Criteris lingüístics, bibliogràfics, d'estil i convencions

De vegades les paraules es representen per segments més curts anomenats abreviacions. Es tracta de convencions que segueixen uns criteris generals de formació.

Les més freqüents poden agrupar-se en tres tipus: abreviatures, sigles i símbols. Els acrònims són una variant de les sigles i reben, en l’escriptura, un tractament molt semblant. Els codis, d’altra banda, són un altre tipus d’abreviació i s’usen sobretot per designar amb pocs caràcters comarques, països, monedes, etc.

A tall de recomanació general, convé fer un ús restringit de les abreviacions en els textos escrits, ja que dificulten la comprensió i els fan menys precisos i clars.

En general, en llenguatge administratiu cal usar amb moderació i coherència qualsevol mena d’abreviació. Més concretament, convé evitar les abreviacions sempre que no siguin estrictament necessàries i que no representin un estalvi real d’espais, i sempre que puguin perjudicar la comprensió del text. El tipus de persona a qui l’adrecem també condiciona l’ús i la tria d’abreviacions.

És bo d’usar les abreviacions en gràfics, llistes, taules, quadres sinòptics i en altres casos en què la manca d’espai no es pugui compensar mitjançant una disminució del cos de la lletra. Es poden usar en impresos i formularis, però són poc recomanables en cartes, comunicacions, citacions, etc., i en altres documents en què predomini la redacció o que tinguin un grau de formalitat alt (saludes, invitacions, convenis, actes, etc.).

Quan s’usen abreviacions poc habituals o possiblement desconegudes per al lector d’un document, se n’han d’indicar les equivalències en una llista prèvia (o bé a peu de pàgina). Aquest requisit és imprescindible quan s’usen abreviacions de nova creació.

Qualsevol obra pot utilitzar abreviatures, sigles i símbols nous si els necessita, sempre que s’explicitin al començament. És el cas, per exemple, dels diccionaris, que fan servir unes abreviacions determinades per a les categories gramaticals i les àrees temàtiques.

En els casos de doble tractament, d’abreviatura i sigla o símbol, en general són preferibles els darrers, a causa del seu caràcter internacional.

PN [pes net]

p. n. [pes net]

SCCL [societat cooperativa catalana limitada]

s. c. c. l. [societat cooperativa catalana limitada]

Cal evitar de barrejar en un text formes abreujades diferents per representar un únic concepte: vid./v., 1r/1r., ca/cat. I també que aquestes abreviacions s’alternin amb la paraula sencera: v./vegeu, 1r curs / primer curs.

Ni els símbols ni les abreviatures s’han d’utilitzar en expressions numèriques escrites amb lletres, ni tampoc en sentit genèric dins d’un text.

200 m [metres]

dos-cents m [metres]

l’estat de l’euro

l’estat de l’€

Si voleu consultar alguna abreviació concreta, aneu a Totes les abreviacions.

Bibliografia

Secretaria de Política Lingüística. Abreviacions [en línia]. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència, 2005, 78 pàg. (Criteris Lingüístics; 2). <http://llengua.gencat.cat/web/.content/documents/publicacions/altres/arxius/abrevia.pdf> [Consulta: 25 novembre 2008].

Martínez de Sousa, José. Manual de estilo de la lengua española. Gijón: Trea, 2000, 637 pàg. (Biblioteconomía y Administración Cultural; 38).

Mestres, Josep Maria et al. Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos. 4a ed. Vic: Eumo Editorial; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Associació de Mestres Rosa Sensat, 2009, 321 pàg.

Pujol, Josep Maria; Solà, Joan. Ortotipografia. Manual de l’autor, l’autoeditor i el dissenyador gràfic. 3a ed. rev. Barcelona: Columna, 2000.

Abreviatures

Una abreviatura és la representació d’un sol mot o un grup de mots per mitjà d’una o algunes de les seves lletres, la primera de les quals ha de ser la inicial. Aquest abreujament afecta només l’escriptura, ja que per llegir una abreviatura es recorre al mot o a l’expressió sencers.

Abreviatura	Desenvolupament
aprox.	aproximadament
etc.	etcètera
p. ex.	per exemple
t. m.	terme municipal

L’ús d’abreviatures només es justifica si l’estalvi d’espai és significatiu (si l’abreviatura té menys caràcters que el mot sencer) i si el text ens obliga a sintetitzar al màxim la informació (en el cas de taules, gràfics, quadres, llistes o adreces).

doc. [document]

obr. [obra]

apt. [apartat]

secc. [secció]

Cal evitar, per tant, l’ús d’abreviatures a l’interior de text, en què no sol haver-hi problemes d’espai, ja que el mot o els mots desenvolupats sempre són més clars que l’expressió abreujada corresponent, encara que aquesta sigui força coneguda.

Al mes de juliol s’aplica l’horari reduït.

Al mes de jul. s’aplica l’horari reduït.

Aquesta assignatura no es cursa fins al semestre vinent.

Aquesta assign. no es cursa fins al semestre vinent.

Una mateixa abreviatura pot representar conceptes diferents.

Abreviatura	Desenvolupament
ag.	agent o agost
col·l.	col·laboració, col·laborador/a, col·lecció, col·legi
dir.	direcció, directiu/iva, director/a, directriu

Si aquestes formes desenvolupades conviuen en un text, i s’han d’abreujar, cal trobar maneres per resoldre l’ambigüitat que pot representar l’ús d’una mateixa abreviatura per a conceptes diferents.

En aquest sentit, l’extensió d’una abreviatura pot estar en relació amb les altres que hagin d’aparèixer en el mateix text. Així, per exemple, utilitzar econ. per abreujar economia i econòmiques en un mateix escrit pot ser confusionari; es podria fer servir econ. i econòm., respectivament.

Formació d’abreviatures

Les abreviatures es formen de diverses maneres:

a) Amb la lletra o les lletres inicials de la paraula.

h. [habitants]
oct. [octubre]

b) Amb la lletra o les lletres inicials de la paraula i alguna de les centrals.

dc. [dimecres]
espf. [específicament]

c) Amb la lletra o les lletres inicials de la paraula i alguna de les finals.

fra. [factura]
nre. [nombre]

En les abreviatures formades amb les lletres inicials de la paraula, se segmenta abans de vocal.

des. [desembre]
esp. [especialment]

En cas que aquesta vocal precedeixi consonants dobles, es manté també la segona consonant en l’abreviatura.

butll. [butlletí]
col·l. [col·legi]
corr. [correus]
diss. [disseny]

Per abreujar sintagmes, és a dir, segments formats per més d’un element, cal considerar tots els criteris de formació d’abreviatures descrits més amunt. Si es marca l’abreujament amb un punt, s’han de mantenir tots els articles i les preposicions.

com. de serv. [comissió de serveis]
n. de la t. [nota de la traductora]

En cas que l’abreujament es marqui amb una barra, s’ometen tots aquests elements gramaticals.

f/m [a favor meu]
m/o [a la meva ordre]

En qualsevol cas, al marge d’aquests procediments generals d’abreujament, convé saber que únicament són admissibles les abreviatures que representen un estalvi, com a mínim, de tres caràcters de la paraula desenvolupada.

ll. [llatí]

llat.

v. [vegeu]

veg.

A més, a l’hora de crear una abreviatura, cal tenir en compte el principi d’eficiència: és a dir, mantenir la màxima informació amb el mínim de lletres. Així, entre les diverses abreviatures possibles per a una mateixa paraula, sempre hi ha una forma preferible, atès que conté la informació necessària per reconèixer el mot del qual prové.

assign.
[assignatura]

a.
ass.
assignat.

telec.
[telecomunicacions]

t.
tel.
telecom.
telecomun.
telecomunic.

Això no obstant, la manca d’espai pot condicionar la forma abreujada que calgui utilitzar. En una taula de columnes estretes, per exemple, potser s’haurà d’optar per les abreviatures més curtes (ass. o a. i tel. o t.), encara que siguin menys transparents.

D’altra banda, si hi ha dos mots que es poden abreujar de la mateixa manera, l’extensió de les abreviatures pot servir per desfer ambigüitats. Per exemple, si abreujar vegetals i vegetació, es poden utilitzar veg. per a vegetals i veget. per a vegetació, o bé v. per a vegetals i veg. per a vegetació.

Escriptura d’abreviatures

Accents

Les abreviatures, que es llegeixen com el desenvolupament corresponent, mantenen els accents i les dièresis de la paraula sencera.

màx. [màxim]
aïll. [aïllant]
apaïs. [apaïsat]

Majúscules

En general, la lletra inicial de l’abreviatura, o de cada element que la forma, s’escriu amb majúscula o minúscula segons com s’escrigui el mot sencer.

al. [alemany]
set. [setembre]
d. de C. [després de Crist]
J. M. de Sagarra [Josep Maria de Sagarra]
Mgfca. Sra. [Magnífica Senyora]
Fac. de Med. [Facultat de Medicina]
Dept. de Biol. Veg. [Departament de Biologia Vegetal]

En són una excepció les formes abreujades dels tractaments de respecte (de caràcter civil, acadèmic i eclesiàstic) que precedeixen els noms propis, les quals s’escriuen sempre amb la inicial en majúscula, encara que el mot desenvolupat vagi amb minúscula.

Sra. [senyora]
Dr. [doctor]
Prof. [professor/a]
Mn. [mossèn]
Sta. [santa]

D’altra banda, després d’un punt i a inici de paràgraf o d’apartat, les abreviatures —com qualsevol altra paraula— s’escriuen amb majúscula inicial.

Sra. Anna Martorell
C. dels Horts, 2
08041 Barcelona

Núm. de referència: 24387

És més, si tot el text s’ha escrit amb majúscules, les abreviatures que hi puguin aparèixer han de consignar-se amb totes les lletres en majúscula.

AULA NÚM. 13
CAP D’ESTUDIS DE LA FAC. DE BIOL.

Cursiva

Generalment les abreviatures s’escriuen de la mateixa manera que les expressions desenvolupades corresponents. Així, per exemple, una abreviatura pot anar en cursiva quan se’n fa un ús metalingüístic o quan apareix en el títol d’una obra:

L’abreviatura núm. equival a la paraula número.
En un discurs, no és convenient dir etc. tan sovint.

Ha escrit un altre Dr. Jekyll i Mr. Hyde.
Veurem La Sra. Parker i el cercle viciós.

També s’escriuen en cursiva les abreviatures que corresponen als manlleus no admesos per la normativa; la resta, en canvi, s’escriu en rodona.

a. m. [ante meridiem]
n. b. [nota bene]

c. [circa]
íd. [ídem]

En les referències bibliogràfiques, els llatinismes, siguin acceptats o no per la normativa, hereten les característiques tipogràfiques de l’element a què es refereixen i, per tant, es consignen en rodona, cursiva o versaletes, segons la posició que ocupen.

Referent a…	Tipus de lletra	Abreviatura
autor	versaletes	íd. [ídem]
títol	cursiva	op. cit. [opus citatum] loc. cit. [loco citato]

En les obres lexicogràfiques, en què l’esforç de síntesi és important, les abreviatures solen destacar-se amb lletra cursiva, versaletes o qualsevol altre tipus de lletra diferent del general del text; així s’estalvien el punt final.

pou m geomorf En un avenc, cavitat vertical. || fís En electroestàtica, cos carregat negativament, generalment d’aspecte puntual, al qual arriben les línies de camp. || mar Part de la bodega d’una embarcació que correspon verticalment a cada escotilla.

Punt o barra

L’ús de punts o de barres inclinades per formar abreviatures depèn dels usos establerts, i de vegades serveix per evitar confusions.

t. [tarifa]
t/ [taló]

s. n. [sense nom]
s/n [sense número]

Com a norma general, quan s’utilitzen punts s’han de mantenir tots els elements (articles i preposicions) de l’expressió que s’abreuja. En canvi, quan s’utilitzen barres, aquests elements s’obvien.

n. de l’e. [nota de l’editor]
v. i p. [vist i plau]

e/p [efecte a pagar]
b/n [blanc i negre]

Aquest criteri només s’aplica dins el sintagma abreujat; no afecta els elements que segueixen una abreviatura.

c. d’Enric Granados, 38-40
c. del Peix de la Palla, 7

Ara bé, si calgués reduir l’espai que ocupa una adreça, per exemple, es poden suprimir la preposició i l’article que segueixen les designacions genèriques abreujades de les vies públiques o directament obviar aquestes abreviatures, si això no és confusionari.

c. Enric Granados, 38-40
Enric Granados, 38-40

c. Peix de la Palla, 7
Peix de la Palla, 7

Les barres i els punts no es poden combinar com a marques per abreujar sintagmes.

c/c [compte corrent]

c./c.

m/fra [la meva factura]

m/fra.

Cal no confondre, però, la barra d’abreviació (s/d, sense data) amb la barra de partició (km/h, kilòmetres per hora). No s’han de suprimir els punts abreviatius d’elements abreujats separats per una barra de partició.

f. [femení]
m. [masculí]
f./m. [femení o masculí]

p. [pàgina]
u. [unitat]
p./u. [pàgines per unitat]

Puntuació

Malgrat que no es recomana que s’incloguin abreviatures dins un text, en cas que n’hi hagi, s’han de mantenir els signes de puntuació que regeixen per als textos.

Si trobo el núm. de tel., li faré un truc quan arribi.

Hi ha un saldo de 300 euros, f/v.

Quan s’utilitza el punt per abreujar, i aquest coincideix amb el final d’una frase, només es manté el punt de fi d’oració.

Hi fa constar l’editor del text, el traductor, l’autor del pròleg o de la il·lustració, etc. El nom i el cognom s’escriuen en aquest mateix ordre.

El manuscrit no pot superar les 300 p. Altrament, quedarà fora de concurs.

De la mateixa manera, se suprimeix el punt que marca una abreviatura si va seguit de punts suspensius.

És convenient que signeu vosaltres mateixos les resolucions. Eviteu, doncs, les formes del tipus p. a., p. o., p. p...

Podeu abreujar el mot telecomunicacions de maneres diferents: t., tel., telec...

En la resta de casos, es mantenen tant la marca d’abreviació com el signe de puntuació corresponent.

En els escrits en castellà, francès, anglès, alemany, etc., s’escriu només amb majúscula la inicial del primer mot.

Hi havia embotits, formatges, fumats, etc.; picantons, cabrits, garrins, etc.; confitures, matons, torrons, etc.

Ref.: 503/938

És capaç de discriminar les unitats —els sons, els mots, etc.— que componen els enunciats.

Si feu servir caràcters no previstos (lletres hebrees, gregues, etc.), marqueu-los en vermell.

Us heu adonat que ha publicat barbaritats, insults, injúries, mentides, etc.!

Heu rebut cap notificació sobre impagaments, morositat, restricció de crèdits, etc.?

Espais

En les abreviatures de sintagmes, o fragments formats per més d’un element, s’han de deixar els mateixos espais en blanc entre els elements desenvolupats i els elements abreujats per mitjà d’un punt.

p. ex. [per exemple]
p. o. [per ordre]

En els textos científics, hi ha la tendència a no deixar blancs quan l’abreviatura és composta. Si es tria aquesta opció, cal ser coherent i mantenir-la al llarg de tot el text i en totes les formes abreujades.

a.a. [aminoàcid]
i.v. [intravenós]
v.o. [via oral]

Si s’usa la barra com a marca d’abreviació, els espais que hi havia entre els elements desenvolupats no es mantenen.

r/m [referència meva]
s/d [sense data]

Partició

Malgrat que no és aconsellable que s’incloguin abreviatures dins un text, en cas que n’hi hagi, no s’han de partir mai a final de ratlla.

Es prolonga
l’autop. C-32
des de Palafolls
fins a Tordera.

Es prolonga l’au-
top. C-32
des de Palafolls
fins a Tordera.

La disposició
derog. única
n’especifica la
normativa.

La disposició de-
rog. única
n’especifica la
normativa.

Les abreviatures compostes també s’han de mantenir juntes.

Els experts en
dr. const. diuen
que no a la moció.

Els experts en dr.
const. diuen que
no a la moció.

Com que és un
v. tr. ha de dur
un complement.

Com que és un v.
tr. ha de dur un
complement.

Tampoc no es pot separar, en un canvi de ratlla, l’abreviatura de la xifra o del mot que acompanya.

Ja té 350 p.
redactades.

Ja té 350
p. redactades.

La ciutat tenia
30.000 h.
fa dues dècades.

La ciutat tenia 30.000
h. fa dues dècades.

La classe de la Prof. Rius
s’ha suspès.

La classe de la Prof.
Rius s’ha suspès.

Viuen al
pg. de la Llibertat.

Viuen al pg.
de la Llibertat.

Pel que fa als antropònims, això s’aplica a noms compostos amb algun dels elements abreujats o a noms abreujats respecte als cognoms.

Josep A.
Massip

Josep
A. Massip

M. Lluïsa
Coll

M.
Lluïsa Coll

J. A. Massip

J. A.
Massip

M. L. Coll

M. L.
Coll

Per mantenir junts aquests elements en un document, es disposa, entre d’altres, de l’espai inseparable, un caràcter especial que serveix precisament per evitar que dues seqüències quedin separades a final de ratlla.

En general, per inserir un espai inseparable amb un processador de textos només cal prémer la barra espaiadora mentre es manté premuda la tecla de control i la de majúscules. En llenguatge HTML, s’ha d’editar el codi font i escriure   en comptes d’un espai convencional.

Pronunciació d’abreviatures

Per llegir una abreviatura es recorre a l’expressió desenvolupada corresponent.

aproximadament [aprox.]

aprox

etcètera [etc.]

e te ce

per ordre [p. o.]

pe o

Josep Maria Flotats [J. M. Flotats]

jota ema Flotats

Femení i plural en les abreviatures

Les abreviatures que contenen el segment final del mot sencer expressen femení o plural si el mot del qual provenen flexiona en gènere o nombre.

Dr. [doctor], Dra. [doctora], Drs. [doctors], Dres. [doctores]
nre. [nombre], nres. [nombres]

La resta són invariables.

núm. 63 [número 63], núm. 63-89 [números 63-89]
p. 34 [pàgina 34], p. 34-87 [pàgines 34-87]

Ara bé, els determinants o adjectius que poden acompanyar aquestes abreviatures invariables han de consignar-se, si escau, en femení o en plural.

els núm. vermells [els números vermells]
les bibl. universitàries [les biblioteques universitàries]

D’altra banda, cal tenir en compte aquells casos en què la formació del plural comporta la modificació de lletres.

ctra. [carretera], ctres. [carreteres]
fra. [factura], fres. [factures]

En el plural dels sintagmes abreujats, al marge que les abreviatures tinguin plural o no, s’han de respectar les variacions d’articles i de preposicions.

n. de l’a. [nota de l’autora], n. de les a. [nota de les autores]
n. del r. [nota del redactor], n. dels r. [nota dels redactors]

Convé no duplicar lletres per fer el plural.

pp. [pàgines]
nn. [notes]
ss. [segles o següents]
vv. [versos]

Apostrofació de les abreviatures

Les abreviatures s’apostrofen seguint la norma general, de manera que l’article singular (el, la) i la preposició de es comporten de la mateixa manera que si els seguissin els mots sencers.

l’apt. 4 [apartat]
el cap. 8 [capítol]

l’esc. de pares [escola]
la univ. pública [universitat]

un llibre d’H. Mas [Hermínia]
una obra de F. Eiximenis [Francesc]

Doble tractament: sigla o abreviatura, símbol o abreviatura

Hi ha paraules que admeten més d’una opció d’abreujament: com a abreviatures i com a sigles o símbols.

Sigla o símbol	Abreviatura	Desenvolupament
DL	dip. leg.	dipòsit legal
SL	s. l.	societat limitada
en	angl.	anglès
de	al.	alemany

En general, sempre que sigui possible, és preferible utilitzar les sigles, a causa de l’estalvi d’espai, o els símbols, a causa del seu ús internacional, que les abreviatures. Ara bé, abans de decidir-se per una opció o una altra, cal tenir en compte el context, atès que no sempre són formes intercanviables.

En un text de caràcter general, sense projecció internacional, probablement convindran més les abreviatures de llengua (cat. o cast.) que els símbols corresponents (ca o es). En canvi, en un text sobre el trànsit aeri, caldrà utilitzar la sigla BCN, en comptes de l’abreviatura Barna. i, en una llista d’unitats monetàries antigues, serà preferible el símbol PTA que l’abreviatura pta.

Al marge del tipus de text, el context també pot determinar el tipus d’abreviació que cal utilitzar. Per exemple, les categories dels cossos de seguretat de l’Estat (capità, sergent, tinent) es poden abreujar per mitjà d’abreviatures (cpt., sgt., tt.) o de sigles (CT, SG, TT). Les abreviatures es fan servir dins text seguit, sobretot davant noms de persona, i les sigles es reserven per als casos en què es fa un ús genèric del càrrec, especialment en taules o gràfics.

Sigles

Una sigla és una lletra o un conjunt de lletres, normalment inicials, que s’utilitzen com a forma abreujada d’un conjunt de mots.

CAP [centre d’assistència primària]

FMI [Fons Monetari Internacional]

DAU [documents administratius universitaris]

IVA [impost sobre el valor afegit]

SN [sintagma nominal]

PIB [producte interior brut]

Formació i escriptura de sigles

Generalment, les sigles estan formades a partir de la lletra inicial de cada un dels mots que la constitueixen.

Les paraules gramaticals —com ara els articles, les preposicions i les conjuncions— no acostumen a formar part de la sigla.

ICS [Institut Català de la Salut]

En general, s’escriuen amb majúscula, excepte les sigles lexicalitzades.

PAS [personal d’administració i serveis]

làser [light amplification by stimulated emission of radiation]

sida [síndrome d’immunodeficiència adquirida]

S’escriuen sense cap punt després de cada lletra.

ICE [Institut de Ciències de l’Educació]

I.C.E. [Institut de Ciències de l’Educació]

S’escriu punt final si correspon al final de frase (o sintagma).

Caldrà tenir en compte les actuacions que durà a terme l’ICE.

L’ICE. ESTRUCTURA I FUNCIONAMENT

S’escriuen sense espais en blanc entre les lletres.

FBG [Fundació Bosch i Gimpera]

F B G [Fundació Bosch i Gimpera]

S’escriuen sense accent gràfic, excepte les sigles lexicalitzades.

IPC [índex de preus de consum]

làser

Són indivisibles —no es poden partir a final de ratlla—, llevat que es tracti de les sigles que s’escriuen sols amb majúscula inicial o que s’hagin lexicalitzat.

Benelux

Incasol

làser

sida

Algunes sigles estan formades per més lletres que les estrictament inicials que els mots que la componen, per fer-les més llegibles, per distingir-les d’altres sigles, etc.

CIDOB [Centre d’Informació i Documentació de Barcelona]

Hi ha altres sigles que no estan formades per les inicials dels mots que la componen perquè responen a altres criteris personals, comercials, etc.

TERMCAT [Centre de Terminologia Catalana]

Altres sigles incorporen algun element com ara una preposició, una conjunció, un article, etc. que pot anar en majúscula o minúscula. De tota manera aquesta opció no és recomanable a l’hora de formar noves sigles.

UdG [Universitat de Girona]

CCiT [Centres Científics i Tecnològics]

CiU [Convergència i Unió]

UNE [una norma española]

PIME [petita i mitjana empresa]

Hi ha altres sigles que estan formades a partir de mots compostos i que inclouen les inicials dels seus formants.

SCT [Serveis Cientificotècnics]

TN [Telenotícies]

Algunes sigles contenen una xifra o algun símbol. De vegades van amb guionet.

TV3

C-34

20 N

ERx [exploració radiogràfica]

R18 [Renault 18]

R + D [Recerca i Desenvolupament]

E 380

Les sigles i els acrònims que es poden llegir s’acostumen a escriure com un nom propi, és a dir, només amb la majúscula inicial.

Sedec [Servei d’Ensenyament Català]

Renfe

Unesco

En l’àmbit de la biblioteconomia i la documentació, per designar títols d’obres, es poden utilitzar sigles amb alguna minúscula enmig o al final, per la gran quantitat de publicacions que podrien tenir la mateixa sigla.

DECat [Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana]

En l’àmbit jurídic i científic, també es poden utilitzar sigles amb alguna minúscula enmig o al final.

LECr [Llei d’enjudiciament criminal]

IFI-IgM [immunofluorescència indirecta per a la detecció d’immunoglobulina M]

Plural en les sigles

Les sigles són invariables i només pluralitzen els elements del sintagma nominal que les determinen.

els PC [personal computer]

algunes ONG

fem servir CD verges

El plural no s’ha de fer afegint-hi una s.

els PCs

els PC’s

Tampoc s’ha de fer la duplicació de les sigles. Hi ha, però, algunes sigles que ja han quedat fixades per l’ús.

CCOO [Comissions Obreres]

PPCC [Països Catalans]

JJOO [Jocs Olímpics]

Les sigles lexicalitzades tenen forma de plural.

làsers

Apostrofació de les sigles

Davant de sigles que es llegeixen com a mots, els articles el i la i la preposició de s’apostrofen d’acord amb les regles d’apostrofació.

l’IEC, l’INEFC, l’OGO

l’ISO, l’OTAN, l’UCI

d’INCAVI, d’IVA, d’UNICEF

L’article la no s’apostrofa tampoc davant de sigles femenines començades per i o u àtones (precedides o no de la consonant hac).

la INTERPOL, la UNESCO, la UEFA

Davant de sigles que comencen per i o u semivocàliques, no s’apostrofa.

el IEN, la UOC, de IATA

Tampoc no s’apostrofa l’article femení la ni la preposició de davant sigles que comencen per f + consonant o s + consonant.

la FCAC, la SCATERM

de FNEC, de SMEG
En el cas de sigles que es llegeixen lletra per lletra i que comencen amb vocal, també se segueix la norma general.

l’ATS, l’ONG, l’URL

d’HTML, d’IPC, d’UGT

Cal tenir en compte que l’accent recau sempre sobre la darrera lletra.

L’article la no s’apostrofa mai, doncs, davant de sigles femenines començades per i o u (precedides o no de la consonant hac) que es lletregen.

la UB, la ITS, la ITV
En el cas de sigles que es llegeixen lletra per lletra i que comencen amb consonant, s’apostrofen seguint la norma general quan la inicial del nom de la consonant és una vocal.

l’FM, l’RD, l’N-II

d’LSD, d’FP, d’RNA

Aspectes tipogràfics de les sigles

Habitualment, les sigles s’escriuen en rodona, no pas en cursiva, encara que corresponguin a denominacions estrangeres o a títols d’obres.

un DVD [digital video disc]

la GEC [Gran enciclopèdia catalana]

En el cas dels usos metalingüístics de les sigles, també s’han d’escriure en cursiva.

Remarques sobre les sigles

Traducció de sigles

Les sigles que corresponen a noms propis d’organismes, d’entitats, de partits polítics, d’empreses, etc. que s’han traduït, normalment no es tradueixen. És recomanable, doncs, mantenir aquestes sigles en la llengua originària. El que es pot traduir és la denominació.

IRA [Irish Republican Army = Exèrcit Republicà Irlandès]

RENFE [Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles = Xarxa Nacional de Ferrocarrils Espanyols]

Hi ha, però, algunes sigles que han estat creades d’acord amb la traducció del nom que representen. En aquest cas cal utilitzar la versió catalana de les sigles d’altres llengües.

PNB [Partit Nacionalista Basc]

EUA [Estats Units d’Amèrica]

USA [United States of America]

OAP [Organització per a l’Alliberament de Palestina]

OTAN [Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord]

NATO [North Atlantic Treaty Organization]

Pel que fa a les sigles d’organismes, d’institucions internacionals, etc. no catalanitzades o que vacil·len, és aconsellable seguir, entre d’altres, el Diccionari d’abreviacions (Mestres i Guillén, 1992), sempre que sigui possible. En els altres casos cal recollir-les un cop s’hagin normalitzat.

Si les sigles pertanyen a un alfabet no llatí s’adapten per transcripció de la forma original.

KGB [Komitet Gosudárstvennoe Bezopásnosti] [Comitè de Seguretat de l’Estat]

Gènere de les sigles d’origen estranger

El gènere i el nombre de les sigles d’origen estranger es correspon, generalment, amb el gènere i el nombre del primer mot del nom català sense abreujar.

la CIA [l’Agència Central d’Intel·ligència]

la FAO [l’Organització per a l’Alimentació i l’Agricultura]

el KGB [el Comitè de Seguretat de l’Estat]

l’URL [el localitzador uniforme de recursos]

Pèrdua de l’article

De vegades algunes sigles, en contextos formals, perden l’article.

FECSA ja ha anunciat les noves tarifes per a l'any vinent.

Renfe ha posat uns autocars al servei dels usuaris.

Desenvolupament de les sigles

Seguint el criteri general de les abreviacions, no s’ha de fer un ús abusiu de les sigles. Avui en dia, però, és imprescindible en molts casos l’ús de sigles per l’estalvi de temps i espai que comporten. Per assegurar que aquestes sigles seran entenedores per als lectors del text, cal que la primera vegada que s’hi usen apareguin entre parèntesis i precedides de la forma desenvolupada corresponent o que aparegui la forma desenvolupada després de la sigla entre parèntesis. Aquesta darrera recomanació no es té en compte quan les sigles són molt conegudes (ICE, Renfe o BOE, per exemple).

L’Institut Català de la Salut (ICS) ja ha presentat l'informe anual.

els trastorns de comportament alimentari (TCA)

els TCA (trastorns de comportament alimentaris)

l’IVA

Acrònims

Un cas especial són els acrònims, que es formen amb la unió d’una o més lletres o síl·labes, inicials, centrals o finals, de les paraules d’un sintagma. Segueixen, en general, les mateixes regles que s’han exposat i poden lexicalitzar-se, però només s’escriuen amb majúscula inicial si són noms propis. Aquests darrers —llevat de Benelux i algun altre— es poden escriure íntegrament amb majúscules o sols amb la inicial majúscula.

radar [radio detecting and ranging]

els radars, la radarastronomia

bit [binary digit]

vuit bits

el Benelux [België, Nederland, Luxembourg]

l’Incasol [Institut Català del Sòl]

el Banesto [Banco Español de Crédito]

RENFE / Renfe [Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles]

Sigles lexicalitzades

Les sigles lexicalitzades funcionen com a termes i, per tant, s’escriuen amb minúscula, tenen forma de plural, es poden accentuar si cal i poden formar derivats.

làser

làsers

les pimes

Símbols

Un símbol és un signe gràfic, format per lletres, xifres o pictogrames, que representa la forma abreujada d’una paraula, un concepte o un valor, generalment de l’àmbit de la física, la química, les matemàtiques o altres especialitats de la ciència o la tècnica. Aquest abreujament afecta només l’escriptura, ja que per llegir un símbol es recorre al mot o a l’expressió sencers.

S’escriu…	Es llegeix…
30 m	trenta metres
de m³ a kWh	de metre cúbics a kilowatts hora
340 m/s	340 metres per segon
4 ¤/kg	quatre euros el quilo
15 °C	quinze graus Celsius
una molècula de H₂O	una molècula d’aigua
vents de component SE	vents de component sud-est
aeroport de BCN	aeroport de Barcelona

Els símbols responen, majoritàriament, a convencions, generalment de caràcter internacional, adoptades per organismes estandarditzadors reconeguts. Per tant, no només no les creen lliurement els usuaris d’una llengua, sinó que són les úniques abreviatures d’utilització obligatòria.

Aquesta convencionalitat simplifica i assegura l’intercanvi d’informació i la comprensió interlingüística en diferents camps, especialment de la ciència i de la tècnica. De fet, els símbols són el cas menys conflictiu d’abreviació, on es presenten menys vacil·lacions i hi ha uns criteris més homogenis.

Són característiques dels símbols, més enllà del caràcter oficial que tenen (que és el seu tret distintiu), l’omissió del punt abreviatiu i de la marca de plural.

70 cm de gruix de neu

70 cm. de gruix de neu

les 24 h del dia

les 24 h. del dia

30 kg de patates

30 kgs de patates

122 km d’autopista

122 kms d’autopista

Com a norma general, aplicable a la resta d’abreviacions, els símbols s’han d’utilitzar amb mesura, sempre amb el convenciment que els lectors els interpretaran correctament. A fi de garantir-ne la comprensió, se’n pot explicar el significat la primera vegada que apareixen en un text o es pot recórrer a les llistes d’abreviatures prèvies.

Actualment, hi ha establerts símbols nacionals o internacionals per representar el sistema internacional d’unitats, els elements químics, les llengües, les monedes o els noms dels països. També tenen valor simbòlic els punts cardinals o les matrícules de cotxe, per exemple.

Bibliografia

«Reial decret 493/2020, de 28 d’abril, pel qual es modifica el Reial decret 2032/2009, de 30 de desembre, pel qual s’estableixen les unitats legals de mesura». Butlletí Oficial de l’Estat, 2020, núm. 119. Disponible en línia a https://www.boe.es/boe_catalan/dias/2020/04/29/pdfs/BOE-A-2020-4707-C.pdf.

Formació de símbols

Els símbols poden fer-se amb caràcters de menes diferents, alfabètics o no alfabètics, com ara pictogrames o xifres, i combinar-se entre si.

Alguns es formen amb lletres de l’alfabet llatí —que sovint provenen d’antigues abreviatures que es corresponen amb l’inici de la paraula desenvolupada—; d’altres es fan amb lletres gregues, indistintament en majúscula o en minúscula; fins i tot n’hi ha de mixtos, amb caràcters grecs i llatins.

Au [or, del llatí aurum]
Na [sodi, del llatí natrium]

Ω [ohm]
ω [velocitat angular]

µm [micròmetre]
N_ω [densitat de modes de vibració]

Hi ha símbols que s’han fet tradicionalment a base de signes no alfabètics particulars.

° [grau]
§ [paràgraf]
+ [suma]
% [tant per cent]

En alguns casos, els tipus de lletra, com ara la cursiva o la negreta, esdevenen trets identificatius i definidors. Les majúscules i minúscules solen ser distintives i no intercanviables. Els superíndexs i subíndexs, amb significat específic, poden aportar precisió i matisos.

m [metre (unitat del sistema internacional)]
m [massa (magnitud)]
m [moment dipolar magnètic (vector)]

M [mega- (prefix del sistema internacional)]
M [massa molar (magnitud)]
M [imantació (vector)]

m_e [massa de l’electró en repòs (constant física)]
m_n [massa del neutró en repòs (constant física)]
m_p [massa del protó en repòs (constant física)]

Escriptura de símbols

Els símbols s’escriuen sense punt abreviatiu, llevat que apareguin al final de la frase en què s’insereixen.

20.30 h [hores]

Arriba a les 20.30 h.

10 cm [centímetres]

Mesura 10 cm.

50 ¤ [euros]

El preu d’inscripció és de 50 ¤.

10 % [tant per cent]

Ofereixen descomptes del 10 %.

Si en el símbol hi ha més d’un element, no es deixen espais en blanc entre els diferents caràcters.

ENE [est-nord-est]
g/cm³ [gram per centímetre cúbic]
°C [graus Celsius]
χ² [khi quadrat]
kWh [kilowatt hora]
m³ [metres cúbics]
K₂SO₄ [sulfat potàssic]

Aquests símbols compostos, formats per més d’un caràcter, no s’han de partir a final de ratlla.

L’ascensió és en sentit
ENE, per vèncer el desnivell.

L’ascensió és en sentit E-
NE, per vèncer el desnivell.

S’estableix una xarxa d’enlla-
ços d’hidrogen amb ClO₄^– i
H₂O.

S’estableix una xarxa d’enlla-
ços d’hidrogen amb ClO₄^– i H₂
O.

Sovint, els símbols acompanyen xifres, que expressen quantitats. Segons el sistema internacional, en aquests casos, s’ha de deixar un espai entre la xifra i el símbol.

2 m

440 kg

440kg

500 ¤

500¤

35 %

35%

Són un cas especial, i s’escriuen sense deixar blanc entre el símbol i la xifra que acompanya, els signes del sistema sexagesimal que representen els graus, els minuts i els segons.

32° [graus]
28′ [minuts]
14″ [segons]

32° 28′ 14″

En qualsevol cas, no es pot separar, en un canvi de ratlla, el símbol de la xifra.

La massa m₁ està en repòs, a
2 m de distància.

La massa m₁ està en repòs, a 2
m de distància.

La càrrega màxima és de
440 kg.

La càrrega màxima és de 440
kg.

T’estenc un xec per valor de
500 €, per indicació de la cap
de l’oficina.

T’estenc un xec per valor de 500
€, per indicació de la cap de l’oficina.

Han de tenyir la membrana en
una solució d’àcid acètic al
35 %.

Han de tenyir la membrana en
una solució d’àcid acètic al 35
%.

Els símbols referits a una unitat només es poden fer servir quan formen part d’una fórmula o quan aquesta unitat s’expressa amb xifres:

15 km (o 15 quilòmetres)

quinze km

Plural en els símbols

Els símbols són invariables: no admeten cap marca de plural, encara que el concepte que abreugen o representen (paraules, sintagmes, valors) en tingui.

53 km [quilòmetres]

500 cm [centímetres]

250 g [grams]

20 h 30 min [hores, minuts]

Apostrofació dels símbols

En general, no s’apostrofa davant dels símbols.

El O, el Es, el Sb i el Au són símbols d’elements químics.
El AgNaSO₄ és sulfat de plata i sodi.
Tot seguit cal afegir la Ag a la solució.

Ha llegat 3 milions de ¤.
La notació sin⁻¹ es pot fer servir en comptes de arcsin.
La pèrdua de pes resulta de l’eliminació de H₂O.

Els símbols dels punts cardinals es tracten com si fossin sigles i, si correspon, s’apostrofen.

vent fluix i variable d’ENE i d’NNE

És preferible apostrofar els articles definits i la preposició de davant dels compostos d’especialitat en què el primer element és un símbol el nom del qual comença per una vocal.

l’α-retinol [l’alfa-retinol]
d’L-dopamina 25 [d’eladopamina].

Alguns dels símbols utilitzats en genètica són els següents:

Cromosomes: s’escriuen en rodona.

x
y
Gens: s’escriuen en cursiva.

LacA
Proteïnes: s’escriuen en rodona.

LacA
Fenotips: s’escriuen en rodona.

Lac⁺
Protooncogens: s’escriuen en cursiva.

sis
Localitzacions cromosòmiques: s’escriuen en rodona.

6q22-24

Pel que fa a l’escriptura dels àcids ribonucleic i desoxiribonucleic i els seus tipus, cal tenir en compte el grau d’especialització del text a l’hora de triar entre la forma catalana o la corresponent anglesa, que funciona en l’àmbit internacional gairebé com a estàndard.

Si el text té un grau d’especialització mitjà o elevat, és recomanable utilitzar la forma anglesa. En els textos de la Universitat de Barcelona, per tant, convé utilitzar aquestes últimes formes, perquè són les que prefereixen els especialistes. En l’àmbit de la biologia cel·lular, a més, tenen un ús internacional, fixat i recomanat per la Comissió Combinada de Nomenclatura Bioquímica IUPAC-IUB.

denominació	català	anglès
àcid desoxiribonucleic	ADN	DNA
àcid desoxiribonucleic mitocondrial	ADNmit	mtDNA
àcid ribonucleic	ARN	RNA
àcid ribonucleic de transferència	ARNt	tRNA
àcid ribonucleic missatger	ARNm	mRNA
àcid ribonucleic ribosòmic	ARNr	rRNA

El símbol corresponent a la unitat de massa atòmica unificada dalton (pronunciat dàlton), que no és del sistema internacional d’unitats, és Da.

Bibliografia

Gene [en línia]. <http://www.ncbi.nlm.nih.gov/gene> [Consulta: 11 juny 2012].

Guidelines for human gene nomenclature [en línia]. <http://www.genenames.org/guidelines.html> [Consulta: 11 juny 2012].

Taxonomia

Alguns dels símbols més utilitzats en taxonomia són els següents:

sp. espècie (singular)
spp. espècies (plural)
ssp. subespècie
cv. cultivar
var. varietat
f. forma
× encreuament (híbrid)
L. Linnaeus

El nom de l’autor de la nomenclatura segueix el nom científic i s’escriu abreujat i en rodona.

Homo sapiens L.

Bibliografia

Comissió Internacional de Nomenclatura Zoològica. Codi Internacional de Nomenclatura Zoològica [en línia]. 4a edició. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2003. <cit.iec.cat/cinz/default.asp?opcio=2> [Consulta: 17 febrer 2016]

International Association for Plant Taxonomy. International Code of Nomenclature for Algae, Fungi and Plants (Melbourne Code) [en línia]. <www.iapt-taxon.org/nomen/main.php> [Consulta: 17 febrer 2016].

Física

Unitats de mesura

En general, els símbols de les unitats de mesura s’escriuen amb minúscules i rodona.

350 km [quilòmetres]

350 Km

24 h [hores]

24 H

Entre les excepcions, hi ha el cas del símbol del litre, que es pot escriure amb lletra majúscula per no confondre’l amb el número 1. Com que les dues opcions són possibles (l o L), en un mateix document, s’ha de ser coherent i fer servir sempre la mateixa forma.

2 l [litres]
2 L

També per evitar confusions, byte se sol abreujar internacionalment amb majúscula (B), atès que bit s’abreuja amb minúscula (b).

1 B = 8 b
Té una capacitat de memòria de 16 GB.

S’escriuen amb majúscula inicial els símbols d’unitats de mesura que provenen d’un nom propi (encara que el terme desenvolupat s’escrigui amb minúscula).

J [joule]
W [watt]

Hz [hertz]
Pa [pascal]

dB [decibel, de deci- i bel]
°C [grau Celsius]

Els símbols dels múltiples més grans, que s’indiquen per mitjà de prefixos internacionals, també es consignen en majúscules.

Y [yotta]
M [mega]

Bibliografia

Taylor, Barry N. Guide for the Use of the International System of Units (SI) [en línia]. Washington: National Institute of Standards and Technology (NIST), 1995. <http://physics.nist.gov/cuu/pdf/sp811.pdf> [Consulta: 23 gener 2004].

Le Système international d’unités (SI) [en línia]. 7a ed. Bureau International des Poids et Mesures, 1998. <http://www1.bipm.org/utils/fr/pdf/brochure-si.pdf> [Consulta: 6 abril 2004].

Le Système international d’unités (SI). Suplement 2000. Addittions et corrections à la 7e édition (1998) [en línia]. Bureau International des Poids et Mesures, 2000. <http://www1.bipm.org/utils/en/pdf/si-supplement2000.pdf> [Consulta: 6 abril 2004].

Sistema internacional d’unitats

El sistema internacional d’unitats (SI) està regulat per l’Oficina Internacional de Pesos i Mesures, que té per missió assegurar la unificació mundial de les mesures físiques.

A continuació s’ofereixen els quadres d’unitats que la mateixa Oficina recull en la seva documentació oficial.

Unitats SI de base

Magnitud	Unitat	Símbol
longitud	metre	m
massa	kilogram	kg
temps	segon	s
intensitat de corrent elèctric	ampere	A
temperatura termodinàmica	kelvin	K
quantitat de substància	mol	mol
intensitat lluminosa	candela	cd

Unitats SI derivades

Exemples d’unitats SI derivades expressades a partir de les unitats de base

Magnitud	Unitat	Símbol
superfície	metre quadrat	m²
volum	metre cúbic	m³
velocitat	metre per segon	m/s
acceleració	metre per segon al quadrat	m/s²
nombre d’ones	metre elevat a la menys u	m^–1
densitat	kilogram per metre cúbic	kg/m³
volum específic	metre cúbic per kilogram	m³/kg
densitat de corrent elèctric	ampere per metre quadrat	A/m²
camp magnètic	ampere per metre	A/m
concentració (de quantitat de substància)	mol per metre cúbic	mol/m³
luminància	candela per metre quadrat	cd/m²
índex de refracció	(el nombre) 1	1

Unitats SI derivades que tenen un nom especial

Magnitud	Unitat	Símbol	Equivalències
angle pla	radian	rad	m · m^–¹ = 1
angle sòlid	estereoradian	sr	m² · m^–² = 1
freqüència	hertz	Hz	s^–¹
força	newton	N	m · kg· s^–²
pressió	pascal	Pa	N/m² = m^–¹ · kg · s^–²
energia, treball	joule	J	N · m = m² · kg · s^–²
potència, flux radiant	watt	W	J/s = m² · kg · s^–³
càrrega elèctrica, quantitat d’electricitat	coulomb	C	s · A
diferència de potencial elèctric, força electromotriu	volt	V	W/A = m² · kg · s^–³ · A^–¹
capacitància	farad	F	C/V = m^–² · kg^–¹ · s⁴ · A²
resistència elèctrica	ohm	Ω	V/A = m² · kg · s^–³ · A^–²
conductància elèctrica	siemens	S	A/V = m^–² · kg^–¹ · s³ · A²
flux magnètic	weber	Wb	V · s = m² · s^–¹ · A^–¹
densitat de flux magnètic	tesla	T	Wb/m² = kg · s^–² · A^–¹
inductància	henry	H	Wb/A = m² · kg · s^–² · A^–²
temperatura Celsius	grau Celsius	°C	K
flux lluminós	lumen	lm	cd · sr = m² · m^–² · cd = cd
il·luminació	lux	lx	lm/m² = m² · m^–4 · cd = m^–² · cd
activitat (d’un radionúclid)	becquerel	Bq	s^–¹
dosi absorbida, kerma	gray	Gy	J/kg = m¹ · s^–²
dosi equivalent	sievert	Sv	J/kg = m¹ · s^–²

Exemples d’unitats SI derivades a partir d’altres unitats derivades

Magnitud	Unitat	Símbol	Equivalències
viscositat dinàmica	pascal segon	Pa · s	m^–¹ · kg · s^–¹
moment d’una força	newton metre	N · m	m² · kg · s^–²
tensió superficial	newton per metre	N/m	kg · s^–²
velocitat angular	radian per segon	rad/s	m · m^–¹ · s^–¹ = s^–¹
acceleració angular	radian per segon al quadrat	rad/s²	m · m^–¹ · s^–² = s^–²
densitat de flux de calor, irradiància	watt per metre quadrat	W/m²	kg · s^–³
capacitat de calor, entropia	joule per kelvin	J/K	m² · kg · s^–² · K^–¹
capacitat de calor específica, entropia específica	joule per kilogram kelvin	J/(kg · K)	m² · s^–²· k^–¹
energia específica	joule per kilogram	J/kg	m² · s^–²
conductivitat tèrmica	watt per metre kelvin	W/(m · K)	m · kg · s^–³ · K^–¹
densitat d’energia	joule per metre cúbic	J/m³	m^–¹ · kg · s^–²
força del camp elèctric	volt per metre	V/m	m · kg · s^–³ · A^–¹
densitat de càrrega (elèctrica)	coulomb per metre cúbic	C/m³	m^–³ · s · A
densitat de flux elèctric	coulomb per metre quadrat	C/m²	m^–² · s · A
permitivitat	farad per metre	F/m	m^–³ · kg^–¹ · s⁴ · A²
permeabilitat	henry per metre	H/m	m · kg · s^–² · A^–²
energia molar	joule per mol	J/mol	m² · kg · s^–² · mol^–¹
capacitat de calor molar, entropia molar	joule per mol kelvin	J/(mol · K)	m² · kg · s^–² · K^–¹ · mol^–¹
exposició (raigs X i γ)	coulomb per kilogram	C/kg	kg^–¹ · s · A
índex de dosi absorbida	gray per segon	Gy/s	m² · s^–³
intensitat energètica	watt per estereoradian	W/sr	m⁴ · m^–² · kg · s^–³ = m² · kg · s^–³
radiància	watt per metre quadrat estereoradian	W/(m² · sr)	m² · m^–² · kg · s^–³ = kg · s^–³

Prefixos SI

Factor	Prefix	Símbol	Factor	Prefix	Símbol
10²⁴	yotta–	Y	10^–1	deci–	d
10²¹	zetta–	Z	10^–2	centi–	c
10¹⁸	exa–	E	10^–3	mil·li–	m
10¹⁵	peta–	P	10^–6	micro–	µ
10¹²	tera–	T	10^–9	nano–	n
10⁹	giga–	G	10^–12	pico–	p
10⁶	mega–	M	10^–15	femto–	f
10³	kilo–	k	10^–18	atto–	a
10²	hecto–	h	10^–21	zepto–	z
10¹	deca–	da	10^–24	yocto–	y

Altres unitats

Unitats que s’utilitzen conjuntament amb les SI

Magnitud	Unitat	Símbol	Equivalències
temps	minut	min	1 min = 60 s
temps	hora	h	1 h = 60 min = 3600 s
temps	dia	d	1 d = 24 h = 86 400 s
angle pla	grau	°	1° = (π/180) rad
angle pla	minut	′	1′ = (1/60)° = (π/10 800) rad
angle pla	segon	″	1″ = (1/60)′ = (π/648 000) rad
volum	litre	l, L	1 dm³ = 10^–³ m³
massa	tona	t	1 t = 10³ kg
	neper	Np	1 Np = 1
	bel	B	1 B = (1/2) ln 10 (Np)
energia cinètica	electró-volt	eV	1 eV ≈ 1,602 × 10^–19 J
massa (constant de massa atòmica)	unitat de massa atòmica unificada	u	1 u ≈ 1,660 × 10^–27 kg
longitud	unitat astronòmica	ua	1 ua ≈ 1,495 × 10¹¹ m

Unitats que s’utilitzen conjuntament amb les SI, per a usos específics

Tot i que són unitats que s’utilitzen per a usos específics, és preferible evitar-ne l’ús.

Magnitud	Unitat	Símbol	Equivalències
longitud	milla nàutica	(mi)	1 milla nàutica = 1852 m
velocitat	nus	(mi/h)	1 milla nàutica per h = (1852/3600) m/s
superfície	àrea	a	1 a = 1 dam² = 10² m²
superfície	hectàrea	ha	1 ha = 1 hm² = 10⁴ m²
pressió	bar	bar	1 bar = 0,1 MPa = 100 kPa = 1000 hPa = 10⁵ Pa
longitud	àngstrom	Å	1 Å = 0,1 nm = 10^–10 m
superfície	barn	b	1 b = 100 fm² = 10^–28

Unitats del sistema cegesimal (CGS)

Són unitats obsoletes, utilitzades en els textos antics. És preferible no utilitzar-les.

Magnitud	Unitat	Símbol	Equivalències
treball, energia	erg	erg	1 erg = 10^–7 J
força	dina	dyn	1 dyn = 10^–5 N
viscositat dinàmica	poise	P	1 P = 1 dyn · s/cm² = 0,1 Pa · s
viscositat cinemàtica	stokes	St	1 St = 1 cm²/s = 10^–4 m²/s
inducció magnètica	gauss	G	1 G correspon a 10^–4 T
intensitat de camp magnètic	oersted	Oe	1 Oe correspon a (1000/4π) A/m
flux magnètic	maxwell	Mx	1 Mx correspon a 10^–8 Wb
luminància	stilb	sb	1 sb = 1 cd/cm² = 10⁴ cd/m²
il·luminació	fot	ph	1 ph = 10⁴ lx
acceleració	gal	Gal	1 Gal = 1 cm/s² = 10^–²m/s²

Exemples d’altres unitats que no són del sistema internacional

Són unitats obsoletes, utilitzades en els textos antics. És preferible no utilitzar-les.

Magnitud	Unitat	Símbol	Equivalències
activitat radioactiva	curie	Ci	1 Ci = 3,7 × 10¹⁰ Bq
radiació electromagnètica	röntgen	R	1 R = 2,58 × 10^–4 C/kg
dosi de radiació absorbida	rad	rad	1 rad = 1 cGy = 10^–² Gy
dosi de radiació equivalent	rem	rem	1 rem = 1 cSv = 10 ^–² Sv
longitud	unitat X		1 unitat X ≈ 1,002 × 10^–4 nm
inducció magnètica	gamma	γ	1 γ = 1 nT = 10^–9 T
densitat de flux	jansky	Jy	1 Jy = 10^–26 W · m^–² · Hz^–¹
longitud	fermi		1 fermi = 1 fm = 10^–15 m
massa	quirat mètric	(ct, c)	1 quirat mètric = 200 mg = 2 × 10^–4 kg
pressió	torr	Torr	1 Torr = (1001 325/760) Pa
pressió	atmosfera normal	atm	1 atm = 101 325 Pa
energia	caloria	cal	1 cal₁₅ = 4,1855 J 1 cal_IT = 4,1868 J 1 cal_th =4,184 J
longitud	micró	μ	1 μ = 1μm = 10^–6 m

Bibliografia

Bureau International des Poids et Mesures. Le Système international d’unités (SI) [en línia]. 7a ed. Sèvres: BIPM, 1998. <http://www1.bipm.org/utils/fr/pdf/brochure-si.pdf> [Consulta: 18 desembre 2003].

Magnituds físiques

Els símbols de les magnituds físiques són, en general, una sola lletra de l’alfabet grec o llatí, majúscula o minúscula, que s’ha de consignar en cursiva.

θ [temperatura Celsius]
Δ [excés de massa]

C [capacitat calorífica]
V [volum]

m [massa]
p [pressió]

Els símbols es poden modificar mitjançant subíndexs o superíndexs, de significat específic. Quan els subíndexs i superíndexs siguin, per si mateixos, símbols de magnituds físiques o de nombres, s’escriuen en cursiva; la resta s’escriuen en rodona.

C_p [capacitat calorífica a pressió constant]
C_V [capacitat calorífica a volum constant]

C_B [capacitat calorífica de la substància B]
V_m [volum molar]

Els noms i els símbols de les magnituds físiques, tant bàsiques com derivades, són recomanacions de la IUPAP i la ISO. És possible, doncs, emprar altres símbols, sempre que se’n defineixi la notació i que aquesta s’ajusti a les regles generals. Ara bé, la comunicació científica serà més fàcil si se segueixen els estàndards internacionals.

Bibliografia

Unió Internacional de Química Pura i Aplicada. Magnituds, unitats i símbols en química física. [en línia]. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Secció de Ciències i Tecnologia, 2008, p. 22. <http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000049%5C00000040.PDF> [Consulta: 13 febrer 2014].

Constants físiques

Els símbols de les constants físiques s’escriuen en cursiva, tant si són de l’alfabet grec com del llatí, i es consignen en majúscula o en minúscula, segons com se n’hagi fixat la grafia.

α [constant d’estructura fina]
σ [constant de Stefan-Boltzmann]

h [constant de Planck]
e [càrrega elemental]

F [constant de Faraday]
G [constant de gravitació]

En alguns casos, les lletres, que s’escriuen en cursiva, poden anar acompanyades de subíndexs, que es consignen en rodona.

μ₀ [permeabilitat del buit]
γ_p [raó giromagnètica del protó]

c₂ [segona constant de radiació]
m_e [massa de l’electró en repòs]

E_h [energia de Hartree]
N_A [nombre d’Avogadro]
R_∞ [constant de Rydberg]

Bibliografia

Unió Internacional de Química Pura i Aplicada. Magnituds, unitats i símbols en química física [en línia]. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Secció de Ciències i Tecnologia, 2008. <http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000049%5C00000040.PDF> [Consulta: 13 febrer 2014].

Vectors, matrius i tensors

En física, els vectors i les matrius es poden escriure en negreta cursiva i en majúscules o minúscules, segons com se n’hagi fixat la grafia.

G [vector del reticle recíproc]
R [vector de posició]

b [vector de Burgers]
k [vector d’ona]

P [matriu de densitat]
S [matriu de dispersió]

Les matrius i els tensors s’escriuen, de vegades, en lletra negreta de pal sec (sans serif).

S
T

Els vectors es poden caracteritzar alternativament mitjançant una fletxa i lletra cursiva.

I, els tensors de segon rang, amb una doble fletxa i lletra cursiva.

Bibliografia

Lletres

Els símbols de les lletres es consignen en cursiva, atès el seu valor metalingüístic, a diferència dels noms corresponents, que s’escriuen en rodona.

El mot tros s’escriu amb s final.
La j de majestat és una lletra fricativa.

No sap pronunciar la erra.
En les fonts històriques figura amb ve baixa.

Quan serveixen per descriure una determinada forma s’escriuen en majúscula i rodona.

Un regle amb forma de T.
Una corba com una S perfecta.

Les lletres poden encapçalar els apartats d’una enumeració. En aquest cas es componen en minúscula cursiva i convé que vagin acompanyades d’un parèntesi de tancament en rodona.

El català oriental se subdivideix en els dialectes següents:
a) rossellonès
b) balear
c) alguerès
d) central

Les lletres que es refereixen a un croquis, un plànol, una figura o una part d’un document, també s’escriuen en minúscula i cursiva.

La figura 2a mostra el comportament d’una falla segons la hipòtesi descrita.

D’acord amb l’article 20e, el secretari ha de redactar la memòria anual.

Lectura lletrejada

Per lletrejar paraules de manera clara, es pot fer servir el sistema de codis que es proposa en la taula següent d’acord amb un esquema d’aquest tipus:

Tarragona-Ebre-Igualada-Xina-Igualada-Dinamarca-Òscar-Ramon
[per lletrejar Teixidó]


A	Andreu
B	Barcelona
C	Carme
Ç	ce trencada
D	Dinamarca
E	Ebre
F	Fornells
G	Girona
H	història
I	Igualada
J	Jordi
K	Kennedy
L	Lídia
L·L	ela geminada
M	Mallorca
N	Narcís
O	Òscar
P	Prada
Q	Quebec
R	Ramon
S	Solsona
T	Tarragona
U	universitat
V	València
W	Washington
X	Xina
Y	York
Z	zoo

Matemàtiques

Funcions matemàtiques

Els símbols de les funcions matemàtiques generals s’escriuen en cursiva.

f(x)
F(x, y)

Quan el símbol és una lletra grega, aquesta s’escriu en rodona.

β(m, n) [funció beta]

Si no es pot representar la lletra grega, s’escriu la lletra corresponent amb l’alfabet llatí, però aleshores s’utilitza la cursiva.

B(m, n) [funció beta]

Convé observar que els parèntesis d’aquestes funcions s’escriuen en rodona.

Els símbols de les funcions matemàtiques especials s’escriuen en rodona i minúscules.

Funcions trigonomètriques:

sin x [sinus de x]
cos x [cosinus de x]
tg x [tangent de x]

En el cas de les funcions trigonomètriques, en molts casos cada llengua té el seu símbol.

tan [de l’anglès tangent]
sen [del castellà seno]

Funcions logarítmiques:

ln x, log_e x [logaritme neperià de x]
log_a x [logaritme en base a de x]
lg x, log x, log₁₀x[logaritme decimal de x]
lb x, log₂ x [logaritme en base 2 de x]
antilog x [antilogaritme de x]
colog x [cologaritme de x]

Convé observar que les variables matemàtiques (x, y, m, n, etc.) s’escriuen en cursiva.

Bibliografia

Enciclopèdia Catalana; Universitat Politècnica de Catalunya. Diccionari de matemàtiques i estadística. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2002.

Constants matemàtiques

Les lletres que s’usen com a símbols de constants matemàtiques, tant de l’alfabet grec com llatí, s’escriuen en rodona.

Φ = 1,618 033 [nombre d’or]
π = 3,141 592 [nombre pi]

e = 2,718 281 [base dels logaritmes neperians]
i = √−1 [nombre imaginari]

En canvi, les que s’usen com a símbols d’altres nombres, i que no són constants, és a dir, les variables, s’han d’escriure en cursiva.

Operadors aritmètics

Els símbols dels operadors aritmètics s’escriuen en rodona. En les operacions cal deixar un espai en blanc entre els diferents operands.

a + b = c
x – y = z
(a + b) × c = d
34 + 52 = 86
λ ≃ 10 nm

Quan els símbols + i – precedeixen un nombre, s’escriuen sense espai.

–5°
+24

Convé observar que, per representar el símbol de la resta o el símbol negatiu, cal utilitzar el guió mitjà.

Productes i quocients

Per expressar el producte de nombres o de valors de magnituds, s’usa el punt volat o l’aspa.

32,4 · 24,3 = 787,32
32,4 × 24,3 = 787,32

4 · 10^–3 = 0,004
4 × 10^–3 = 0,004

15 · 7 kg = 105 kg
15 × 7 kg = 105 kg

En cas que s’utilitzi el punt per separar decimals, és preferible utilitzar l’aspa com a símbol del producte, en comptes del punt volat, a fi d’evitar confusions.

32.4 × 24.3 = 787.32

32.4 · 24.3 = 787.32
Els productes i quocients de magnituds físiques es poden escriure de diverses maneres. Segons la IUPAC, l’ordre de prioritat és el següent:
- Productes
  
  a b
  ab
  a · b
  a × b
- Quocients
  
  Cal no emprar més d’una barra (/) en una mateixa expressió, tret que s’utilitzin parèntesis per evitar ambigüitats:
  
  (a/b)/c
  
  a/b/c
Els productes i quocients d’unitats es poden escriure de manera similar, excepte que, quan en un producte d’unitats s’omet el signe de multiplicació, cal deixar un espai entre els símbols de les diferents unitats.
- Productes
  
  N m
  
  Nm
  
  N · m
- Quocients
  
  ms^-1

Bibliografia

Institut d’Estudis Catalans. Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics. La simbologia i la formulació en els textos científics. [en línia]. <http://criteria.espais.iec.cat/files/2017/02/3-2-1_Simbologia-i-formulaci%C3%B3-en-textos-cient%C3%ADfics_05.pdf> [Consulta: 09 maig 2017].

Bureau International des Poids et Mesures. Le Système international d’unités (SI) [en línia]. 7a ed. Sèvres: BIPM, 1998. <http://www1.bipm.org/utils/fr/pdf/brochure-si.pdf> [Consulta: 18 desembre 2003].

Unió Internacional de Química Pura i Aplicada. Magnituds, unitats i símbols en química física [en línia]. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Secció de Ciències i Tecnologia, 2008. <http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000049%5C00000040.PDF> [Consulta: 13 febrer 2014].

Taylor, Barry N. Guide for the use of the international system of units (SI) [en línia]. Washington: National Institute of Standards and Technology (NIST), 2008. <http://www.nist.gov/pml/pubs/sp811> [Consulta: 22 maig 2012].

Altres operadors

Hi ha altres operadors matemàtics, que també s’escriuen en rodona, i entre els quals es recullen, a tall d’exemple, els següents:

denominació	símbol	codi hexadecimal
aproximadament igual a	≈	≈
asimptòticament igual a	≃	≃
correspon a	≙	≙
diferent de	≠	≠
idèntic a	≡	≡
igual a	=
igual, per definició, a	≝	≝
infinit	∞	∞
major o igual que	≥	≥
major que	>
menor o igual que	≤	≤
menor que	<
menys	−	−
menys o més	∓	∓
més	+
més o menys	±	±
molt major que	≫	≫
molt menor que	≪	≪
proporcional a	∝, ∼	∝, ∼
tendeix a	→	→

Bibliografia

Enciclopèdia Catalana; Universitat Politècnica de Catalunya. Diccionari de matemàtiques i estadística. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2002, pàg. 401-407.

Unió Internacional de Química Pura i Aplicada. Magnituds, unitats i símbols en química física [en línia]. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Secció de Ciències i Tecnologia, 2008, pàg. 109. <http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000049%5C00000040.PDF> [Consulta: 13 febrer 2014].

Operadors lògics

Els operadors lògics són símbols no alfabètics que s’escriuen en rodona. Les variables s’escriuen en cursiva.

Descripció	Símbol
A està contingut en B	A ⊂ B
unió de A i B	A ∪ B
intersecció de A i B	A ∩ B
p i q (signe de conjunció)	p ∧ q
p o q, o ambdós (signe de disjunció)	p ∨ q
x pertany a A	x ∈ A
x no pertany a A	x ∉ A
el conjunt A conté x	A ∋ x
diferència de A i B	A \ B

Com en el cas dels operadors aritmètics, cal deixar un espai entre els diferents operands.

Bibliografia

Unió Internacional de Química Pura i Aplicada. Magnituds, unitats i símbols en química física [en línia]. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Secció de Ciències i Tecnologia, 2008, p. 111.<http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000049%5C00000040.PDF> [Consulta: 13 febrer 2014].

Variables matemàtiques

Les variables matemàtiques (que representen valors numèrics no especificats o que són la incògnita d’un problema) s’escriuen en cursiva.

Algunes d’aquestes variables estan molt fixades.

x, y, z [coordenades cartesianes espacials]
a, b, c [costats d’un triangle]
n [nombre]

N’hi ha d’altres, però, que no ho estan tant. En aquests casos és especialment important que quedi ben clara l’equivalència corresponent, tal com passa amb les magnituds físiques.

Si tenim una velocitat v₁, aleshores podem aplicar la llei de Newton.

Conjunts de nombres

Per representar cadascun dels conjunts de nombres s’utilitzen les lletres majúscules d’un alfabet especial.

Símbol	Descripció	Codificació
ℕ	Conjunt dels nombres naturals	ℕ
ℤ	Conjunt dels nombres enters	ℤ
ℚ	Conjunt dels nombres racionals	ℚ
ℝ	Conjunt dels nombres reals	ℝ
ℂ	Conjunt dels nombres complexos	ℂ

Vectors, matrius i tensors

En matemàtiques, els vectors i les matrius s’han d’escriure només en negreta cursiva.

F [força]
E [intensitat de camp elèctric]
r [vector coordenada]

El mòdul del vector corresponent s’escriu només en cursiva.

r = |r|

Les magnituds tensorials es poden escriure en negreta cursiva de pal sec (sans serif).

S
T

Bibliografia

Unió Internacional de Química Pura i Aplicada. Magnituds, unitats i símbols en química física [en línia]. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Secció de Ciències i Tecnologia, 2008, pàg. 108. <http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000049%5C00000040.PDF> [Consulta: 13 febrer 2014].

Numismàtica

A l’hora de representar les unitats monetàries es poden utilitzar diversos sistemes, que estan regulats per les normes d’estandardització. Actualment, només hi ha una norma vigent, l’ISO 4217:1990 (en què el codi de les monedes es forma amb dos caràcters en majúscules del nom del país de la moneda i un caràcter extra que designa la unitat monetària), però també s’utilitzen símbols més comuns (recollits per l’ISO 8859/1 Characters) que en HTML són recollits per l’estàndard Unicode. Ara bé, els àmbits d’ús d’aquests dos sistemes són molt diferents: l’ISO s’empra, per exemple, per a les operacions bancàries i l’Unicode, per a la vida més quotidiana, com ara per expressar els preus dels comerços (mercats, botigues, etc.).

Antigament, però, també s’usava l’UNE 1 080, que va ser elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN d’AENOR el juny de 1960, amb la finalitat de determinar gràficament els símbols de les unitats monetàries nacionals dels principals països del món, mitjançant la utilització de símbols o de lletres majúscules (en un nombre màxim de quatre caràcters) que no anaven separats per cap espai ni acabats en punt. Però, tot i que aquesta norma pròpia de l’Estat espanyol preferentment va adaptar els símbols ja consagrats per l’ús internacional, va restar obsoleta en ser substituïda per la norma europea EN 24217 (l’UNE vigent), de desembre de 1993 (que adopta íntegrament la norma internacional ISO 4217:1990).

Així doncs, per exemple, quan es vol expressar el codi de l’antiga pesseta es pot fer de les maneres següents: PTA, per la norma UNE; ESP, per l’ISO; ₧, per l’estàndard Unicode, i, fins i tot, pta. o ptes., si se’n fa l’abreviatura.

Si es vol informació sobre algun símbol concret, es pot consultar la taula d’Unitats monetàries.

També es pot consultar informació complementària sobre l’euro.

Bibliografia

Code Charts [en línia] Unicode, 2004. <http://www.unicode.org/charts/> [Consulta: 16 juliol 2004].

Institut d’Estudis Catalans. «Termes que designen la unitat de moneda europea i la seva subdivisió: l’euro i el cent». Documents de la Secció Filològica, IV. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1998 [en línia]. Barcelona: IEC, 2003 <publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000041/00000083.pdf> [Consulta: 09 de maig 2017].

Norma española UNE-EN 24217: códigos para la representación de las monedas y los tipos de fondos (ISO 4217: 1990): julio 1995. Madrid: Asociación Española de Normalización y Certificación [AENOR], 1995, 23 pàg.

Símbolos de unidades monetarias internacionales: UNE 1080. Madrid: Asociación Española de Normalización y Certificación [AENOR], 1960, 3 pàg.

World Currencies and Abbreviations [en línia]. <http://www.jhall.co.uk/currency> [Consulta: 09 maig 2017].

xe.com IS0 4217 Type Currency Symbol List [en línia]. <http://www.xe.com/iso4217.htm> [Versió no oficial i actualitzada de la norma ISO 4217].

Punts cardinals

El sistema de símbols dels punts cardinals és prou senzill i coherent. Els símbols simples es construeixen a partir de la inicial de la forma desenvolupada corresponent, mentre que els compostos es formen amb la inicial de cadascun dels seus components.

N [nord]
NE [nord-est]
NNE [nord-nord-est]

Tant els símbols simples dels punts cardinals com els compostos s’escriuen amb majúscula i en rodona.

S [sud]
SE [sud-est]
ESE [est-sud-est]

Quan s’utilitzen les formes compostes, encara que la forma desenvolupada corresponent s’escrigui amb guionet, el símbol no n’ha de dur.

NE [nord-est]
ENE [est-nord-est]

N-E
E-N-E

L’oest, tant si apareix sol com combinat, es pot abreujar de dues maneres: com a O, que coincideix amb la inicial de la forma catalana, o com a W, que respon a la inicial de la forma anglesa (west).

Les dues formes són correctes i la tria de l’una o l’altra depèn del grau d’especialització del text o de la projecció internacional que tingui. Si el text és més especialitzat o té una clara voluntat d’internacionalització, es farà servir W; si no és tan especialitzat o és d’àmbit local, s’optarà per la forma O.

O [oest]
NO [nord-oest]
ONO [oest-nord-oest]

W
NW
WNW

Els símbols dels punts cardinals s’usen sempre en les expressions numèriques de les coordenades geogràfiques i en els treballs professionals de geografia i meteorologia.

A partir de la coordenada geogràfica de Buenos Aires (34° S; 58,5° W), determineu-ne l’antípoda.

L’epicentre del sisme es localitza a 84 km NNE de Santa Isabel.

Bufava vent de component SO i força 7.

En textos de caràcter general o divulgatius, aquests símbols no se solen usar gairebé mai i, de fet, és preferible emprar la forma desenvolupada corresponent.

El barranc del Morrot delimita el cementiri pel sector est-sud-est.

Al nord del cap de Salou el vent bufarà de component nord-oest.

Convé evitar-les, sobretot, quan el punt cardinal serveix per localitzar una regió o zona d’un lloc extens:

Els conflictes no resolts del sud-est asiàtic.

L’illa de Stromboli és al nord de Sicília.

Química

Elements químics

Els símbols dels elements químics deriven, generalment, del nom oficial en llatí, i consten d’una o de dues lletres. A diferència de les formes desenvolupades corresponents, que es consignen amb minúscula, s’han d’escriure amb majúscula inicial i en rodona.

K [potassi, del llatí kalium]
P [fòsfor, del llatí phosphorus]

Ag [plata, del llatí argentum]
Sb [antimoni, del llatí stibium]

W [tungstè, de l’alemany Wolfram]
Kr [criptó, del grec kryptos]
Sr [estronci, de Strontian, poble escocès]

Només per als elements de nombre atòmic més gran de 103, els símbols sistemàtics consten de tres lletres.

Unh [ununhexi]
Uuo [ununocti]

El nombre d’àtoms s’indica com a subíndex, a la dreta del símbol de l’element químic —s’omet quan és 1. Entre el símbol i la xifra no es deixa cap espai.

N₂ [nitrogen]
O₂ [oxigen]

P₄ [fòsfor]
S₄ [sofre]

El nombre atòmic dels elements es consigna com a subíndex, a l’esquerra del símbol. El nombre màssic, en canvi, s’escriu com a superíndex. En cap cas, entre la xifra i el símbol no es deixen espais.

₆C [6 protons en el nucli d’un àtom de carboni]
₉₂U [92 protons en el nucli d’un àtom d’urani]

¹⁴C [14 nucleons en el nucli d’un àtom de carboni]
²³⁸U [238 nucleons en el nucli d’un àtom d’urani]

El nombre màssic dels elements també es pot indicar per mitjà de locucions alternatives que, si bé no són pròpies de textos especialitzats, en què convé recórrer a la notació estàndard com a superíndex a l’esquerra del símbol, són adequades per a textos de caràcter general o divulgatiu.

Textos especialitzats	Textos no especialitzats
¹⁴C	C-14 carboni 14
²³⁸U	U-238 urani 238

El nombre de càrrega iònica s’indica com a superíndex a la dreta i, si és igual a 1, es consigna el signe sol. En aquest cas, tampoc no es deixen espais entre el símbol, la xifra o el signe, positiu o negatiu, que correspongui.

Na⁺ [ió positiu (catió) de sodi]
Br^- [ió negatiu (anió) de brom o ió bromur]

Cu²⁺ [ió doblement positiu de coure]
O^2– [ió doblement negatiu d’oxigen o ió òxid]

Al³⁺ [ió triplement positiu d’alumini]
N^3– [ió triplement negatiu de nitrogen o ió nitrur]

Si coincideixen un subíndex i un superíndex a la dreta o a l’esquerra del símbol d’un element, cal compondre els índexs l’un a sota de l’altre. Si això no és possible, com en el cas del llenguatge HTML, els subíndexs s’han de consignar més a prop del símbol.

¹⁴₆C
²³⁸₉₂U

C₂^2–
Hg₂²⁺

Bibliografia

Nomenclatura de química inorgànica. Recomanacions de 1990. Unió Internacional de Química Pura i Aplicada. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1997.

Taula periòdica dels elements [en línia]. Barcelona: Societat Catalana de Química, 2012. <http://blogs.iec.cat/scq/wp-content/uploads/sites/23/2013/01/Taula_periodica_-2013.pdf> [Consulta: 25 novembre 2013].

Taula periòdica dels elements [en línia]. Barcelona: TERMCAT, 2016. <http://www.termcat.cat/docs/Taula_Periodica_Elements/?ct=t(Quimica_Tramesa_Estandard)> [Consulta: 4 novembre 2016].

Fórmules químiques

Quan els símbols dels elements químics formen part d’una fórmula, no s’han de deixar espais entre els diferents caràcters.

NaCl [clorur de sodi]
NH₃ [amoníac]
N₂H₄ [hidrur de nitrogen]
H₂SO₄ [àcid sulfúric]

Altres abreviacions