Numeració 

La numeració dels apartats acostuma a tenir les característiques següents:
  • Es fa mitjançant xifres aràbigues.
  • Els apartats de primer nivell es numeren correlativament a partir del número 1.
  • Cada apartat es pot subdividir en altres de segon nivell, que també es numeren correlativament a partir del número 1. Cada subapartat es pot tornar a subdividir en un tercer nivell, i així fins al quart nivell com a màxim.
  • Les xifres representatives de cada nivell s’escriuen sense punt al final.
Exemple correcte
Nivell 1
Nivell 2
Nivell 3
Nivell 4
1
1.1
1.1.1
1.1.1.1
1.1.1.2
1.1.1.3
1.1.2
1.1.3
1.2
1.3
2
2.1
2.1.1
2.1.2
2.1.2.1
2.1.2.2


En documents molt llargs, es pot haver de separar el text en parts, que es numeren independentment dels apartats amb xifres romanes seguides de punt. Quan hi ha numeració romana, la numeració dels diferents apartats de les parts és correlativa.

Exemple correcte Part i. Les referències bibliogràfiques sobre la trompa d’aigua
1 La farga catalana
2 La trompa d’aigua o trompa dels Pirineus

Part ii. Construcció i modelització d’una trompa d’aigua
3 Construcció d’una trompa pilot al laboratori
4 Càlculs hidràulics de la trompa pilot i la recirculació
Bibliografia
Norma UNE 50132:1994. Numeración de las divisiones y subdivisiones en los documentos escritos. Madrid: AENOR, 1994, 4 p.
Darrera actualització: 22-10-2019
Impressió del capítol | Impressió de la pàgina
Citació recomanada:
«Numeració» [en línia]. A: Criteris de la Universitat de Barcelona (CUB). Llibre d’estil. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/cub/cub/criteri.php?id=2506> [consulta: 2 desembre 2020].