofen d’acord amb les regles d’apostrofació.

    Exemple correcte l’IEC, l’INEFC, l’OGO

    Exemple correcte l’ISO, l’OTAN, l’UCI

    Exemple correcte d’INCAVI, d’IVA, d’UNICEF


    L’article la no s’apostrofa tampoc davant de sigles femenines començades per i o u àtones (precedides o no de la consonant hac).

    Exemple correcte la INTERPOL, la UNESCO, la UEFA


    Davant de sigles que comencen per i o u semivocàliques, no s’apostrofa.

    Exemple correcte el IEN, la UOC, de IATA


    Tampoc no s’apostrofa l’article femení la ni la preposició de davant sigles que comencen per f + consonant o s + consonant.

    Exemple correcte la FCAC, la SCATERM

    Exemple correcte de FNEC, de SMEG


  • En el cas de sigles que es llegeixen lletra per lletra i que comencen amb vocal, també se segueix la norma general.

    Exemple correcte l’ATS, l’ONG, l’URL

    Exemple correcte d’HTML, d’IPC, d’UGT


    Cal tenir en compte que l’accent recau sempre sobre la darrera lletra.

    L’article la no s’apostrofa mai, doncs, davant de sigles femenines començades per i o u (precedides o no de la consonant hac) que es lletregen.

    Exemple correcte la UB, la ITS, la ITV


  • En el cas de sigles que es llegeixen lletra per lletra i que comencen amb consonant, s’apostrofen seguint la norma general quan la inicial del nom de la consonant és una vocal.

    Exemple correcte l’FM, l’RD, l’N-II

    Exemple correcte d’LSD, d’FP, d’RNA

Aspectes tipogràfics de les sigles 

Habitualment, les sigles s’escriuen en rodona, no pas en cursiva, encara que corresponguin a denominacions estrangeres o a títols d’obres.

Exemple correcte un DVD [digital video disc]
Exemple correcte la GEC [Gran enciclopèdia catalana]


En el cas dels usos metalingüístics de les sigles, també s’han d’escriure en cursiva.

Remarques sobre les sigles 

Traducció de sigles

Les sigles que corresponen a noms propis d’organismes, d’entitats, de partits polítics, d’empreses, etc. que s’han traduït, normalment no es tradueixen. És recomanable, doncs, mantenir aquestes sigles en la llengua originària. El que es pot traduir és la denominació.

Exemple correcte IRA [Irish Republican Army = Exèrcit Republicà Irlandès]

Exemple correcte RENFE [Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles = Xarxa Nacional de Ferrocarrils Espanyols]


Hi ha, però, algunes sigles que han estat creades d’acord amb la traducció del nom que representen. En aquest cas cal utilitzar la versió catalana de les sigles d’altres llengües.

Exemple correcte PNB [Partit Nacionalista Basc]

Exemple correcte EUA [Estats Units d’Amèrica]

Exemple incorrecte USA [United States of America]

Exemple correcte OAP [Organització per a l’Alliberament de Palestina]

Exemple correcte OTAN [Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord]

Exemple incorrecte NATO [North Atlantic Treaty Organization]


Pel que fa a les sigles d’organismes, d’institucions internacionals, etc. no catalanitzades o que vacil·len, és aconsellable seguir, entre d’altres, el Diccionari d’abreviacions (Mestres i Guillén, 1992), sempre que sigui possible. En els altres casos cal recollir-les un cop s’hagin normalitzat.

Si les sigles pertanyen a un alfabet no llatí s’adapten per transcripció de la forma original.

Exemple correcte KGB [Komitet Gosudárstvennoe Bezopásnosti] [Comitè de Seguretat de l’Estat]



Gènere de les sigles d’origen estranger

El gènere i el nombre de les sigles d’origen estranger es correspon, generalment, amb el gènere i el nombre del primer mot del nom català sense abreujar.

Exemple correcte la CIA [l’Agència Central d’Intel·ligència]

Exemple correcte la FAO [l’Organització per a l’Alimentació i l’Agricultura]

Exemple correcte el KGB [el Comitè de Seguretat de l’Estat]

Exemple correcte l’URL [el localitzador uniforme de recursos]



Pèrdua de l’article

De vegades algunes sigles, en contextos formals, perden l’article.

Exemple correcte FECSA ja ha anunciat les noves tarifes per a l'any vinent.

Exemple correcte Renfe ha posat uns autocars al servei dels usuaris.


Desenvolupament de les sigles

Seguint el criteri general de les abreviacions, no s’ha de fer un ús abusiu de les sigles. Avui en dia, però, és imprescindible en molts casos l’ús de sigles per l’estalvi de temps i espai que comporten. Per assegurar que aquestes sigles seran entenedores per als lectors del text, cal que la primera vegada que s’hi usen apareguin entre parèntesis i precedides de la forma desenvolupada corresponent o que aparegui la forma desenvolupada després de la sigla entre parèntesis. Aquesta darrera recomanació no es té en compte quan les sigles són molt conegudes (ICE, Renfe o BOE, per exemple).

Exemple correcte L’Institut Català de la Salut (ICS) ja ha presentat l'informe anual.

Exemple correcte els trastorns de comportament alimentari (TCA)

Exemple correcte els TCA (trastorns de comportament alimentaris)

Exemple correcte l’IVA


Acrònims

Un cas especial són els acrònims, que es formen amb la unió d’una o més lletres o síl·labes, inicials, centrals o finals, de les paraules d’un sintagma. Segueixen, en general, les mateixes regles que s’han exposat i poden lexicalitzar-se, però només s’escriuen amb majúscula inicial si són noms propis. Aquests darrers —llevat de Benelux i algun altre— es poden escriure íntegrament amb majúscules o sols amb la inicial majúscula.

Exemple correcte radar [radio detecting and ranging]
Exemple correcte els radars, la radarastronomia
Exemple correcte bit [binary digit]
Exemple correcte vuit bits


Exemple correcte el Benelux [België, Nederland, Luxembourg]

Exemple correcte l’Incasol [Institut Català del Sòl]

Exemple correcte el Banesto [Banco Español de Crédito]

Exemple correcte RENFE / Renfe [Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles]


Sigles lexicalitzades

Les sigles lexicalitzades funcionen com a termes i, per tant, s’escriuen amb minúscula, tenen forma de plural, es poden accentuar si cal i poden formar derivats.

Exemple correcte làser

Exemple correcte làsers

Exemple correcte les pimes

Símbols 

Un símbol és un signe gràfic, format per lletres, xifres o pictogrames, que representa la forma abreujada d’una paraula, un concepte o un valor, generalment de l’àmbit de la física, la química, les matemàtiques o altres especialitats de la ciència o la tècnica. Aquest abreujament afecta només l’escriptura, ja que per llegir un símbol es recorre al mot o a l’expressió sencers.

S’escriu…
Es llegeix…
30 m
trenta metres
de m3 a kWh
de metre cúbics a kilowatts hora
340 m/s
340 metres per segon
4 ¤/kg
quatre euros el quilo
15 °C
quinze graus Celsius
una molècula de H2O
una molècula d’aigua
vents de component SE
vents de component sud-est
aeroport de BCN
aeroport de Barcelona


Els símbols responen, majoritàriament, a convencions, generalment de caràcter internacional, adoptades per organismes estandarditzadors reconeguts. Per tant, no només no les creen lliurement els usuaris d’una llengua, sinó que són les úniques abreviatures d’utilització obligatòria.

Aquesta convencionalitat simplifica i assegura l’intercanvi d’informació i la comprensió interlingüística en diferents camps, especialment de la ciència i de la tècnica. De fet, els símbols són el cas menys conflictiu d’abreviació, on es presenten menys vacil·lacionas i hi ha uns criteris més homogenis.

Són característiques dels símbols, més enllà del caràcter oficial que tenen (que és el seu tret distintiu), l’omissió del punt abreviatiu i de la marca de plural.

Exemple correcte 70 cm de gruix de neu
Exemple incorrecte 70 cm. de gruix de neu
Exemple correcte les 24 h del dia
Exemple incorrecte les 24 h. del dia

Exemple correcte 30 kg de patates
Exemple incorrecte 30 kgs de patates
Exemple correcte 122 km d’autopista
Exemple incorrecte 122 kms d’autopista


Com a norma general, aplicable a la resta d’abreviacions, els símbols s’han d’utilitzar amb mesura, sempre amb el convenciment que els lectors els interpretaran correctament. A fi de garantir-ne la comprensió, se’n pot explicar el significat la primera vegada que apareixen en un text o es pot recórrer a les llistes d’abreviatures prèvies.

Actualment, hi ha establerts símbols nacionals o internacionals per representar el sistema internacional d’unitats, els elements químics, les llengües, les monedes o els noms dels països. També tenen valor simbòlic els punts cardinals o les matrícules de cotxe, per exemple.

Formació de símbols 

Els símbols poden fer-se amb caràcters de menes diferents, alfabètics o no alfabètics, com ara pictogrames o xifres, i combinar-se entre si.

Alguns es formen amb lletres de l’alfabet llatí —que sovint provenen d’antigues abreviatures que es corresponen amb l’inici de la paraula desenvolupada—; d’altres es fan amb lletres gregues, indistintament en majúscula o en minúscula; fins i tot n’hi ha de mixtos, amb caràcters grecs i llatins.

Exemple correcte Au [or, del llatí aurum]
Na [sodi, del llatí natrium]

Exemple correcte Ω [ohm]
ω [velocitat angular]

Exemple correcte µm [micròmetre]
Nω [densitat de modes de vibració]


Hi ha símbols que s’han fet tradicionalment a base de signes no alfabètics particulars.

Exemple correcte ° [grau]
§ [paràgraf]
+ [suma]
% [tant per cent]


En alguns casos, els tipus de lletra, com ara la cursiva o la negreta, esdevenen trets identificatius i definidors. Les majúscules i minúscules solen ser distintives i no intercanviables. Els superíndexs i subíndexs, amb significat específic, poden aportar precisió i matisos.

Exemple correcte m [metre (unitat del sistema internacional)]
m [massa (magnitud)]
m [moment dipolar magnètic (vector)]

Exemple correcte M [mega- (prefix del sistema internacional)]
M [massa molar (magnitud)]
M [imantació (vector)]

Exemple correcte me [massa de l’electró en repòs (constant física)]
mn [massa del neutró en repòs (constant física)]
mp [massa del protó en repòs (constant física)]

Escriptura de símbols 

Els símbols s’escriuen sense punt abreviatiu, llevat que apareguin al final de la frase en què s’insereixen.

Exemple correcte 20.30 h [hores]
Exemple correcte Arriba a les 20.30 h.
Exemple correcte 10 cm [centímetres]
Exemple correcte Mesura 10 cm.
Exemple correcte 50 ¤ [euros]
Exemple correcte El preu d’inscripció és de 50 ¤.
Exemple correcte 10 % [tant per cent]
Exemple correcte Ofereixen descomptes del 10 %.


Si en el símbol hi ha més d’un element, no es deixen espais en blanc entre els diferents caràcters.

Exemple correcte ENE [est-nord-est]
g/cm3 [gram per centímetre cúbic]
°C [graus Celsius]
χ2 [khi quadrat]
kWh [kilowatt hora]
m3 [metres cúbics]
K2SO4 [sulfat potàssic]


Aquests símbols compostos, formats per més d’un caràcter, no s’han de partir a final de ratlla.

Exemple correcte L’ascensió és en sentit
ENE, per vèncer el desnivell.
Exemple incorrecte L’ascensió és en sentit E-
NE
, per vèncer el desnivell.
Exemple correcte S’estableix una xarxa d’enlla-
ços d’hidrogen amb ClO4 i
H2O.
Exemple incorrecte S’estableix una xarxa d’enlla-
ços d’hidrogen amb ClO4 i H2
O
.


Sovint, els símbols acompanyen xifres, que expressen quantitats. Segons el sistema internacional, en aquests casos, s’ha de deixar un espai entre la xifra i el símbol.

Exemple correcte 2 m
Exemple incorrecte 2m
Exemple correcte 440 kg
Exemple incorrecte 440kg
Exemple correcte 500 ¤
Exemple incorrecte 500¤
Exemple correcte 35 %
Exemple incorrecte 35%


Són un cas especial, i s’escriuen sense deixar blanc entre el símbol i la xifra que acompanya, els signes del sistema sexagesimal que representen els graus, els minuts i els segons.

Exemple correcte 32° [graus]
28 [minuts]
14 [segons]
Exemple correcte 32° 28 14




En qualsevol cas, no es pot separar, en un canvi de ratlla, el símbol de la xifra.

Exemple correcte La massa m1 està en repòs, a
m de distància.
Exemple incorrecte La massa m1 està en repòs, a 2
m de distància.
Exemple correcte La càrrega màxima és de
440 kg.
Exemple incorrecte La càrrega màxima és de 440
kg.
Exemple correcte T’estenc un xec per valor de
500 , per indicació de la cap
de l’oficina.
Exemple incorrecte T’estenc un xec per valor de 500
, per indicació de la cap de l’oficina.
Exemple correcte Han de tenyir la membrana en
una solució d’àcid acètic al
35 %.
Exemple incorrecte Han de tenyir la membrana en
una solució d’àcid acètic al 35
%.


Els símbols referits a una unitat només es poden fer servir quan formen part d’una fórmula o quan aquesta unitat s’expressa amb xifres:

Exemple correcte 15 km (o 15 quilòmetres)

Exemple incorrecte quinze km

Plural en els símbols 

Els símbols són invariables: no admeten cap marca de plural, encara que el concepte que abreugen o representen (paraules, sintagmes, valors) en tingui.

Exemple correcte 53 km [quilòmetres]
Exemple correcte 500 cm [centímetres]
Exemple correcte 250 g [grams]
Exemple correcte 20 h 30 min [hores, minuts]

Apostrofació dels símbols 

En general, no s’apostrofa davant dels símbols.

Exemple correcte El O, el Es, el Sb i el Au són símbols d’elements químics.
El AgNaSO4 és sulfat de plata i sodi.
Tot seguit cal afegir la Ag a la solució.

Exemple correcte Ha llegat 3 milions de ¤.
La notació sin−1 es pot fer servir en comptes de arcsin.
La pèrdua de pes resulta de l’eliminació de H2O.


Els símbols dels punts cardinals es tracten com si fossin sigles i, si correspon, s’apostrofen.

Exemple correcte vent fluix i variable d’ENE i d’NNE


És preferible apostrofar els articles definits i la preposició de davant dels compostos d’especialitat en què el primer element és un símbol el nom del qual comença per una vocal.

Exemple correcte l’α-retinol [l’alfa-retinol]
d’L-dopamina 25 [d’eladopamina].

Casos particulars 


Ciències de la vida 


Genètica 

Alguns dels símbols utilitzats en genètica són els següents:

  • Cromosomes: s’escriuen en rodona.

    Exemple correcte x
    y


  • Gens: s’escriuen en cursiva.

    Exemple correcte LacA


  • Proteïnes: s’escriuen en rodona.

    Exemple correcte LacA


  • Fenotips: s’escriuen en rodona.

    Exemple correcte Lac+


  • Protooncogens: s’escriuen en cursiva.

    Exemple correcte sis


  • Localitzacions cromosòmiques: s’escriuen en rodona.

    Exemple correcte 6q22-24


Pel que fa a l’escriptura dels àcids ribonucleic i desoxiribonucleic i els seus tipus, cal tenir en compte el grau d’especialització del text a l’hora de triar entre la forma catalana o la corresponent anglesa, que funciona en l’àmbit internacional gairebé com a estàndard.

Si el text té un grau d’especialització mitjà o elevat, és recomanable utilitzar la forma anglesa. En els textos de la Universitat de Barcelona, per tant, convé utilitzar aquestes últimes formes, perquè són les que prefereixen els especialistes. En l’àmbit de la biologia cel·lular, a més, tenen un ús internacional, fixat i recomanat per la Comissió Combinada de Nomenclatura Bioquímica IUPAC-IUB.

denominació
català
anglès
àcid desoxiribonucleic
ADN
DNA
àcid desoxiribonucleic mitocondrial
ADNmit
mtDNA
àcid ribonucleic
ARN
RNA
àcid ribonucleic de transferència
ARNt
tRNA
àcid ribonucleic missatger
ARNm
mRNA
àcid ribonucleic ribosòmic
ARNr
rRNA


El símbol corresponent a la unitat de massa atòmica unificada dalton (pronunciat dàlton), que no és del sistema internacional d’unitats, és Da.
Bibliografia
Gene [en línia]. <http://www.ncbi.nlm.nih.gov/gene> [Consulta: 11 juny 2012].

Guidelines for human gene nomenclature [en línia]. <http://www.genenames.org/guidelines.html> [Consulta: 11 juny 2012].

Taxonomia 

Alguns dels símbols més utilitzats en taxonomia són els següents:

      sp. espècie (singular)
      spp. espècies (plural)
      ssp. subespècie
      cv. cultivar
      var. varietat
      f. forma
      × encreuament (híbrid)
      L. Linnaeus

El nom de l’autor de la nomenclatura segueix el nom científic i s’escriu abreujat i en rodona.

     
Exemple correcte Homo sapiens L.
Bibliografia
Comissió Internacional de Nomenclatura Zoològica. Codi Internacional de Nomenclatura Zoològica [en línia]. 4a edició. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2003. <cit.iec.cat/cinz/default.asp?opcio=2> [Consulta: 17 febrer 2016]

International Association for Plant Taxonomy. International Code of Nomenclature for Algae, Fungi and Plants (Melbourne Code) [en línia]. <www.iapt-taxon.org/nomen/main.php> [Consulta: 17 febrer 2016].

Física 


Unitats de mesura 

En general, els símbols de les unitats de mesura s’escriuen amb minúscules i rodona.

Exemple correcte 350 km [quilòmetres]
Exemple incorrecte 350 Km
Exemple correcte 24 h [hores]
Exemple incorrecte 24 H

             
Entre les excepcions, hi ha el cas del símbol del litre, que es pot escriure amb lletra majúscula per no confondre’l amb el número 1. Com que les dues opcions són possibles (l o L), en un mateix document, s’ha de ser coherent i fer servir sempre la mateixa forma.

Exemple correcte 2 l [litres]
2 L


També per evitar confusions, byte se sol abreujar internacionalment amb majúscula (B), atès que bit s’abreuja amb minúscula (b).

Exemple correcte 1 B = 8 b
Té una capacitat de memòria de 16 GB.


S’escriuen amb majúscula inicial els símbols d’unitats de mesura que provenen d’un nom propi (encara que el terme desenvolupat s’escrigui amb minúscula).
               
Exemple correcte J [joule]
W [watt]

Exemple correcte Hz [hertz]
Pa [pascal]

Exemple correcte dB [decibel, de deci- i bel]
°C [grau Celsius]


Els símbols dels múltiples més grans, que s’indiquen per mitjà de prefixos internacionals, també es consignen en majúscules.
                       
Exemple correcte Y [yotta]
M [mega]
Bibliografia
Taylor, Barry N. Guide for the Use of the International System of Units (SI) [en línia]. Washington: National Institute of Standards and Technology (NIST), 1995. <http://physics.nist.gov/cuu/pdf/sp811.pdf> [Consulta: 23 gener 2004].

Le Système international d’unités (SI) [en línia]. 7a ed. Bureau International des Poids et Mesures, 1998. <http://www1.bipm.org/utils/fr/pdf/brochure-si.pdf> [Consulta: 6 abril 2004].

Le Système international d’unités (SI). Suplement 2000. Addittions et corrections à la 7e édition (1998) [en línia]. Bureau International des Poids et Mesures, 2000. <http://www1.bipm.org/utils/en/pdf/si-supplement2000.pdf> [Consulta: 6 abril 2004].

Sistema internacional d’unitats 

El sistema internacional d’unitats (SI) està regulat per l’Oficina Internacional de Pesos i Mesures, que té per missió assegurar la unificació mundial de les mesures físiques.

A continuació s’ofereixen els quadres d’unitats que la mateixa Oficina recull en la seva documentació oficial.


Unitats SI de base

Magnitud
Unitat
Símbol
longitud
metre
m
massa
kilogram
kg
temps
segon
s
intensitat de corrent elèctric
ampere
A
temperatura termodinàmica
kelvin
K
quantitat de substància
mol
mol
intensitat lluminosa
candela
cd



Unitats SI derivades

Exemples d’unitats SI derivades expressades a partir de les unitats de base

Magnitud
Unitat
Símbol
superfície
metre quadrat
volum
metre cúbic
velocitat
metre per segon
m/s
acceleració
metre per segon al quadrat
m/s²
nombre d’ones
metre elevat a la menys u
m–1
densitat
kilogram per metre cúbic
kg/m³
volum específic
metre cúbic per kilogram
m³/kg
densitat de corrent elèctric
ampere per metre quadrat
A/m²
camp magnètic
ampere per metre
A/m
concentració (de quantitat de substància)
mol per metre cúbic
mol/m³
luminància
candela per metre quadrat
cd/m²
índex de refracció
(el nombre) 1
1



Unitats SI derivades que tenen un nom especial

Magnitud
Unitat
Símbol
Equivalències
angle pla
radian
rad
m · m¹ = 1
angle sòlid
estereoradian
sr
m² · m² = 1
freqüència
hertz
Hz
s¹
força
newton
N
m · kg· s²
pressió
pascal
Pa
N/m² = m¹ · kg · s²
energia, treball
joule
J
N · m = m² · kg · s²
potència, flux radiant
watt
W
J/s = m² · kg · s³
càrrega elèctrica, quantitat d’electricitat
coulomb
C
s · A
diferència de potencial elèctric, força electromotriu
volt
V
W/A = m² · kg · s³ · A¹
capacitància
farad
F
C/V = m² · kg¹ · s4 · A²
resistència elèctrica
ohm
Ω
V/A = m² · kg · s³ · A²
conductància elèctrica
siemens
S
A/V = m² · kg¹ · s³ · A²
flux magnètic
weber
Wb
V · s = m² · s¹ · A¹
densitat de flux magnètic
tesla
T
Wb/m² = kg · s² · A¹
inductància
henry
H
Wb/A = m² · kg · s² · A²
temperatura Celsius
grau Celsius
°C
K
flux lluminós
lumen
lm
cd · sr = m² · m² · cd = cd
il·luminació
lux
lx
lm/m² = m² · m–4 · cd = m² · cd
activitat (d’un radionúclid)
becquerel
Bq
s¹
dosi absorbida, kerma
gray
Gy
J/kg = m¹ · s²
dosi equivalent
sievert
Sv
J/kg = m¹ · s²



Exemples d’unitats SI derivades a partir d’altres unitats derivades

Magnitud
Unitat
Símbol
Equivalències
viscositat dinàmica
pascal segon
Pa · s
m¹ · kg · s¹
moment d’una força
newton metre
N · m
m² · kg · s²
tensió superficial
newton per metre
N/m
kg · s²
velocitat angular
radian per segon
rad/s
m · m¹ · s¹ = s¹
acceleració angular
radian per segon al quadrat
rad/s²
m · m¹ · s² = s²
densitat de flux de calor, irradiància
watt per metre quadrat
W/m²
kg · s³
capacitat de calor, entropia
joule per kelvin
J/K
m² · kg · s² · K¹
capacitat de calor específica, entropia específica
joule per kilogram kelvin
J/(kg · K)
m² · s²· k¹
energia específica
joule per kilogram
J/kg
m² · s²
conductivitat tèrmica
watt per metre kelvin
W/(m · K)
m · kg · s³ · K¹
densitat d’energia
joule per metre cúbic
J/m³
m¹ · kg · s²
força del camp elèctric
volt per metre
V/m
m · kg · s³ · A¹
densitat de càrrega (elèctrica)
coulomb per metre cúbic
C/m³
m³ · s · A
densitat de flux elèctric
coulomb per metre quadrat
C/m²
m² · s · A
permitivitat
farad per metre
F/m
m³ · kg¹ · s4 · A²
permeabilitat
henry per metre
H/m
m · kg · s² · A²
energia molar
joule per mol
J/mol
m² · kg · s² · mol¹
capacitat de calor molar, entropia molar
joule per mol kelvin
J/(mol · K)
m² · kg · s² · K¹ · mol¹
exposició (raigs X i γ)
coulomb per kilogram
C/kg
kg¹ · s · A
índex de dosi absorbida
gray per segon
Gy/s
m² · s³
intensitat energètica
watt per estereoradian
W/sr
m4 · m² · kg · s³ = m² · kg · s³
radiància
watt per metre quadrat estereoradian
W/(m² · sr)
m² · m² · kg · s³ = kg · s³



Prefixos SI

Factor
Prefix
Símbol
Factor
Prefix
Símbol
1024
yotta–
Y
10–1
deci–
d
1021
zetta–
Z
10–2
centi–
c
1018
exa–
E
10–3
mil·li–
m
1015
peta–
P
10–6
micro–
µ
1012
tera–
T
10–9
nano–
n
109
giga–
G
10–12
pico–
p
106
mega–
M
10–15
femto–
f
103
kilo–
k
10–18
atto–
a
102
hecto–
h
10–21
zepto–
z
101
deca–
da
10–24
yocto–
y



Altres unitats

Unitats que s’utilitzen conjuntament amb les SI

Magnitud
Unitat
Símbol
Equivalències
temps
minut
min
1 min = 60 s
temps
hora
h
1 h = 60 min = 3600 s
temps
dia
d
1 d = 24 h = 86 400 s
angle pla
grau
°
1° = (π/180) rad
angle pla
minut
1′ = (1/60)° = (π/10 800) rad
angle pla
segon
1″ = (1/60)′ = (π/648 000) rad
volum
litre
l, L
1 dm³ = 10³ m³
massa
tona
t
1 t = 10³ kg
neper
Np
1 Np = 1
bel
B
1 B = (1/2) ln 10 (Np)
energia cinètica
electró-volt
eV
1 eV ≈ 1,602 × 10–19 J
massa (constant de massa atòmica)
unitat de massa atòmica unificada
u
1 u ≈ 1,660 × 10–27 kg
longitud
unitat astronòmica
ua
1 ua ≈ 1,495 × 1011 m



Unitats que s’utilitzen conjuntament amb les SI, per a usos específics

Tot i que són unitats que s’utilitzen per a usos específics, és preferible evitar-ne l’ús.

Magnitud
Unitat
Símbol
Equivalències
longitud
milla nàutica
(mi)
1 milla nàutica = 1852 m
velocitat
nus
(mi/h)
1 milla nàutica per h = (1852/3600) m/s
superfície
àrea
a
1 a = 1 dam² = 10² m²
superfície
hectàrea
ha
1 ha = 1 hm² = 104 m²
pressió
bar
bar
1 bar = 0,1 MPa = 100 kPa = 1000 hPa = 105 Pa
longitud
àngstrom
Å
1 Å = 0,1 nm = 10–10 m
superfície
barn
b
1 b = 100 fm² = 10–28



Unitats del sistema cegesimal (CGS)

Són unitats obsoletes, utilitzades en els textos antics. És preferible no utilitzar-les.

Magnitud
Unitat
Símbol
Equivalències
treball, energia
erg
erg
1 erg = 10–7 J
força
dina
dyn
1 dyn = 10–5 N
viscositat dinàmica
poise
P
1 P = 1 dyn · s/cm² = 0,1 Pa · s
viscositat cinemàtica
stokes
St
1 St = 1 cm²/s = 10–4 m²/s
inducció magnètica
gauss
G
1 G correspon a 10–4 T
intensitat de camp magnètic
oersted
Oe
1 Oe correspon a (1000/4π) A/m
flux magnètic
maxwell
Mx
1 Mx correspon a 10–8 Wb
luminància
stilb
sb
1 sb = 1 cd/cm² = 104 cd/m²
il·luminació
fot
ph
1 ph = 104 lx
acceleració
gal
Gal
1 Gal = 1 cm/s² = 10²m/s²



Exemples d’altres unitats que no són del sistema internacional

Són unitats obsoletes, utilitzades en els textos antics. És preferible no utilitzar-les.

Magnitud
Unitat
Símbol
Equivalències
activitat radioactiva
curie
Ci
1 Ci = 3,7 × 1010 Bq
radiació electromagnètica
röntgen
R
1 R = 2,58 × 10–4 C/kg
dosi de radiació absorbida
rad
rad
1 rad = 1 cGy = 10² Gy
dosi de radiació equivalent
rem
rem
1 rem = 1 cSv = 10 ² Sv
longitud
unitat X
1 unitat X ≈ 1,002 × 10–4 nm
inducció magnètica
gamma
γ
1 γ = 1 nT = 10–9 T
densitat de flux
jansky
Jy
1 Jy = 10–26 W · m² · Hz¹
longitud
fermi
1 fermi = 1 fm = 10–15 m
massa
quirat mètric
(ct, c)
1 quirat mètric = 200 mg = 2 × 10–4 kg
pressió
torr
Torr
1 Torr = (1001 325/760) Pa
pressió
atmosfera normal
atm
1 atm = 101 325 Pa
energia
caloria
cal
1 cal15 = 4,1855 J
1 calIT = 4,1868 J
1 calth =4,184 J
longitud
micró
μ
1 μ = 1μm = 10–6 m
Bibliografia
Bureau International des Poids et Mesures. Le Système international d’unités (SI) [en línia]. 7a ed. Sèvres: BIPM, 1998. <http://www1.bipm.org/utils/fr/pdf/brochure-si.pdf> [Consulta: 18 desembre 2003].

Magnituds físiques 

Els símbols de les magnituds físiques són, en general, una sola lletra de l’alfabet grec o llatí, majúscula o minúscula, que s’ha de consignar en cursiva.

Exemple correcte θ [temperatura Celsius]
Δ [excés de massa]

Exemple correcte C [capacitat calorífica]
V [volum]

Exemple correcte m [massa]
p [pressió]


Els símbols es poden modificar mitjançant subíndexs o superíndexs, de significat específic. Quan els subíndexs i superíndexs siguin, per si mateixos, símbols de magnituds físiques o de nombres, s’escriuen en cursiva; la resta s’escriuen en rodona.

Exemple correcte Cp [capacitat calorífica a pressió constant]
CV [capacitat calorífica a volum constant]

Exemple correcte CB [capacitat calorífica de la substància B]
Vm [volum molar]


Els noms i els símbols de les magnituds físiques, tant bàsiques com derivades, són recomanacions de la IUPAP i la ISO. És possible, doncs, emprar altres símbols, sempre que se’n defineixi la notació i que aquesta s’ajusti a les regles generals. Ara bé, la comunicació científica serà més fàcil si se segueixen els estàndards internacionals.
Bibliografia
Unió Internacional de Química Pura i Aplicada. Magnituds, unitats i símbols en química física. [en línia]. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Secció de Ciències i Tecnologia, 2008, p. 22. <http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000049%5C00000040.PDF> [Consulta: 13 febrer 2014].

Constants físiques 

Els símbols de les constants físiques s’escriuen en cursiva, tant si són de l’alfabet grec com del llatí, i es consignen en majúscula o en minúscula, segons com se n’hagi fixat la grafia.

Exemple correcte α [constant d’estructura fina]
σ [constant de Stefan-Boltzmann]

Exemple correcte h [constant de Planck]
e [càrrega elemental]

Exemple correcte F [constant de Faraday]
G [constant de gravitació]


En alguns casos, les lletres, que s’escriuen en cursiva, poden anar acompanyades de subíndexs, que es consignen en rodona.

Exemple correcte μ0 [permeabilitat del buit]
γp [raó giromagnètica del protó]

Exemple correcte c2 [segona constant de radiació]
me [massa de l’electró en repòs]

Exemple correcte Eh [energia de Hartree]
NA [nombre d’Avogadro]
R [constant de Rydberg]
Bibliografia
Unió Internacional de Química Pura i Aplicada. Magnituds, unitats i símbols en química física [en línia]. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Secció de Ciències i Tecnologia, 2008. <http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000049%5C00000040.PDF> [Consulta: 13 febrer 2014].

Vectors, matrius i tensors 

En física, els vectors i les matrius es poden escriure en negreta cursiva i en majúscules o minúscules, segons com se n’hagi fixat la grafia.

Exemple correcte G [vector del reticle recíproc]
R [vector de posició]

Exemple correcte b [vector de Burgers]
k [vector d’ona]

Exemple correcte P [matriu de densitat]
S [matriu de dispersió]


Les matrius i els tensors s’escriuen, de vegades, en lletra negreta de pal sec (sans serif).

Exemple correcte S
T


Els vectors es poden caracteritzar alternativament mitjançant una fletxa i lletra cursiva.

Exemple correcte vector
vector


I, els tensors de segon rang, amb una doble fletxa i lletra cursiva.

Exemple correcte tensor de segon rang
tensor de segon rang
Bibliografia
Unió Internacional de Química Pura i Aplicada. Magnituds, unitats i símbols en química física [en línia]. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Secció de Ciències i Tecnologia, 2008. <http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000049%5C00000040.PDF> [Consulta: 13 febrer 2014].

Lletres 

Els símbols de les lletres es consignen en cursiva, atès el seu valor metalingüístic, a diferència dels noms corresponents, que s’escriuen en rodona.

Exemple correcte El mot tros s’escriu amb s final.
La j de majestat és una lletra fricativa.

Exemple correcte No sap pronunciar la erra.
En les fonts històriques figura amb ve baixa.


Quan serveixen per descriure una determinada forma s’escriuen en majúscula i rodona.

Exemple correcte Un regle amb forma de T.
Una corba com una S perfecta.


Les lletres poden encapçalar els apartats d’una enumeració. En aquest cas es componen en minúscula cursiva i convé que vagin acompanyades d’un parèntesi de tancament en rodona.

Exemple correcte El català oriental se subdivideix en els dialectes següents:
        a) rossellonès
        b) balear
        c) alguerès
        d) central


Les lletres que es refereixen a un croquis, un plànol, una figura o una part d’un document, també s’escriuen en minúscula i cursiva.

Exemple correcte La figura 2a mostra el comportament d’una falla segons la hipòtesi descrita.

Exemple correcte D’acord amb l’article 20e, el secretari ha de redactar la memòria anual.

Lectura lletrejada 

Per lletrejar paraules de manera clara, es pot fer servir el sistema de codis que es proposa en la taula següent d’acord amb un esquema d’aquest tipus:

Exemple correcte Tarragona-Ebre-Igualada-Xina-Igualada-Dinamarca-Òscar-Ramon
[per lletrejar Teixidó]


Taula de lectura lletrejada
A
Andreu
B
Barcelona
C
Carme
Ç
ce trencada
D
Dinamarca
E
Ebre
F
Fornells
G
Girona
H
història
I
Igualada
J
Jordi
K
Kennedy
L
Lídia
L·L
ela geminada
M
Mallorca
N
Narcís
O
Òscar
P
Prada
Q
Quebec
R
Ramon
S
Solsona
T
Tarragona
U
universitat
V
València
W
Washington
X
Xina
Y
York
Z
zoo

Matemàtiques 


Funcions matemàtiques 

  1. Els símbols de les funcions matemàtiques generals s’escriuen en cursiva.

    Exemple correcte f(x)
    F(x, y)


    Quan el símbol és una lletra grega, aquesta s’escriu en rodona.

    Exemple correcte β(m, n) [funció beta]


    Si no es pot representar la lletra grega, s’escriu la lletra corresponent amb l’alfabet llatí, però aleshores s’utilitza la cursiva.

    Exemple correcte B(m, n) [funció beta]


    Convé observar que els parèntesis d’aquestes funcions s’escriuen en rodona.

  2. Els símbols de les funcions matemàtiques especials s’escriuen en rodona i minúscules.
                               
    • Funcions trigonomètriques:

      Exemple correcte sin x [sinus de x]
      cos x [cosinus de x]
      tg x [tangent de x]


      En el cas de les funcions trigonomètriques, en molts casos cada llengua té el seu símbol.

      Exemple correcte tan [de l’anglès tangent]
      sen [del castellà seno]


    • Funcions logarítmiques:
                     
      Exemple correcte ln x, loge x [logaritme neperià de x]
      loga x [logaritme en base a de x]
      lg x, log x, log10 x [logaritme decimal de x]
      lb x, log2 x [logaritme en base 2 de x]
      antilog x [antilogaritme de x]
      colog x [cologaritme de x]

                 
    Convé observar que les variables matemàtiques (x, y, m, n, etc.) s’escriuen en cursiva.
Bibliografia
Enciclopèdia Catalana; Universitat Politècnica de Catalunya. Diccionari de matemàtiques i estadística. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2002.

Constants matemàtiques 

Les lletres que s’usen com a símbols de constants matemàtiques, tant de l’alfabet grec com llatí, s’escriuen en rodona.

Exemple correcte Φ = 1,618 033 [nombre d’or]
π = 3,141 592 [nombre pi]

Exemple correcte e = 2,718 281 [base dels logaritmes neperians]
i = √−1 [nombre imaginari]


En canvi, les que s’usen com a símbols d’altres nombres, i que no són constants, és a dir, les variables, s’han d’escriure en cursiva.

Operadors aritmètics 

Els símbols dels operadors aritmètics s’escriuen en rodona. En les operacions cal deixar un espai en blanc entre els diferents operands.

Exemple correcte a + b = c
x y = z
(a + b) × c = d
34 + 52 = 86
λ 10 nm


Quan els símbols + i precedeixen un nombre, s’escriuen sense espai.

Exemple correcte
+24


Convé observar que, per representar el símbol de la resta o el símbol negatiu, cal utilitzar el guió mitjà.

Productes i quocients

  • Per expressar el producte de nombres o de valors de magnituds, s’usa el punt volat o l’aspa.

    Exemple correcte 32,4 · 24,3 =  787,32
    32,4 × 24,3 = 787,32

    Exemple correcte 4 · 10–3 = 0,004
    4 × 10–3 = 0,004

    Exemple correcte 15 · 7 kg = 105 kg
    15 × 7 kg = 105 kg


    En cas que s’utilitzi el punt per separar decimals, és preferible utilitzar l’aspa com a símbol del producte, en comptes del punt volat, a fi d’evitar confusions.

    Exemple correcte 32.4 × 24.3 = 787.32

    Exemple inadequat 32.4 · 24.3 = 787.32


  • Els productes i quocients de magnituds físiques es poden escriure de diverses maneres. Segons la IUPAC, l’ordre de prioritat és el següent:

    • Productes

      Exemple correcte a b
      ab
      a · b
      a × b


    • Quocients

      Exemple correcte Imatge sense text alternatiu definit


      Cal no emprar més d’una barra (/) en una mateixa expressió, tret que s’utilitzin parèntesis per evitar ambigüitats:

      Exemple correcte (a/b)/c

      Exemple incorrecte a/b/c


  • Els productes i quocients d’unitats es poden escriure de manera similar, excepte que, quan en un producte d’unitats s’omet el signe de multiplicació, cal deixar un espai entre els símbols de les diferents unitats.

    • Productes

      Exemple correcte N m

      Exemple incorrecte Nm

      Exemple correcte N · m

                   
    • Quocients

      Exemple correcte Imatge sense text alternatiu definit

      Exemple incorrecte ms-1

Bibliografia
Institut d’Estudis Catalans. Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics. La simbologia i la formulació en els textos científics. [en línia]. <http://criteria.espais.iec.cat/files/2017/02/3-2-1_Simbologia-i-formulaci%C3%B3-en-textos-cient%C3%ADfics_05.pdf> [Consulta: 09 maig 2017].

Bureau International des Poids et Mesures. Le Système international d’unités (SI) [en línia]. 7a ed. Sèvres: BIPM, 1998. <http://www1.bipm.org/utils/fr/pdf/brochure-si.pdf> [Consulta: 18 desembre 2003].

Unió Internacional de Química Pura i Aplicada. Magnituds, unitats i símbols en química física [en línia]. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Secció de Ciències i Tecnologia, 2008. <http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000049%5C00000040.PDF> [Consulta: 13 febrer 2014].

Taylor, Barry N. Guide for the use of the international system of units (SI) [en línia]. Washington: National Institute of Standards and Technology (NIST), 2008. <http://www.nist.gov/pml/pubs/sp811> [Consulta: 22 maig 2012].

Altres operadors 

Hi ha altres operadors matemàtics, que també s’escriuen en rodona, i entre els quals es recullen, a tall d’exemple, els següents:

denominació
símbol
codi hexadecimal
aproximadament igual a
&#x2248;
asimptòticament igual a
&#x2243;
correspon a
&#x2259;
diferent de
&#x2260;
idèntic a
&#x2261;
igual a
=
igual, per definició, a
&#x225D;
infinit
&#x221E;
major o igual que
&#x2265;
major que
>
menor o igual que
&#x2264;
menor que
<
menys
&#x2212;
menys o més
&#x2213;
més
+
més o menys
±
&#x00B1;
molt major que
&#x226B;
molt menor que
&#x226A;
proporcional a
∝, ∼
&#x221D;, &#x223C;
tendeix a
&#x2192;
Bibliografia
Enciclopèdia Catalana; Universitat Politècnica de Catalunya. Diccionari de matemàtiques i estadística. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2002, pàg. 401-407.

Unió Internacional de Química Pura i Aplicada. Magnituds, unitats i símbols en química física [en línia]. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Secció de Ciències i Tecnologia, 2008, pàg. 109. <http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000049%5C00000040.PDF> [Consulta: 13 febrer 2014].

Operadors lògics 

Els operadors lògics són símbols no alfabètics que s’escriuen en rodona. Les variables s’escriuen en cursiva.

Descripció
Símbol
A està contingut en B
AB
unió de A i B
AB
intersecció de A i B
AB
p i q (signe de conjunció)
pq
p o q, o ambdós (signe de disjunció)
pq
x pertany a A
xA
x no pertany a A
xA
el conjunt A conté x
Ax
diferència de A i B
A \ B


Com en el cas dels operadors aritmètics, cal deixar un espai entre els diferents operands.
Bibliografia
Unió Internacional de Química Pura i Aplicada. Magnituds, unitats i símbols en química física [en línia]. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Secció de Ciències i Tecnologia, 2008, p. 111.<http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000049%5C00000040.PDF> [Consulta: 13 febrer 2014].

Variables matemàtiques 

Les variables matemàtiques (que representen valors numèrics no especificats o que són la incògnita d’un problema) s’escriuen en cursiva.

Exemple correcte variables matemàtiques
         

Algunes d’aquestes variables estan molt fixades.
     
Exemple correcte x, y, z [coordenades cartesianes espacials]
a, b, c [costats d’un triangle]
n [nombre]


N’hi ha d’altres, però, que no ho estan tant. En aquests casos és especialment important que quedi ben clara l’equivalència corresponent, tal com passa amb les magnituds físiques.

Exemple correcte Si tenim una velocitat v1, aleshores podem aplicar la llei de Newton.

Conjunts de nombres 

Per representar cadascun dels conjunts de nombres s’utilitzen les lletres majúscules d’un alfabet especial.

Símbol
Descripció
Codificació
Conjunt dels nombres naturals
&#x2115;
Conjunt dels nombres enters
&#x2124;
Conjunt dels nombres racionals
&#x211A;
Conjunt dels nombres reals
&#x211D;
Conjunt dels nombres complexos
&#x2102;

Vectors, matrius i tensors 

En matemàtiques, els vectors i les matrius s’han d’escriure només en negreta cursiva.

Exemple correcte F [força]
E [intensitat de camp elèctric]
r [vector coordenada]


El mòdul del vector corresponent s’escriu només en cursiva.

Exemple correcte r = |r|


Les magnituds tensorials es poden escriure en negreta cursiva de pal sec (sans serif).

Exemple correcte S
T
Bibliografia
Unió Internacional de Química Pura i Aplicada. Magnituds, unitats i símbols en química física [en línia]. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Secció de Ciències i Tecnologia, 2008, pàg. 108. <http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000049%5C00000040.PDF> [Consulta: 13 febrer 2014].

Numismàtica 

A l’hora de representar les unitats monetàries es poden utilitzar diversos sistemes, que estan regulats per les normes d’estandardització. Actualment, només hi ha una norma vigent, l’ISO 4217:1990 (en què el codi de les monedes es forma amb dos caràcters en majúscules del nom del país de la moneda i un caràcter extra que designa la unitat monetària), però també s’utilitzen símbols més comuns (recollits per l’ISO 8859/1 Characters) que en HTML són recollits per l’estàndard Unicode. Ara bé, els àmbits d’ús d’aquests dos sistemes són molt diferents: l’ISO s’empra, per exemple, per a les operacions bancàries i l’Unicode, per a la vida més quotidiana, com ara per expressar els preus dels comerços (mercats, botigues, etc.).

Antigament, però, també s’usava l’UNE 1 080, que va ser elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN d’AENOR el juny de 1960, amb la finalitat de determinar gràficament els símbols de les unitats monetàries nacionals dels principals països del món, mitjançant la utilització de símbols o de lletres majúscules (en un nombre màxim de quatre caràcters) que no anaven separats per cap espai ni acabats en punt. Però, tot i que aquesta norma pròpia de l’Estat espanyol preferentment va adaptar els símbols ja consagrats per l’ús internacional, va restar obsoleta en ser substituïda per la norma europea EN 24217 (l’UNE vigent), de desembre de 1993 (que adopta íntegrament la norma internacional ISO 4217:1990).

Així doncs, per exemple, quan es vol expressar el codi de l’antiga pesseta es pot fer de les maneres següents: PTA, per la norma UNE; ESP, per l’ISO; ₧, per l’estàndard Unicode, i, fins i tot, pta. o ptes., si se’n fa l’abreviatura.

Si es vol informació sobre algun símbol concret, es pot consultar la taula d’Unitats monetàries.

També es pot consultar informació complementària sobre l’euro.
Bibliografia
Code Charts [en línia] Unicode, 2004. <http://www.unicode.org/charts/> [Consulta: 16 juliol 2004].

Institut d’Estudis Catalans. «Termes que designen la unitat de moneda europea i la seva subdivisió: l’euro i el cent». Documents de la Secció Filològica, IV. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1998 [en línia]. Barcelona: IEC, 2003 <publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000041/00000083.pdf> [Consulta: 09 de maig 2017].

Norma española UNE-EN 24217: códigos para la representación de las monedas y los tipos de fondos (ISO 4217: 1990): julio 1995. Madrid: Asociación Española de Normalización y Certificación [AENOR], 1995, 23 pàg.

Símbolos de unidades monetarias internacionales: UNE 1080. Madrid: Asociación Española de Normalización y Certificación [AENOR], 1960, 3 pàg.

World Currencies and Abbreviations [en línia]. <http://www.jhall.co.uk/currency> [Consulta: 09 maig 2017].

xe.com IS0 4217 Type Currency Symbol List [en línia].  <http://www.xe.com/iso4217.htm> [Versió no oficial i actualitzada de la norma ISO 4217].

Punts cardinals 

El sistema de símbols dels punts cardinals és prou senzill i coherent. Els símbols simples es construeixen a partir de la inicial de la forma desenvolupada corresponent, mentre que els compostos es formen amb la inicial de cadascun dels seus components.

Exemple correcte N [nord]
NE [nord-est]
NNE [nord-nord-est]


Tant els símbols simples dels punts cardinals com els compostos s’escriuen amb majúscula i en rodona.

Exemple correcte S [sud]
SE [sud-est]
ESE [est-sud-est]


Quan s’utilitzen les formes compostes, encara que la forma desenvolupada corresponent s’escrigui amb guionet, el símbol no n’ha de dur.

Exemple correcte NE [nord-est]
ENE [est-nord-est]
Exemple incorrecte N-E
E-N-E


L’oest, tant si apareix sol com combinat, es pot abreujar de dues maneres: com a O, que coincideix amb la inicial de la forma catalana, o com a W, que respon a la inicial de la forma anglesa (west).

Les dues formes són correctes i la tria de l’una o l’altra depèn del grau d’especialització del text o de la projecció internacional que tingui. Si el text és més especialitzat o té una clara voluntat d’internacionalització, es farà servir W; si no és tan especialitzat o és d’àmbit local, s’optarà per la forma O.
                     
Exemple correcte O [oest]
NO [nord-oest]
ONO [oest-nord-oest]
Exemple correcte W
NW
WNW


Els símbols dels punts cardinals s’usen sempre en les expressions numèriques de les coordenades geogràfiques i en els treballs professionals de geografia i meteorologia.

Exemple correcte A partir de la coordenada geogràfica de Buenos Aires (34° S; 58,5° W), determineu-ne l’antípoda.

Exemple correcte L’epicentre del sisme es localitza a 84 km NNE de Santa Isabel.

Exemple correcte Bufava vent de component SO i força 7.


En textos de caràcter general o divulgatius, aquests símbols no se solen usar gairebé mai i, de fet, és preferible emprar la forma desenvolupada corresponent.

Exemple correcte El barranc del Morrot delimita el cementiri pel sector est-sud-est.

Exemple correcte Al nord del cap de Salou el vent bufarà de component nord-oest.


Convé evitar-les, sobretot, quan el punt cardinal serveix per localitzar una regió o zona d’un lloc extens:

Exemple correcte Els conflictes no resolts del sud-est asiàtic.

Exemple correcte L’illa de Stromboli és al nord de Sicília.

Química 


Elements químics 

Els símbols dels elements químics deriven, generalment, del nom oficial en llatí, i consten d’una o de dues lletres. A diferència de les formes desenvolupades corresponents, que es consignen amb minúscula, s’han d’escriure amb majúscula inicial i en rodona.

Exemple correcte K [potassi, del llatí kalium]
P [fòsfor, del llatí phosphorus]

Exemple correcte Ag [plata, del llatí argentum]
Sb [antimoni, del llatí stibium]

Exemple correcte W [tungstè, de l’alemany Wolfram]
Kr [criptó, del grec kryptos]
Sr [estronci, de Strontian, poble escocès]


Només per als elements de nombre atòmic més gran de 103, els símbols sistemàtics consten de tres lletres.

Exemple correcte Unh [ununhexi]
Uuo [ununocti]


El nombre d’àtoms s’indica com a subíndex, a la dreta del símbol de l’element químic —s’omet quan és 1. Entre el símbol i la xifra no es deixa cap espai.

Exemple correcte N2 [nitrogen]
O2 [oxigen]

Exemple correcte P4 [fòsfor]
S4 [sofre]


El nombre atòmic dels elements es consigna com a subíndex, a l’esquerra del símbol. El nombre màssic, en canvi, s’escriu com a superíndex. En cap cas, entre la xifra i el símbol no es deixen espais.

Exemple correcte 6C [6 protons en el nucli d’un àtom de carboni]
92U [92 protons en el nucli d’un àtom d’urani]

Exemple correcte 14C [14 nucleons en el nucli d’un àtom de carboni]
238U [238 nucleons en el nucli d’un àtom d’urani]


El nombre màssic dels elements també es pot indicar per mitjà de locucions alternatives que, si bé no són pròpies de textos especialitzats, en què convé recórrer a la notació estàndard com a superíndex a l’esquerra del símbol, són adequades per a textos de caràcter general o divulgatiu.

Textos especialitzats
Textos no especialitzats
14C
C-14
carboni 14
238U
U-238
urani 238


El nombre de càrrega iònica s’indica com a superíndex a la dreta i, si és igual a 1, es consigna el signe sol. En aquest cas, tampoc no es deixen espais entre el símbol, la xifra o el signe, positiu o negatiu, que correspongui.

Exemple correcte Na+ [ió positiu (catió) de sodi]
Br- [ió negatiu (anió) de brom o ió bromur]

Exemple correcte Cu2+ [ió doblement positiu de coure]
O2– [ió doblement negatiu d’oxigen o ió òxid]

Exemple correcte Al3+ [ió triplement positiu d’alumini]
N3– [ió triplement negatiu de nitrogen o ió nitrur]


Si coincideixen un subíndex i un superíndex a la dreta o a l’esquerra del símbol d’un element, cal compondre els índexs l’un a sota de l’altre. Si això no és possible, com en el cas del llenguatge HTML, els subíndexs s’han de consignar més a prop del símbol.

Exemple correcte 146C
23892U

Exemple correcte C22–
Hg22+
Bibliografia
Nomenclatura de química inorgànica. Recomanacions de 1990. Unió Internacional de Química Pura i Aplicada. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1997.

Taula periòdica dels elements [en línia]. Barcelona: Societat Catalana de Química, 2012. <http://blogs.iec.cat/scq/wp-content/uploads/sites/23/2013/01/Taula_periodica_-2013.pdf> [Consulta: 25 novembre 2013].

Taula periòdica dels elements [en línia]. Barcelona: TERMCAT, 2016. <http://www.termcat.cat/docs/Taula_Periodica_Elements/?ct=t(Quimica_Tramesa_Estandard)> [Consulta: 4 novembre 2016].

Fórmules químiques 

Quan els símbols dels elements químics formen part d’una fórmula, no s’han de deixar espais entre els diferents caràcters.

Exemple correcte NaCl [clorur de sodi]
NH3 [amoníac]
N2H4 [hidrur de nitrogen]
H2SO4 [àcid sulfúric]

Altres abreviacions 

Hi ha altres tipus d’abreviacions que, per les seves característiques particulars, no s’han inclòs dins dels tres grans grups (abreviatures, sigles i símbols).

Ordinals 

Quan els ordinals van en singular, s’abreugen amb la xifra seguida de l’última lletra de la paraula sencera, sense deixar cap espai entremig i sense punt al final.

Exemple correcte 3r [tercer]
Exemple inadequat 3r.
Exemple inadequat 3.r
Exemple correcte 18a [divuitena]
Exemple inadequat 18a.
Exemple inadequat 18.a


Si l’última lletra de la paraula sencera va accentuada, l’accent es manté també en l’abreviació.

Exemple correcte [setè]
Exemple correcte 15è [quinzè]


Quan els ordinals van en plural, s’abreugen escrivint la xifra seguida de les últimes dues lletres de la paraula sencera, sense deixar cap espai entremig i sense punt al final.

Exemple correcte 4ts [quarts]
Exemple inadequat 4ts.
Exemple inadequat 4.ts
Exemple correcte 17es [dissetenes]
Exemple inadequat 17es.
Exemple inadequat 17.es


En els casos en què l’ordinal s’expressi en xifres romanes, no es fa servir cap marca d’abreviació i, per tant, no s’escriu cap lletra al costat de la xifra.

Exemple correcte V Congrés Internacional d’Educació Física
Exemple incorrecte Congrés Internacional d’Educació Física
Exemple correcte VI Trobades de Professorat de Ciències de la Salut
Exemple incorrecte VIes Trobades de Professorat de Ciències de la Salut

Codis 

Els codis són símbols alfabètics i s’escriuen generalment en majúscules. S’assemblen a les sigles, però no tenen els mateixos criteris de formació perquè els codis són arbitraris, si bé molt sovint prenen algunes lletres de la paraula. No tenen plural i s’escriuen sense punt.

Codis d’aeroports 

Els codis dels aeroports serveixen per representar-los de manera unívoca. Tenen tres lletres, s’escriuen en majúscula i no duen punts.

Exemple correcte BCN [Barcelona]
Exemple correcte TYO [Tòquio]
Exemple correcte PMI [Palma de Mallorca]


Aquests codis els decideix l’Associació Internacional del Transport Aeri (IATA).

Codis d’unitats monetàries 

A l’hora de representar les unitats monetàries en operacions internacionals s’utilitza la norma d’estandardització ISO 4217:1990. Segons aquesta norma, el codi de les monedes es forma amb dos caràcters en majúscules del nom del país de la moneda i un caràcter extra que designa la unitat de la moneda i un caràcter extra que designa la unitat monetària.

La Norma Europea EN 24217 (la UNE vigent), de desembre de 1993, adopta íntegrament la Norma Internacional ISO 4217:1990.

Si es vol més informació, es pot consultar els Símbols monetaris. Igualment, si es vol informació sobre algun símbol concret, es pot consultar la taula d’Unitats monetàries.
Bibliografia
Norma española UNE-EN 24217: códigos para la representación de las monedas y los tipos de fondos (ISO 4217: 1990): juliol 1995. Madrid: Asociación Española de Normalización y Certificación [AENOR], 1995, 23 pàg.

Símbolos de unidades monetarias internacionales: UNE 1080. Madrid: Asociación Española de Normalización y Certificación [AENOR], 1960, 3 pàg.

World Currencies and Abbreviations[en línia]. <http://www.jhall.co.uk/currency> [Consulta: 09 maig 2017].

xe.com IS0 4217 Type Currency Symbol List [en línia]. <http://www.xe.com/iso4217.htm> [versió no oficial i actualitzada de la norma ISO 4217].

Codis de les comarques del Principat 

La Comissió Assessora de Llenguatge Administratiu va establir uns codis per a les comarques de Catalunya que s’utilitzen en algunes bases de dades per sistematitzar la introducció de les dades. Tenen dues lletres i s’escriuen en majúscula.

Codis de llengües 

En terminologia, lexicografia, lingüística i documentació, de vegades es denomina una llengua de manera codificada. Aquests codis s’escriuen en minúscula, sense punt i estan formats per dos o tres caràcters (segons la normativa ISO 639-1 o ISO 639-2, respectivament).

Exemple correcte ca [català]
Exemple correcte es [castellà]
Exemple correcte en [anglès]
Bibliografia
Indicadors de llengua. Símbols internacionals establerts per l’ISO [en línia]. Barcelona: Termcat, 2010. <http://www.termcat.cat/docs/docs/IndicadorsLlengua.pdf> [Consulta: 17 maig 2012].

ISO 639-2 Registration Authority [en línia]. <http://www.loc.gov/standards/iso639-2/> [Consulta: 30 juliol 2004].



Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
Darrera actualització: 10-7-2017
Citació recomanada:
«Abreviacions» [en línia]. A: Criteris de la Universitat de Barcelona (CUB). Llibre d’estil. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <http://www.ub.edu/cub/criteri_bloc.php?id=310> [consulta: 21 juliol 2019].