Concordança entre el subjecte i el verb

Entre el subjecte i el verb hi ha d’haver concordança gramatical pel que fa al nombre, és a dir, si el subjecte és singular el verb ha d’anar en singular, i si el subjecte és plural el verb ha d’anar en plural. Tot i així, hi ha casos dubtosos o casos en què el subjecte és un nom en singular però expressa pluralitat. En cas que el subjecte sigui un nom col·lectiu, un percentatge o altres casos), s’admeten altres possibilitats.
Més informació
Badia i Margarit, Antoni Maria. Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994, pàg. 188-190. (Biblioteca Universitària; 22).

Fabra, Pompeu. Converses filològiques. Barcelona: Edhasa, 1984, vol. i, núm. 251, pàg. 250-251.

Jané, Albert. «Un cas de concordança: “Ell és un dels qui va(n) dir que sí”». A: Llengua Nacional, hivern de 2001, núm. 37, pàg. 16-20.

Solà, Joan et al. Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries, 2002, vol. 2, pàg. 1137-1142.
Darrera actualització: 16-10-2023
Impressió de la pàgina
Citació recomanada:
«Concordança entre el subjecte i el verb» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=1185> [consulta: 1 març 2024].
Pujar al principi de la pàgina