Competència digital docent en IA
La IA està canviant les aules. Estem preparats?
Imagina que ets professor/a i un dels teus alumnes et lliura una redacció perfectament escrita — sintaxi impecable, argumentari sòlid, cap errada ortogràfica. Ara imagina que no saps amb certesa si l’ha escrit ell o si ha fet servir una eina d’intel·ligència artificial generativa. Què fas? Com avalues? Què li preguntes?
Aquesta escena es repeteix cada dia a les aules de tot el món. La intel·ligència artificial (IA) ja no és una tecnologia del futur: és el present. La trobem a les butxaques dels nostres estudiants, als seus dispositius, en les seves rutines quotidianes,... I això transforma radicalment la relació tradicional professor–alumne en una nova dinàmica de tres bandes: professor — IA — alumne.
Davant d’aquesta realitat, resulta urgent que els docents desenvolupin noves competències digitals. Però quines competències exactament? Com mesurar-ne el nivell? Per on començar? En aquesta entrada del blog, explorem dos marcs europeus que responen exactament a aquestes preguntes: el DigCompEdu i el Marc UNESCO de competències en IA per a docents. També veurem com el model GenAI-TPACK ens ajuda a integrar la intel·ligència artificial generativa a la pràctica docent de manera efectiva.
1. Què és la Competència Digital Docent?
La Competència Digital Docent (CDD) és la capacitat que tenen els docents per mobilitzar simultàniament coneixements, habilitats i actituds, implementant les tecnologies digitals per tal d’exercir les seves funcions docents i facilitar l’aprenentatge de tot l’alumnat i l’adquisició de la seva competència digital.
Fixem-nos en tres paraules clau d’aquesta definició:
Mobilitzar simultàniament: no és qüestió de saber moltes coses sobre tecnologia, sinó de saber quan i com activar cada competència.
Funcions docents: això inclou planificar, ensenyar, avaluar, col·laborar, comunicar-se ...
Adquisició de la competència digital de l’alumnat: el docent no és només un usuari de la tecnologia, sinó un facilitador del desenvolupament digital dels seus estudiants.
Supòsit pràctic #1: La diferència entre usar IA i tenir CDD
Dos professors de llengua utilitzen el mateix ChatGPT per preparar una unitat didàctica: ❌ Professor A: Demana a ChatGPT que “li prepari uns exercicis de redacció”. Copia els exercicis tal qual. No avalua si són adequats per al seu nivell o grup. ✅ Professora B: Fa servir ChatGPT com a punt de partida. Avalua críticament els exercicis generats, els adapta als objectius del currículum, els diferencia per nivells i dissenya una activitat de reflexió sobre l’ús de la IA. La professora B és la que té CDD. La tecnologia no substitueix el seu judici pedagògic, sinó que l’enriqueix. |
2. El Marc DigCompEdu: El Referent Europeu per als Docents
El DigCompEdu és el marc europeu de referència de la competència digital docent. Elaborat per la Comissió Europea i traduït al castellà per l’INTEF, descriu les competències digitals que qualsevol docent pot anar adquirint al llarg de les diferents etapes del seu desenvolupament professional, independentment de la matèria o del tipus d’ensenyament que imparteixi.
Allò que fa especial el DigCompEdu és que no es limita a descriure eines digitals: descriu com i per què usar-les en contextos educatius reals. Les competències del marc s’organitzen en sis àrees que abasten els diferents aspectes de les activitats professionals dels docents.
2.1 Les Sis Àrees del DigCompEdu
Àrea 1 — Compromís Professional
Aquesta àrea fa referència a l’ús de les tecnologies digitals per a la comunicació organitzativa, la participació i col·laboració amb altres professionals, la millora de la pràctica docent mitjançant la reflexió, el desenvolupament professional continu (DPC) i la protecció de les dades personals, la privacitat i el benestar digital de l’alumnat.
📌 Exemple a l’aula |
Una professora de matemàtiques crea un grup privat a Teams on comparteix recursos i rep feedback dels col·legues sobre les seves activitats. Participa en una comunitat de pràctica de docents de STEM en línia, i cada trimestre reflexiona sobre la seva pràctica en un diari digital. |
Àrea 2 — Continguts Digitals
Una de les competències clau que qualsevol educador necessita és poder gestionar la varietat de recursos digitals, identificar de manera efectiva els recursos que millor s’adaptin als objectius d’aprenentatge, grup d’alumnes i estil d’ensenyament. També inclou la creació, modificació i la gestió responsable dels continguts digitals.
📌 Exemple a l’aula |
Un docent d’història utilitza IA generativa (com Canva Magic Design o Adobe Express) per crear infografies sobre la Revolució Industrial. Publica el material amb llicencia Creative Commons al seu Moodle, assegurant-se de citar les fonts originals i explicar a l’alumnat la implicació dels drets d’autor en la creació de contingut amb IA. |
Àrea 3 — Ensenyament i Aprenentatge
Les tecnologies digitals poden enfortir i millorar les estratègies d’ensenyament i aprenentatge de diferents formes. Sigui quin sigui l’enfoc pedagògic triat, la competència específica del docent es basa a fer servir eficaçment l’ús de les tecnologies digitals en les diferents fases i entorns del procés d’aprenentatge.
📌 Exemple a l’aula |
Una professora de ciències utilitza Kahoot i Mentimeter per fer avaluació formativa en temps real durant les classes. Complementa les explicacions amb simulacions interactives de PhET (Colorado) i promou el treball cooperatiu mitjançant Google Workspace. La IA l’ajuda a analitzar els resultats de les enquestes per identificar els conceptes que generen més dubtes. |
Àrea 4 — Avaluació i Retroacció
En integrar les tecnologies digitals en l’aprenentatge i l’ensenyament, hem de considerar, d’una banda, com poden millorar les estratègies d’avaluació existents; i, de l’altra, també hem d’analitzar com es poden fer servir per crear o facilitar enfocs d’avaluació innovadors.
📌 Exemple a l’aula |
Un professor de llengua utilitza eines d’IA com Grammarly o LanguageTool per oferir retroacció automàtica sobre la redacció dels alumnes. A més, dissenya e-portafolis amb Mahara on els alumnes documenten el seu procés. La IA analitza patrons d’error recurrents i li suggereix quins aspectes reforçar col·lectivament. |
Àrea 5 — Empoderament de l’Alumnat
Un dels punts forts clau de les tecnologies digitals a l’educació és el seu potencial per donar suport a la pedagogia centrada en l’alumnat i potenciar la implicació activa dels alumnes en el seu procés d’aprenentatge. Així, les tecnologies digitals possibiliten l’accés a la informació, la comunicació i el coneixement, reduint o eliminant barreres físiques, sensorials o socioeconòmiques.
📌 Exemple a l’aula |
Una escola utilitza eines d’IA de text-a-veu i transcripció automàtica (com Microsoft Immersive Reader o Live Captions) perquè alumnes amb dificultats lectores o disminució auditiva puguin participar plenament en les activitats. Un alumne amb TDAH utilitza una agenda digital amb IA que l’ajuda a organitzar tasques i rebre recordatoris personalitzats. |
Àrea 6 — Desenvolupament de la Competència Digital de l’Alumnat
L’última àrea fa referència a la capacitació dels estudiants per fer servir de manera creativa i responsable les tecnologies digitals per a la informació, la comunicació, la participació segura en la societat digital, la creació de continguts, el benestar, la preservació de la privacitat, la resolució de problemes i el desenvolupament dels seus projectes personals.
📌 Exemple a l’aula |
Al final d’una unitat sobre xarxes socials, els alumnes creen un podcast amb IA (NotebookLM o Descript) sobre els riscos de la desinformació. El docent guia una reflexió crítica sobre què ha fet la IA, què han aportat ells, i com s’assegura la veracitat del contingut, desenvolupant així l’alfabetització digital. |
3. Les 23 Competències del DigCompEdu
El DigCompEdu detalla vint-i-tres competències distribuïdes a les sis àrees. Aquestes competències cobreixen des de la comunicació organitzativa fins al benestar digital de l’alumnat. Aquí teniu un resum estructurat:
Àrea | Competència | Codi | Descripció breu |
|---|---|---|---|
1. Compromís professional | Comunicació organitzativa | 1.1 | Usar eines digitals per comunicar-se amb col·legues, famílies i alumnes. |
| Participació, col·laboració i coordinació professional | 1.2 | Col·laborar digitalment amb altres professionals. |
| Pràctica reflexiva | 1.3 | Usar tecnologia per reflectir i millorar la pràctica docent. |
| Desenvolupament professional continu (DPC) | 1.4 | Usar recursos digitals per al creixement professional. |
| Protecció de dades personals, privacitat, seguretat i benestar digital | 1.5 | Garantir la privacitat i el benestar digital de l’alumnat. |
2. Continguts digitals | Recerca i selecció de continguts digitla | 2.1 | Identificar recursos digitals adequats als objectius. |
| Creació i modificació de continguts digitals | 2.2 | Crear i adaptar continguts digitals propis. |
| Protecció, gestió i compartició de continguts digitals | 2.3 | Gestionar drets d’autor i compartir responsablement. |
3. Ensenyament i aprenentatge | Ensenyament | 3.1 | Orquestrar recursos digitals en l’ensenyament. |
| Orientació i suport en l’aprenentatge | 3.2 | Usar eines digitals per orientar i recolzar els alumnes. |
| Aprenentatge entre iguals | 3.3 | Facilitar la col·laboració digital entre l’alumnat. |
| Aprenentatge autoregulat | 3.4 | Suportar la metacognició i l’autonomia digital. |
4. Avaluació i retroacció | Estratègies d’avaluació | 4.1 | Usar tecnologies per diversificar les formes d’avaluació. |
| Analítiques i evidències d’aprenentatge | 4.2 | Analitzar dades d’aprenentatge per prendre decisions. |
| Retroacció i presa de decisions | 4.3 | Donar retroacció digital personalitzada i útil. |
5. Empoderament de l’alumnat | Accessibilitat i inclusió | 5.1 | Usar tecnologia per incloure tots els alumnes. |
| Atenció a les diferències personals en l’aprenentatge | 5.2 | Personalitzar amb tecnologia per a diverses necessitats. |
| Compromís actiu de l’alumnat amb el seu propi aprenentatge | 5.3 | Implicar activament l’alumnat en el seu procés. |
6. Desenvolupament de la competència digital de l’alumnat | Alfabetització mediàtica i en el tractament de la informació i de les dades | 6.1 | Ensenyar a tractar la informació críticament. |
| Comunicació, col·laboració i ciutadania digital | 6.2 | Promoure la participació segura i responsable. |
| Creació de continguts digitals | 6.3 | Capacitar l’alumnat per crear contingut digital. |
| Ús responsable i benestar digital | 6.4 | Promoure hàbits digitals saludables. |
| Resolució de problemes | 6.5 | Ensenyar a resoldre problemes amb eines digitals. |
4. Els Sis Nivells Competencials del DigCompEdu
Un dels aspectes més valuosos del DigCompEdu és que reconeix que el desenvolupament de les competències és un procés gradual. El marc defineix sis nivells organitzats en tres etapes:
Etapa | Nivell | Perfil | Què significa? |
|---|---|---|---|
1a Etapa ACCES Supervisats | A1 — Coneixement | Novell/a digital | •Coneixement teòric sobre l'ús de les tecnologies digitals en la docència. •Sense experiència professional. |
| A2 — Iniciació | Usuari/ària en formació | •Posen en pràctica les competències digitals en situacions concretes reals. •De forma tutelada, tant en el treball a l'aula com en l'ús de les tecnologies digitals. |
2a Etapa EXPERIÊNCIA Autònoms | B1 — Adopció | Integrador/a | De manera autònoma, integren les tecnologies en diferents contexts de treball de forma convencional. |
| B2 — Adaptació | Expert/a | •Adaptació de les tecnologies a noves situacions. •Poden transferir l'ús de les tecnologies digitals d'uns contextos a uns altres de nous. •Ajuden de manera informal a altres docents. |
3a Etapa INNOVACIÓ Líders | C1 — Lideratge | Líder digital | •Procés d'investigació i avaluació per a potenciar el caràcter enriquidor i l'ús creatiu i crític de les tecnologies en la pràctica docent. •Paper rellevant en el desenvolupament de tasques de coordinació en el disseny i aplicació del PDC. •Realitzen i dinamitzen tasques de formació i assessorament. |
| C2 — Investigació i transformació | Pioner/a digital | •Procés d'investigació i transformació de l'educació a través de l'ús de les tecnologies. •Generen coneixement tot definint noves funcionalitats tecnològiques. •Dissenyen pràctiques d'ensenyament i aprenentatge innovadores en l'ús de les tecnologies. •El paper de referent transcendeix al centre. |
📌 Supòsit pràctic #2: On em trobo jo?
Tres professors del mateix centre educatiu:
🔍 Fes el teu qüestionari d’autoavaluació DigCompEdu: |
5. La CDD a la Universitat de Barcelona
La Universitat de Barcelona, a través de l’Institut de Desenvolupament Professional (IDP), planteja que el seu professorat pugui adquirir aquestes competències mitjançant un programa de formació específic, dins del Pla de Formació que ofereix l’IDP.
Més informació: https://www.ub.edu/idp/web/ca/competencia_digital_docent
El programa té tres potes principals:
- Formació en competència digital docent: cursos i tallers adreçats al professorat universitari per desenvolupar les competències del DigCompEdu aplicades al context d’educació superior.
- Acreditació de la competència digital docent: reconeixement formal dels nivells assolits, que pot tenir implicacions en la carrera professional docent.
- Qüestionaris d’autoavaluació (DigCompEdu): eina d’autodiagnosi que permet a cada docent identificar el seu nivell actual i planificar el seu desenvolupament competencial.
🎓 Per a qui és això? |
Tot i que la proposta de l’IDP va dirigida al professorat de la Universitat de Barcelona, el model és exportable a qualsevol institució educativa. Els centres d’educació primària i secundària també poden dissenyar els seus propis plans de desenvolupament de la CDD basant-se en el marc DigCompEdu, adaptant-lo al context i les necessitats del claustre. |
6. El Marc de Competències en IA per a Docents (UNESCO, 2024)
Si el DigCompEdu és el marc general de competència digital docent, el Marc UNESCO de competències en matèria d’IA per a docents (2024) n’és una evolució específica per a l’era de la intel·ligència artificial.
La premissa fonamental d’aquest marc és clara: les eines d’IA han de complementar, però no substituir, les funcions i les responsabilitats vitals dels docents en l’educació. L’objectiu és garantir la preparació dels docents per fer servir la IA de manera responsable i eficaç, minimitzant alhora els riscos potencials que la IA pugui representar per a l’alumnat i la societat.
6.1 Les Cinc Competències Clau (amb 3 Nivells d’Assoliment)
Competència | Adquirir | Aprofundir | Crear |
|---|---|---|---|
Mentalitat centrada en les persones | Agència humana | Responsabilitat humana | Responsabilitat social de la IA |
Ètica de la IA | Principis ètics | Ús segur i responsable | Cocreació de normativa sobre ètica |
Fonaments i aplicacions de la IA | Tècniques i aplicacions bàsiques | Habilitats d’aplicació | Crear amb IA |
Pedagogia de la IA | Docència assistida per la IA | Integració de la IA a la pedagogia | Transformació pedagògica impulsada per la IA |
IA per al Desenvolupament Professional | IA per habilitar l’aprenentatge professional | IA per millorar l’aprenentatge organitzacional | IA per donar suport a la transformació professional |
6.2 Els 6 Principis Orientadors del Marc UNESCO
El marc UNESCO s’articula sobre sis principis que han de garantir que la IA es desenvolupi i es faci servir de forma ètica a l’educació:
Contracte social entre humans i IA per a futurs digitals inclusius.
Enfoc centrat en les persones: la IA al servei del progrés humà.
Protecció dels drets dels docents i definició dinàmica dels seus rols.
Promoció d’una IA fiable i respectuosa amb el medi ambient per a l’educació.
Aplicabilitat per a tots els docents i reflexió sobre l’evolució digital.
Desenvolupament professional continuat dels docents al llarg de la vida.
📌 Supòsit pràctic #3: Nivell “Aprofundir” en Pedagogia de la IA
Una professora del grau d’infermeria vol aprofundir en la competència “Pedagogia de la IA”. Accions al nivell ‘Aprofundir’:
Això no només millora les competències de la professora, sinó que prepara els alumnes per a un món professional on la IA ja és omnipresent. |
7. La IAG en el Marc TPACK: El Model GenAI-TPACK
Per entendre com integrar la intel·ligència artificial generativa (IAG) a l’ensenyament, cal coneixer el model TPACK (Technological Pedagogical Content Knowledge) i la seva evolució amb la IA: el GenAI-TPACK (Belkina et al., 2025).
El TPACK original proposa que un bon docent necessita tres tipus de coneixement que s’interrelacionen: el coneixement del contingut (CK), el coneixement pedagogic (PK) i el coneixement tecnològic (TK). Quan la IA generativa entra en joc, cadascun d’aquests coneixements es transforma:
7.1 Les Quatre Dimensions del GenAI-TPACK
GenAI-TK: Coneixement Tecnològic amb IAG
S’orienta al coneixement pràctic de les eines de la IAG en contextos quotidians:
Interactuar amb eines de IAG per crear text, imatges o altres continguts.
Completar tasques amb eines de IAG generant sortides creatives com històries, obres d’art o codi.
Tenir coneixement suficient per fer un ús efectiu de les eines per a aplicacions creatives i pràctiques.
Estar familiaritzat/da amb les capacitats i les limitacions de les eines de la IAG.
GenAI-TPK: Coneixement Tecnològic i Pedagògic amb IAG
S’orienta a la interacció entre les eines d’IA i les pràctiques pedagògiques:
Entenc com les eines de la IAG interactuen amb les pràctiques pedagògiques, transformant l’ensenyament i l’aprenentatge tradicionals.
Soc conscient de les limitacions de les eines de la IAG i puc navegar estratègicament aquestes limitacions per optimitzar l’ensenyament i l’aprenentatge.
Puc utilitzar eines de la IAG per crear activitats d’aprenentatge més interactives i motivadores.
Soc capaç/a de millorar les meves estratègies d’ensenyament amb l’ajuda de les eines de la IAG.
GenAI-TCK: Coneixement Tecnològic del Contingut amb IAG
S’orienta a la interacció entre les eines d’IA i el contingut disciplinar:
Puc utilitzar eines de la IAG per entendre millor els continguts de la meva disciplina.
Puc fer servir eines de la IAG per cercar i generar materials educatius rellevants per a la meva disciplina.
Puc identificar i seleccionar les eines de la IAG més adequades per tractar conceptes clau i reptes dins la meva disciplina.
Sé com utilitzar eines de la IAG per millorar la representació del contingut, fent-lo més accessible i atractiu per a l’alumnat.
GenAI-TPACK: La Integració Total
La intersecció dels tres coneixements anteriors genera el nucli del model: la capacitat de crear lliçons que combinin de manera efectiva el contingut disciplinar, les eines de la IAG i les estratègies pedagògiques.
En la meva àrea d’ensenyament, sé com utilitzar eines de la IAG per oferir retroacció adaptativa i personalitzada.
En la meva àrea d’ensenyament, sé com fer servir eines de la IAG per a l’aprenentatge personalitzat.
Puc ensenyar una matèria utilitzant eines de la IAG amb estratègies docents diverses.
Puc crear lliçons que combinin de manera efectiva el contingut docent, les eines de la IAG i les estratègies pedagògiques.
📌 Supòsit pràctic #4: GenAI-TPACK en acció (Educació Secundària)
Professor de biologia que dissenya una unitat sobre genètica: 🔵 GenAI-TK: Usa Perplexity AI per buscar articles recents sobre edició genètica CRISPR amb fonts verificades. 🟢 GenAI-TPK: Dissenya un debat en què grups d’alumnes dialoguen amb Claude AI des de diferents perspectives ètiques sobre la modificació genètica. 🟡 GenAI-TCK: Utilitza NotebookLM per crear un podcast que resumeix les troballes i que els alumnes analitzen críticament. 🟣 GenAI-TPACK: L’activitat combinada permet l’aprenentatge conceptual, el pensament crític sobre la IA i l’aplicació real del contingut. |
8. Conclusió: El Docent com a Arquitecte de l’Era IA
Tornem a l’escena inicial: la professora que rep una redacció sospitosament perfecta. Ara, amb les competències del DigCompEdu i el marc UNESCO, té les eines per abordar-ho. No només per detectar l’ús de la IA, sinó per redissenyar l’activitat de manera que l’ús de la IA sigui part del procés d’aprenentatge i no una drecera per evitar-lo.
El missatge central dels marcs DigCompEdu i UNESCO és clar: la IA no substituirà els bons docents. Però els docents que saben fer servir la IA de manera crítica, ètica i pedagògicament fonamentada desplaçaran els que no ho fan.
Desenvolupar la Competència Digital Docent en la era de la IA no és un luxe ni un plus: és una responsabilitat professional. Però també és una oportunitat: per ensenyar millor, per aprendre contínuament, i per preparar els nostres alumnes per a un món que, ara per ara, encara s’està definint.
🚀 Per on començar demà? |
|
9. Recursos i Enllaços de Qualitat
Aquí teniu una selecció de recursos per seguir aprofundint en cadascun dels temes tractats:
Marcs i Documents Oficials
DigCompEdu (Versió traduida al castellà — INTEF) — Document complet del marc europeu
Marc UNESCO de competències en IA per a docents (2024) — Inclou la taula de les 5 competències en 3 nivells
Píndola informativa original — Joan-Tomàs Pujolà (IDP-UB) — Base d’aquest article
Eines d’Autoavaluació
Qestionari DigCompEdu (INTEF) — Descobreix el teu nivell competencial (A1-C2)
SELFIE for Teachers — Comissió Europea — Eina gratuïta per a docents de tota Europa
Formació i Comunitats Docents
IDP — Institut de Desenvolupament Professional (UB) — Formació, acreditació i recursos per al professorat UB
IBSTEAM — Recursos DigCompEdu en català — Recursos i adaptació del DigCompEdu en català
AI for Education — Council of Europe — Recomanacions i guies europees sobre IA a l’educació
Eines d’IA per a Docents (Explorar)
NotebookLM (Google) — Creació de podcasts i resums des de documents propis
Perplexity AI — Cercador amb IA que cita les fonts
Canva Magic Studio — Creació visual i presentacions amb IA
PhET Interactive Simulations — Simulacions interactives per a ciències i matemàtiques (gratuïtes)
Microsoft Immersive Reader — Eina d’accessibilitat i inclusió lectora
Article basat en la píndola informativa elaborada per Joan-Tomàs Pujolà (IDP, Universitat de Barcelona). Llicencia CC BY-NC-SA.
Fonts principals: DigCompEdu (INTEF) | UNESCO AI Competency Framework (2024) | Belkina et al. (2025) — GenAI-TPACK
