Criteris lingüístics, bibliogràfics, d'estil i convencions

Abreviacions

  • Abreviatures
    • Formació
    • Escriptura
      • Accents
      • Majúscules
      • Cursiva
      • Punt o barra
      • Puntuació
      • Espais
      • Partició
    • Pronunciació
    • Femení i plural
    • Apostrofació
    • Doble tractament: sigla o abreviatura, símbol o abreviatura
    • Casos particulars
      • Ordinals
  • Sigles
    • Formació i escriptura
    • Plural
    • Apostrofació
    • Aspectes tipogràfics
    • Remarques
  • Símbols
    • Formació
    • Escriptura
      • Plural
      • Apostrofació
      • Casos particulars
        • Biologia
          • Genètica
          • Taxonomia
        • Física
          • Unitats de mesura
          • Sistema internacional d’unitats
          • Magnituds físiques
          • Constants físiques
          • Vectors, matrius i tensors
        • Geografia
          • Codis d’aeroports
          • Codis de comarques
          • Codis de monedes
            • Punts cardinals
          • Llengua
            • Llengües
            • Lletres
              • Lectura lletrejada
          • Matemàtiques
            • Funcions matemàtiques
            • Constants matemàtiques
            • Operadors aritmètics
            • Altres operadors
            • Operadors lògics
            • Variables matemàtiques
            • Conjunts de nombres
            • Vectors, matrius i tensors
          • Química
            • Elements químics
            • Fórmules químiques

      Abreviacions

      De vegades les paraules es representen per segments més curts anomenats abreviacions. Es tracta de convencions que segueixen uns criteris generals de formació.

      Les més freqüents poden agrupar-se en tres tipus: abreviatures, sigles i símbols. Els acrònims són una variant de les sigles i reben, en l’escriptura, un tractament molt semblant. Els codis, d’altra banda, són un altre tipus d’abreviació i s’usen sobretot per designar amb pocs caràcters comarques, països, monedes, etc.

      A tall de recomanació general, convé fer un ús restringit de les abreviacions en els textos escrits, ja que dificulten la comprensió i els fan menys precisos i clars.

      En general, en llenguatge administratiu cal usar amb moderació i coherència qualsevol mena d’abreviació. Més concretament, convé evitar les abreviacions sempre que no siguin estrictament necessàries i que no representin un estalvi real d’espais, i sempre que puguin perjudicar la comprensió del text. El tipus de persona a qui l’adrecem també condiciona l’ús i la tria d’abreviacions.

      És bo d’usar les abreviacions en gràfics, llistes, taules, quadres sinòptics i en altres casos en què la manca d’espai no es pugui compensar mitjançant una disminució del cos de la lletra. Es poden usar en impresos i formularis, però són poc recomanables en cartes, comunicacions, citacions, etc., i en altres documents en què predomini la redacció o que tinguin un grau de formalitat alt (saludes, invitacions, convenis, actes, etc.).

      Quan s’usen abreviacions poc habituals o possiblement desconegudes per al lector d’un document, se n’han d’indicar les equivalències en una llista prèvia (o bé a peu de pàgina). Aquest requisit és imprescindible quan s’usen abreviacions de nova creació.

      Qualsevol obra pot utilitzar abreviatures, sigles i símbols nous si els necessita, sempre que s’explicitin al començament. És el cas, per exemple, dels diccionaris, que fan servir unes abreviacions determinades per a les categories gramaticals i les àrees temàtiques.

      En els casos de doble tractament, d’abreviatura i sigla o símbol, en general són preferibles els darrers, a causa del seu caràcter internacional.

      Exemple adequatPN [pes net]

      Exemple inadequatp. n. [pes net]


      Exemple adequatSCCL [societat cooperativa catalana limitada]

      Exemple inadequats. c. c. l. [societat cooperativa catalana limitada]


      Cal evitar de barrejar en un text formes abreujades diferents per representar un únic concepte: vid./v., 1r/1r., ca/cat. I també que aquestes abreviacions s’alternin amb la paraula sencera: v./vegeu, 1r curs / primer curs.

      Ni els símbols ni les abreviatures s’han d’utilitzar en expressions numèriques escrites amb lletres, ni tampoc en sentit genèric dins d’un text.

      Exemple adequat200 m [metres]

      Exemple no admissibledos-cents m [metres]


      Exemple adequatl’estat de l’euro

      Exemple no admissiblel’estat de l’


      Si voleu consultar alguna abreviació concreta, aneu a Totes les abreviacions.
      Més informació
      Secretaria de Política Lingüística. Abreviacions [en línia]. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència, 2005, 78 pàg. (Criteris Lingüístics; 2). <http://llengua.gencat.cat/web/.content/documents/publicacions/altres/arxius/abrevia.pdf> [Consulta: 25 novembre 2008].

      Martínez de Sousa, José. Manual de estilo de la lengua española. Gijón: Trea, 2000, 637 pàg. (Biblioteconomía y Administración Cultural; 38).

      Mestres, Josep Maria et al. Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos. 4a ed. Vic: Eumo Editorial; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Associació de Mestres Rosa Sensat, 2009, 321 pàg.

      Pujol, Josep Maria; Solà, Joan. Ortotipografia. Manual de l’autor, l’autoeditor i el dissenyador gràfic. 3a ed. rev. Barcelona: Columna, 2000.

      Abreviatures

      Una abreviatura és la representació d’un sol mot o un grup de mots per mitjà d’una o algunes de les seves lletres, la primera de les quals ha de ser la inicial. Aquest abreujament afecta només l’escriptura, ja que per llegir una abreviatura es recorre al mot o a l’expressió sencers.

      Abreviatura
      Desenvolupament
      aprox.
      aproximadament
      etc.
      etcètera
      p. ex.
      per exemple
      t. m.
      terme municipal


      L’ús d’abreviatures només es justifica si l’estalvi d’espai és significatiu (si l’abreviatura té menys caràcters que el mot sencer) i si el text ens obliga a sintetitzar al màxim la informació (en el cas de taules, gràfics, quadres, llistes o adreces).

      Exemple adequatdoc. [document]
      Exemple inadequatobr. [obra]
      Exemple adequatapt. [apartat]
      Exemple inadequatsecc. [secció]


      Cal evitar, per tant, l’ús d’abreviatures a l’interior de text, en què no sol haver-hi problemes d’espai, ja que el mot o els mots desenvolupats sempre són més clars que l’expressió abreujada corresponent, encara que aquesta sigui força coneguda.

      Exemple adequatAl mes de juliol s’aplica l’horari reduït.

      Exemple inadequatAl mes de jul. s’aplica l’horari reduït.


      Exemple adequatAquesta assignatura no es cursa fins al semestre vinent.

      Exemple inadequatAquesta assign. no es cursa fins al semestre vinent.


      Una mateixa abreviatura pot representar conceptes diferents.

      Abreviatura
      Desenvolupament
      ag.
      agent o agost
      col·l.
      col·laboració, col·laborador/a, col·lecció, col·legi
      dir.
      direcció, directiu/iva, director/a, directriu


      Si aquestes formes desenvolupades conviuen en un text, i s’han d’abreujar, cal trobar maneres per resoldre l’ambigüitat que pot representar l’ús d’una mateixa abreviatura per a conceptes diferents.

      En aquest sentit, l’extensió d’una abreviatura pot estar en relació amb les altres que hagin d’aparèixer en el mateix text. Així, per exemple, utilitzar econ. per abreujar economia i econòmiques en un mateix escrit pot ser confusionari; es podria fer servir econ. i econòm., respectivament.

      Formació

      Les abreviatures es formen de diverses maneres:

      • Amb la lletra o les lletres inicials de la paraula.

        Exemple adequath. [habitants]
        oct. [octubre]


      • Amb la lletra o les lletres inicials de la paraula i alguna de les centrals.

        Exemple adequatdc. [dimecres]
        espf. [específicament]


      • Amb la lletra o les lletres inicials de la paraula i alguna de les finals.

        Exemple adequatfra. [factura]
        nre. [nombre]



      En les abreviatures formades amb les lletres inicials de la paraula, se segmenta abans de vocal.

      Exemple adequatdes. [desembre]
      esp. [especialment]


      En cas que aquesta vocal precedeixi consonants dobles, es manté també la segona consonant en l’abreviatura.

      Exemple adequatbutll. [butlletí]
      col·l. [col·legi]
      corr. [correus]
      diss. [disseny]


      Per abreujar sintagmes, és a dir, segments formats per més d’un element, cal considerar tots els criteris de formació d’abreviatures descrits.

      • Si es marca l’abreujament amb un punt, s’han de mantenir tots els articles i les preposicions.

        Exemple adequatcom. de serv. [comissió de serveis]
        n. de la t. [nota de la traductora]


      • En cas que l’abreujament es marqui amb una barra, s’ometen tots aquests elements gramaticals.

        Exemple adequatf/m [a favor meu]
        m/o [a la meva ordre]



      En qualsevol cas, al marge d’aquests procediments generals d’abreujament, convé saber que únicament són admissibles les abreviatures que representen un estalvi, com a mínim, de tres caràcters de la paraula desenvolupada.

      Exemple adequatll. [llatí]
      Exemple inadequatllat.
      Exemple adequatv. [vegeu]
      Exemple inadequatveg.


      A més, a l’hora de crear una abreviatura, cal tenir en compte el principi d’eficiència: és a dir, mantenir la màxima informació amb el mínim de lletres. Així, entre les diverses abreviatures possibles per a una mateixa paraula, sempre hi ha una forma preferible, atès que conté la informació necessària per reconèixer el mot del qual prové.

      Exemple adequatassign.  
      [assignatura]  
      Exemple inadequata.
      ass.
      assignat.
      Exemple adequattelec.        
      [telecomunicacions]  
      Exemple inadequatt.
      tel.
      telecom.
      telecomun.
      telecomunic.


      Això no obstant, la manca d’espai pot condicionar la forma abreujada que calgui utilitzar. En una taula de columnes estretes, per exemple, potser s’haurà d’optar per les abreviatures més curtes (ass. o a. i tel. o t.), encara que siguin menys transparents.

      D’altra banda, si hi ha dos mots que es poden abreujar de la mateixa manera, l’extensió de les abreviatures pot servir per desfer ambigüitats. Per exemple, si cal abreujar vegetals i vegetació, es poden fer servir veg. per a vegetals i veget. per a vegetació, o bé v. per a vegetals i veg. per a vegetació.


      Accents

      Les abreviatures, que es llegeixen recorrent al desenvolupament corresponent, mantenen els accents i les dièresis de la paraula sencera.

      Exemple adequatmàx. [màxim]
      aïll. [aïllant]
      apaïs. [apaïsat]

      Majúscules

      En general, la lletra inicial de l’abreviatura, o de cada element que la forma, s’escriu amb majúscula o minúscula segons com s’escrigui el mot sencer.

      Exemple adequatal. [alemany]
      set. [setembre]
      d. de C. [després de Crist]
      J. M. de Sagarra [Josep Maria de Sagarra]
      Mgfca. Sra. [Magnífica Senyora]
      Fac. de Med. [Facultat de Medicina]
      Dept. de Biol. Veg. [Departament de Biologia Vegetal]


      En són una excepció les formes abreujades dels tractaments de respecte (de caràcter civil, acadèmic i eclesiàstic) que precedeixen els noms propis, les quals s’escriuen sempre amb la inicial en majúscula, encara que el mot desenvolupat vagi amb minúscula.

      Exemple adequatSra. [senyora]
      Dr. [doctor]
      Prof. [professor/a]
      Mn. [mossèn]
      Sta. [santa]


      D’altra banda, després d’un punt i a inici de paràgraf o d’apartat, les abreviatures —com qualsevol altra paraula— s’escriuen amb majúscula inicial.

      Exemple adequatSra. Anna Martorell
      C. dels Horts, 2
      08041 Barcelona

      Exemple adequatNúm. de referència: 24387


      És més, si tot el text s’ha escrit amb majúscules, les abreviatures que hi puguin aparèixer han de consignar-se amb totes les lletres en majúscula.

      Exemple adequatAULA NÚM. 13
      CAP D’ESTUDIS DE LA FAC. DE BIOL.

      Cursiva

      Generalment les abreviatures s’escriuen de la mateixa manera que les expressions desenvolupades corresponents. Així, per exemple, una abreviatura pot anar en cursiva quan se’n fa un ús metalingüístic o quan apareix en el títol d’una obra.

      Exemple adequatL’abreviatura núm. equival a la paraula número.
      En un discurs, no és convenient dir etc. tan sovint.

      Exemple adequatHa escrit un altre Dr. Jekyll i Mr. Hyde.
      Veurem La Sra. Parker i el cercle viciós.


      També s’escriuen en cursiva les abreviatures que corresponen als manlleus no admesos per la normativa; la resta, en canvi, s’escriu en rodona.
                   
      Exemple adequata. m. [ante meridiem]
      n. b. [nota bene]

      Exemple adequatc. [circa]
      íd. [ídem]


      En les referències bibliogràfiques, els llatinismes, siguin acceptats o no per la normativa, hereten les característiques tipogràfiques de l’element a què es refereixen i, per tant, es consignen en rodona, cursiva o versaletes, segons la posició que ocupen.

      Referent a…
      Tipus de lletra
      Abreviatura
      autor
      versaletes
      íd. [ídem]
      títol
      cursiva
      op. cit. [opus citatum]
      loc. cit. [loco citato]


      En les obres lexicogràfiques, en què l’esforç de síntesi és important, les abreviatures solen destacar-se amb lletra cursiva, versaletes o qualsevol altre tipus de lletra diferent del general del text; així s’estalvien el punt final.

      Exemple adequatpou m geomorf En un avenc, cavitat vertical. || fís En electroestàtica, cos carregat negativament, generalment d’aspecte puntual, al qual arriben les línies de camp. || mar Part de la bodega d’una embarcació que correspon verticalment a cada escotilla.

      Punt o barra

      L’ús de punts o de barres inclinades per formar abreviatures depèn dels usos establerts, i a vegades serveix per evitar confusions.

      Exemple adequatt. [tarifa]
      t/ [taló]

      Exemple adequats. n. [sense nom]
      s/n [sense número]


      Com a norma general, quan s’utilitzen punts s’han de mantenir tots els elements (articles i preposicions) de l’expressió que s’abreuja. En canvi, quan s’utilitzen barres, aquests elements s’obvien.

      Exemple adequatn. de l’e. [nota de l’editor]
      v. i p. [vist i plau]

      Exemple adequate/p [efecte a pagar]
      b/n [blanc i negre]


      Aquest criteri només s’aplica dins el sintagma abreujat; no afecta els elements que segueixen una abreviatura.

      Exemple adequatc. d’Enric Granados, 38-40
      c. del Peix de la Palla, 7


      Ara bé, si calgués reduir l’espai que ocupa una adreça, per exemple, es poden suprimir la preposició i l’article que segueixen les designacions genèriques abreujades de les vies públiques o directament obviar aquestes abreviatures, si això no és confusionari.

      Exemple adequatc. Enric Granados, 38-40
      Enric Granados, 38-40

      Exemple adequatc. Peix de la Palla, 7
      Peix de la Palla, 7


      Les barres i els punts no es poden combinar com a marques per abreujar sintagmes.

      Exemple adequatc/c [compte corrent]
      Exemple inadequatc./c.
      Exemple adequatm/fra [la meva factura]
      Exemple inadequatm/fra.


      Cal no confondre, però, la barra d’abreviació (s/d, sense data) amb la barra de partició (km/h, kilòmetres per hora). No s’han de suprimir els punts abreviatius d’elements abreujats separats per una barra de partició.

      Exemple adequatf. [femení]
      m. [masculí]
      f./m. [femení o masculí]

      Exemple adequatp. [pàgina]
      u. [unitat]
      p./u. [pàgines per unitat]

      Puntuació

      Malgrat que no es recomana que s’incloguin abreviatures dins un text, en cas que n’hi hagi, s’han de mantenir els signes de puntuació que regeixen per als textos.

      Exemple adequatSi trobo el núm. de tel., li faré un truc quan arribi.

      Exemple adequatHi ha un saldo de 300 euros, f/v.


      Quan s’utilitza el punt per abreujar, i aquest coincideix amb el final d’una frase, només es manté el punt de fi d’oració.

      Exemple adequatHi fa constar l’editor del text, el traductor, l’autor del pròleg o de la il·lustració, etc. El nom i el cognom s’escriuen en aquest mateix ordre.

      Exemple adequatEl manuscrit no pot superar les 300 p. Altrament, quedarà fora de concurs.


      De la mateixa manera, se suprimeix el punt que marca una abreviatura si va seguit de punts suspensius.

      Exemple adequatÉs convenient que signeu vosaltres mateixos les resolucions. Eviteu, doncs, les formes del tipus p. a., p. o., p. p...

      Exemple adequatPodeu abreujar el mot telecomunicacions de maneres diferents: t., tel., telec...


      En la resta de casos, es mantenen tant la marca d’abreviació com el signe de puntuació corresponent.

      Exemple adequatEn els escrits en castellà, francès, anglès, alemany, etc., s’escriu només amb majúscula la inicial del primer mot.

      Exemple adequatHi havia embotits, formatges, fumats, etc.; picantons, cabrits, garrins, etc.; confitures, matons, torrons, etc.

      Exemple adequatRef.: 503/938

      Exemple adequatÉs capaç de discriminar les unitats —els sons, els mots, etc. que componen els enunciats.

      Exemple adequatSi feu servir caràcters no previstos (lletres hebrees, gregues, etc.), marqueu-los en vermell.

      Exemple adequatUs heu adonat que ha publicat barbaritats, insults, injúries, mentides, etc.!

      Exemple adequatHeu rebut cap notificació sobre impagaments, morositat, restricció de crèdits, etc.?

      Espais

      En les abreviatures de sintagmes, o fragments formats per més d’un element, s’han de deixar els mateixos espais en blanc entre els elements desenvolupats i els elements abreujats per mitjà d’un punt.

      Exemple adequatp. ex. [per exemple]
      p. o. [per ordre]


      En els textos científics, hi ha la tendència a no deixar blancs quan l’abreviatura és composta. Si es tria aquesta opció, cal ser coherent i mantenir-la al llarg de tot el text i en totes les formes abreujades.

      Exemple adequata.a. [aminoàcid]
      i.v. [intravenós]
      v.o. [via oral]


      Si s’usa la barra com a marca d’abreviació, els espais que hi havia entre els elements desenvolupats no es mantenen.

      Exemple adequatr/m [referència meva]
      s/d [sense data]

      Partició

      Malgrat que no és aconsellable que s’incloguin abreviatures dins un text, en cas que n’hi hagi, no s’han de partir mai a final de ratlla.

      Exemple adequatEs prolonga
      l’autop. C-32
      des de Palafolls
      fins a Tordera.
      Exemple inadequatEs prolonga l’au-
      top.
      C-32
      des de Palafolls
      fins a Tordera.
      Exemple adequatLa disposició
      derog. única
      n’especifica la
      normativa.
      Exemple inadequatLa disposició de-
      rog.
      única
      n’especifica la
      normativa.


      Les abreviatures compostes també s’han de mantenir juntes.

      Exemple adequatEls experts en
      dr. const. diuen
      que no a la moció.
      Exemple inadequatEls experts en dr.
      const.
      diuen que
      no a la moció.
      Exemple adequatCom que és un
      v. tr. ha de dur
      un complement.
      Exemple inadequatCom que és un v.
      tr.
      ha de dur un
      complement.


      Tampoc no es pot separar, en un canvi de ratlla, l’abreviatura de la xifra o del mot que acompanya.

      Exemple adequatJa té 350 p.
      redactades.
      Exemple inadequatJa té 350
      p. redactades.
      Exemple adequatLa ciutat tenia
      30.000 h.
      fa dues dècades.
      Exemple inadequatLa ciutat tenia 30.000
      h. fa dues dècades.


      Exemple adequatLa classe de la Prof. Rius
      s’ha suspès.
      Exemple inadequatLa classe de la Prof.
      Rius s’ha suspès.
      Exemple adequatViuen al
      pg. de la Llibertat.
      Exemple inadequatViuen al pg.
      de la Llibertat.


      Pel que fa als antropònims, això s’aplica a noms compostos amb algun dels elements abreujats o a noms abreujats respecte als cognoms.

      Exemple adequatJosep A.
      Massip
      Exemple inadequatJosep
      A. Massip
      Exemple adequatM. Lluïsa
      Coll
      Exemple inadequatM.
      Lluïsa Coll

      Exemple adequatJ. A. Massip

      Exemple inadequatJ. A.
      Massip
      Exemple adequatM. L. Coll

      Exemple inadequatM. L.
      Coll


      Per mantenir junts aquests elements en un document, es disposa, entre d’altres, de l’espai inseparable, un caràcter especial que serveix precisament per evitar que dues seqüències quedin separades a final de ratlla.

      En general, per inserir un espai inseparable amb un processador de textos només cal prémer la barra espaiadora mentre es manté premuda la tecla de control i la de majúscules. En llenguatge HTML, s’ha d’editar el codi font i escriure &nbsp; en comptes d’un espai convencional.

      Pronunciació

      Per llegir una abreviatura es recorre a l’expressió desenvolupada corresponent.

      Exemple adequataproximadament [aprox.]
      Exemple inadequataprox
      Exemple adequatetcètera [etc.]
      Exemple inadequate te ce
      Exemple adequatper ordre [p. o.]
      Exemple inadequatpe o
      Exemple adequatJosep Maria Flotats [J. M. Flotats]
      Exemple inadequatjota ema Flotats

      Femení i plural

      Les abreviatures que contenen el segment final del mot sencer expressen femení o plural si el mot del qual provenen flexiona en gènere o nombre.

      Exemple adequatDr. [doctor], Dra. [doctora], Drs. [doctors], Dres. [doctores]
      nre. [nombre], nres. [nombres]


      La resta són invariables.

      Exemple adequatnúm. 63 [número 63], núm. 63-89 [números 63-89]
      p. 34 [pàgina 34], p. 34-87 [pàgines 34-87]


      Ara bé, els determinants o adjectius que poden acompanyar aquestes abreviatures invariables han de consignar-se, si escau, en femení o en plural.

      Exemple adequatels núm. vermells [els números vermells]
      les bibl. universitàries [les biblioteques universitàries]


      D’altra banda, cal tenir en compte aquells casos en què la formació del plural comporta la modificació de lletres.

      Exemple adequatctra. [carretera], ctres. [carreteres]
      fra. [factura], fres. [factures]


      En el plural dels sintagmes abreujats, al marge que les abreviatures tinguin plural o no, s’han de respectar les variacions d’articles i de preposicions.

      Exemple adequatn. de l’a. [nota de l’autora], n. de les a. [nota de les autores]
      n. del r. [nota del redactor], n. dels r. [nota dels redactors]


      Convé no duplicar lletres per fer el plural.

      Exemple inadequatpp. [pàgines]
      nn. [notes]
      ss. [segles o següents]
      vv. [versos]

      Apostrofació

      Les abreviatures s’apostrofen seguint la norma general, de manera que l’article el o la i la preposició de es comporten de la mateixa manera que si els seguissin els mots sencers.

      Exemple adequatl’apt. 4 [apartat]
      el cap. 8 [capítol]

      Exemple adequatl’ed. rev. [edició revisada]
      la u. m. [unitat monetària]

      Exemple adequatun llibre d’H. Mas [Hermínia]
      una obra de F. Eiximenis [Francesc]

      Doble tractament: sigla o abreviatura, símbol o abreviatura

      Hi ha paraules que admeten més d’una opció d’abreujament: com a abreviatures i com a sigles o símbols.

      Sigla o símbol
      Abreviatura
      Desenvolupament
      DL
      dip. leg.
      dipòsit legal
      SL
      s. l.
      societat limitada
      en
      angl.
      anglès
      de
      al.
      alemany


      En general, sempre que sigui possible, és preferible utilitzar les sigles, a causa de l’estalvi d’espai, o els símbols, a causa del seu ús internacional, que les abreviatures. Ara bé, abans de decidir-se per una opció o una altra, cal tenir en compte el context, atès que no sempre són formes intercanviables.

      En un text de caràcter general, sense projecció internacional, probablement convindran més les abreviatures de llengua (cat. o cast.) que els símbols corresponents (ca o es). En canvi, en un text sobre el trànsit aeri, caldrà utilitzar la sigla BCN, en comptes de l’abreviatura Barna. i, en una llista d’unitats monetàries antigues, serà preferible el símbol PTA que l’abreviatura pta.

      Al marge del tipus de text, el context també pot determinar el tipus d’abreviació que cal utilitzar. Per exemple, les categories dels cossos de seguretat de l’Estat (capità, sergent, tinent) es poden abreujar per mitjà d’abreviatures (cpt., sgt., tt.) o de sigles (CT, SG, TT). Les abreviatures es fan servir dins text seguit, sobretot davant noms de persona, i les sigles es reserven per als casos en què es fa un ús genèric del càrrec, especialment en taules o gràfics.


      Ordinals

      Quan els ordinals van en singular, s’abreugen amb la xifra seguida de l’última lletra de la paraula sencera, sense deixar cap espai entremig i sense punt al final.

      Exemple adequat3r [tercer]
      Exemple inadequat3r.
      Exemple inadequat3.r
      Exemple adequat18a [divuitena]
      Exemple inadequat18a.
      Exemple inadequat18.a


      Si l’última lletra de la paraula sencera va accentuada, l’accent es manté també en l’abreviació.

      Exemple adequat [setè]

      Exemple adequat15è [quinzè]


      Quan els ordinals van en plural, s’abreugen escrivint la xifra seguida de les últimes dues lletres de la paraula sencera, sense deixar cap espai entremig i sense punt al final.

      Exemple adequat4ts [quarts]
      Exemple inadequat4ts.
      Exemple inadequat4.ts
      Exemple adequat17es [dissetenes]
      Exemple inadequat17es.
      Exemple inadequat17.es


      En els casos en què l’ordinal s’expressi en xifres romanes, no es fa servir cap marca d’abreviació i, per tant, no s’escriu cap lletra al costat de la xifra.

      Exemple adequatV Congrés Internacional d’Educació Física
      Exemple no admissible Congrés Internacional d’Educació Física
      Exemple adequatVI Trobades de Professorat de Ciències de la Salut
      Exemple no admissibleVIes Trobades de Professorat de Ciències de la Salut

      Sigles

      Una sigla és un conjunt de lletres, normalment inicials, que s’utilitzen com a forma abreujada d’un conjunt de mots. Algunes sigles contenen una xifra o algun símbol.

      Sigla
      Desenvolupament
      FMI
      Fons Monetari Internacional
      CAP
      centre d’assistència primària
      R+D
      recerca i desenvolupament
      ERx
      exploració radiogràfica
      TV3
      Televisió de Catalunya
      radar
      radio detecting and ranging


      Consideracions generals

      • Es recomana que la primera vegada que s’usa una sigla dins d’un text aparegui entre parèntesis i precedida de la forma desenvolupada corresponent, o que aparegui després de la sigla la forma desenvolupada entre parèntesis.

        Exemple adequatEls trastorns de comportament alimentari (TCA) són una malaltia greu. Els TCA es detecten sobretot entre els 12 i 20 anys.

        Exemple adequatEls TCA (trastorns de comportament alimentari) són una malaltia greu. Els TCA es detecten sobretot entre els 12 i 20 anys.


      • S’escriuen amb majúscula, excepte les sigles lexicalitzades, i sense cap punt ni espai en blanc després de cada lletra.

        Exemple adequatIDIBAPS
        Exemple inadequatIdibaps
        Exemple adequatEUA
        Exemple inadequatE.U.A.
        E U A
        Exemple adequatsida
        Exemple inadequatSIDA


      • S’escriuen sense accent gràfic, excepte les sigles lexicalitzades.

        Exemple adequatIPC [índex de preus al consum]

        Exemple adequatun cedé


      • Les sigles són invariables i només pluralitzen els elements del sintagma nominal que les determinen. No s’hi ha d’afegir cap s i, en general, no s’ha de fer la duplicació de lletres.

        Exemple adequatles ONG [organitzacions no governamentals]

        Exemple inadequatles ONGS

        Exemple no admissibleles ONG’s


        Exemple adequatel responsable d’RH [Recursos Humans]

        Exemple inadequatel responsable d’RRHH

        Exemple no admissibleel responsable d’RH’s


        Exemple adequatles TIC [tecnologies de la informació i la comunicació]

        Exemple inadequatles TICS

        Exemple no admissibleles TIC’s


      • Habitualment, s’escriuen en rodona encara que corresponguin a denominacions estrangeres o a títols d’obres.

        Exemple adequatDOGC [Diari oficial de la Generalitat de Catalunya]

        Exemple adequatMELE [Manual de estilo de la lengua española]


      • A l’hora d’apostrofar l’article (el o la) i la preposició de davant les sigles, cal tenir en compte si es pronuncien com una paraula:

        Exemple adequatel CRAI
        l’OTAN
        la ICEA
        d’INEFC

        o si es lletregen:

        Exemple adequatl’IPC
        el TSJC
        l’FM
        la UB


      • Les sigles lexicalitzades es comporten com a paraules de la llengua i aleshores s’escriuen amb minúscula, poden portar accent gràfic i pluralitzen com un substantiu qualsevol.

        Exemple adequatels làsers

        Exemple adequatles pimes

        Exemple adequatels cedés


      Formació i escriptura

      Generalment, les sigles estan formades a partir de la lletra inicial de cada un dels mots que la constitueixen.

      Les paraules gramaticals —com ara els articles, les preposicions i les conjuncions— no acostumen a formar part de la sigla.

      Exemple adequatICS [Institut Català de la Salut]


      En general, s’escriuen amb majúscula, excepte les sigles lexicalitzades.

      Exemple adequatPAS [personal d’administració i serveis]

      Exemple adequatlàser [light amplification by stimulated emission of radiation]
      Exemple adequatsida [síndrome d’immunodeficiència adquirida]


      S’escriuen sense cap punt després de cada lletra.

      Exemple adequatIDP [Institut de Desenvolupament Professional]

      Exemple no admissibleI.D.P. [Institut de Desenvolupament Professional]


      S’escriu punt final si correspon al final de frase (o sintagma).

      Exemple adequatCaldrà tenir en compte les actuacions que durà a terme l’IDP.

      Exemple adequatL’IDP. ESTRUCTURA I FUNCIONAMENT


      S’escriuen sense espais en blanc entre les lletres.

      Exemple adequatFBG [Fundació Bosch i Gimpera]

      Exemple no admissibleF B G [Fundació Bosch i Gimpera]


      S’escriuen sense accent gràfic, excepte les sigles lexicalitzades.

      Exemple adequatIPC [índex de preus de consum]

      Exemple adequatlàser
       

      Són indivisibles —no es poden partir a final de ratlla—, llevat que es tracti de les sigles que s’escriuen sols amb majúscula inicial o que s’hagin lexicalitzat.

      Exemple adequatBenelux
      Exemple adequatIncasol
      Exemple adequatlàser
      Exemple adequatsida


      Algunes sigles estan formades per més lletres que les estrictament inicials que els mots que la componen, per fer-les més llegibles, per distingir-les d’altres sigles, etc.

      Exemple adequatCIDOB [Centre d’Informació i Documentació de Barcelona]


      Hi ha altres sigles que no estan formades per les inicials dels mots que la componen perquè responen a altres criteris personals, comercials, etc.

      Exemple adequatTERMCAT [Centre de Terminologia Catalana]


      Altres sigles incorporen algun element com ara una preposició, una conjunció, un article, etc. que pot anar en majúscula o minúscula. De tota manera aquesta opció no és recomanable a l’hora de formar noves sigles.

      Exemple adequatUdG [Universitat de Girona]
      Exemple adequatCCiT [Centres Científics i Tecnològics]
      Exemple adequatCiU [Convergència i Unió]
      Exemple adequatUNE [una norma española]
      Exemple adequatPIME [petita i mitjana empresa]


      Hi ha altres sigles que estan formades a partir de mots compostos i que inclouen les inicials dels seus formants.

      Exemple adequatSCT [Serveis Cientificotècnics]
      Exemple adequatTN [Telenotícies]


      Algunes sigles contenen una xifra o algun símbol. De vegades van amb guionet.

      Exemple adequatTV3
      Exemple adequatC-34
      Exemple adequat20 N
      Exemple adequatERx [exploració radiogràfica]
      Exemple adequatR18 [Renault 18]
      Exemple adequatR + D [Recerca i Desenvolupament]
      Exemple adequatE 380


      Les sigles i els acrònims que es llegeixen es poden escriure com un nom propi, és a dir, només amb la majúscula inicial.

      Exemple adequatSEDEC o Sedec [Servei d’Ensenyament Català]
      Exemple adequatRENFE o Renfe
      Exemple adequatUNESCO o Unesco

       
      En l’àmbit de la biblioteconomia i la documentació, per designar títols d’obres, es poden utilitzar sigles amb alguna minúscula enmig o al final, per la gran quantitat de publicacions que podrien tenir la mateixa sigla.

      Exemple adequatDECat [Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana]


      En l’àmbit jurídic i científic, també es poden utilitzar sigles amb alguna minúscula enmig o al final.

      Exemple adequatLECr [Llei d’enjudiciament criminal]
      Exemple adequatIFI-IgM [immunofluorescència indirecta per a la detecció d’immunoglobulina M]

      Plural

      Les sigles són invariables i només pluralitzen els elements del sintagma nominal que les determinen.

      Exemple adequatels CAP
      Exemple adequatalgunes ONG
      Exemple adequatCD verges


      El plural no s’ha de fer afegint-hi una s.

      Exemple inadequatels CAPs

      Exemple no admissibleels CAP’s


      Tampoc no es dupliquen les lletres de les sigles.

      Exemple adequatCS [ciències socials]
      Exemple no admissibleCCSS
      Exemple adequatRH [recursos humans]
      Exemple no admissibleRRHH
      Exemple adequatXS [xarxes socials]
      Exemple no admissibleXXSS


      Això no obstant, hi ha algunes sigles que ja han quedat fixades per l’ús.

      Exemple adequatCCOO [Comissions Obreres]
      Exemple adequatPPCC [Països Catalans]
      Exemple adequatJJOO [Jocs Olímpics]


      Les sigles lexicalitzades tenen forma de plural.

      Exemple adequatlàsers
      Exemple adequatradars
      Exemple adequatelapés

      Apostrofació

      • Davant de sigles que es llegeixen com a mots, l’article el o la i la preposició de s’apostrofen d’acord amb la norma general.

        Exemple adequatl’IEC, l’INEFC, l’OGO

        Exemple adequatl’ISO, l’OTAN, l’UCI

        Exemple adequatd’INCAVI, d’IVA, d’UNICEF


        Per tant, l’article la no s’apostrofa davant de sigles femenines començades per i o u àtones (precedides o no de la consonant hac).

        Exemple adequatla INTERPOL, la UNESCO, la UFEC


        Davant de sigles que comencen per i o u semivocàliques, no s’apostrofen ni l’article el o la ni la preposició de.

        Exemple adequatel IEN, la UOC, de IATA


        Tampoc no s’apostrofa l’article femení la ni la preposició de davant sigles que comencen per f + consonant o s + consonant.

        Exemple adequatla FCAC, la SCATERM

        Exemple adequatde FNEC, de SMEG


      • En el cas de sigles que es llegeixen lletra per lletra i que comencen amb vocal, l’article el o la i la preposició de s’apostrofen d’acord amb la norma general, tenint en compte que l’accent recau sempre sobre la darrera lletra.

        Exemple adequatl’ATS, l’ONG, l’URL

        Exemple adequatd’IPC, d’OCR, d’UGT


        Per tant, l’article la no s’apostrofa davant de sigles femenines que es lletregen començades per i o u.

        Exemple adequatla ITV, la UB


      • En el cas de sigles que es llegeixen lletra per lletra i que comencen amb consonant, l’article el o la i la preposició de s’apostrofen seguint la norma general quan la inicial del nom de la consonant és una vocal.

        Exemple adequatl’FM, l’RD, l’N-340

        Exemple adequatd’LSD, d’FP, d’RNA

      Aspectes tipogràfics

      Habitualment, les sigles s’escriuen en rodona, no pas en cursiva, encara que corresponguin a denominacions estrangeres o a títols d’obres.

      Exemple adequatun DVD [digital video disc]
      Exemple adequatla GEC [Gran enciclopèdia catalana]


      En el cas dels usos metalingüístics de les sigles, també s’han d’escriure en cursiva.

      Remarques

      Traducció de sigles

      Les sigles que corresponen a noms propis d’organismes, d’entitats, de partits polítics, d’empreses, etc. que s’han traduït, normalment no es tradueixen. És recomanable, doncs, mantenir aquestes sigles en la llengua originària. El que es pot traduir és la denominació.

      Exemple adequatIRA [Irish Republican Army = Exèrcit Republicà Irlandès]

      Exemple adequatRENFE [Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles = Xarxa Nacional de Ferrocarrils Espanyols]


      Hi ha, però, algunes sigles que han estat creades d’acord amb la traducció del nom que representen. En aquest cas cal utilitzar la versió catalana de les sigles d’altres llengües.

      Exemple adequatPNB [Partit Nacionalista Basc]

      Exemple adequatEUA [Estats Units d’Amèrica]

      Exemple no admissibleUSA [United States of America]

      Exemple adequatOAP [Organització per a l’Alliberament de Palestina]

      Exemple adequatOTAN [Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord]

      Exemple no admissibleNATO [North Atlantic Treaty Organization]


      Pel que fa a les sigles d’organismes, d’institucions internacionals, etc. no catalanitzades o que vacil·len, és aconsellable seguir, entre d’altres, el Diccionari d’abreviacions (Mestres i Guillén, 1992), sempre que sigui possible. En els altres casos cal recollir-les un cop s’hagin normalitzat.

      Si les sigles pertanyen a un alfabet no llatí s’adapten per transcripció de la forma original.

      Exemple adequatKGB [Komitet Gosudárstvennoe Bezopásnosti] [Comitè de Seguretat de l’Estat]



      Gènere de les sigles d’origen estranger

      El gènere i el nombre de les sigles d’origen estranger es correspon, generalment, amb el gènere i el nombre del primer mot del nom català sense abreujar.

      Exemple adequatla CIA [l’Agència Central d’Intel·ligència]

      Exemple adequatla FAO [l’Organització per a l’Alimentació i l’Agricultura]

      Exemple adequatel KGB [el Comitè de Seguretat de l’Estat]

      Exemple adequatl’URL [el localitzador uniforme de recursos]



      Pèrdua de l’article

      De vegades algunes sigles, en contextos formals, perden l’article.

      Exemple adequatFECSA ja ha anunciat les noves tarifes per a l’any vinent.

      Exemple adequatRenfe ha posat uns autocars al servei dels usuaris.


      Desenvolupament de les sigles

      Seguint el criteri general de les abreviacions, no s’ha de fer un ús abusiu de les sigles. Avui en dia, però, és imprescindible en molts casos l’ús de sigles per l’estalvi de temps i espai que comporten. Per assegurar que aquestes sigles seran entenedores per als lectors del text, cal que la primera vegada que s’hi usen apareguin entre parèntesis i precedides de la forma desenvolupada corresponent o que aparegui la forma desenvolupada després de la sigla entre parèntesis. Aquesta darrera recomanació no es té en compte quan les sigles són molt conegudes (UB, Renfe o BOE, per exemple).

      Exemple adequatL’Institut Català de la Salut (ICS) ja ha presentat l’informe anual.

      Exemple adequatels trastorns de comportament alimentari (TCA)

      Exemple adequatels TCA (trastorns de comportament alimentaris)

      Exemple adequatl’IVA


      Acrònims

      Un cas especial són els acrònims, que es formen amb la unió d’una o més lletres o síl·labes, inicials, centrals o finals, de les paraules d’un sintagma. Segueixen, en general, les mateixes regles que s’han exposat i poden lexicalitzar-se, però només s’escriuen amb majúscula inicial si són noms propis. Aquests darrers —llevat de Benelux i algun altre— es poden escriure íntegrament amb majúscules o sols amb la inicial majúscula.

      Exemple adequatradar [radio detecting and ranging]
      Exemple adequatels radars, la radarastronomia
      Exemple adequatbit [binary digit]
      Exemple adequatvuit bits


      Exemple adequatel Benelux [België, Nederland, Luxembourg]

      Exemple adequatl’Incasol [Institut Català del Sòl]

      Exemple adequatel Banesto [Banco Español de Crédito]

      Exemple adequatRENFE / Renfe [Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles]


      Sigles lexicalitzades

      Les sigles lexicalitzades funcionen com a termes i, per tant, s’escriuen amb minúscula, tenen forma de plural, es poden accentuar si cal i poden formar derivats.

      Exemple adequatlàser

      Exemple adequatlàsers

      Exemple adequatles pimes

      Símbols

      Un símbol és un signe gràfic, format per lletres, xifres o pictogrames, que representa la forma abreujada d’una paraula, un concepte o un valor, generalment de l’àmbit de la física, la química, les matemàtiques o altres especialitats de la ciència o la tècnica. Aquest abreujament afecta només l’escriptura, ja que per llegir un símbol es recorre al mot o a l’expressió sencers.

      S’escriu…
      Es llegeix…
      30 m
      trenta metres
      de m3 a kWh
      de metre cúbics a kilowatts hora
      340 m/s
      340 metres per segon
      4 €/kg
      quatre euros el quilo
      15 °C
      quinze graus Celsius
      una molècula de H2O
      una molècula d’aigua
      vents de component SE
      vents de component sud-est
      aeroport de BCN
      aeroport de Barcelona


      Els símbols responen, majoritàriament, a convencions, generalment de caràcter internacional, adoptades per organismes estandarditzadors reconeguts. Per tant, no només no les creen lliurement els usuaris d’una llengua, sinó que són les úniques abreviatures d’utilització obligatòria.

      Aquesta convencionalitat simplifica i assegura l’intercanvi d’informació i la comprensió interlingüística en diferents camps, especialment de la ciència i de la tècnica. De fet, els símbols són el cas menys conflictiu d’abreviació, on es presenten menys vacil·lacions i hi ha uns criteris més homogenis.

      Són característiques dels símbols, més enllà del caràcter oficial que tenen (que és el seu tret distintiu), l’omissió del punt abreviatiu i de la marca de plural.

      Exemple adequat70 cm de gruix de neu
      Exemple no admissible70 cm. de gruix de neu
      Exemple adequatles 24 h del dia
      Exemple no admissibleles 24 h. del dia

      Exemple adequat30 kg de patates
      Exemple no admissible30 kgs de patates
      Exemple adequat122 km d’autopista
      Exemple no admissible122 kms d’autopista


      Com a norma general, aplicable a la resta d’abreviacions, els símbols s’han d’utilitzar amb mesura, sempre amb el convenciment que els lectors els interpretaran correctament. A fi de garantir-ne la comprensió, se’n pot explicar el significat la primera vegada que apareixen en un text o es pot recórrer a les llistes d’abreviatures prèvies.

      Actualment, hi ha establerts símbols nacionals o internacionals per representar el sistema internacional d’unitats, els elements químics, les llengües, les monedes o els noms dels països. També tenen valor simbòlic els punts cardinals o les matrícules de cotxe, per exemple.
      Més informació
      «Reial decret 493/2020, de 28 d’abril, pel qual es modifica el Reial decret 2032/2009, de 30 de desembre, pel qual s’estableixen les unitats legals de mesura». Butlletí Oficial de l’Estat, 2020, núm.  119. Disponible en línia a https://www.boe.es/boe_catalan/dias/2020/04/29/pdfs/BOE-A-2020-4707-C.pdf.

      Formació

      Els símbols poden fer-se amb caràcters de menes diferents, alfabètics o no alfabètics, com ara pictogrames o xifres, i combinar-se entre si.

      Alguns es formen amb lletres de l’alfabet llatí —que sovint provenen d’antigues abreviatures que es corresponen amb l’inici de la paraula desenvolupada—; d’altres es fan amb lletres gregues, indistintament en majúscula o en minúscula; fins i tot n’hi ha de mixtos, amb caràcters grecs i llatins.

      Exemple adequatAu [or, del llatí aurum]
      Na [sodi, del llatí natrium]

      Exemple adequatΩ [ohm]
      ω [velocitat angular]

      Exemple adequatµm [micròmetre]
      Nω [densitat de modes de vibració]


      Hi ha símbols que s’han fet tradicionalment a base de signes no alfabètics particulars.

      Exemple adequat° [grau]
      § [paràgraf]
      + [suma]
      % [tant per cent]


      En alguns casos, els tipus de lletra, com ara la cursiva o la negreta, esdevenen trets identificatius i definidors. Les majúscules i minúscules solen ser distintives i no intercanviables. Els superíndexs i subíndexs, amb significat específic, poden aportar precisió i matisos.

      Exemple adequatm [metre (unitat del sistema internacional)]
      m [massa (magnitud)]
      m [moment dipolar magnètic (vector)]

      Exemple adequatM [mega- (prefix del sistema internacional)]
      M [massa molar (magnitud)]
      M [imantació (vector)]

      Exemple adequatme [massa de l’electró en repòs (constant física)]
      mn [massa del neutró en repòs (constant física)]
      mp [massa del protó en repòs (constant física)]

      Escriptura

      Els símbols s’escriuen sense punt abreviatiu, llevat que apareguin al final de la frase en què s’insereixen.

      Exemple adequat10 cm [centímetres]
      Exemple adequatMesura 10 cm.
      Exemple adequat50 [euros]
      Exemple adequatEl preu d’inscripció és de 50 .
      Exemple adequat10 % [tant per cent]
      Exemple adequatOfereixen descomptes del 10 %.


      Si en el símbol hi ha més d’un element, no es deixen espais en blanc entre els diferents caràcters.

      Exemple adequatENE [est-nord-est]
      g/cm3 [gram per centímetre cúbic]
      °C [graus Celsius]
      χ2 [khi quadrat]
      kWh [kilowatt hora]
      m3 [metres cúbics]
      K2SO4 [sulfat potàssic]


      Aquests símbols compostos, formats per més d’un caràcter, no s’han de partir a final de ratlla.

      Exemple adequatL’ascensió és en sentit
      ENE, per vèncer el desnivell.
      Exemple no admissibleL’ascensió és en sentit E-
      NE
      , per vèncer el desnivell.
      Exemple adequatS’estableix una xarxa d’enllaços d’hidrogen amb ClO4 i
      H2O.
      Exemple no admissibleS’estableix una xarxa d’enllaços d’hidrogen amb ClO4 i H2
      O
      .


      Sovint, els símbols acompanyen xifres, que expressen quantitats. Segons el sistema internacional, en aquests casos, s’ha de deixar un espai entre la xifra i el símbol.

      Exemple adequat2 m
      Exemple no admissible2m
      Exemple adequat440 kg
      Exemple no admissible440kg
      Exemple adequat500
      Exemple no admissible500
      Exemple adequat35 %
      Exemple no admissible35%


      Són un cas especial, i s’escriuen sense deixar blanc entre el símbol i la xifra que acompanya, els signes del sistema sexagesimal que representen els graus, els minuts i els segons.

      Exemple adequat32° [graus]
      28 [minuts]
      14 [segons]
      Exemple adequat32° 28 14




      En qualsevol cas, no es pot separar, en un canvi de ratlla, el símbol de la xifra.

      Exemple adequatLa massa m1 està en repòs, a
      m de distància.
      Exemple no admissibleLa massa m1 està en repòs, a 2
      m de distància.
      Exemple adequatLa càrrega màxima és de
      440 kg.
      Exemple no admissibleLa càrrega màxima és de 440
      kg.
      Exemple adequatT’estenc un xec per valor de
      500 , per indicació de la cap
      de l’oficina.
      Exemple no admissibleT’estenc un xec per valor de 500
      , per indicació de la cap de l’oficina.
      Exemple adequatHan de tenyir la membrana en
      una solució d’àcid acètic al
      35 %.
      Exemple no admissibleHan de tenyir la membrana en
      una solució d’àcid acètic al 35
      %.


      Els símbols referits a una unitat només es poden fer servir quan formen part d’una fórmula o quan aquesta unitat s’expressa amb xifres:

      Exemple adequat15 km (o 15 quilòmetres)

      Exemple no admissiblequinze km

      Plural

      Els símbols són invariables: no admeten cap marca de plural, encara que el concepte que abreugen o representen (paraules, sintagmes, valors) en tingui.

      Exemple adequat53 km [quilòmetres]
      Exemple adequat500 cm [centímetres]
      Exemple adequat250 g [grams]

      Apostrofació

      En general, l’article el o la i la preposició de no s’apostrofen davant dels símbols ni les fórmules.

      Exemple adequatEl O, el Es, el Sb i el Au són símbols d’elements químics.
      Tot seguit cal afegir la Ag a la solució.
      El H2O es desplaça a 110 °C.

      Exemple adequatHa llegat 3 milions de €.
      La notació sin−1 es pot fer servir en comptes de arcsin.
      El pH de les dissolucions s’ajusta afegint H2SO4.


      Els símbols dels punts cardinals, però, es tracten com si fossin sigles i, si correspon, s’apostrofen.

      Exemple adequatpista forestal orientada a l’E
      vent fluix i variable d’ENE i d’NNE


      És preferible apostrofar els articles definits i la preposició de davant dels compostos d’especialitat en què el primer element és un símbol el nom del qual comença per una vocal.

      Exemple adequatl’α-retinol [l’alfa-retinol]
      d’L-dopamina 25 [d’eladopamina].


      Davant del símbol de l’arrova o del coixinet que precedeixen les mencions i etiquetes de les xarxes socials, s’apostrofa seguint la norma general.

      Exemple adequatUs interessa l’#arqueologia? No us perdeu el nou número de la revista «Estrat Crític».

      Exemple adequatL’@IEC comunica que ja es pot consultar en línia la nova «Gramàtica essencial de la llengua catalana».

      Exemple adequatAvui hem participat en les sessions de benvinguda dels estudiants internacionals a les facultats d’@EducacioUB.

      Més informació
      Puerta, J. L.; Mauri, A. Manual para la redacción, traducción y publicación de textos médicos. Barcelona: Masson, 1995.


      Genètica

      Alguns dels símbols utilitzats en genètica són els següents:

      • Cromosomes: s’escriuen en rodona.

        Exemple adequatx
        y


      • Gens: s’escriuen en cursiva.

        Exemple adequatLacA


      • Proteïnes: s’escriuen en rodona.

        Exemple adequatLacA


      • Fenotips: s’escriuen en rodona.

        Exemple adequatLac+


      • Oncogens i protooncogens: s’escriuen en cursiva.

        Exemple adequatsis


      • Localitzacions cromosòmiques: s’escriuen en rodona.

        Exemple adequat6q22-24


      Pel que fa a l’escriptura dels àcids ribonucleic i desoxiribonucleic i els seus tipus, cal tenir en compte el grau d’especialització del text a l’hora de triar entre la forma catalana o la corresponent anglesa, que funciona en l’àmbit internacional gairebé com a estàndard.

      Si el text té un grau d’especialització mitjà o elevat, és recomanable utilitzar la forma anglesa. En els textos de la Universitat de Barcelona, per tant, convé utilitzar aquestes últimes formes, perquè són les que prefereixen els especialistes. En l’àmbit de la biologia cel·lular, a més, tenen un ús internacional, fixat i recomanat per la Comissió Combinada de Nomenclatura Bioquímica IUPAC-IUB.

      denominació
      català
      anglès
      àcid desoxiribonucleic
      ADN
      DNA
      àcid desoxiribonucleic mitocondrial
      ADNmit
      mtDNA
      àcid ribonucleic
      ARN
      RNA
      àcid ribonucleic de transferència
      ARNt
      tRNA
      àcid ribonucleic missatger
      ARNm
      mRNA
      àcid ribonucleic ribosòmic
      ARNr
      rRNA


      El símbol corresponent a la unitat de massa atòmica unificada dalton (pronunciat dàlton), que no és del sistema internacional d’unitats, és Da.
      Més informació
      Gene [en línia]. <http://www.ncbi.nlm.nih.gov/gene> [Consulta: 11 juny 2012].

      Guidelines for human gene nomenclature [en línia]. <http://www.genenames.org/guidelines.html> [Consulta: 11 juny 2012].

      Taxonomia

      Alguns dels símbols € més utilitzats en taxonomia són els següents:

            sp. espècie (singular)
            spp. espècies (plural)
            ssp. subespècie
            cv. cultivar
            var. varietat
            f. forma
            × encreuament (híbrid)
            L. Linnaeus

      El nom de l’autor de la nomenclatura segueix el nom científic i s’escriu abreujat i en rodona.

           
      Exemple adequatHomo sapiens L.
      Més informació
      Comissió Internacional de Nomenclatura Zoològica. Codi Internacional de Nomenclatura Zoològica [en línia]. 4a edició. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2003. <cit.iec.cat/cinz/default.asp?opcio=2> [Consulta: 17 febrer 2016]

      International Association for Plant Taxonomy. International Code of Nomenclature for Algae, Fungi and Plants (Melbourne Code) [en línia]. <www.iapt-taxon.org/nomen/main.php> [Consulta: 17 febrer 2016].


      Unitats de mesura

      En general, els símbols de les unitats de mesura s’escriuen amb minúscules i rodona.

      Exemple adequat350 km [quilòmetres]
      Exemple no admissible350 Km
      Exemple adequat24 h [hores]
      Exemple no admissible24 H

                   
      Entre les excepcions, hi ha el cas del símbol del litre, que es pot escriure amb lletra majúscula per no confondre’l amb el número 1. Com que les dues opcions són possibles (l o L), en un mateix document, s’ha de ser coherent i fer servir sempre la mateixa forma.

      Exemple adequat2 l [litres]
      2 L


      També per evitar confusions, byte se sol abreujar internacionalment amb majúscula (B), atès que bit s’abreuja amb minúscula (b).

      Exemple adequat1 B = 8 b
      Té una capacitat de memòria de 16 GB.


      S’escriuen amb majúscula inicial els símbols d’unitats de mesura que provenen d’un nom propi (encara que el terme desenvolupat s’escrigui amb minúscula).
                     
      Exemple adequatJ [joule]
      W [watt]

      Exemple adequatHz [hertz]
      Pa [pascal]

      Exemple adequatdB [decibel, de deci- i bel]
      °C [grau Celsius]


      Els símbols dels múltiples més grans, que s’indiquen per mitjà de prefixos internacionals, també es consignen en majúscules.
                             
      Exemple adequatY [yotta]
      M [mega]
      Més informació
      Taylor, Barry N. Guide for the Use of the International System of Units (SI) [en línia]. Washington: National Institute of Standards and Technology (NIST), 1995. <http://physics.nist.gov/cuu/pdf/sp811.pdf> [Consulta: 23 gener 2004].

      Le Système international d’unités (SI) [en línia]. 7a ed. Bureau International des Poids et Mesures, 1998. <http://www1.bipm.org/utils/fr/pdf/brochure-si.pdf> [Consulta: 6 abril 2004].

      Le Système international d’unités (SI). Suplement 2000. Addittions et corrections à la 7e édition (1998) [en línia]. Bureau International des Poids et Mesures, 2000. <http://www1.bipm.org/utils/en/pdf/si-supplement2000.pdf> [Consulta: 6 abril 2004].

      Sistema internacional d’unitats

      El sistema internacional d’unitats (SI) està regulat per l’Oficina Internacional de Pesos i Mesures, que té per missió assegurar la unificació mundial de les mesures físiques.

      A continuació s’ofereixen els quadres d’unitats que la mateixa Oficina recull en la seva documentació oficial.


      Unitats SI de base

      Magnitud
      Unitat
      Símbol
      longitud
      metre
      m
      massa
      kilogram
      kg
      temps
      segon
      s
      intensitat de corrent elèctric
      ampere
      A
      temperatura termodinàmica
      kelvin
      K
      quantitat de substància
      mol
      mol
      intensitat lluminosa
      candela
      cd



      Unitats SI derivades

      Exemples d’unitats SI derivades expressades a partir de les unitats de base

      Magnitud
      Unitat
      Símbol
      superfície
      metre quadrat
      volum
      metre cúbic
      velocitat
      metre per segon
      m/s
      acceleració
      metre per segon al quadrat
      m/s²
      nombre d’ones
      metre elevat a la menys u
      m–1
      densitat
      kilogram per metre cúbic
      kg/m³
      volum específic
      metre cúbic per kilogram
      m³/kg
      densitat de corrent elèctric
      ampere per metre quadrat
      A/m²
      camp magnètic
      ampere per metre
      A/m
      concentració (de quantitat de substància)
      mol per metre cúbic
      mol/m³
      luminància
      candela per metre quadrat
      cd/m²
      índex de refracció
      (el nombre) 1
      1



      Unitats SI derivades que tenen un nom especial

      Magnitud
      Unitat
      Símbol
      Equivalències
      angle pla
      radian
      rad
      m · m¹ = 1
      angle sòlid
      estereoradian
      sr
      m² · m² = 1
      freqüència
      hertz
      Hz
      s¹
      força
      newton
      N
      m · kg· s²
      pressió
      pascal
      Pa
      N/m² = m¹ · kg · s²
      energia, treball
      joule
      J
      N · m = m² · kg · s²
      potència, flux radiant
      watt
      W
      J/s = m² · kg · s³
      càrrega elèctrica, quantitat d’electricitat
      coulomb
      C
      s · A
      diferència de potencial elèctric, força electromotriu
      volt
      V
      W/A = m² · kg · s³ · A¹
      capacitància
      farad
      F
      C/V = m² · kg¹ · s4 · A²
      resistència elèctrica
      ohm
      Ω
      V/A = m² · kg · s³ · A²
      conductància elèctrica
      siemens
      S
      A/V = m² · kg¹ · s³ · A²
      flux magnètic
      weber
      Wb
      V · s = m² · s¹ · A¹
      densitat de flux magnètic
      tesla
      T
      Wb/m² = kg · s² · A¹
      inductància
      henry
      H
      Wb/A = m² · kg · s² · A²
      temperatura Celsius
      grau Celsius
      °C
      K
      flux lluminós
      lumen
      lm
      cd · sr = m² · m² · cd = cd
      il·luminació
      lux
      lx
      lm/m² = m² · m–4 · cd = m² · cd
      activitat (d’un radionúclid)
      becquerel
      Bq
      s¹
      dosi absorbida, kerma
      gray
      Gy
      J/kg = m¹ · s²
      dosi equivalent
      sievert
      Sv
      J/kg = m¹ · s²



      Exemples d’unitats SI derivades a partir d’altres unitats derivades

      Magnitud
      Unitat
      Símbol
      Equivalències
      viscositat dinàmica
      pascal segon
      Pa · s
      m¹ · kg · s¹
      moment d’una força
      newton metre
      N · m
      m² · kg · s²
      tensió superficial
      newton per metre
      N/m
      kg · s²
      velocitat angular
      radian per segon
      rad/s
      m · m¹ · s¹ = s¹
      acceleració angular
      radian per segon al quadrat
      rad/s²
      m · m¹ · s² = s²
      densitat de flux de calor, irradiància
      watt per metre quadrat
      W/m²
      kg · s³
      capacitat de calor, entropia
      joule per kelvin
      J/K
      m² · kg · s² · K¹
      capacitat de calor específica, entropia específica
      joule per kilogram kelvin
      J/(kg · K)
      m² · s²· k¹
      energia específica
      joule per kilogram
      J/kg
      m² · s²
      conductivitat tèrmica
      watt per metre kelvin
      W/(m · K)
      m · kg · s³ · K¹
      densitat d’energia
      joule per metre cúbic
      J/m³
      m¹ · kg · s²
      força del camp elèctric
      volt per metre
      V/m
      m · kg · s³ · A¹
      densitat de càrrega (elèctrica)
      coulomb per metre cúbic
      C/m³
      m³ · s · A
      densitat de flux elèctric
      coulomb per metre quadrat
      C/m²
      m² · s · A
      permitivitat
      farad per metre
      F/m
      m³ · kg¹ · s4 · A²
      permeabilitat
      henry per metre
      H/m
      m · kg · s² · A²
      energia molar
      joule per mol
      J/mol
      m² · kg · s² · mol¹
      capacitat de calor molar, entropia molar
      joule per mol kelvin
      J/(mol · K)
      m² · kg · s² · K¹ · mol¹
      exposició (raigs X i γ)
      coulomb per kilogram
      C/kg
      kg¹ · s · A
      índex de dosi absorbida
      gray per segon
      Gy/s
      m² · s³
      intensitat energètica
      watt per estereoradian
      W/sr
      m4 · m² · kg · s³ = m² · kg · s³
      radiància
      watt per metre quadrat estereoradian
      W/(m² · sr)
      m² · m² · kg · s³ = kg · s³



      Prefixos SI

      Factor
      Prefix
      Símbol
      Factor
      Prefix
      Símbol
      1024
      yotta–
      Y
      10–1
      deci–
      d
      1021
      zetta–
      Z
      10–2
      centi–
      c
      1018
      exa–
      E
      10–3
      mil·li–
      m
      1015
      peta–
      P
      10–6
      micro–
      µ
      1012
      tera–
      T
      10–9
      nano–
      n
      109
      giga–
      G
      10–12
      pico–
      p
      106
      mega–
      M
      10–15
      femto–
      f
      103
      kilo–
      k
      10–18
      atto–
      a
      102
      hecto–
      h
      10–21
      zepto–
      z
      101
      deca–
      da
      10–24
      yocto–
      y



      Altres unitats

      Unitats que s’utilitzen conjuntament amb les SI

      Magnitud
      Unitat
      Símbol
      Equivalències
      temps
      minut
      min
      1 min = 60 s
      temps
      hora
      h
      1 h = 60 min = 3600 s
      temps
      dia
      d
      1 d = 24 h = 86 400 s
      angle pla
      grau
      °
      1° = (π/180) rad
      angle pla
      minut
      1′ = (1/60)° = (π/10 800) rad
      angle pla
      segon
      1″ = (1/60)′ = (π/648 000) rad
      volum
      litre
      l, L
      1 dm³ = 10³ m³
      massa
      tona
      t
      1 t = 10³ kg
      neper
      Np
      1 Np = 1
      bel
      B
      1 B = (1/2) ln 10 (Np)
      energia cinètica
      electró-volt
      eV
      1 eV ≈ 1,602 × 10–19 J
      massa (constant de massa atòmica)
      unitat de massa atòmica unificada
      u
      1 u ≈ 1,660 × 10–27 kg
      longitud
      unitat astronòmica
      ua
      1 ua ≈ 1,495 × 1011 m



      Unitats que s’utilitzen conjuntament amb les SI, per a usos específics

      Tot i que són unitats que s’utilitzen per a usos específics, és preferible evitar-ne l’ús.

      Magnitud
      Unitat
      Símbol
      Equivalències
      longitud
      milla nàutica
      (mi)
      1 milla nàutica = 1852 m
      velocitat
      nus
      (mi/h)
      1 milla nàutica per h = (1852/3600) m/s
      superfície
      àrea
      a
      1 a = 1 dam² = 10² m²
      superfície
      hectàrea
      ha
      1 ha = 1 hm² = 104 m²
      pressió
      bar
      bar
      1 bar = 0,1 MPa = 100 kPa = 1000 hPa = 105 Pa
      longitud
      àngstrom
      Å
      1 Å = 0,1 nm = 10–10 m
      superfície
      barn
      b
      1 b = 100 fm² = 10–28



      Unitats del sistema cegesimal (CGS)

      Són unitats obsoletes, utilitzades en els textos antics. És preferible no utilitzar-les.

      Magnitud
      Unitat
      Símbol
      Equivalències
      treball, energia
      erg
      erg
      1 erg = 10–7 J
      força
      dina
      dyn
      1 dyn = 10–5 N
      viscositat dinàmica
      poise
      P
      1 P = 1 dyn · s/cm² = 0,1 Pa · s
      viscositat cinemàtica
      stokes
      St
      1 St = 1 cm²/s = 10–4 m²/s
      inducció magnètica
      gauss
      G
      1 G correspon a 10–4 T
      intensitat de camp magnètic
      oersted
      Oe
      1 Oe correspon a (1000/4π) A/m
      flux magnètic
      maxwell
      Mx
      1 Mx correspon a 10–8 Wb
      luminància
      stilb
      sb
      1 sb = 1 cd/cm² = 104 cd/m²
      il·luminació
      fot
      ph
      1 ph = 104 lx
      acceleració
      gal
      Gal
      1 Gal = 1 cm/s² = 10²m/s²



      Exemples d’altres unitats que no són del sistema internacional

      Són unitats obsoletes, utilitzades en els textos antics. És preferible no utilitzar-les.

      Magnitud
      Unitat
      Símbol
      Equivalències
      activitat radioactiva
      curie
      Ci
      1 Ci = 3,7 × 1010 Bq
      radiació electromagnètica
      röntgen
      R
      1 R = 2,58 × 10–4 C/kg
      dosi de radiació absorbida
      rad
      rad
      1 rad = 1 cGy = 10² Gy
      dosi de radiació equivalent
      rem
      rem
      1 rem = 1 cSv = 10 ² Sv
      longitud
      unitat X
      1 unitat X ≈ 1,002 × 10–4 nm
      inducció magnètica
      gamma
      γ
      1 γ = 1 nT = 10–9 T
      densitat de flux
      jansky
      Jy
      1 Jy = 10–26 W · m² · Hz¹
      longitud
      fermi
      1 fermi = 1 fm = 10–15 m
      massa
      quirat mètric
      (ct, c)
      1 quirat mètric = 200 mg = 2 × 10–4 kg
      pressió
      torr
      Torr
      1 Torr = (1001 325/760) Pa
      pressió
      atmosfera normal
      atm
      1 atm = 101 325 Pa
      energia
      caloria
      cal
      1 cal15 = 4,1855 J
      1 calIT = 4,1868 J
      1 calth =4,184 J
      longitud
      micró
      μ
      1 μ = 1μm = 10–6 m
      Més informació
      Bureau International des Poids et Mesures. Le Système international d’unités (SI) [en línia]. 7a ed. Sèvres: BIPM, 1998. <http://www1.bipm.org/utils/fr/pdf/brochure-si.pdf> [Consulta: 18 desembre 2003].

      Magnituds físiques

      Els símbols de les magnituds físiques són, en general, una sola lletra de l’alfabet grec o llatí, majúscula o minúscula, que s’ha de consignar en cursiva.

      Exemple adequatθ [temperatura Celsius]
      Δ [excés de massa]

      Exemple adequatC [capacitat calorífica]
      V [volum]

      Exemple adequatm [massa]
      p [pressió]


      Els símbols es poden modificar mitjançant subíndexs o superíndexs, de significat específic. Quan els subíndexs i superíndexs siguin, per si mateixos, símbols de magnituds físiques o de nombres, s’escriuen en cursiva; la resta s’escriuen en rodona.

      Exemple adequatCp [capacitat calorífica a pressió constant]
      CV [capacitat calorífica a volum constant]

      Exemple adequatCB [capacitat calorífica de la substància B]
      Vm [volum molar]


      Els noms i els símbols de les magnituds físiques, tant bàsiques com derivades, són recomanacions de la IUPAP i l’ISO. És possible, doncs, emprar altres símbols, sempre que se’n defineixi la notació i que aquesta s’ajusti a les regles generals. Ara bé, la comunicació científica serà més fàcil si se segueixen els estàndards internacionals.
      Més informació
      Unió Internacional de Química Pura i Aplicada. Magnituds, unitats i símbols en química física. [en línia]. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Secció de Ciències i Tecnologia, 2008, p. 22. <http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000049%5C00000040.PDF#page=22> [Consulta: 13 febrer 2014].

      Constants físiques

      Els símbols de les constants físiques s’escriuen en cursiva, tant si són de l’alfabet grec com del llatí, i es consignen en majúscula o en minúscula, segons com se n’hagi fixat la grafia.

      Exemple adequatα [constant d’estructura fina]
      σ [constant de Stefan-Boltzmann]

      Exemple adequath [constant de Planck]
      e [càrrega elemental]

      Exemple adequatF [constant de Faraday]
      G [constant de gravitació]


      En alguns casos, les lletres, que s’escriuen en cursiva, poden anar acompanyades de subíndexs, que es consignen en rodona.

      Exemple adequatμ0 [permeabilitat del buit]
      γp [raó giromagnètica del protó]

      Exemple adequatc2 [segona constant de radiació]
      me [massa de l’electró en repòs]

      Exemple adequatEh [energia de Hartree]
      NA [nombre d’Avogadro]
      R [constant de Rydberg]
      Més informació
      Unió Internacional de Química Pura i Aplicada. Magnituds, unitats i símbols en química física [en línia]. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Secció de Ciències i Tecnologia, 2008. <http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000049%5C00000040.PDF> [Consulta: 13 febrer 2014].

      Vectors, matrius i tensors

      En física, els vectors i les matrius es poden escriure en negreta cursiva i en majúscules o minúscules, segons com se n’hagi fixat la grafia.

      Exemple adequatG [vector del reticle recíproc]
      R [vector de posició]

      Exemple adequatb [vector de Burgers]
      k [vector d’ona]

      Exemple adequatP [matriu de densitat]
      S [matriu de dispersió]


      Les matrius i els tensors s’escriuen, a vegades, en lletra negreta de pal sec (sans serif).

      Exemple adequatS
      T


      Els vectors es poden caracteritzar alternativament mitjançant una fletxa i lletra cursiva.

      Exemple adequatvector
      vector


      I, els tensors de segon rang, amb una doble fletxa i lletra cursiva.

      Exemple adequattensor de segon rang
      tensor de segon rang
      Més informació
      Unió Internacional de Química Pura i Aplicada. Magnituds, unitats i símbols en química física [en línia]. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Secció de Ciències i Tecnologia, 2008. <http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000049%5C00000040.PDF> [Consulta: 13 febrer 2014].


      Codis d’aeroports

      Els codis dels aeroports serveixen per representar-los de manera unívoca. Tenen tres lletres, s’escriuen en majúscules i no duen punts.

      Exemple adequatBCN [Barcelona]
      Exemple adequatTYO [Tòquio]
      Exemple adequatPMI [Palma de Mallorca]


      Aquests codis els assigna l’Associació Internacional del Transport Aeri.

      Codis de comarques

      Els codis de les comarques de Catalunya estan pensats únicament per a bases de dades i altres aplicacions informàtiques. S’han de substituir, per tant, pel nom desenvolupat a l’hora de consultar la informació per pantalla, d’imprimir-la o de llegir-la.

      Tenen dues lletres i s’escriuen en majúscules.

      Exemple adequatBR [Barcelonès]
      Exemple adequatBC [Baix Camp]
      Exemple adequatTT [Terra Alta]

      Codis de monedes

      A l’hora de representar les unitats monetàries es poden utilitzar diversos sistemes, que estan regulats per les normes d’estandardització. Actualment, només hi ha una norma vigent, l’ISO 4217:1990 (en què el codi de les monedes es forma amb dos caràcters en majúscules del nom del país de la moneda i un caràcter extra que designa la unitat monetària), però també s’utilitzen símbols més comuns (recollits per l’ISO 8859/1 Characters) que en HTML són recollits per l’estàndard Unicode. Ara bé, els àmbits d’ús d’aquests dos sistemes són molt diferents: l’ISO s’empra, per exemple, per a les operacions bancàries i l’Unicode, per a la vida més quotidiana, com ara per expressar els preus dels comerços (mercats, botigues, etc.).

      Antigament, però, també s’usava l’UNE 1 080, que va ser elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN d’AENOR el juny de 1960, amb la finalitat de determinar gràficament els símbols de les unitats monetàries nacionals dels principals països del món, mitjançant la utilització de símbols o de lletres majúscules (en un nombre màxim de quatre caràcters) que no anaven separats per cap espai ni acabats en punt. Però, tot i que aquesta norma pròpia de l’Estat espanyol preferentment va adaptar els símbols ja consagrats per l’ús internacional, va restar obsoleta en ser substituïda per la norma europea EN 24217 (l’UNE vigent), de desembre de 1993 (que adopta íntegrament la norma internacional ISO 4217:1990).

      Així doncs, per exemple, quan es vol expressar el codi de l’antiga pesseta es pot fer de les maneres següents: PTA, per la norma UNE; ESP, per l’ISO; ₧, per l’estàndard Unicode, i, fins i tot, pta. o ptes., si se’n fa l’abreviatura.

      Si es vol informació sobre algun símbol concret, es pot consultar la taula d’Unitats monetàries.

      També es pot consultar informació complementària sobre l’euro.
      Més informació
      Code Charts [en línia] Unicode, 2004. <http://www.unicode.org/charts/> [Consulta: 16 juliol 2004].

      Institut d’Estudis Catalans. «Termes que designen la unitat de moneda europea i la seva subdivisió: l’euro i el cent». Documents de la Secció Filològica, IV. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1998 [en línia]. Barcelona: IEC, 2003 <publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000041/00000083.pdf> [Consulta: 09 de maig 2017].

      Norma española UNE-EN 24217: códigos para la representación de las monedas y los tipos de fondos (ISO 4217: 1990): julio 1995. Madrid: Asociación Española de Normalización y Certificación [AENOR], 1995, 23 pàg.

      Símbolos de unidades monetarias internacionales: UNE 1080. Madrid: Asociación Española de Normalización y Certificación [AENOR], 1960, 3 pàg.

      World Currencies and Abbreviations [en línia]. <http://www.jhall.co.uk/currency> [Consulta: 09 maig 2017].

      xe.com IS0 4217 Type Currency Symbol List [en línia].  <http://www.xe.com/iso4217.htm> [Versió no oficial i actualitzada de la norma ISO 4217].

      Punts cardinals

      El sistema de símbols dels punts cardinals és prou senzill i coherent. Els símbols simples es construeixen a partir de la inicial de la forma desenvolupada corresponent, mentre que els compostos es formen amb la inicial de cadascun dels seus components.

      Exemple adequatN [nord]
      NE [nord-est]
      NNE [nord-nord-est]


      Tant els símbols simples dels punts cardinals com els compostos s’escriuen amb majúscula i en rodona.

      Exemple adequatS [sud]
      SE [sud-est]
      ESE [est-sud-est]


      Quan s’utilitzen les formes compostes, encara que la forma desenvolupada corresponent s’escrigui amb guionet, el símbol no n’ha de dur.

      Exemple adequatNE [nord-est]
      ENE [est-nord-est]
      Exemple no admissibleN-E
      E-N-E


      El oest, tant si apareix sol com combinat, es pot abreujar de dues maneres: com a O, que coincideix amb la inicial de la forma catalana, o com a W, que respon a la inicial de la forma anglesa (west).

      Les dues formes són correctes i la tria de l’una o l’altra depèn del grau d’especialització del text o de la projecció internacional que tingui. Si el text és més especialitzat o té una clara voluntat d’internacionalització, es farà servir W; si no és tan especialitzat o és d’àmbit local, s’optarà per la forma O.
                           
      Exemple adequatO [oest]
      NO [nord-oest]
      ONO [oest-nord-oest]
      Exemple adequatW
      NW
      WNW


      Els símbols dels punts cardinals s’usen sempre en les expressions numèriques de les coordenades geogràfiques i en els treballs professionals de geografia i meteorologia.

      Exemple adequatA partir de la coordenada geogràfica de Buenos Aires (34° S; 58,5° W), determineu-ne l’antípoda.

      Exemple adequatL’epicentre del sisme es localitza a 84 km NNE de Santa Isabel.

      Exemple adequatBufava vent de component SO i força 7.


      En textos de caràcter general o divulgatius, aquests símbols no se solen usar gairebé mai i, de fet, és preferible emprar la forma desenvolupada corresponent.

      Exemple adequatEl barranc del Morrot delimita el cementiri pel sector est-sud-est.

      Exemple adequatAl nord del cap de Salou el vent bufarà de component nord-oest.


      Convé evitar-les, sobretot, quan el punt cardinal serveix per localitzar una regió o zona d’un lloc extens:

      Exemple adequatEls conflictes no resolts del sud-est asiàtic.

      Exemple adequatL’illa de Stromboli és al nord de Sicília.


      Llengües

      La norma ISO 639 estableix, per a les llengües, indicadors de dues lletres (639-1) o tres lletres (639-2 i 639-3). En el cas de les llengües que disposen dels dos tipus d’indicadors,  l’ús d’un sistema o l’altre depèn de les necessitats de cada context.

      Aquests codis deriven, en general, del nom autòcton de la llengua o de la denominació preferent entre les comunitats que l’usen. S’escriuen en minúscula —tot i que poden compondre’s en majúscules per raons tipogràfiques— i sense punt. No contenen signes diacrítics ni caràcters especials.

      Llengua

      ISO 639-1

      ISO 639-2

      català

      ca

      cat

      castellà

      es

      spa

      anglès

      en

      eng



      No s’han concebut com a abreviatures del nom de les llengües, sinó com a recurs identificador universal. S’usen, principalment, en terminologia, lexicografia, lingüística i aplicacions bibliogràfiques:

      • Per indicar la llengua a què pertany un mot.

        Exemple adequatca   galàxia
        es   galaxia
        en   galaxy


      • En combinació amb els codis de països, per recollir l’àrea geogràfica en què es fa servir un terme.

        Exemple adequatelevator (en US)
        lift (en GB)


      • Per donar compte de la llengua en què s’ha escrit un document.

        Exemple adequatDocument de les Nacions Unides (fr)



      AbreviacionsAl Llibre d’estil, també hi podeu consultar les abreviacions de les llengües que es poden aprendre a la Universitat de Barcelona.


      Omnia NominaPodeu consultar la llista completa de denominacions de llengües que tenen presència en la recerca de la Universitat de Barcelona, juntament amb les traduccions al castellà i l’anglès, a més dels codis internacionals, a l’Omnia Nomina.
      Més informació
      UNE-ISO 639-1:2022. Códigos para la representación de los nombres de las lenguas. Parte 1: Código alfa-2 (2022) [accés restringit]. <https://plataforma-aenormas-aenor-com.sire.ub.edu/standard/UNE/N0068488> [consulta: 4 febrer 2024].

      UNE-ISO 639-2:2022. Códigos para la representación de los nombres de las lenguas. Parte 2: Código alfa-3. (2022) [accés restringit]. <https://plataforma-aenormas-aenor-com.sire.ub.edu/standard/UNE/N0068491> [consulta: 4 febrer 2024].

      UNE-ISO 639-3:2022. Códigos para la representación de los nombres de las lenguas. Parte 3: Código alfa-3 para la cobertura completa de las lenguas (2022) [accés restringit]. <https://plataforma-aenormas-aenor-com.sire.ub.edu/standard/UNE/N0068492> [consulta: 4 febrer 2024].

      UNE-ISO 639-4:2022. Códigos para la representación de los nombres de las lenguas. Parte 4: Principios generales para la codificación de la representación de nombres de lenguas y entidades relacionadas, y directrices de aplicación (2022) [accés restringit]. <https://plataforma-aenormas-aenor-com.sire.ub.edu/standard/UNE/N0068495> [consulta: 4 febrer 2024].

      UNE-ISO 639-5:2022. Códigos para la representación de los nombres de las lenguas. Parte 5: Código alfa-3 para las familias y grupos de lenguas (2022) [accés restringit]. <https://plataforma-aenormas-aenor-com.sire.ub.edu/standard/UNE/N0068493> [consulta: 4 febrer 2024].

      Lletres

      Els símbols de les lletres es consignen en cursiva, atès el seu valor metalingüístic, a diferència dels noms corresponents, que s’escriuen en rodona.

      Exemple adequatEl mot tros s’escriu amb s final.
      La j de majestat és una lletra fricativa.

      Exemple adequatNo sap pronunciar la erra.
      En les fonts històriques figura amb ve baixa.


      En textos d’àmbits més generals, altres que la matemàtica, la física o la química, no cal escriure en cursiva les lletres d’alfabets no llatins, atès que amb la grafia ja es distingeixen suficientment.

      Quan serveixen per descriure una determinada forma s’escriuen en majúscula i rodona.

      Exemple adequatUn regle amb forma de T.
      Una corba com una S perfecta.


      Les lletres poden encapçalar els apartats d’una enumeració. En aquest cas es componen en minúscula cursiva i convé que vagin acompanyades d’un parèntesi de tancament en rodona.

      Exemple adequatEl català oriental se subdivideix en els dialectes següents:

              a) rossellonès
              b) balear
              c) alguerès
              d) central


      Les lletres que es refereixen a un croquis, un plànol, una figura o una part d’un document, també s’escriuen en minúscula i cursiva.

      Exemple adequatLa figura 2a mostra el comportament d’una falla segons la hipòtesi descrita.

      Exemple adequatD’acord amb l’article 20e, el secretari ha de redactar la memòria anual.

      Lectura lletrejada

      Per lletrejar paraules de manera clara, es pot fer servir el sistema de codis que es proposa en la taula següent d’acord amb un esquema d’aquest tipus:

      Exemple adequatTarragona-Ebre-Igualada-Xina-Igualada-Dinamarca-Òscar-Ramon
      [per lletrejar Teixidó]


      Taula de lectura lletrejada
      A
      Andreu
      B
      Barcelona
      C
      Carme
      Ç
      ce trencada
      D
      Dinamarca
      E
      Ebre
      F
      Fornells
      G
      Girona
      H
      història
      I
      Igualada
      J
      Jordi
      K
      Kennedy
      L
      Lídia
      L·L
      ela geminada
      M
      Mallorca
      N
      Narcís
      O
      Òscar
      P
      Prada
      Q
      Quebec
      R
      Ramon
      S
      Solsona
      T
      Tarragona
      U
      universitat
      V
      València
      W
      Washington
      X
      Xina
      Y
      York
      Z
      zoo


      Funcions matemàtiques

      1. Els símbols de les funcions matemàtiques generals s’escriuen en cursiva.

        Exemple adequatf(x)
        F(x, y)


        Quan el símbol és una lletra grega, aquesta s’escriu en rodona.

        Exemple adequatβ(m, n) [funció beta]


        Si no es pot representar la lletra grega, s’escriu la lletra corresponent amb l’alfabet llatí, però aleshores s’utilitza la cursiva.

        Exemple adequatB(m, n) [funció beta]


        Convé observar que els parèntesis d’aquestes funcions s’escriuen en rodona.

      2. Els símbols de les funcions matemàtiques especials s’escriuen en rodona i minúscules.
                                   
        • Funcions trigonomètriques:

          Exemple adequatsin x [sinus de x]
          cos x [cosinus de x]
          tg x [tangent de x]


          En el cas de les funcions trigonomètriques, en molts casos cada llengua té el seu símbol.

          Exemple adequattan [de l’anglès tangent]
          sen [del castellà seno]


        • Funcions logarítmiques:
                         
          Exemple adequatln x, loge x [logaritme neperià de x]
          loga x [logaritme en base a de x]
          lg x, log x, log10 x [logaritme decimal de x]
          lb x, log2 x [logaritme en base 2 de x]
          antilog x [antilogaritme de x]
          colog x [cologaritme de x]

                     
        Convé observar que les variables matemàtiques (x, y, m, n, etc.) s’escriuen en cursiva.
      Més informació
      Enciclopèdia Catalana; Universitat Politècnica de Catalunya. Diccionari de matemàtiques i estadística. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2002.

      Constants matemàtiques

      Les lletres que s’usen com a símbols de constants matemàtiques, tant de l’alfabet grec com llatí, s’escriuen en rodona.

      Exemple adequatΦ = 1,618 033 [nombre d’or]
      π = 3,141 592 [nombre pi]

      Exemple adequate = 2,718 281 [base dels logaritmes neperians]
      i = √−1 [nombre imaginari]


      En canvi, les que s’usen com a símbols d’altres nombres, i que no són constants, és a dir, les variables, s’han d’escriure en cursiva.

      Operadors aritmètics

      Els símbols dels operadors aritmètics s’escriuen en rodona. En les operacions cal deixar un espai en blanc entre els diferents operands.

      Exemple adequata + b = c
      x y = z
      (a + b) × c = d
      34 + 52 = 86
      λ 10 nm


      Quan els símbols + i precedeixen un nombre, s’escriuen sense espai.

      Exemple adequat
      +24


      Convé observar que, per representar el símbol de la resta o el símbol negatiu, cal utilitzar el guió mitjà.

      Productes i quocients

      • Per expressar el producte de nombres o de valors de magnituds, s’usa el punt volat o l’aspa.

        Exemple adequat32,4 · 24,3 =  787,32
        32,4 × 24,3 = 787,32

        Exemple adequat4 · 10–3 = 0,004
        4 × 10–3 = 0,004

        Exemple adequat15 · 7 kg = 105 kg
        15 × 7 kg = 105 kg


        En cas que s’utilitzi el punt per separar decimals, és preferible utilitzar l’aspa com a símbol del producte, en comptes del punt volat, a fi d’evitar confusions.

        Exemple adequat32.4 × 24.3 = 787.32

        Exemple inadequat32.4 · 24.3 = 787.32


      • Els productes i quocients de magnituds físiques es poden escriure de diverses maneres. Segons la IUPAC, l’ordre de prioritat és el següent:

        • Productes

          Exemple adequata b
          ab
          a · b
          a × b


        • Quocients

          Exemple adequatImatge sense text alternatiu definit


          Cal no emprar més d’una barra (/) en una mateixa expressió, tret que s’utilitzin parèntesis per evitar ambigüitats:

          Exemple adequat(a/b)/c

          Exemple no admissiblea/b/c


      • Els productes i quocients d’unitats es poden escriure de manera similar, excepte que, quan en un producte d’unitats s’omet el signe de multiplicació, cal deixar un espai entre els símbols de les diferents unitats.

        • Productes

          Exemple adequatN m

          Exemple no admissibleNm

          Exemple adequatN · m

                       
        • Quocients

          Exemple adequatImatge sense text alternatiu definit

          Exemple no admissiblems-1

      Més informació
      Institut d’Estudis Catalans. Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics. La simbologia i la formulació en els textos científics. [en línia]. <http://criteria.espais.iec.cat/files/2017/02/3-2-1_Simbologia-i-formulaci%C3%B3-en-textos-cient%C3%ADfics_05.pdf> [Consulta: 09 maig 2017].

      Bureau International des Poids et Mesures. Le Système international d’unités (SI) [en línia]. 7a ed. Sèvres: BIPM, 1998. <http://www1.bipm.org/utils/fr/pdf/brochure-si.pdf> [Consulta: 18 desembre 2003].

      Unió Internacional de Química Pura i Aplicada. Magnituds, unitats i símbols en química física [en línia]. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Secció de Ciències i Tecnologia, 2008. <http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000049%5C00000040.PDF> [Consulta: 13 febrer 2014].

      Taylor, Barry N. Guide for the use of the international system of units (SI) [en línia]. Washington: National Institute of Standards and Technology (NIST), 2008. <http://www.nist.gov/pml/pubs/sp811> [Consulta: 22 maig 2012].

      Altres operadors

      Hi ha altres operadors matemàtics, que també s’escriuen en rodona, i entre els quals es recullen, a tall d’exemple, els següents:

      denominació
      símbol
      codi hexadecimal
      aproximadament igual a
      &#x2248;
      asimptòticament igual a
      &#x2243;
      correspon a
      &#x2259;
      diferent de
      &#x2260;
      idèntic a
      &#x2261;
      igual a
      =
      igual, per definició, a
      &#x225D;
      infinit
      &#x221E;
      major o igual que
      &#x2265;
      major que
      >
      menor o igual que
      &#x2264;
      menor que
      <
      menys
      &#x2212;
      menys o més
      &#x2213;
      més
      +
      més o menys
      ±
      &#x00B1;
      molt major que
      &#x226B;
      molt menor que
      &#x226A;
      proporcional a
      ∝, ∼
      &#x221D;, &#x223C;
      tendeix a
      &#x2192;
      Més informació
      Enciclopèdia Catalana; Universitat Politècnica de Catalunya. Diccionari de matemàtiques i estadística. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2002, pàg. 401-407.

      Unió Internacional de Química Pura i Aplicada. Magnituds, unitats i símbols en química física [en línia]. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Secció de Ciències i Tecnologia, 2008, pàg. 109. <http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000049%5C00000040.PDF> [Consulta: 13 febrer 2014].

      Operadors lògics

      Els operadors lògics són símbols no alfabètics que s’escriuen en rodona. Les variables s’escriuen en cursiva.

      Descripció
      Símbol
      A està contingut en B
      AB
      unió de A i B
      AB
      intersecció de A i B
      AB
      p i q (signe de conjunció)
      pq
      p o q, o ambdós (signe de disjunció)
      pq
      x pertany a A
      xA
      x no pertany a A
      xA
      el conjunt A conté x
      Ax
      diferència de A i B
      A \ B


      Com en el cas dels operadors aritmètics, cal deixar un espai entre els diferents operands.
      Més informació
      Unió Internacional de Química Pura i Aplicada. Magnituds, unitats i símbols en química física [en línia]. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Secció de Ciències i Tecnologia, 2008, p. 111.<http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000049%5C00000040.PDF#page=111> [Consulta: 13 febrer 2014].

      Variables matemàtiques

      Les variables matemàtiques (que representen valors numèrics no especificats o que són la incògnita d’un problema) s’escriuen en cursiva.

      Exemple adequatvariables matemàtiques
               

      Algunes d’aquestes variables estan molt fixades.
           
      Exemple adequatx, y, z [coordenades cartesianes espacials]
      a, b, c [costats d’un triangle]
      n [nombre]


      N’hi ha d’altres, però, que no ho estan tant. En aquests casos és especialment important que quedi ben clara l’equivalència corresponent, tal com passa amb les magnituds físiques.

      Exemple adequatSi tenim una velocitat v1, aleshores podem aplicar la llei de Newton.

      Conjunts de nombres

      Per representar cadascun dels conjunts de nombres s’utilitzen les lletres majúscules d’un alfabet especial.

      Símbol
      Descripció
      Codificació
      Conjunt dels nombres naturals
      &#x2115;
      Conjunt dels nombres enters
      &#x2124;
      Conjunt dels nombres racionals
      &#x211A;
      Conjunt dels nombres reals
      &#x211D;
      Conjunt dels nombres complexos
      &#x2102;

      Vectors, matrius i tensors

      En matemàtiques, els vectors i les matrius s’han d’escriure només en negreta cursiva.

      Exemple adequatF [força]
      E [intensitat de camp elèctric]
      r [vector coordenada]


      El mòdul del vector corresponent s’escriu només en cursiva.

      Exemple adequatr = |r|


      Les magnituds tensorials es poden escriure en negreta cursiva de pal sec (sans serif).

      Exemple adequatS
      T
      Més informació
      Unió Internacional de Química Pura i Aplicada. Magnituds, unitats i símbols en química física [en línia]. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Secció de Ciències i Tecnologia, 2008, pàg. 108. <http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000049%5C00000040.PDF> [Consulta: 13 febrer 2014].


      Elements químics

      Els símbols dels elements químics deriven, generalment, del nom oficial en llatí, i consten d’una o de dues lletres. A diferència de les formes desenvolupades corresponents, que es consignen amb minúscula, s’han d’escriure amb majúscula inicial i en rodona.

      Exemple adequatK [potassi, del llatí kalium]
      P [fòsfor, del llatí phosphorus]

      Exemple adequatAg [plata, del llatí argentum]
      Sb [antimoni, del llatí stibium]

      Exemple adequatW [tungstè, de l’alemany Wolfram]
      Kr [criptó, del grec kryptos]
      Sr [estronci, de Strontian, poble escocès]


      Només per als elements de nombre atòmic més gran de 103, els símbols sistemàtics consten de tres lletres.

      Exemple adequatUnh [ununhexi]
      Uuo [ununocti]


      El nombre d’àtoms s’indica com a subíndex, a la dreta del símbol de l’element químic —s’omet quan és 1. Entre el símbol i la xifra no es deixa cap espai.

      Exemple adequatN2 [nitrogen]
      O2 [oxigen]

      Exemple adequatP4 [fòsfor]
      S4 [sofre]


      El nombre atòmic dels elements es consigna com a subíndex, a l’esquerra del símbol. El nombre màssic, en canvi, s’escriu com a superíndex. En cap cas, entre la xifra i el símbol no es deixen espais.

      Exemple adequat6C [6 protons en el nucli d’un àtom de carboni]
      92U [92 protons en el nucli d’un àtom d’urani]

      Exemple adequat14C [14 nucleons en el nucli d’un àtom de carboni]
      238U [238 nucleons en el nucli d’un àtom d’urani]


      El nombre màssic dels elements també es pot indicar per mitjà de locucions alternatives que, si bé no són pròpies de textos especialitzats, en què convé recórrer a la notació estàndard com a superíndex a l’esquerra del símbol, són adequades per a textos de caràcter general o divulgatiu.

      Textos especialitzats
      Textos no especialitzats
      14C
      C-14
      carboni 14
      238U
      U-238
      urani 238


      El nombre de càrrega iònica s’indica com a superíndex a la dreta i, si és igual a 1, es consigna el signe sol. En aquest cas, tampoc no es deixen espais entre el símbol, la xifra o el signe, positiu o negatiu, que correspongui.

      Exemple adequatNa+ [ió positiu (catió) de sodi]
      Br- [ió negatiu (anió) de brom o ió bromur]

      Exemple adequatCu2+ [ió doblement positiu de coure]
      O2– [ió doblement negatiu d’oxigen o ió òxid]

      Exemple adequatAl3+ [ió triplement positiu d’alumini]
      N3– [ió triplement negatiu de nitrogen o ió nitrur]


      Si coincideixen un subíndex i un superíndex a la dreta o a l’esquerra del símbol d’un element, cal compondre els índexs l’un a sota de l’altre. Si això no és possible, com en el cas del llenguatge HTML, els subíndexs s’han de consignar més a prop del símbol.

      Exemple adequat146C
      23892U

      Exemple adequatC22–
      Hg22+
      Més informació
      Nomenclatura de química inorgànica. Recomanacions de 1990. Unió Internacional de Química Pura i Aplicada. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1997.

      Taula periòdica dels elements [en línia]. Barcelona: Societat Catalana de Química, 2012. <http://blogs.iec.cat/scq/wp-content/uploads/sites/23/2013/01/Taula_periodica_-2013.pdf> [Consulta: 25 novembre 2013].

      Taula periòdica dels elements [en línia]. Barcelona: TERMCAT, 2016. <http://www.termcat.cat/docs/Taula_Periodica_Elements/?ct=t(Quimica_Tramesa_Estandard)> [Consulta: 4 novembre 2016].

      Fórmules químiques

      Quan els símbols dels elements químics formen part d’una fórmula, no s’han de deixar espais entre els diferents caràcters.

      Exemple adequatNaCl [clorur de sodi]
      NH3 [amoníac]
      N2H4 [hidrur de nitrogen]
      H2SO4 [àcid sulfúric]



      Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
      Darrera actualització: 2-2-2021
      Citació recomanada:
      «Abreviacions» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri_bloc.php?id=310> [consulta: 29 març 2024].